La invasió russa d’Ucraïna, en directe (22 de març de 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Donem per acabat el seguiment del 27è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 28a jornada aquí.
Les forces russes comencen a atacar Mariúpol des del mar, segons el Pentàgon
Les forces russes han començat a bombardejar la ciutat ucraïnesa de Mariúpol des de vaixells situats al mar d’Azov, segons publica el diari WashingtonPost citant un oficial dels serveis d’intel•ligència dels Estats Units. Això suposaria un nou desenvolupament a l’ofensiva per intentar controlar aquesta estratègica ciutat portuària del sud-est del país, que fa setmanes que pateix un cruent setge que ha deixat milers de persones sense aigua, electricitat i aliments.
El Kremlin diu que Rússia faria servir armes nuclears si veiés amenaçada la seva existència
El secretari de premsa del govern rus, Dmitri Peskov, ha dit que el seu país valora la possibilitat de fer servir armes nuclears si es troba davant una "amenaça existencial". Ho ha dit en una entrevista amb la CNN.
La dona de Zelenski, Olena Zelenska, diu que els europeus que han acollit els refugiats ucraïnesos mereixen un "premi Nobel de la pau col·lectiu"
La dona del president ucraïnès Volodimir Zelenski, Olena Zelenska, ha agraït a la primera dama de França, Brigitte Macron, i les dones d'altres líders mundials la seva feina per garantir la seguretat dels refugiats, i ha llançat un missatge de reconeixement als europeus que han allotjat i ajudat els desplaçats assegurant que mereixen un "premi Nobel de la pau col·lectiu". Ho ha dit en una entrevista al diari Le Parisien.
Macron insisteix en les trucades amb Putin i li demana que "negociï de bona fe" amb Kíiv
El president de França, Emmanuel Macron, ha mantingut aquest dimarts dues "llargues converses" telefòniques per separat amb els seus homòlegs rus, Vladímir Putin, i ucraïnès, Volodímir Zelenski, i ha demanat a Moscou que "negociï de bona fe" amb Kíiv, tal com ha informat l'Eliseu. "El president [Macron] està convençut de la necessitat de continuar amb aquests esforços", assenyala en un comunicat: "No hi ha una altra solució que un alto el foc i que hi hagi negociacions de bona fer per part de Rússia. El president és amb Ucraïna".
D'altra banda, Macron també ha mantingut contactes amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi.
Scholz apunta que la guerra d'Ucraïna podria ser de llarga durada
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha dit aquest dimarts que és possible que la guerra a Ucraïna "no sigui un assumpte curt" sinó "un enfrontament més llarg", per la qual cosa cal evitar mesures insostenibles a llarg termini, com un embargament energètic contra Rússia. Així, ha dit que les sancions actuals estan dissenyades per fer el màxim mal possible a l'economia russa i al mateix temps ser "suportables" per als països europeus. En roda de premsa amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, Scholz ha assenyalat que Alemanya no és l'únic país que depèn de Rússia per al subministrament de gas natural o de carbó, però ha pronosticat que si s'aconsegueix l'objectiu de diversificar les fonts d'energia, el resultat seria equivalent a decretar un embargament energètic contra Moscou. "S'ha de comprar l'energia a amics i no a enemics; si no estem pagant la guerra", ha dit Metsola.
Preguntat sobre la proposta polonesa d'excloure Rússia del G-20, Scholz ha dit que no és una qüestió que es pugui decidir "de manera individual", sinó que s'ha de plantejar a tots els membres.
L'ambaixada russa a Sud-àfrica insisteix en les pràctiques amb armes químiques dels EUA a Ucraïna
En un comunicat difós a Facebook, l'ambaixada russa a Sud-àfrica ha advertit dels experiments biològics que, suposadament, els Estats Units estaven duent a terme a Ucraïna. Hi diu: "El ministeri de Defensa rus està estudiant documents dels biolaboratoris d'Ucraïna. Alguns papers i materials han estat evacuats urgentment del país, alguns destruïts, però les proves obtingudes i compartides en part amb la comunitat internacional demostren les pitjors suposicions de Rússia en el sentit que els EUA podrien estar utilitzant territoris de països estrangers per elaborar armes biològiques".
El comunicat assegura també que "hi ha motius per creure que diversos laboratoris biològics d'Ucraïna van participar en la investigació dels EUA sobre la possibilitat de propagació deliberada d'infeccions perilloses per aus migratòries i ratpenats. No cal dir com és de temerària aquesta idea, ja que un cop la infecció està fora el procés de contagi en aquests escenaris no es pot controlar". La informació apunta, fins i tot, que "el més cínic i inhumà d'aquests projectes és que un dels seus objectius era elaborar armes biològiques que poguessin afectar determinats grups ètnics. Una eina perfecta per erradicar tota una nació que el doctor nazi Mengele només podia somiar!" La sorprenent sospita que se'n desprèn, doncs, és que la intenció era contaminar la població russa.
L'ambaixada ha insistit en la publicació del comunicat per la poca atenció mediàtica que anteriors informacions en el mateix sentit han despertat en la premsa occidental. La publicació d'aquest nou comunicat coincideix també en el temps amb el moment en què el president Joe Biden ha tornat a alertar de la possibilitat d'un ús d'armes químiques o biològiques per part de Rússia davant del que sembla un estancament de la situació en termes militars.
Volodímir Zelenski participarà en la cimera de l'OTAN de dijous
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, participarà activament en la cimera de l'OTAN que tindrà lloc dijous a Brussel·les, informa Reuters citant notícies d'Interfax. Els detalls sobre com hi participarà encara no s'han tancat, segons l'ajudant de premsa del president. La intervenció de Zelenski pot ser interpretada per Moscou com una provocació i com la ratificació de les tesis que Putin ha exhibit per justificar l'agressió, és a dir, que Ucraïna és una amenaça per a l'existència de Rússia.
Un dels assaltants del Capitoli es refugia a la Bielorússia de Lukaixenko
El ciutadà nord-americà Evan Newman, que va participar en l'assalt al Capitoli dels Estats Units el gener del 2021, ha rebut l'estatus de refugiat a la Bielorússia de l'autòcrata Aleksandr Lukaixenko, un dels grans aliats de Vladímir Putin. Newman, que va fugir dels EUA el mes de novembre passat, ha declarat des de Minsk que es vol endur la seva família cap a Bielorússia. Newman té sis càrrecs judicials pendents des de l'assalt.
Joe Biden anunciarà dijous mesures per reduir la dependència energètica d'Europa respecte de Rússia
L'assessor de seguretat nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, ha descrit l'agenda del president Joe Biden a Brussel·les i Polònia, on es reunirà amb els aliats occidentals. Biden assistirà dijous a una cimera d'emergència de l'OTAN abans de dirigir-se als 27 líders de la Unió Europea en una sessió del Consell Europeu. A partir d'aquí, i d'acord amb el relat de Sullivan recollit per diferents agències, Biden "tindrà l'oportunitat de coordinar-se en la següent fase d'assistència militar a Ucraïna" i "unir-se als socis per imposar més sancions a Rússia i endurir les existents amb l'objectiu de reprimir l'evasió i garantir-ne una aplicació sòlida".
També s'espera que el president Biden faci nous anuncis, incloent-hi "una acció conjunta per millorar la seguretat energètica del continent i reduir la dependència d'Europa respecte del gas rus", així com "un ajust a llarg termini de la posició de les forces de l'OTAN al flanc oriental". Biden també assumirà més compromisos sobre els drets humans "per respondre al creixent flux de refugiats" procedents d'Ucraïna, ha dit Sullivan.
A Polònia, Biden "col·laborarà amb les tropes nord-americanes que ara ajuden a defensar el territori de l'OTAN, es reunirà amb experts implicats en la resposta humanitària" i mantindrà una reunió bilateral amb el president polonès, Andrzej Duda.
L'Ajuntament de Mariúpol diu que la guerra ha convertit la ciutat en "les cendres d'una terra morta"
El setge rus a la ciutat de Mariúpol continua i Rússia ha redoblat esforços des que les autoritats ucraïneses es van negar ahir a rendir-se. L'Ajuntament ha dit que la guerra ha convertit la localitat portuària en "les cendres d'una terra morta", mentre que l'agència de notícies russa RIA ha informat que les forces de Vladímir Putin n'han ocupat aproximadament la meitat. La situació de la població civil, on vivien 400.000 persones abans de la guerra, es fa cada dia més desesperada. Centenars de milers de ciutadans es troben atrapats als edificis, sense accés a menjar, aigua, electricitat o calefacció. "No hi queda res", ha lamentat el president Volodímir Zelenski en una intervenció al Parlament d'Itàlia. Per la seva banda, el tinent d'alcalde Serguei Orlov ha dit que la ciutat està sota un bloqueig total i no ha rebut ajuda humanitària: "La ciutat està sota bombardeig constant, les forces aèries russes llancen entre 50 i 100 bombes cada dia... Molts morts, moltes llàgrimes, molts crims de guerra horribles". L'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra ha comptat 953 civils morts i 1.557 ferits a tot Ucraïna des de la invasió, però es creu que el nombre total serà molt més alt.
Mark Rutte elogia a Ankara el paper d'Erdogan com a mediador en la guerra
La guerra a Ucraïna està recomponent el puzle de les relacions entre Europa i Turquia, especialment problemàtiques els últims anys, i sempre amb el deute pendent de la integració a la Unió. En menys de dues setmanes, fins a quatre líders europeus han viatjat a Ankara per entrevistar-se amb el president Recep Tayyip Erdogan. Avui l'ha visitat Mark Rutte, el primer ministre dels Països Baixos. Rutte ha elogiat la tasca d'Erdogan per aconseguir un alto el foc. Les seves declaracions tenen lloc abans de la reunió de líders de l'OTAN, que es trobaran dijous a Brussel·les. Rutte ha dit: "Turquia té una enorme importància política i militar per a l'Aliança i juga un paper clau en aquest conflicte. Estic molt content que el president hagi assumit aquest paper".
Durant la conferència de premsa posterior a la reunió amb Erdogan, el primer ministre ha sigut preguntat per si Turquia, que no s'ha sumat a les sancions de la UE o dels Estats Units, hauria d'adoptar una posició més dura contra Moscou. En aquest sentit, Rutte ha dit que el país es trobava "en una posició especial a causa de la seva situació geogràfica". I ha afegit: "Estaríem molt a favor que Turquia implementés totes les sancions, però també hem d'estar contents pel fet que Turquia estigui jugant ara el seu paper diplomàtic i el seu paper de lideratge per intentar posar fi al conflicte". Ankara, amb un equilibri constant entre les relacions amb Moscou i Kíiv, i també Occident, veu com el vent de la guerra bufa ara per ara a favor seu.
Malmesa una de les línies de ferrocarril que uneix l'est d'Ucraïna amb el centre i l'oest del país
Un atac amb míssils ha destruït una estació de ferrocarril a la regió de Dnipró, al centre-est d'Ucraïna, causant la mort d'una persona i danyant prou la via fèrria per evitar el pas de trens indefinidament, ha anunciat el governador de la regió, Valentin Reznitxenko. Els coets han impactat a l'estació de la ciutat de Pavlohrad, a uns 60 km a l'est de la capital regional, Dnipró. Aquesta línia de ferrocarril era encara utilitzada pels desplaçats que s'intentaven allunyar del front de l'est i arribar a indrets més a l'oest del país, allunyats dels atacs de les tropes russes.
L'alcalde de Kíiv demana ajuda a Europa: "No volem viure sota una dictadura"
L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitsxtxko, ha comparegut aquest dimarts al ple del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa, davant representants locals de 46 països europeus. Des de la capital ucraïnesa, sotmesa a constants atacs, ha recordat que "els russos van dir que en tres setmanes prendrien Kíiv", i ha assegurat: "Com a alcalde, els prometo una cosa. No entraran mai a Kíiv". L'exboxejador ha recalcat que s'ha fortificat "cada edifici, cada carrer i cada racó de la ciutat". Tot i el missatge de determinació que ha enviat a l'organisme, ha admès que ara mateix "ningú a Ucraïna se sent segur" i ha fet una crida a la resta de països perquè donin suport polític, econòmic i militar a Ucraïna. "Necessitem armes", ha dit, per plantar cara a "un dels exèrcits més potents del planeta".
El polític ucraïnès ha insistit que el seu país ha decidit ser "democràtic i europeu", tot recordant que el 1994 Ucraïna era una potència nuclear i va entregar el seu arsenal com a aposta per la pau, a canvi de la garantia russa a la independència i la integritat territorial. "No volem viure sota una dictadura, en un país on no existeixen els drets humans, ni llibertat de premsa ni cap altra llibertat per als ciutadans".
Alliberen una periodista ucraïnesa en mans de la seguretat russa
Des del 15 de març la periodista ucraïnesa Viktoria Roixtxina, del mitjà digital Hromadske, era en mans dels serveis de seguretat russos. Aquest dimarts ha estat posada en llibertat després de gravar un vídeo en què afirmava que les forces russes li van salvar la vida, ha informat aquest mitjà i ha recollit Efe. "El 21 de març, els ocupants van alliberar del captiveri la periodista de Hromadske Viktoria Roixtxina. Ara es troba al territori controlat pel govern ucraïnès i es dirigeix a Zaporíjia, on es reunirà amb els seus familiars", detalla el comunicat. Fa unes hores que mitjans prorussos i canals de Telegram han començat a difondre un vídeo en què la periodista rebutja qualsevol queixa contra els seus captors i diu que els russos li van salvar la vida. Segons Hromadske, aquest vídeo era la condició per ser posada en llibertat i el va gravar sota pressió. Roixtxina va ser detinguda pels serveis de seguretat russos quan tornava d'una cobertura sobre els efectes de la invasió russa a Ucraïna a la ciutat d'Energodar, a l'est del país.
El BCE adverteix que Rússia utilitza les criptomonedes per esquivar les sancions
Christine Lagarde, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha advertit avui que les criptomonedes estan sent utilitzades pels russos per esquivar les sancions occidentals. En concret, s'ha registrat un fort augment de l'ús de rubles per comprar bitcoins i altres criptomonedes. Els actius cripto "s'estan utilitzant sens dubte com una manera d'intentar eludir les sancions", ha dit en una conferència virtual organitzada pel Banc de Pagaments Internacionals.
Després de destacar que el volum de rubles convertits en criptomonedes i monedes estables s'havia enfilat al nivell més alt en gairebé un any, Lagarde insistia: "És una amenaça? Sí”. Amb tot, no ha presentat proves del BCE d'incompliment de sancions amb criptomonedes: "Hem pres mesures per indicar clarament a tots aquells que estan intercanviant i oferint serveis en relació amb criptoactius que són còmplices de l'intent de Rússia d'esquivar les sancions".
La presidenta del BCE va dir als ministres de Finances de la Unió Europea al principi de març que les criptomonedes corrien el risc de convertir-se en un forat o refugi amb què els russos intentarien esquivar les sancions. En resposta a aquest advertiment, la Unió va assegurar en el seu últim paquet de sancions que els actius criptogràfics es trobaven entre els "valors transferibles" als quals s'aplicaven les sancions europees. El BCE volia que Brussel·les anés més enllà i prohibís que els intercanvis criptogràfics acceptessin comandes en rubles o de qualsevol persona establerta a Rússia, però la UE va decidir no fer-ho. Els grans brokers criptogràfics, com Binance, continuen gestionant transaccions a Rússia.
Ucraïna diu que 100.000 civils no poden sortir de Mariúpol
La vice primera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, ha dit que almenys 100.000 civils volen fugir de Mariúpol però fins ara no han pogut per la falta de corredors humanitaris per sortir d’aquesta ciutat portuària, probablement la més assetjada per la guerra. Segons Veresxuk, els bombardejos de les forces russes també han impedit que els equips de rescat puguin accedir-hi.
Els Estats Units descarten un atac imminent rus amb armes químiques a Ucraïna
Els Estats Units no han detectat cap indici d'un atac imminent rus amb armes químiques o biològiques a Ucraïna, però ho continua investigant, ha explicat un oficial del ministeri de Defensa, tal com recull Reuters. "No hi ha indicis que hi hagi res imminent ara mateix", ha assegurat una font anònima.
Propaganda ucraïnesa o un seriós advertiment sobre les veritables intencions expansionistes de Vladímir Putin?
This browser does not support the video element.
Des de fa un mes, Ucraïna i Rússia lliuren una guerra no només en els camps de batalla sinó també en el front informatiu. L'exèrcit tecnològic del president Volodímir Zelenski està demostrant una gran capacitat, i inunda les xarxes socials amb tota mena de missatges. En general, mostren la destrucció causada a les ciutats i paisatges d'Ucraïna; també l'abans i el després de la invasió. Hi ha una doble èpica, la de la resistència i la de la solidaritat. I hi ha també un prec: la sol·licitud a l'OTAN de tancar els cels per evitar més bombardejos. En el vídeo que els presentem n'hi ha un altre: aturar el comerç de petroli amb Moscou. Es tracta d'agafar el toro per les banyes plantant cara a l'agressor. No fer-ho seria una irresponsabilitat, diuen.
De fet, en el mateix sentit s'expressava diumenge, en un inquietant article publicat a l'ARA sobre les veritables intencions de Putin, Mikhaïl Khodorkovski, empresari enriquit amb el petroli a la Rússia dels anys 90 que el 2003 va ser empresonat, i que ara viu exiliat a Londres.
A través dels canals habituals de Telegram, la propaganda ucraïnesa ha anat aquest dimarts un pas més enllà que fins ara en l'intent de posar de manifest que, primer Crimea, i després Ucraïna, només és un primer pas de la política expansionista de Moscou de restitució de les fronteres de la Guerra Freda, sempre en el millor dels casos.
Un seguit de clips de declaracions públiques de personatges de la televisió i la intelligentsia russa i els partits polítics, com ara Vladímir Zhirinovsky, provoquen molta inquietud. Algunes de les afirmacions són molt recents, posteriors a la invasió; altres es remunten al 2014. Escoltar-les és adonar-se que potser Europa viu sota una espasa de Damocles i que com Emmanuel Macron va dir fa unes dies, malauradament ja no és impensable la idea que hi hagi al continent un altra guerra a gran escala.
El vídeo apunta, entre altres idees, les següents:
– "I si us penseu que ens aturarem a Ucraïna, penseu-hi de nou. Us hauria de recordar que Ucraïna només és una etapa intermèdia per assegurar l'estratègia de seguretat de la Federació Russa".
– "Aviat se'ns acabarà la paciència i llançarem un alguna cosa forta cap a Washington i Londres."
– "Polònia està jugant amb foc. Hi ha hagut tres particions de Polònia. La quarta serà la darrera."
– "Les fronteres de Rússia s'estenen sense fi."
– "Temps al temps i no quedarà res de Polònia ni tampoc dels Estats Bàltics".
– "Em sembla a mi que Polònia i els Estats Bàltics s'estan comportant de manera molt arrogant. I no entenen que encara poden ser suprimides més ràpidament que Ucraïna.
– "Els nostre submarins són capaços de llançar cinc-cents caps nuclears…"
– "Portarem el nostre exèrcit a les fronteres occidentals un cop més. Els europeus són covards. Necessiten ser conquerits amb la por i el fuet..."
– "Rússia és l'únic país capaç de tornar els Estats Units en cendres radioactives…"
El món occidental és conscient de les característiques d'aquesta propaganda? Només són fanfarronades o bé hi ha un substrat de veritat? Què ha passat perquè trenta anys després de la caiguda de la Unió Soviètica encara es facin segons quines afirmacions?
Ucraïna diu que 300.000 persones s'estan quedant sense menjar a Kherson, ocupada per les forces russes
El ministeri d'Afers Estrangers d'Ucraïna ha dit que unes 300.000 persones que viuen a la ciutat de Kherson, ocupada per les forces russes, s'estan quedant sense menjar ni subministrament mèdic. També ha acusat Rússia d'impedir l'evacuació de civils a les zones controlades per Ucraïna. "Els ciutadans de Kherson s'enfronten a una catàstrofe humanitària pel bloqueig de l'exèrcit rus. Rússia es nega a obrir corredors humanitaris", ha dit el portaveu del ministeri, Oleg Nikolenko, a Twitter.