La invasió russa d’Ucraïna ( 23 de març del 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Fins aquí el directe del 23 de març. Podeu seguir el nou directe del dia 24 aquí.
Margarita Robles assegura que Espanya contribuirà als nous batallons de combat que acordarà l'OTAN davant l'amenaça russa
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat que el govern espanyol contribuirà als nous batallons de combat al flanc oriental, a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària, que els líders de l'OTAN acordaran a la reunió extraordinària de demà on també discutiran l'augment del suport militar a Ucraïna davant la invasió militar russa.
Segons ha detallat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, avui en roda de premsa, el desplegament d'aquests grups és immediat i faran servir com a base el reforç de l'Aliança Atlàntica en aquests països membres per la guerra a Ucraïna. Aquests batallons comptaran amb components de les forces nacionals dels països amfitrions, però també amb la participació d'altres aliats, ha explicat Stoltenberg.
França dona suport financer i humà per investigar les "atrocitats" de Rússia
El govern francès ha anunciat aquest dimecres que aportarà 500.000 euros i posarà a disposició magistrats, investigadors i experts perquè la Cort Penal Internacional (CPI) investigui "les atrocitats" comeses durant la invasió russa d'Ucraïna.
"Els responsables de les atrocitats comeses en el marc d'aquesta agressió han de ser processats en nom de la lluita indispensable contra la impunitat", ha assegurat el ministeri d'Exteriors de França.
Aquest anunci ha arribat el mateix dia en què els Estats Units han conclòs que les tropes russes han comès "crims de guerra" a Ucraïna.
Boris Johnson anunciarà demà l'enviament de 6.000 nous míssils per a Ucraïna
El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, anunciarà demà un nou paquet d'ajuda militar i financera per a Ucraïna durant les cimeres de l'OTAN i el G-7. El paquet inclou l'enviament de 6.000 míssils addicionals a l'exèrcit ucraïnès.
Johnson explicarà que amb els 6.000 nous míssils, entre els quals hi ha projectils antitancs, el Regne Unit dobla el subministrament d'aquestes armes fins a més de 10.000. De moment, les autoritats britàniques ja han subministrat 4.000 armes antitancs a l'exèrcit ucraïnès, inclosos míssils NLAW i Javelin, que els pot disparar una sola persona des de l'espatlla i que, segons el parer dels analistes, han causat estralls entre les tropes russes.
També s'estan facilitant míssils antiaeris Starstreak perquè les forces ucraïneses puguin repel·lir els atacs de l'aviació russa.
La pàgina d'investigació russa The Insider informa de la mort d'un dels seus periodistes a Kíiv
La pàgina d'investigació russa The Insider ha informat de la mort de la seva corresponsal a Kíiv Oksana Baulina durant un bombardeig de l'exèrcit rus. Era allà gravant les destrosses d'un atac anterior. Un altre civil ha mort en el mateix atac, explica el rotatiu, que té les seves oficines a Letònia. Baulina havia treballat per l'organització Anti-Corruption Foundation, crítica amb el Kremlin, la qual el govern rus va etiquetar com a extremista, motiu pel qual, assevera el mitjà digital, Baulina va haver d'abandonar Rússia per poder continuar treballant com a periodista. Almenys cinc periodistes han mort des que les forces russes van envair Ucraïna el mes passat.
Fracassa la resolució sobre la situació humanitària a Ucraïna plantejada per Rússia a l'ONU
La resolució russa sobre la situació humanitària a Ucraïna plantejada per Rússia a l'ONU ha fracassat al Consell de Seguretat. Només Rússia i la Xina hi han votat a favor, mentre que els tretze estats membres restants s'han abstingut. El document, per tant, no ha obtingut el mínim de nou vots favorables per ser aprovat. La resolució no esmentava la guerra ni el paper de Rússia en el conflicte. Els Estats Units i els seus aliats l'havien titllat de maniobra russa per justificar la seva agressió a Ucraïna.
Joe Biden arriba a Brussel·les per un seguit de cimeres clau per a la guerra d'Ucraïna
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha arribat a Brussel·les aquesta nit per una sèrie de cimeres d'emergència destinades a abordar la guerra de Rússia a Ucraïna. L'Air Force One ha aterrat a l'aeroport de Brussel·les a les 21.03 h, hora local, després d'un vol d'aproximadament set hores des de Washington. Biden ha sigut rebut pel primer ministre de Bèlgica a l'aeroport. Demà celebrarà trobades amb els líders de l'OTAN, del G-7 i de la Unió Europea. Divendres viatjarà a Polònia per entrevistar-se amb el seu homòleg, Andrzej Duda.
Renault anuncia la suspensió de la seva activitat a Rússia
El fabricant d'automòbils Renault ha anunciat la suspensió de la seva activitat a Rússia en oposició a la guerra a Ucraïna. Rússia és el segon mercat més important de la companyia, que ha decidit distanciar-se'n l'endemà que la francesa TotalEnergies, que havia estat molt criticada per continuar tenint negocis amb Rússia, també cessés l'activitat en aquest país. Sobre la seva participació de gairebé el 68% a les dues unitats d'AvtoVaz –on hi ha el gruix de la plantilla de Renault–, l'empresa francesa ha dit que "avaluarà les opcions", encara que actuarà "de manera responsable respecte als seus 45.000 assalariats a Rússia".
Macron insistirà en les converses amb Putin per frenar la guerra a Ucraïna: "Negociar, negociar, negociar"
El president de França Emmanuel Macron ha assegurat en una entrevista amb la televisió francesa M6 que continuarà fent "tot el possible" per parar la guerra a Ucraïna a través de la negociació, i ha admès que hi ha incertesa sobre el possible ús d'armes "inacceptables" per part de Moscou, en referència a armes químiques o nuclears. L'estratègia de Macron, ha dit, és simple: "Negociar, negociar i negociar".
A Mariúpol encara es lluita casa per casa
This browser does not support the video element.
Les dures imatges que es poden veure en aquest vídeo han sigut enregistrades per un equip de la televisió federal russa Izvestia. Els periodistes parlen amb el combatent txetxè Timur Ibriev. El líder txetxè Ramzan Kadírov, fidel aliat de Vladímir Putin, ha fet córrer el clip a través del seu canal de Telegram. Presenta les imatges de la manera següent: "Els nostres lluitadors treballen a Mariúpol. Sota bales i obusos, els soldats russos estan salvant la població civil mentre les Forces Armades d'Ucraïna no hi tenen res a fer. La missió es desenvolupa en condicions difícils. El comandament en aquesta àrea és el meu estimat germà Timur Ibriev. El punt calent també ha sigut visitat per periodistes d'Izvestia. Durant l'entrevista, un obús de tanc ha volat a l'edifici de cinc pisos al darrere del desprevingut Timur Ibriev i ha explotat. Un fragment ha tocat un dels soldats, però queda atrapat en un cinturó d'armament. La càmera capta la calma i la moderació olímpica del meu estimat germà Timur. No s'aixeca, no s'agafa. Estigueu orgullosos de lluitadors tan valents i de sang freda! Timur, germà, cuida't!" Un llenguatge ple de violència i d'orgull per exercir la violència.
D'acord amb el president Volodímir Zelenski, a Mariúpol encara queden atrapades unes 100.000 persones. La sensació dels civils que fugen de la zona del tiroteig no sembla que sigui que els soldats russos i txetxens hagin arribat a la ciutat, completament destruïda, per alliberar-los. Més aviat al contrari.
Letònia prohibeix les actuacions de 25 artistes russos que han expressat suport a Putin
El ministre d'Afers Estrangers letó, Edgards Rinkevics, ha anunciat aquest dimecres que prohibirà l'entrada a 25 ciutadans russos vinculats al món de la cultura que "han expressat un suport polític actiu a l'agressió de les autoritats russes contra Ucraïna". La llista inclou el director de cinema Nikita Mikhalkov, el director d'orquestra Valeri Gerguiev (de qui també s'han desvinculat les filharmòniques de Múnic, París i Rotterdam, així com l'òpera de la Scala de Milà) i el músic Nikolai Rastorguiev, que va signar una carta a favor de l'annexió de Crimea.
Els Estats Units declaren oficialment que l'exèrcit rus ha comès crims de guerra a Ucraïna
El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha declarat aquest dimecres oficialment que l'exèrcit rus ha comès crims de guerra a Ucraïna. En un comunicat, ha subratllat que el president rus, Vladímir Putin, "ha desplegat una violència constant que ha causat mort i destrucció al país", i ha assegurat que han tingut accés a diversos informes creïbles d'atacs indiscriminats deliberats contra població civil, "així com altres atrocitats". Les forces russes han destruït edificis residencials, escoles, hospitals, infraestructures crítiques, vehicles civils, centres comercials, i ambulàncies, i han "deixat milers de civils innocents morts o ferits".
"Avui puc anunciar que, basant-me en la informació disponible actualment, el govern dels Estats Units considera que membres de les forces russes han comès crims de guerra a Ucraïna", afirma el comunicat. I detalla que aquesta avaluació es basa en una "revisió acurada" d'informació de fonts públiques i de serveis d'intel·ligència. "Estem compromesos a buscar que es retin comptes utilitzant totes les eines disponibles, inclosos els processos penals", conclou.
Una altra baixa destacada entre els oficials d'alt rang russos
Ahir, 22 de març, en una de les batalles prop de Mariúpol, com a part d'una operació militar especial, el comandant de l'Ordre de la Guàrdia 810 de la Brigada Zhukov del cos de marines de la Guàrdia Nacional, el coronel Aleksei Xarov, va ser assassinat, segons el diari digital rus ForPost. La informació, assegura la publicació, ha sigut confirmada per diverses fonts pròximes a la flota del mar Negre. Aleksei Xarov va ser nomenat el 2021 comandant de la brigada 810, estacionada a la badia dels Cosacs. A la mateixa informació, el diari afegeix el comentari següent: "La nostra publicació, com tot Sebastòpol, dona el condol a la família i als amics d'Aleksei Xarov".
Les informacions de morts entre oficials superiors de l'exèrcit rus s'han convertit en una qüestió inesperada de la invasió d'Ucraïna. Històricament, les figures d'alt rang de l'exèrcit rus no solien situar-se prop de la primera línia de foc.
Rússia celebra el funeral del número 2 de la flota del mar Negre
Rússia ha celebrat avui un funeral per Andrei Nikolàievitx Palie, comandant adjunt de la flota del mar Negre a l'annexada Crimea. Diumenge passat l'assessor presidencial ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak, va esmentar sis generals i oficials russos de molt al rang que, d'acord amb les informacions interceptades a les comunicacions de l'enemic, havien perdut la vida a Ucraïna juntament amb desenes de coronels i altres oficials.
Encara que el ministeri de Defensa rus no ha confirmat cap d'aquestes baixes, Podoliak va esmentar el nom d'Andrei Nikolàievitx Palie entre les víctimes. Les informacions d'avui, de l'agència Interfax, confirmarien almenys un dels noms que va comentar Podoliak.
Fins ara, Moscou només ha admès la mort de 498 soldats. El ministeri de Defensa ucraïnès, per la seva banda, considera que han mort 15.000 russos des de l'inici de la invasió. I oficials de l'OTAN estimen que podrien ser entre 7.000 i 15.000. Dilluns a la nit, una informació d'un diari pròxim al Kremlin va assegurar que havien perdut la vida al front quasi 10.000 soldats i havien resultat ferits més de 16.000. Cap d'aquestes informacions ha pogut ser contrastada de manera independent.
Zelenski hauria demanat a Biden que no sancionés Roman Abramóvitx perquè podria ajudar en les converses de pau
A diferència de la Unió Europea i el Regne Unit, els EUA no han sancionat encara el multimilionari i oligarca rus Roman Abramóvitx, que té també passaport israelià. Inicialment, el departament del Tresor l'havia inclòs en la llista dels castigats per la seva relació amb el règim de Vladímir Putin. Però, posteriorment, va canviar de parer. La raó, segons publica avui The Wall Street Journal, és que el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va demanar a Joe Biden que no ho fes pel possible paper d'Abramóvitx com a facilitador en unes hipotètiques converses de pau entre Moscou i Kíiv.
Ni el Tresor dels EUA ni la Casa Blanca, com tampoc portaveus autoritzats de Zelenski, han comentat la informació. El cas és que els primers dies de la invasió, el nom d'Abramóvitx es va plantejar com a possible negociador entre Zelenski i Putin. Però aquest paper s'ha esvaït després i ha passat a mans de Turquia i Israel, encara que de moment no hi ha gaires raons per a l'optimisme. Amb posterioritat, el Regne Unit va seguir la Unió Europea i en una segona onada de sancions també hi va incloure Abramóvitx.
Es creu que la setmana passada el magnat va volar des d'Israel a Moscou. Les seves propietats i els seus actius al Regne Unit s'han congelat. En les immediates hores posteriors a la invasió, Abramóvitx va anunciar que posaria a la venda el Chelsea Football Club, societat que va comprar el 2003 i a la qual va deixar un crèdit de 1.500 milions de lliures que va dir que no tenia intenció de recuperar.
Polònia decreta presó provisional fins al 29 de maig per al periodista basc acusat d'espionatge
El periodista basc Pablo González, que a finals de febrer va ser detingut a Polònia acusat d'espiar per a Rússia, continuarà en presó provisional fins al 29 de maig. Tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA havent accedit a la traducció jurada de la documentació, ho ha decidit el Tribunal Regional de Rzeszów (Polònia). La nota, d'un paràgraf i que no entra en detalls sobre la situació de González, explica que continuarà empresonat durant un "període de tres mesos" i està "a disposició de la Fiscalia de Rzeszów". Especifica, a més, que ha estat "traslladat al centre penitenciari" de la mateixa ciutat.
La borsa de Moscou reprendrà dijous la cotització de 33 accions
El Banc Central rus ha informat que aquest dijous reobrirà el mercat de valors de la borsa de Moscou per a 33 companyies, així com el mercat de derivats.
Així doncs, el parquet moscovita reprendrà l'activitat, suspesa des del 25 de febrer passat, amb l'excepció del mercat de títols de deute federal, que va reobrir el 25 de febrer.
Els estudiants de l'acadèmia de circ de Kíiv troben a Praga un refugi de formació temporal
Els estudiants de circ ucraïnesos han trobat una nova llar a Praga, després d'haver hagut de fugir de Kíiv. La companyia de circ txeca Cirk La Putyka ha ofert a dues dotzenes d'estudiants adolescents de l'Acadèmia Municipal d'Arts Escèniques i de Circ de Kíiv places als seus cursos de formació, menjar i també classes d'anglès. Nina Araya, la vicerectora de l'escola, ha comentat a l'agència Reuters que "25 adolescents han vingut en una situació molt estressant, els seus pares encara són en un lloc on hi ha guerra". "Es comuniquen amb ells cada dia, estan molt estressats i no és fàcil, ni tan sols per als adults, el que estem intentant, que és centrar-los en la seva professió”.
Zelenski diu que ha parlat amb Johnson i li ha garantit el "suport" del Regne Unit
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha dit que ha parlat amb el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, i li hauria garantit el "suport" per fer front a la invasió russa.