La invasió russa d’Ucraïna, en directe (21 de març de 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Donem per acabat el seguiment del 26è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 27a jornada aquí.
Ucraïna aconsegueix fer el relleu del personal de la planta nuclear de Txernòbil
Ucraïna ha pogut fer el primer relleu del personal que treballa a la planta nuclear de Txernòbil des que va començar la invasió russa fa gairebé un mes. El director de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ho ha confirmat aquest dilluns. Es tracta de prop de 200 tècnics i personal de seguretat de la planta que han pogut tornar a casa per descansar: la meitat va abandonar el lloc de l'accident nuclear de 1986 diumenge, i la resta, avui, encara que tretze persones s'han negat a fer el canvi de torn i continuaran treballant a la planta. El nou torn inclou dos supervisors en lloc d'un –com és habitual– per garantir la disponibilitat de reforços.
El ministre de Defensa ucraïnès acusa Rússia de genocidi a Mariúpol
El ministre de Defensa ucraïnès, Oleksi Reznikov, ha acusat Rússia d'estar cometent un "autèntic acte de genocidi contra la ciutat ucraïnesa de Mariúpol", després de reunir-se a Londres amb el seu homòleg britànic, Ben Wallace. Durant una roda de premsa conjunta, Reznikov ha declarat que fa tres setmanes "400.000 ciutadans es van veure rodejats sense aigua ni menjar i sense gairebé connexions", i ha apuntat que durant els 25 dies que ha durat la guerra l'exèrcit rus ha matat "150 nens ucraïnesos i destruït més de 400 escoles i escoles bressol", així com 110 hospitals, i ha aniquilat "milers i milers de civils".
Els EUA adverteixen d'un possible ciberatac rus a infraestructures clau nord-americanes
El govern dels Estats Units (EUA) ha advertit aquest dilluns que els seus serveis d'intel·ligència han observat "activitat preparatòria" per part de Rússia de llançar ciberatacs contra infraestructures clau nord-americanes, a més dels que ja han anat duent a terme des de fa setmanes contra Ucraïna. L'assessora del govern dels EUA per Ciberseguretat, Anne Neuberger, ha instat les empreses del país a prendre una sèrie de mesures que les protegeixin davant aquesta possibilitat.
Zelenski parla d'un referèndum per ratificar compromisos de pau amb Moscou
El poble ucraïnès hauria de votar sobre qualsevol acord de pau pactat amb Rússia en un referèndum, ha dit el president Zelenski en una nova intervenció televisada, en aquest cas al canal ucraïnès d'informació en línia Suspilne: "Ho vaig explicar a tots els grups de negociació. Quan parleu de tots aquests canvis (en un acord futur), i si passen poden ser històrics... Tornarem a un referèndum." Ara per ara, la Constitució ucraïnesa recull la voluntat del país d'ingressar a l'OTAN. Si com a resultat d'un acord de pau Kíiv signés un compromís de desmilitarització amb Moscou, o una encara més concreta no integració a l'Aliança Atlàntica, això implicaria una modificació de la Constitució i, per tant, hauria de ser referendat per la població del país.
Un diari pro Kremlin informa de gairebé 10.000 soldats russos morts i més de 16.000 ferits
Un diari de Moscou partidari del règim de Putin –de fet, pràcticament ja no en queda cap que no ho sigui– ha informat en els últims minuts que el nombre de baixes de les tropes russes seria pràcticament de 10.000. En concret, 9.861. A més, hi hauria hagut 16.153 ferits. La xifra és molt semblant a la que els serveis secrets nord-americans havien facilitat al final de la setmana passada i dos terços dels 15.000 que havien considerat els ucraïnesos. Moscou, però, no dona dades del nombre de morts entre els seus soldats des del 2 de març, quan va donar l'única xifra fins ara, 498 víctimes. El diari que difon aquesta informació és el Komsomolskaya Pravda. De l'indubtable partidisme de la publicació dona idea un dels titulars que ara mateix es poden llegir en la seva pàgina web: "La gent gran va ser abandonada pels seus fills a prop de Kíiv i salvada per les forces especials russes".
La filtració confirma el que pràcticament una setmana després de la invasió ja apuntaven els serveis d'intel·ligència occidentals: la mala planificació logística i preparació dels invasors. El tan esbombat "el pla va com s'havia previst" que difon el Kremlin es demostra, un cop més, incert.
Biden es reuneix amb els líders de Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia per parlar d'Ucraïna
El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha reunit aquest dilluns amb els líders de Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia per abordar la situació a Ucraïna, inclosos els atacs a civils i l'ajuda humanitària. D'altra banda, la Casa Blanca no s'ha plantejat que el president dels Estatus Units, Joe Biden, visiti Ucraïna durant el seu pròxim viatge a Europa, ha dit el secretari de premsa, Jen Psaki, com recull Reuters.
Tretze països insten a enfortir la defensa aèria d'Ucraïna
La República Txeca, Estònia, Polònia, França, Geòrgia, Alemanya, Irlanda, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Suècia, el Regne Unit i els Estats Units han signat avui una declaració conjunta instant a la "necessitat urgent d'actualitzar la defensa aèria d'Ucraïna". El document, però, no especifica els terminis ni el material amb què es farà, però la urgència és més que evident. En aquest sentit, el ministre de Defensa d'Ucraïna ha visitat avui Londres per entrevistar-se amb el seu homòleg britànic, en el que s'ha interpretat com una renovada petició de més armament que permeti als ucraïnesos protegir les seves ciutats de la manera més eficaç possible de l'amenaça que arriba des de l'aire, sigui en forma de míssils o d'atacs de l'aviació.
Una vida ucraïnesa a canvi de nou de russes
El lliurament a Rússia de nou militars russos capturats per les forces ucraïneses a canvi de la llibertat de l'alcalde de Melitópol, Ivan Fiódorov, que les tropes invasores van segrestar al final de la segona setmana del conflicte, ha sigut el primer intercanvi d'aquestes característiques entre els dos països des del principi de la guerra. L'anunci l'ha fet avui la comissària russa dels drets humans, Tatiana Moskalkova. Quan la setmana passada Kíiv va confirmar l'alliberament de Fiódorov, només va parlar d’una “operació especial” sense especificar-ne més detalls. "S'ha fet el primer intercanvi: nou persones, algunes d'elles de la llista que he anat elaborant a partir d'informes. Espero que evitem retards amb aquestes llistes", ha anunciat també Moskalkova a la cadena de televisió Russia Today. Tanmateix, però, només el ministeri de Defensa rus està autoritzat a donar el nombre exacte de soldats ucraïnesos capturats per les forces armades russes. Tot i això, d'acord amb Moskalkova, n'hi ha "molts més" que les 500 fitxes que s'han omplert i passat al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). La comissària dels drets humans havia comentat amb anterioritat que la informació sobre els ucraïnesos capturats s'havia passat a la Creu Roja i que Rússia estava disposada a intercanviar-los.
Bielorússia podria atacar Ucraïna de forma imminent, adverteix una font de l'OTAN
Bielorússia podria atacar de forma imminent Ucraïna mentre considera permetre que Rússia desplegui armes nuclears en el seu territori, segons un alt funcionari d'intel·ligència de l'OTAN. El funcionari, parlant sota condició d'anonimat, ha dit al diari The Guardian: "El govern bielorús està preparant l'entorn per justificar una ofensiva bielorussa contra Ucraïna i el desplegament imminent d'armes nuclears russes. Els funcionaris ucraïnesos han estat advertint públicament que Bielorússia podria unir-se a la guerra. Si bé Minsk ha permès que les tropes russes utilitzin el seu territori per llançar operacions terrestres i aèries, l'OTAN no ha identificat cap evidència prou sòlida que les tropes bielorusses hagin participat directament en els combats a Ucraïna. "No dic que hi posaran armes nuclears demà. El que vull dir és que han pres mesures perquè ara puguin rebre armes nuclears si es pren aquesta decisió", ha dit el membre de la intel·ligència de l'OTAN al diari.
Joe Biden adverteix d'un possible ciberatac de Rússia als Estats Units
El president dels Estats Units, Joe Biden, acaba d'emetre un comunicat assegurant que informacions d'intel·ligència suggereixen que els Estats Units estan planejant un ciberatac contra el país. En la declaració, Biden assegura, entre altres afirmacions: "He advertit sobre el potencial que Rússia pogués dur a terme activitats cibernètiques malicioses contra els Estats Units, fins i tot com a resposta als costos econòmics sense precedents que hem imposat a Rússia juntament amb els nostres aliats i socis. L'evolució dels informes de la intel·ligència suggereixen que el govern rus està explorant opcions per a possibles ciberatacs". "Faig una crida als nostres socis del sector privat a endurir les ciberdefenses immediatament mitjançant la implementació de les millors pràctiques que hem desenvolupat junts durant l'últim any", ha dit Biden.
Conferència de donants a Berlín per ajudar Moldàvia a entomar l'allau de 100.000 refugiats
Berlín acollirà una conferència de donants el 5 d'abril per ajudar Moldàvia a fer front a l'afluència de refugiats ucraïnesos, ha anunciat avui la ministra d'Afers Exteriors alemanya, Annalena Baerbock. La conferència, coorganitzada amb França i Romania, s'ha convocat en una reunió dels responsables d'Exteriors de la Unió a Brussel·les, a la qual també ha assistit el responsable de la diplomàcia moldava, Nicu Popescu. Popescu ha comentat que el seu país, fronterer amb el sud-oest d'Ucraïna, va dir que Moldàvia té actualment al voltant de "100.000 refugiats, el quatre per cent de la població del país". Per a Moldàvia –un dels països més pobres d'Europa–, la crisi dels refugiats "està tenint un gran impacte en la situació socioeconòmica". Baerbock va dir que "cap país pot fer front" sol a la gran quantitat de persones, més de 3,2 milions, que ha sortit d'Ucraïna arran de la guerra de Putin.
Rússia ha llançat més de 1.100 míssils a Ucraïna des del 24 de febrer, segons els Estats Units
Un funcionari d'alt rang del departament de Defensa dels Estats Units (EUA) ha assegurat que Rússia ja ha llançat més de 1.100 míssils a Ucraïna des de l'inici de la invasió el 24 de febrer passat, informa Efe. En canvi, no ha pogut confirmar si Rússia ha llançat projectils hipersònics, encara que el ministeri de Defensa rus va afirmar diumenge que el seu exèrcit n'havia llançat per destruir un "gran magatzem de combustible i lubricants" a Konstantinovka, al sud d'Ucraïna. Es tracta d'un tipus de míssil d'alta precisió, amb un abast de més de 2.000 quilòmetres i una velocitat deu cops més gran que la del so.
El govern britànic acusa Rússia d'haver fet trucades enganyoses als seus ministres
El govern britànic ha acusat Rússia d'estar al darrere d'una sèrie de videotrucades falses que diversos dels seus ministres van rebre la setmana passada. Es tractava de persones que es van fer passar per polítics ucraïnesos. Els titulars de Defensa i Interior britànics, Ben Wallace i Pritil Patel, van estar parlant durant minuts amb els seus interlocutors abans de començar a sospitar que eren impostors. La ministra de Cultura, Nadine Dorries, també va rebre una d'aquestes trucades, però la conversa no es va arribar a produir. Un portaveu de l'oficina del primer ministre, Boris Johnson, ha dit aquest dilluns a mitjans britànics que el Kremlin està darrere d'aquests "jocs bruts" i que és "responsable" de les trucades, encara que no ha detallat de quina manera. "És una pràctica estàndard de les operacions russes i la desinformació és una tàctica treta del manual del Kremlin per intentar distreure l'atenció de les seves activitats il·legals a Ucraïna i dels abusos contra els drets humans que s'hi cometen", ha assenyalat aquesta font, com informa Efe.
L'aeroport de Xeremétievo acomiada una cinquena part del personal
L'aeroport de Xeremétievo, el més gran de Rússia i un dels quatre que serveixen Moscou, ha donat de baixa una cinquena part del seu personal i ha congelat la contractació de nous treballadors a causa de la caiguda del trànsit de passatgers després que entressin en vigor les sancions occidentals. El personal afectat cobrarà dos terços del seu salari. El 15 de març l'aeroport va tancar dues de les cinc terminals de passatgers, i ha deixat fora de servei una de les pistes al·legant "restriccions obligades al transport aeri internacional". L'empresa, de propietat estatal, també ha congelat temporalment tots els seus projectes d'inversió. La companyia privada Ural Airlines, una de les companyies més grans de Rússia, també va anunciar la setmana passada que s'havia vist obligat a acomiadar, almenys temporalment, una part del seu personal.
1.252 refugiats ucraïnesos ja tenen permís de treball a Catalunya, 10.260 a tot l'Estat
L'estat espanyol ja ha concedit documentació temporal a 10.260 refugiats per la guerra d'Ucraïna. Els desplaçats que arriben a Espanya poden sol·licitar aquesta protecció temporal, que tramita el ministeri de l'Interior després d'activar el 10 de març passat el procediment d'urgència establert per donar resposta ràpida a aquestes peticions. La documentació inclou el permís de residència i de treball per als majors d'edat. Els que tinguin carnet de conduir ucraïnès també podran conduir a Espanya durant almenys un any. Catalunya és la tercera comunitat on s'han tramitat més sol·licituds (1.252), després de Madrid (2.751) i el País Valencià (1.788).
El sindicat de periodistes d'Ucraïna acusa les forces russes de segrestar quatre periodistes a Melitòpol
El sindicat de periodistes d'Ucraïna ha assegurat que les forces russes han segrestat quatre periodistes de Melitòpol. En un comunicat distribuït per Telegram, l'organització ha afirmat que homes armats han anat a casa dels periodistes Ievhenia Borian, Iulia Olkhovska, Liubov Chaika i l'editor Mikhailo Kumok. Segons la mateixa font, els tres periodistes han sigut alliberats, però Kumok segueix en un lloc que es desconeix. Tots quatre tenien vinculació amb el diari Melitopolskie Vedomosti, amb base a Melitòpol, ciutat ocupada per les forces russes, segons informa la CNN.
Divendres passat, el diari digital Hromadske també va denunciar que una de les seves periodistes, Victoria Roshchina, porta desapareguda des del 15 de març. Segons el mitjà, Roshchina havia planejat anar a la ciutat assaltada de Mariúpol. El 12 de març, els seus col·legues no van poder contactar-hi, i es creu que va ser detinguda uns dies després per les forces russes.
Volodímir Zelenski assegura que Ucraïna mai no es plegarà a cap ultimàtum rus
La guerra serà llarga. Molt més del que imaginava Vladímir Putin quan va llançar la invasió el 24 de febrer passat. És el que es desprèn de les declaracions del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una entrevista amb la cadena del seu país Suspilne. En la intervenció, Zelenski ha assegurat que Ucraïna "mai s'inclinarà davant els ultimàtums de Rússia", i que ciutats com Kíiv, Mariúpol i Khàrkiv mai acceptaran l'ocupació russa. "Tenim un ultimàtum amb punts. «Seguiu-lo i després acabarem la guerra». Ucraïna no pot complir l'ultimàtum", ha dit.
El cap d'informatius del Canal 1 de Rússia titlla la periodista de la protesta de "traïdora" i "espia britànica"
El Foreign Office ha negat aquesta tarda cap mena de contacte amb Marina Ovsiannikova, la periodista del Canal 1 rus que va fer una protesta contra la guerra durant el noticiari del vespre emès dilluns passat. "Mai hem estat en contacte amb Ovsiannikova. Aquesta és una altra mentida que està escampant la màquina de desinformació" russa, han dit des del ministeri d'Exteriors. Es referia a l'acusació que li hauria fet la policia de ser una espia britànica. La diplomàcia de Londres responia així a una afirmació de Kirill Kleimenov, cap d'informatius de Canal 1, feta avui, segons la qual Ovsiannikova havia parlat amb l'ambaixada britànica abans que tingués lloc la seva protesta. Ovsiannikova va dir al diari independent rus Novaya Gazeta que durant el seu interrogatori li havien preguntat repetidament si tenia alguna connexió amb serveis secrets estrangers. Però, justament, aquesta és l'acusació feta avui per Kleimenov, que en un minut i mig d'intervenció ha volgut convèncer els teleespectadors russos de la seva teoria. Entre altres afirmacions, ha dit: "La traïció sempre és triar personal". Les portades de la premsa d'arreu del món destacant la protesta d'Ovsiannikova són un dels arguments del cap d'informatius de Canal 1 per parlar, fins i tot, de les "trenta monedes de plata" amb què es paga als traïdors.
L'ONU avisa de l'impacte climàtic de la cursa per substituir les importacions de gas i petroli rus
El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha advertit aquest dilluns de l'impacte climàtic que pot tenir la cursa que diversos països estan emprenent per substituir com abans millor les importacions de gas i petroli rus. "Es poden veure tan obsessionats per la manca immediata de subministrament de combustibles fòssils que descuidin o deixin de costat les polítiques per reduir l'ús de combustibles fòssils. Això és una bogeria", ha dit en un fòrum organitzat per The Economist i recollit per Efe. Les mesures a curt termini per substituir el petroli i el gas rus "poden crear a llarg termini dependència dels combustibles fòssils" i fer impossible el compliment dels objectius contra el canvi climàtic fixats a l'Acord de París el 2015, ha advertit el diplomàtic.