La invasió russa d’Ucraïna, en directe (27 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 63è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 64a jornada aquí.

Una persona morta en un atac rus contra un hospital de Severodonetsk

Un atac militar rus a l'hospital regional de la ciutat de Severodonetsk, a l'est d'Ucraïna, ha causat un mort i danys importants a les instal·lacions, segons mostra el vídeo publicat per l'administració regional de Lugansk. "Els russos sabien que l'hospital no estava buit i que hi havia pacients amb diferents afeccions", ha dit dir Serhí Haidai, cap de l'administració militar de la regió. Haidai ha dit que només queden dos hospitals en funcionament a la regió de Lugansk: aquest de Severodonetsk i un altre a Lissitxansk, a prop del primer.

Microsoft denuncia que sis grups de pirates informàtics vinculats al Kremlin han dut a terme 240 ciberatacs contra Ucraïna

Almenys sis grups de pirates informàtics vinculats al Kremlin han dut a terme prop de 240 ciberoperacions contra objectius ucraïnesos, segons ha anunciat aquest dimecres Microsoft, amb dades que revelen un abast més ampli de presumptes ciberatacs russos durant la guerra del que s'havia documentat fins ara.

"L'ús de ciberatacs per part de Rússia sembla estar fortament correlacionat i de vegades directament cronometrat amb les seves operacions militars”, ha dit Tom Burt, vicepresident de Microsoft. L'informe és el registre públic més complet fins ara dels esforços de la pirateria russa relacionats amb la invasió i omple alguns buits en el coneixement públic d'on s'han desplegat les capacitats cibernètiques de Rússia des del 24 de febrer.

Burt ha citat un ciberatac a una companyia de radiodifusió ucraïnesa l'1 de març, el mateix en què va tenir lloc un atac amb míssils russos contra una torre de televisió a Kíiv, i correus electrònics maliciosos enviats als ucraïnesos afirmant falsament que el govern ucraïnès els estava "abandonant" enmig del setge rus de la ciutat de Mariúpol.

Els presumptes pirates informàtics russos "estan treballant per comprometre [els] organismes regionals d'Ucraïna" i poden haver estat recopilant informació sobre les agrupacions militars ucraïneses molts mesos abans de la invasió.

L’anàlisi de Microsoft també informa que els atacs militars de Rússia a Ucraïna de vegades "es correlacionen amb ciberatacs, especialment quan implica atacs a infraestructures de telecomunicacions en algunes zones", ha assegurat avui també Victor Zhora, un alt funcionari del govern ucraïnès en matèria cibernètica.

En les setmanes posteriors a la invasió, alguns experts i funcionaris nord-americans es van sorprendre que no hi hagués hagut ciberatacs russos més perjudicials o debilitants al país. Les possibles explicacions van des de la desorganització de la planificació militar russa fins a l'enduriment de les defenses d'Ucraïna o al fet que les bombes i les bales tenen prioritat sobre la pirateria en temps de guerra.

Un ciberatac múltiple a l'inici de la guerra va acabar amb el servei d'internet per a desenes de milers de mòdems per satèl·lit a Ucraïna i altres llocs d'Europa; els funcionaris nord-americans estan investigant l'incident com a possible acció de pirateria patrocinada per l'estat rus.

La invasió russa mantindrà alts els preus globals fins a finals del 2024

La invasió russa d'Ucraïna ha contribuït, segons el Banc Mundial, a un xoc històric als mercats de primeres matèries, que mantindrà alts els preus globals fins a finals del 2024. L'augment dels preus de l'energia durant els últims dos anys és el més gran registrat des de la crisi del petroli de 1973, i el salt dels dels aliments és el més alt des del 2008, ha assegurat la institució en el seu informe de perspectiva dels mercats de primeres matèries. "En general, això suposa el xoc de primeres matèries més gran que hem experimentat des de la dècada de 1970", ha dit Indermit Gill, vicepresident de creixement, finances i institucions del banc.

Rússia és un dels principals exportadors de petroli, gas natural i carbó, mentre que Ucraïna és una font important de blat i blat de moro. La situació s'ha agreujat per l'augment dels costos dels fertilitzants i els pics de preu dels metalls clau.

Després que gairebé s'hagin duplicat l'any passat, s'espera que els preus de l'energia pugin més del 50% aquest any abans de reduir-se el 2023 i el 2024, diu l'anàlisi del Banc Mundial. Els preus dels aliments augmentaran aquest any el 22,9%, i cal destacar un augment del 40% dels preus del blat. "Aquests esdeveniments han començat a aixecar l'espectre de l'estancament", adverteix l'estudi. "Els responsables polítics haurien d'aprofitar totes les oportunitats per augmentar el creixement econòmic a casa i evitar accions que perjudiquin l'economia global".

"L'augment resultant dels preus dels aliments i l'energia està suposant un impacte humà i econòmic important, i probablement frenarà el progrés en la reducció de la pobresa", ha dit Ayhan Kose, director del Grup de Perspectives del Banc Mundial.

Guterres arriba a Kíiv després de passar per Moscou

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha arribat aquest dimecres a la tarda a Kíiv per reunir-se amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, i el ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba. El màxim representant de les Nacions Unides va fer parada ahir a Moscou, on es va entrevistar amb el president rus, Vladímir Putin, i el titular d'Exteriors, Serguei Lavrov, sense obtenir-ne cap compromís significatiu.

"Continuarem treballant per ampliar el suport humanitari i l'evacuació segura de civils de les zones en conflicte", ha dit Guterres al seu compte de Twitter: "Com més aviat s'acabi la guerra, millor per a Ucraïna, Rússia i el món".

Més de 400 ferits a la planta d'Azovstal de Mariúpol, segons el batalló d'Azov

Ara mateix queden més de 400 ferits, entre soldats i civils, a la planta metal·lúrgica d'Azovstal de Mariúpol, bloquejada per l'exèrcit rus, segons fonts del batalló d'Azov, integrat dins l'exèrcit d'Ucraïna, informa Efe. "Dels ferits, almenys un terç i potser més necessiten atenció urgent. Inevitablement, alguns moriran en aquestes condicions", ha assegurat un sanitari del batalló a la televisió pública ucraïnesa. Ha concretat que hi ha uns 500 soldats que resisteixen a la planta juntament amb un miler de civils, que no tenen equipament mèdic ni medicines, i ha alertat que disposen d'aliments per resistir una setmana, però que l'aigua "probablement" s'acabarà d'aquí quatre dies.

Tant aquesta font com un assessor de l'alcalde de Mariúpol, Petró Andriuixtxenko, han assegurat que els bombardejos russos sobre la planta siderúrgica no s'han aturat, malgrat que ahir el president, Vladímir Putin, va reiterar que ja no hi havia activitat militar de l'exèrcit rus a l'àrea d'Azovstal.

Ucraïna ataca posicions russes a l'illa de les Serps, al mar Negre

Kíiv ha anunciat aquesta tarda, a través de la pàgina de Facebook de les seves forces armades, que ha atacat posicions russes a l'illa de les Serps, al mar Negre, un enclavament que va guanyar notorietat quan els soldats ucraïnesos que hi havia desplegats van rebutjar les demandes de rendició de les forces invasores, al principi de la guerra. Un punt de control i un sistema antiaeri han sigut els objectius de l'atac d'avui, que Rússia no ha confirmat.

Rússia expulsa vuit diplomàtics japonesos i tres de noruecs

El ministeri d'Afers Estrangers de Rússia ha convocat un representant de l'ambaixada japonesa a Moscou i li ha comunicat que vuit diplomàtics havien de sortir del país abans del 10 de maig. La decisió arriba poques setmanes després que el Japó expulsés també vuit diplomàtics russos. D'altra banda, el ministeri d'Afers Estrangers de Noruega ha anunciat que Rússia expulsarà tres diplomàtics noruecs després que Oslo en va expulsar també tres per la invasió d'Ucraïna.

Desmantellat el monument a l'amistat russo-ucraïnesa de Kíiv

En qualsevol guerra, els símbols i la propaganda són gairebé tan importants com les conquestes sobre el terreny. Aquest migdia, a la capital ucraïnesa s'ha completat el desmantellament del monument a l'amistat russo-ucraïnesa, que després del 24 de febrer del 2022, fins i tot molts abans, després de la invasió de Crimea el 2014, ja no tenia cap sentit. L'Arc de l'Amistat dels Pobles, que així és com es deia oficialment el conjunt memorial, va ser inaugurat el 7 de novembre de 1982, per commemorar el 60è aniversari de l'URSS i la celebració del 1.500 aniversari de la fundació de Kíiv. L'escultura que hi havia sota l'arc –un arc de Sant Martí, de fet– és el que, pròpiament, s'ha desmuntat. L'arc, discutit i polèmic arran de l'esmentada invasió de Crimera, va començar a ser tan mal vist que fa uns anys uns activistes hi van pintar, en color negre, en el punt més alt, una esquerda, per simbolizar la distància que cada cop més separava Kíiv i Moscou.

L'arc, en principi, es mantindrà però la decisió encara no és ferma. Les estàtues, de vuit metres d'alçada, de bronze, d'una grandària tan del gust soviètic, i de lletjor igualment soviètica, representaven dos homes sostenint una medalla, la de l'Orde de l'Amistat dels Pobles de la URSS, i ja són història. Dilluns, Vitali Klitxkó, l'alcalde de Kíiv, va anunciar la decisió i avui s'han acabat els treballs. L'alcalde també ha donat de temps fins a l'1 de maig perquè els veïns facin suggeriments per canviar el nom dels carrers de la ciutat i eliminin objectes o monuments de significació russa, tot i que els nous rètols amb els nous noms trigaran més temps a instal·lar-se.

Aquesta croada antirussa, o anti-Putin, però, no inclou la censura sobre altres aspectes de la cultura de l'invasor. "Ningú no té la intenció de treure llibres d'autors clàssics russos de les prestatgeries de les biblioteques ni prohibir que la gent assisteixi als concerts de Rachmaninoff", ha assegurat Klitxkó. "Però s'ha de tancar la qüestió dels noms dels carrers i dels memorials", ha reblat, en la seva intervenció davant dels mitjans de comunicació.

Putin adverteix d'una "resposta ràpida" contra qualsevol país que intenti interferir a Ucraïna

El president rus, Vladímir Putin, ha advertit aquest dimecres que qualsevol país que intenti interferir a Ucraïna s'enfrontarà a una "resposta ràpida de Rússia". En aquest sentit, ha assegurat que totes les decisions sobre com reaccionaria Moscou en aquesta situació ja s'han pres, afegint, tanmateix, que els intents d'escanyar econòmicament la Federació "han fracassat". Les declaracions les ha fet durant un discurs al Consell de Legisladors de Sant Petersburg, davant els quals també ha indicat que Occident no només pretenia dividir Rússia en diferents territoris, sinó que era al darrere del conflicte que l'ha empès a envair Ucraïna. L'autòcrata del Kremlin ha assegurat igualment que "tots els objectius s'acompliran definitivament" en el conflicte amb Ucraïna, "garantint la seguretat" de la població del Donbass i Crimea.

Varsòvia diu que a la tardor ja "no necessitarà" més el gas rus

Polònia ha acusat Moscou d'"imperialisme gasista" després que Gazprom hagi tallat el subministrament, però el seu govern ha insistit que hi podrà fer front. "Aquest és un atac directe a Polònia", ha afegit el primer ministre, Mateusz Morawiecki, en una compareixença al Parlament. I ha assegurat també que "Varsòvia s'ha estat preparant per a aquest moment durant anys". De fet, ha anat més enllà i ha afirmat: "A partir de la tardor, Polònia no necessitarà en absolut el gas rus. Afrontarem aquest xantatge, amb aquesta pistola al cap, de tal manera que els polonesos no ho sentiran".

Polònia va importar el 45% del gas de Rússia el 2020 en virtut d'un contracte a llarg termini amb el grup estatal Gazprom. Però el contracte expirava a finals d'aquest any, i Polònia s'ha dedicat en els últims anys a invertir en infraestructures que li permetin prescindir-ne. Varsòvia ha ampliat una terminal de gas liquat al port bàltic de Swinoujscie i el mes vinent començarà a funcionar una interconnexió amb Lituània. Un gasoducte que uneix Polònia amb els camps de gas de Noruega, amb una capacitat anual de 10.000 milions de metres cúbics a l'octubre.

A més, Polònia té les instal·lacions d'emmagatzematge de gas al 76%. Morawiecki va dir que això suposa prou gas per cobrir sis setmanes d'ús i que, si pugen les temperatures, els subministraments podrien durar més temps.

Mentrestant, el primer ministre txec, Petr Fiala, ha assegurat aquest dimecres que el seu país no té indici d'interrupció del subministrament des de Rússia. No obstant això, ha afirmat que s'hauria de preparar per a la possibilitat que els subministraments russos, que representen gairebé el cent per cent de les importacions de gas, es tallin.

Alemanya assegura que el subministrament de gas al país és "estable"

Alemanya ha dit que dubta que pateixi la mateixa sort que Polònia i Bulgària i Moscou li talli el gas. El portaveu del govern, Steffen Hebestreit, ha dit que el govern d'Olaf Scholz "no està nerviós en aquest moment". Però ha reconegut: "No podem saber què pot passar en el futur". Hebestreit ha assegurat que les companyies energètiques estan pagant a Gazprombank, la branca bancària del productor rus de gas, en euros, en lloc dels rubles que Rússia havia estat exigint. "Suposem que ho continuaran fent, d'una manera que compleixi amb les sancions", ha dit Hebestreit. La decisió de Gazprom de deixar de subministrar gas a Polònia i Bulgària ha tornat a demostrar que, a la llarga, era impossible confiar en Rússia com a proveïdor d'energia, ha afegit el portaveu. Ha arribat el moment que Alemanya es torni "independent de les importacions d'energia russes", ha reblat.

D'altra banda, en un comunicat, el ministre d'Economia alemany, Robert Habeck, ha assegurat que la situació del subministrament al país és "estable". "Estem fent tot el possible perquè sigui així. Europa mostrarà solidaritat i continuarà diversificant el seu subministrament de gas. L'objectiu de la Unió Europea és independitzar-se de les importacions d'energia russes el més aviat possible".

Per què Rússia necessita que se li pagui en rubles el gas que exporta a Europa?

Des de l’1 d’abril, Vladímir Putin ha exigit que el gas rus venut a països "no amics" es pagui en rubles. Avui, finalment, Gazprom ha tallat el subministrament de gas a Polònia i Bulgària. Però, per què Moscou necessita que se li pagui en rubles? Arran de la invasió russa d'Ucraïna a finals de febrer i les sancions occidentals, el valor del ruble va caure dràsticament. En conseqüència, el Banc Central de Rússia es va obligar a intervenir.

Amb el comerç del ruble a nivells molt baixos, les exportacions aportarien menys diners per finançar la guerra dels que s'esperava anteriorment. Però exigir als països que paguin en rubles beneficia l'economia russa i atura la caiguda de la moneda.

Diferents analistes també han especulat que els dòlars i els euros són menys útils per a Moscou mentre les sancions estan en vigor. Però, tanmateix, alguns experts han suggerit que el canvi del sistema de pagament té motivacions polítiques i vol ser un signe que Rússia intenta exercir el seu control sobre Europa.

Aquest pla podria ser contraproduent si el Kremlin intenta insistir que els contractes actuals en euros i dòlars es canviïn per rubles, ja que això incompliria el protocol internacional. "Fins i tot si un comprador està disposat a pagar en rubles, pot resultar força difícil tenint en compte les sancions imposades a diversos bancs russos", ha dit en un comunicat l’ING Bank.

Els pagaments en rubles són tècnicament possibles, ja que les sancions només són parcials: un comprador occidental podria pagar euros o dòlars al seu banc, que, al seu torn, els enviaria a un banc rus i els demanaria que paguessin a Gazprom en rubles. Però no està clar si el Banc Central de Rússia té prou liquiditat en rubles per permetre als clients europeus obtenir la divisa russa per fer el pagament.

Almenys tres ferits a Kherson per la resposta russa contra manifestants civils desarmats

Les imatges són ben explícites. Un grup de manifestants civils desarmats protesten al centre de la ciutat de Kherson contra l'ocupació russa i contra el de moment fracassat pla de referèndum que els ocupants volien dur a terme per proclamar una hipotètica república pro-russa al territori. El plebiscit s'havia previst per avui però finalment ha sigut impossible dur-lo a terme. Les noves dates previstes són l'1 de maig o el 9 de maig. Però la falta de col·laboració de la població mostra que la iniciativa està condemnada al fracàs. El vídeo que els oferim ha sigut enregistrat aquest migdia per un dels participants, que amb posterioritat l'ha fet públic en un dels canals de Telegram de la ciutat. Almenys tres persones han resultat ferits.

Una empresa xinesa de drons suspèn les operacions a la Federació Russa

L'empresa xinesa de drons DJI ha suspès les seves operacions a Rússia i Ucraïna per assegurar que els seus productes no s'utilitzen en combat, segons un comunicat difós avui per la companyia. Aquestes declaracions converteixen DJI en la primera empresa xinesa a citar el conflicte a l'hora d'aturar les vendes a Rússia, un moviment sorprenent per a una empresa d'un país que s'ha abstingut de criticar públicament Moscou des que va començar la invasió d'Ucraïna. A la seva pàgina web, expliquen que estan "reavaluant internament els requisits de compliment regulador" arran de les "hostilitats recents".

Malgrat que la companyia assegura que els seus drons són per a ús civil, tots dos bàndols els podrien estar utilitzant en operacions d'atac i vigilància. El vice primer ministre d'Ucraïna, Mikhaïlo Federov, va escriure una carta oberta el mes passat apel·lant a DJI perquè bloquegés les vendes dels seus drons a Rússia on deia que les tropes russes estaven utilitzant "productes DJI per fer servir els seus míssils per matar civils". Una altra empresa xinesa, Didi Global, de transport de cotxes, ha revocat la decisió de retirar-se de Rússia després que l'opinió pública xinesa la critiqués per haver cedit a la pressió d'Occident.

Al març, les botigues MediaMarkt d'Alemanya, un dels principals detallistes de productes electrònics, ja van retirar els productes de DJI de les seves botigues després de saber que l'exèrcit rus estava fent servir productes del fabricant xinès a la guerra. La resposta de la companyia en aquell moment va ser que els seus productes són d'ús civil i "no compleixen els requisits d'ús militar", i va assegurar que l'empresa complia amb les regulacions internacionals. DJI és el fabricant més gran del món de drons per a ús comercial i civil.

El Kremlin rebutja les acusacions de "xantatge" pel tall del subministrament del gas a Polònia i Bulgària

El Kremlin ha rebutjat les acusacions de xantatge en la seva decisió d'aturar el subministrament de gas a Polònia i Bulgària, després que tant Varsòvia com Sofia s'hagin negat a pagar en rubles. "No és cap xantatge", ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en l'habitual conferència de premsa diària. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha acusat aquest matí Rússia d'utilitzar gas per fer "xantatge" als 27, després que Gazprom tallés el subministrament als dos països. "Les condicions que es van documentar al decret del president [Putin], és a dir, el nou mètode de pagament, va ser causada per passos hostils sense precedents per a l'economia i el sector financer realitzats contra nosaltres per països hostils", ha continuat Peskov. El portaveu també ha dit que Rússia s'ha vist obligada a canviar al pagament en rubles per al subministrament de gas a Europa a causa de les noves restriccions. "Hem tingut una quantitat important de les nostres reserves bloquejades, o robades, per dir-ho simplement. Tot això ha requerit una transició a un nou sistema de pagament", ha justificat Peskov, que ha recordat que les noves condicions "es van posar en coneixement dels compradors amb anterioritat".

Un assessor de Zelenski ironitza sobre les explosions nocturnes a l'altra banda de la frontera russa

Un assessor del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha fet referències críptices a les informacions sobre un seguit d'explosions que han tingut lloc durant la nit a les regions de Rússia frontereres amb Ucraïna. Mikhailo Podoliak ha assegurat, no sense ironia: "Les regions de Bélgorod, Vorónej i Kursk també estan començant a estudiar activament un concepte com desmilitarització. En aquestes regions russes, grans dipòsits de combustible que proporcionen combustible als vehicles blindats de l'exèrcit rus cremen periòdicament i els dipòsits de municions exploten. Per diferents motius".

Una explosió a Bélgorod va ser seguida d'un incendi en un dipòsit de municions a uns setze quilòmetres al nord de la frontera amb Ucraïna, segons ha anunciat el governador regional Viatxeslav Gladkov al seu canal de Telegram. A la regió de Kursk, els residents van "sentir explosions" al voltant de les 2.45, hora local. El governador, Roman Starovoit, ha assegurat que els detalls sobre les explosions encara s'estan "aclarint", però que no hi ha hagut víctimes ni destruccions importants. Els residents del barri de Xilovo de la ciutat russa de Vorónej també han sentit dues fortes explosions a les 4.40, segons informa el mitjà estatal rus TASS, citant autoritats de la Federació.

Podoliak ha afegit: "Com es pot explicar això [les tres explosions]? Molt senzillament. Si vosaltres [els russos] decidiu atacar un altre país, mateu a tothom en massa, aixafeu gent pacífica amb tancs i feu servir els magatzems de les vostres regions per facilitar els assassinats, tard o d'hora s'hauran de pagar els deutes. És per això que desarmar els dipòsits de Bélgorod-Vorónej és un procés absolutament natural. El karma és cruel".

Amb tot, ni l'exèrcit ucraïnès ni el ministeri de Defensa no han reconegut que les forces ucraïneses siguin les responsables dels últims incidents a la frontera.

Rússia abandona l'Organització Mundial del Turisme abans que sigui suspesa

El cap de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) de les Nacions Unides ha informat que Rússia ha decidit abandonar l'agència internacional quan la resta dels estats membres es preparaven per votar sobre la seva suspensió com a estat integrant per la invasió a Ucraïna. Zurab Pololikashvili, el secretari general de l'OMT, amb seu a Madrid, havia dit anteriorment que esperava que els membres votessin a favor de la suspensió Rússia.

Brussel·les proposa eliminar els aranzels als productes ucraïnesos

La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres eliminar els aranzels als productes que es compren a Ucraïna, segons ha anunciat el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis, per ajudar a "alleugerir" el cost de la guerra al país." L'agressió no provocada i injustificada de Rússia està afectant greument l'economia ucraïnesa. He estat en discussions amb el president Zelensky sobre maneres de donar suport a l'economia, més enllà de l'assistència macrofinancera i les subvencions que oferim. Tots dos estem d'acord en la importància crítica d'una suspensió ràpida i àmplia dels drets d'importació per impulsar l'economia d'Ucraïna. El pas que fem avui respon a aquesta crida. Facilitarà molt l'exportació de béns industrials i agrícoles d'Ucraïna a la UE", diu la presidenta Von der Leyen en un comunicat. Abans que entri en vigor aquesta mesura, cal que els vint-i-set països de la UE i l'Eurocambra la ratifiquin.

Rússia sanciona 287 diputats del Parlament britànic

El ministeri d'Afers Exteriors de Rússia ha anunciat sancions a 287 membres de la Cambra dels Comuns britànica, informa l'agència de notícies russa Interfax. En un comunicat, el departament que dirigeix Serguei Lavrov ha informat que la decisió d'introduir restriccions contra els membres del Parlament del Regne Unit s'ha pres en resposta a la decisió del Regne Unit de l'11 de març de sancionar 386 membres de la Duma, la cambra baixa del Parlament rus, pel seu suport a les regions separatistes de Lugansk i Donetsk. Els 287 parlamentaris que estan a la llista de sancions "tenen prohibida l'entrada a la Federació Russa", diu el comunicat. L'agència russa RIA Novosti assegura també que els sancionats han sigut els responsables de les sancions antirusses des de Londres i "han contribuït a l'atac infundat de la histèria russòfoba al Regne Unit", en paraules d'un membre de la Duma.