La invasió russa d’Ucraïna, en directe (20 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 56è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 57a jornada aquí.

Els EUA anuncien un nou paquet de sancions contra Rússia

Els Estats Units han anunciat aquest dimecres un nou paquet de sancions contra Rússia, dirigit a un banc comercial i "una xarxa global de més de 40 persones i entitats liderades per l'oligarca rus Konstantin Malofeiev, incloent-hi organitzacions que tenen la missió principal de facilitar l'elusió de les sancions", segons ha informat el Departament del Tresor. A més, es restringeixen els visats a 635 ciutadans russos que estan involucrats en eliminar la dissidència a Rússia i a l'estranger, en activitats que amenacen la integritat territorial d'Ucraïna i en abusos dels drets humans en presons i llocs de detenció a les àrees de control rus a la zona del Donbass.

Els EUA treuen ferro al llançament del nou míssil rus: "No és una amenaça"

Els Estats Units han tret ferro al llançament del nou míssil intercontinental de Rússia, i han considerat que no suposa una amenaça. El portaveu del Pentàgon, John Kirby, ha afirmat que era una "rutina" i que "no ha sigut una sorpresa". Ha afirmat que Moscou "ha notificat adequadament" els Estats Units de la prova, en compliment de les seves obligacions del tractat nuclear. Kirby ha assegurat que els EUA "no han considerat que la prova sigui una amenaça per als Estats Units o els seus aliats".

Lavrov diu que les converses de pau depenen de la voluntat de Kíiv de tenir en compte les demandes russes

El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha assegurat aquest dimecres al seu homòleg turc, Mevlut Cavusoglu, que el resultat de les converses de pau amb Ucraïna depèn de la disposició de Kíiv per tenir en compte les demandes de Rússia. Avui, de fet, Kíiv n'ha rebut un esborrany. De moment, l'única reacció oficial d'Ucraïna ha sigut que s'estan analitzant les implicacions jurídiques del text. El ministeri d'Afers Estrangers rus també ha assegurat que Lavrov i Cavusoglu han parlat per telèfon sobre la situació a Mariúpol i les possibles mesures destinades a proporcionar seguretat als civils, inclosos els de països estrangers.

L'oligarca rus Oleg Tinkov condemna "l'esbojarrada guerra" de Moscou contra Ucraïna

L’empresari i oligarca rus Oleg Tinkov ha condemnat el que ha anomenat “l’esbojarrada guerra” de Moscou contra Ucraïna, dient que el 90% dels seus compatriotes no hi donaven suport. Segons l’agència Reuters, Tinkov ha demanat a Occident que ofereixi a Vladímir Putin una manera digna de retirar-se. "No veig un sol beneficiari d'aquesta esbojarrada guerra! Estan morint persones i soldats innocents", ha escrit Tinkov a Instagram. Tinkov, fundador del Tinkoff Bank, el segon emissor de targetes de crèdit de Rússia, ha afirmat també: “Per descomptat, hi ha idiotes que dibuixen una Z, però el 10% de qualsevol país són idiotes. El 90% dels russos estan CONTRA la guerra!" Tinkov ha negat tenir cap relació estreta amb Putin o el Kremlin. La seva és una de les declaracions més obertes d’un personatge destacat de la vida econòmica russa contra la invasió. Les sancions que Occident ha imposat a empreses i ciutadans russos també han afectat Tinkov.

Rússia fa un llançament de prova del míssil bal·lístic intercontinental "més potent i de més abast del món"

Rússia ha assegurat aquest dimecres que ha fet un llançament de prova del seu nou míssil balístic intercontinental Sarmat, una nova arma estratègica sobre la qual el president Vladímir Putin ha assegurat que no tenia anàlegs en cap altre lloc, i que faria que altres països "s'ho repensessin dues vegades" abans d'amenaçar Rússia. Segons el ministeri de defensa rus, el Sarmat és el míssil "més potent i amb més abast del món".

Putin -que ha presenciat el llançament, retransmès per televisió- ha sigut informat per l'exèrcit que el míssil ha sigut llançat des del cosmòdrom de Plessetsk, a 800 quilòmetres al nord de Moscou, i ha tocat objectius a la península de Kamtxatka, a l'extrem oriental del territori de la Federació Russa, a 6.000 quilòmetres de distància.

El president rus ha argumentat que el Sarmat "garanteix de manera fiable la seguretat de Rússia davant de les amenaces externes". El míssil entrarà en servei a les forces estratègiques russes a la regió siberiana de Krasnoiarsk un cop acabi el programa d'assajos i substituirà el sistema de míssils Voyevoda, fins ara el més potent del món, conegut com el Satanàs, segons la classificació de l'OTAN.

Més de 400 nens ucraïnesos amb càncer han rebut tractament a l'estranger

Més de 400 nens ucraïnesos amb càncer han estat evacuats per rebre tractament a l'estranger des que va començar la guerra, ha informat avui la presidència d'Ucraïna. Els vols per traslladar els nens ucraïnesos amb càncer que es troben a les zones de combat es van organitzar amb l'assistència de dirigents de països estrangers i acords entre la primera dama d'Ucraïna, Olena Zelenska, i les primeres dames d'altres països. "Per garantir la seguretat dels nens amb càncer, primer els porten a Lviv, al Centre Mèdic Especialitzat per a Nens d'Ucraïna Occidental (ZUSDMC)", diu el comunicat, i afegeix: "Després, acompanyats d'equips mèdics, els pacients i els seus familiars són traslladats a la República de Polònia, en una clínica creada especialment, on reben tractament permanent o bé són traslladats a altres països europeus".

El 80% del territori de Lugansk ja està en mans dels russos, segons el cap militar de la regió

Serhii Haidai, cap de l'administració militar regional de Lugansk, ha assegurat avui que el 80% del territori ja està sota control rus. Si Ucraïna no resisteix, "Rússia no s'aturarà aquí i avançarà més". En declaracions a la CNN, Haidai ha coincidit amb la interpretació russa que la segona fase de la guerra ha començat, però ha advertit que encara no és una "invasió completa i total". Els russos avancen, ha continuat, però "hem establert les nostres defenses en moltes ciutats": "Estan intentant encerclar les nostres tropes i estan passant molts fets desagradables... però fins ara no han tingut èxit".

Tot i la resistència, la situació, ha admès Haidai, és "molt greu". "Tot el territori de Lugansk està sent bombardejat. No hi ha cap ciutat segura... Entenem que el govern rus tirarà endavant i destruirà tot el que trobi al seu pas. Així que el que estem fent és intentar evacuar el màxim de gent possible". De les 350.000 persones que vivien al territori ucraïnès de Lugansk abans de la guerra, avui en queden unes 70.000.

Zelenksi avisa la UE: "Un nou paquet de sancions contra Rússia sense el petroli serà buit"

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, s'ha reunit aquest dimecres a Kíiv amb el president del Consell Europeu, Charles Michel. És l'enèsima visita oficial d'un mandatari de les institucions europees després de les de la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i de l'alt representant de la UE, Josep Borrell. Zelenski, fidel al seu habitual estil directe i contundent, ha demanat a la Unió Europea que aprovi un sisè paquet de sancions immediatament que inclogui el veto definitiu a la compra de petroli rus i l'exclusió de tots els bancs de la Federació Russa del sistema internacional d'intercanvi d'informació Swift. Si aquesta eventual nova ronda de sancions no inclou el petroli, ha dit Zelenski, serà una mesura "buida" que permetrà al Kremlin continuar finançant la guerra contra Ucraïna.

El president ucraïnès també ha parlat de la necessitat de començar a reconstruir el país de manera immediata. Zelenksi ha donat per "guanyada" la guerra i ha explicat que cal començar les tasques de reconstrucció de ciutats i infraestructures malmeses. Sobre aquesta qüestió, Michel ha assegurat que la UE ja treballa amb socis internacionals com l'FMI i el Banc Mundial per mobilitzar la màxima quantitat de diners possibles amb aquest objectiu. De fet, segons Bloomberg, la Comissió ja treballa en una proposta per crear un fons de solidaritat que servirà perquè la UE contribueixi en bona part a pagar aquesta factura. Michel ha dit que es concretaran més detalls els pròxims dies i ha recordat que ja s'ha impulsat una conferència internacional de donants amb el suport de països com Polònia i Suïssa per secundar financerament Ucraïna.

Zelenski no s'ha oblidat tampoc de demanar a la Unió Europea més armes, més modernes i més potents que les proveïdes fins ara, justament quan l'ofensiva russa al Donbass i concretament a Mariúpol s'intensifica. De fet, el president ucraïnès s'ha mostrat pessimista sobre l'evolució de l'atac a Mariúpol. L'altra gran qüestió de debat entre la UE i Ucraïna és l'entrada del país al club comunitari, un debat que Brussel·les ja ha començat i que, segons Michel, s'aborda amb la màxima celeritat possible. La Comissió Europea s'hi ha de pronunciar abans del juny perquè després els líders de la UE decideixin sobre una qüestió en què, com ha reconegut el president del Consell, no hi ha unanimitat.

Zelenski dona suport al president Emmanuel Macron a les eleccions franceses de diumenge

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha manifestat el seu suport al president francès Emmanuel Macron de cara a les eleccions de diumenge que l'enfronten a la candidata d'extrema dreta, i amiga de Vladímir Putin, Marine Le Pen. En una entrevista a televisió francesa BFM, que s'emetrà aquesta tarda a les 18.50, el president ucraïnès ha dit, citat per l'agència Reuters: "Tot i que no crec que tingui dret a influir en el que passa al vostre país, vull dir que tinc relació amb Emmanuel Macron i no voldria perdre-la". Amb tot, amb prudència, Zelenski també assegura a l'entrevista que la seva relació amb Le Pen "podria canviar" si la candidata de l'extrema dreta admet que "s'ha equivocat" donant suport a Putin en el passat. La setmana passada, en la presentació del seu programa de política internacional, Le Pen va dir que després de la guerra d'Ucraïna, i un cop signat un acord de pau, intentaria acostar posicions amb Moscou per restablir les relacions ara trencades entre Occident i Rússia.

D'altra banda, l'advocat opositor empresonat prop de Moscou Aleksei Navalni també ha donat suport a Macron en una piulada, i ha demanat als ciutadans francesos que el votin diumenge: "Sense cap dubte, insto el poble de França a votar per Emmanuel Macron el 24 d'abril".

Apareixen a les botigues de Moscou les 'gominoles patriòtiques'

En alguns establiments d'aliments de Moscou ja escassegen productes bàsics com el sucre, però n'han aparegut d'altres que, potser, es poden fer servir com a substituts. És el cas de les anomenades piruletes patriòtiques, amb la característica Z impresa, unes llaminadures que potser poden endolcir les estretors causades per la guerra de Putin.

Pressió a Biden per sancionar els advocats britànics que col·laborin amb els oligarques russos

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha estat instat a imposar prohibicions per viatjar al país als advocats britànics que han representat oligarques russos "en casos abusius contra periodistes", informa en la seva edició d'avui el diari Financial Times. El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha rebut una carta de Steve Cohen, un representant demòcrata de Tennessee, demanant-li que prohibeixi l'entrada als EUA a determinats advocats. "Els oligarques que contracten advocats per participar en casos abusius contra periodistes per silenciar-los no poden exercir una influència maligna en el nostre sistema. Els Estats Units han d'establir elements dissuasius per als facilitadors estrangers que serveixen persones que estan minant la democràcia". Cohen enumera diversos advocats als quals creu que s'hauria de prohibir viatjar als EUA, com Keith Schilling, de la firma Schillings Law; Nigel Tait, de Carter-Ruck, i John Kelly, de Harbottle & Lewis. Ahir a la nit, la Casa Blanca va anunciar que s'estaven preparant noves sancions contra Rússia.

El Parlament ucraïnès denuncia que Moscou ha deportat mig milió d'ucraïnesos

Nikita Poturaev, cap del comitè humanitari del Parlament ucraïnès, ha assegurat avui que Rússia ha deportat mig milió de persones des de l'inici de la guerra. La xifra no s'ha pogut verificar de manera independent. Poturaev ha fet aquesta afirmació durant una intervenció per vídeo davant representants del Parlament Europeu. El diputat ha demanat la intervenció del Comitè Internacional de la Creu Roja per ajudar a trobar les víctimes i contactar-hi.

Rússia no fa avenços territorials en la nova fase de l'ofensiva al Donbass, diu el Pentàgon

Els Estats Units consideren que fins ara no hi ha hagut grans guanys territorials per a Rússia en la segona fase de l'ofensiva sobre el Donbass. Ho han assegurat dos alts funcionaris nord-americans amb coneixement directe de la situació a la cadena CNN. El Pentàgon ha observat alguns nous atacs de les forces russes, que semblaria que estan fent prospeccions per posar a prova les defenses d'Ucraïna, ha assegurat un dels dos funcionaris de Defensa. Tanmateix, les primeres línies es mantenen estàtiques sense que hi hagi hagut cap avenç important fins ara. Per ajudar a preparar les forces ucraïneses en la nova embranzida russa, el nou paquet d'armament de 800 milions de dòlars que la Casa Blanca ha aprovat enviar a Ucraïna se centrarà en peces d'artilleria, concretament en obusos de 155 mil·límetres i municions.

L'ambaixada russa a Etiòpia nega reclutar voluntaris per lluitar a la guerra d'Ucraïna

L'ambaixada russa a Etiòpia ha negat avui haver iniciat un procés de reclutament de ciutadans del país per anar a lluitar a la guerra d'Ucraïna, malgrat les cues que s'han pogut veure davant l'edifici a la capital, Addis Abeba, entre dilluns i dimarts. La legació assegura que s'ha tractat d'una mostra espontània de solidaritat amb el país. "Ho considerem una manifestació més dels vincles duradors d'amistat fraternal i de suport mutu entre els dos pobles", ha comentat l'ambaixada en un comunicat. "Donem les gràcies a tots els amics etíops per les amables paraules que han dirigit al nostre país". "Estem segurs –han afirmat també des de l'ambaixada– que les forces armades de la Federació Russa tenen prou capacitat per dur a terme totes les tasques que se'ls han assignat".

Moscou adverteix Suècia i Finlàndia de les conseqüències d'integrar-se a l'OTAN

Rússia ha advertit Suècia i Finlàndia per canals diplomàtics bilaterals sobre les conseqüències de la possible adhesió a l'OTAN, ha afirmat aquest migdia la portaveu del ministeri d'Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova. "Hem enviat tots els nostres avisos, tant públicament com a través de canals bilaterals. Ells [Suècia i Finlàndia] ho saben, no es podran sorprendre de res, se'ls ha informat de tot el que comportarà". El Parlament de Finlàndia ha obert avui un debat sobre si vol integrar-se a l'OTAN, després que la invasió russa d'Ucraïna hagi comportat un augment del suport polític i públic per unir-s'hi.

Alemanya es compromet a entrenar i mantenir l'exèrcit ucraïnès, però sense armes pesants

Alemanya proporcionarà formació i manteniment a l'exèrcit ucraïnès, ha assegurat aquest dimecres la ministra d'Afers Estrangers alemanya, Annalena Baerbock, en declaracions des de Letònia. Baerbock ha assegurat que, mentre que "altres socis ara proporcionen artilleria", Alemanya "hi ajudarà amb l'entrenament i el manteniment". També ha dit que Alemanya no pot proporcionar més armament, perquè el país no té armes que pugui "lliurar ràpidament i sense demora ara mateix". Durant la conferència de premsa amb el seu homòleg letó, Edgars Rinkevics, Baerbock ha afegit que Alemanya ha optat per no donar informació pública sobre totes les armes que havia enviat anteriorment a Ucraïna. "Hem subministrat armes antitancs, Stingers [sistemes de defensa aèria] i moltes armes de les quals no hem parlat en públic".

El ministeri de Defensa rus imposa més secretisme sobre les baixes a la guerra d'Ucraïna

El ministeri de Defensa rus ha proposat que els familiars dels soldats morts a Ucraïna hagin de sol·licitar el pagament d'indemnitzacions a les autoritats militars i no civils, amb la qual cosa imposen un nivell addicional de secretisme sobre les seves baixes a la guerra. Rússia ja classifica les morts militars com a secret d'estat fins i tot en temps de pau, i fa gairebé un mes que no ha actualitzat les xifres oficials de víctimes del que continua anomenant "operació especial militar" a Ucraïna. En la seva proposta, el ministeri de Defensa ha demanat que les indemnitzacions pagades a les famílies dels soldats caiguts no siguin supervisades per funcionaris civils, sinó que se n'encarreguin les oficines d'allistament. La mesura està dissenyada per "limitar el cercle de persones" amb informació sobre el nombre de soldats russos morts a Ucraïna.

Ucraïna rep un esborrany d'acord de pau del Kremlin

Ucraïna ha rebut tot un seguit de propostes russes a la taula de negociacions i les està estudiant, ha anunciat aquest dimecres l'assessor del cap de l'oficina presidencial d'Ucraïna, Mikhaïlo Podoliak. "Ucraïna va lliurar les seves propostes sobre les disposicions a l'altre bàndol a la ronda [de converses] d'Istanbul. En particular, es tracta de garanties de seguretat per evitar que es produeixin atacs al nostre país en el futur. La part russa ha estudiat les propostes i ha presentat les seves. Ara ens toca estudiar-les, comparar-les i treure'n conclusions, tant polítiques com jurídiques", en paraules de Podoliak. Per la seva banda, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat avui, en la compareixença diària a la premsa, que l'esborrany del document tenia una "redacció clara".

Res fa pensar que, amb una ofensiva en tota regla sobre el Donbass, Moscou aturi la guerra en els pròxims dies o fins i tot setmanes.

El president del Consell Europeu visita les ciutats on els russos han comés crims de guerra

"No hi pot haver pau sense justícia", ha piulat aquest migdia, des de Borodianka, el president del Consell Europeu, Charles Michel, que aquest matí ha arribat a Kíiv, la capital d'Ucraïna. El viatge té lloc quasi dues setmanes després que hi hagin anat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i l'alt representant per a la política exterior i la seguretat de la UE, Josep Borrell, que també van visitar altres ciutats de la rodalia de la capital ucraïnesa, com Butxa, on també s'han trobat un gran nombre de proves de crims de guerra comesos pels soldats russos.

La visita de Michel té lloc també en uns moments en què Ucraïna s'enfronta al que pretén ser l'ofensiva final russa al Donbass, a l'est del país. En aquest sentit, la presència d'un dels dos més rellevants funcionaris de la Unió Europea s'ha de llegir com un gest polític d'especial importància. Amb tot, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, continua fent apel·lacions dramàtiques als aliats occidentals perquè enviïn al país molt més armament. "És l'obligació moral dels nostres socis que ens lliurin les armes que necessitem per defensar la llibertat", ha afirmat Zelenski en un vídeo que va publicar ahir a la nit.