En directe
L'atac rus a Ucraïna
20/04/2022

La invasió russa d’Ucraïna, en directe (19 d'abril de 2022)

Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna

Ai2html Ucraïna 20 abril

Donem per acabat el seguiment del 55è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 56a jornada aquí.

Rússia diu que la guerra beneficia els EUA, els fabricants d'armes i l'OTAN

"La guerra a Ucraïna està beneficiant els Estats Units, que venen el gas a Europa; els fabricants d'armes dels Estats Units, i els països del flanc oriental de l'OTAN, que estan aprofitant per desfer-se d'armament vell", ha dit avui davant del Consell de Seguretat l'ambaixador adjunt de Rússia, Dmitri Polianski.

Per a l'ambaixador rus, que ha intervingut en una nova reunió del consell dedicada a Ucraïna, aquesta guerra està servint als països occidentals "per lliurar una guerra per delegació, mentre que vostès (occidentals) necessiten els ucraïnesos com a carn de canó però no s'obliden dels seus interessos", ha assegurat.

Entre aquests interessos ha citat els de les empreses armamentístiques, "les accions de les quals van pujar un 40% durant les primeres setmanes de l'ofensiva", però també els països de l'est d'Europa, "feliços perquè es desfan d'armament soviètic vell que saben que l'exèrcit rus destruirà i així no ho han de reciclar, mentre l'OTAN els promet nou material”.

Dmitri Polianski també ha parlat de l'efecte de les sancions contra Rússia, que segons ell aclamen els Estats Units quan són els més afectats són els europeus, que es veuen obligats, per exemple, a comprar el gas nord-americà en lloc del rus. Igualment, ha posat en dubte l'eficàcia de l'embargament contra Moscou: “L'economia russa està anant molt bé, com tothom sap, considerant els nous àmbits de desenvolupament i els nous socis”, ha afirmat.

Els Estats Units envien armament pesant a Ucraïna, inclosos helicòpters i peces d'artilleria de 155 mil·límetres

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat que enviarà més peces d'artilleria a Ucraïna. Aquest migdia, quan ha arribat a Portsmouth (New Hampshire), sobre la mateixa pista d'aterratge de l'Air Force One els periodistes li han demanat si es planejava subministrar més armament a Ucraïna. Biden s'ha limitat a respondre "sí" i, d'aquesta manera, ha confirmat les informacions que ja s'apuntaven. De fet, durant el cap de setmana, informacions emeses per la CNN van assegurar que els enviaments de l'últim paquet d'assistència de seguretat de l'administració nord-americana, valorats en 800 milions de dòlars, "ja han començat a arribar", inclosos equips més pesants, com 11 helicòpters Mi-17, 18 canons Howitzer de 155 mil·límetres i 300 drons Switchblade més.

Navalni denuncia l'assassinat d'un home a Butxa pel sol fet que tenir el seu mateix cognom

El líder opositor rus Aleksei Navalni, empresonat pel règim de Putin, ha assegurat que els soldats russos han matat un home de 60 anys que es deia Ilia Navalni a la ciutat ucraïnesa de Butxa només pel sol fet de compartir cognom amb ell. Navalni ha publicat una imatge del passaport de la víctima a Twitter, que, segons la versió de l'advocat, semblava haver estat deliberadament deixat al costat d'un cadàver a Butxa. "Una persona completament innocent va ser assassinada pels botxins de Putin (com més puc anomenar-los? Definitivament, no soldats russos) per ser homònim meu", han escrit els companys i col·legues de Navalni que li gestionen el compte.

En el fil de Twitter en què Navalni denuncia el fet també assegura que "aquesta guerra també l'ha desencadenat un maníac delirós obsessionat amb alguns disbarats sobre la geopolítica, la història i l'estructura del món. Aquest maníac no s'aturarà. Ell, com un addicte a les drogues, es va enganxar a la mort, la guerra i la mentida: necessita tot això per mantenir el seu poder".

Alemanya no envia armament pesant a Ucraïna, però sí més diners per reforçar-ne l'exèrcit

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha defensat avui la seva decisió de no exportar armes pesants a Ucraïna argumentant que els aliats més pròxims de Berlín també han conclòs que el subministrament d'aquestes armes ara mateix no té gaire sentit. La sensació d'urgència per donar més suport a Kíiv ha augmentat en les últimes 24 hores, a mesura que Rússia ha iniciat l'esperada ofensiva a l'est d'Ucraïna. El president Volodímir Zelenski va comentar diumenge que els països que retinguin les armes i les municions que Kíiv necessita "han de saber que el destí d'aquesta batalla també depèn d'ells".

Scholz, però, ha insistit que Occident ha de subministrar a Ucraïna sistemes d'armes que estiguin "disponibles immediatament" i que, idealment, ja s'estan desplegant al país. Alemanya, en tot cas, ha afirmat, donaria suport als seus socis de l'OTAN a l'est d'Europa "que tenen sistemes d'armes de fabricació russa a la seva disposició d'un tipus que ja s'utilitza a Ucraïna i que es poden desplegar immediatament". És a dir, podria substituir armament que els anteriors satèl·lits de la Unió Soviètica enviïn a Ucraïna.

Malgrat no voler enviar blindats ni altres armes pesants, Scholz ha augmentat significativament l'ajuda financera que Alemanya proporciona a Kíiv. Un fons especial per ajudar tercers països per invertir en el seu exèrcit s'està augmentant de 225 milions d'euros a 2.000 milions, i la major part es destinarà a Ucraïna, va dir divendres el govern.

El canceller també ha dit que el govern ha demanat a la indústria armamentista alemanya que especifiqui quin material pot proporcionar en les setmanes vinents. "Ucraïna ha seleccionat el que necessita d'aquesta llista i estem facilitant els diners que necessiten per comprar-ho", ha reblat. Alguns països de la Unió Europea, però, van més enllà. Mark Rutte, el primer ministre neerlandès, ha assegurat avui que després d'una trucada amb Zelenski els Països Baixos enviarien vehicles blindats en resposta a les demandes d'armes més pesants. 

Ucraïna recupera el control de la ciutat de Màrinka, a la regió de Donetsk

Les forces armades d'Ucraïna han derrotat els ocupants prop de la ciutat de Màrinka, a la regió de Donetsk. S'ha restablert el control de la ciutat, informa l'estat major de Kíiv. D'altra banda, la viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk ha informat fa uns minuts, a través de Telegram, que avui ha tingut lloc el cinquè intercanvi de presoners amb la Federació Russa. "60 militars i 16 civils tornen a casa", ha dit.

Si la recuperació de Màrinka és una bona notícia per a Kíiv, la preocupació s'ha estès després que hagi caigut en mans russes la ciutat de Kreminnà, a la regió del Donbass, a l'est d'Ucraïna, ha dit el governador regional. Kreminnà, una població de més de 18.000 habitants uns 560 quilòmetres al sud-est de la capital, Kíiv, sembla el primer enclavament important capturat en la nova ofensiva russa a l'est d'Ucraïna.

El Canadà imposa més sancions a personalitats de Rússia, incloses les dues filles adultes de Vladímir Putin

El Canadà ha anunciat noves sancions contra 14 personalitats del règim rus, incloses les dues filles adultes del president, Vladímir Putin, segons un comunicat del ministeri d'Afers Estrangers. A principis de mes, els Estats Units i el Regne Unit van anunciatrsancions contra totes dues, Katerina Vladimirovna Tikhonova i Maria Vladimirovna Vorontsova. Occident sospita que ajuden a amagar la riquesa del pare a través d'un entramat de comptes corrents escampats per uns quants països.

Els russos asseguren que han obert un corredor humanitari per als combatents de la siderúrgica de Mariúpol que es rendeixin

L'exèrcit rus ha obert un corredor humanitari per als membres de les forces armades d'Ucraïna Azov que hagin decidit rendir-se i que fins ara resistien a la siderúrgica de Mariúpol Azovstal, ha informat el coronel general Mikhaïl Mizintsev, cap del Centre de Control de Defensa rus. "Atesa la situació catastròfica que s'ha desenvolupat a la planta metal·lúrgica d'Azovstal a la ciutat de Mariúpol, i també guiats per principis purament humanitaris, a partir de les 14.00, hora de Moscou, les forces armades russes han obert un corredor humanitari per a la retirada de militars ucraïnesos i militants de formacions nacionalistes que voluntàriament vulguin deixar les armes", ha dit. Per dur-ho a terme amb les màximes garanties, i sempre segons la versió del coronel general, s'ha introduït un règim de silenci total, s'han aturat les hostilitats i les unitats de l'exèrcit rus i de la República Popular de Donetsk s'han retirat a una distància segura.

Almenys tres morts i 21 ferits a Khàrkiv

Almenys tres persones han mort i 21 més han resultat ferides avui en un nou bombardeig rus contra la segona ciutat d'Ucraïna, Khàrkiv, han informat les autoritats locals a través dels seus canals de Telegram. La informació, transmesa pel governador Oleg Sineguboi, arriba l'endemà que el foc rus matés cinc persones més a la ciutat. L'atac d'avui ha afectat quatre zones.

Deu milions de persones més es poden veure abocades a la pobresa per la crisi alimentària derivada de la guerra

La guerra d'Ucraïna ha empitjorat la situació d'inseguretat alimentària "ja greu" a la qual s'enfronta el món, amb un xoc de preus i de subministraments, que s'afegeixen a les pressions inflacionistes mundials, ha dit avui la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen. Fins i tot abans de la guerra, més de 800 milions de persones, l'equivalent al 10% de la població mundial, patien inseguretat alimentària crònica, ha dit Yellen citant les primeres estimacions que mostren que els preus més alts dels aliments podrien empènyer almenys 10 milions de persones més a la pobresa. I ha demanat que els països evitin les restriccions a l'exportació, cosa que pot fer augmentar més els preus.

L'FMI revisa a la baixa el creixement de l'economia mundial a causa de la guerra

En relació amb les previsions del mes de gener, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat les perspectives de creixement de l'economia mundial a la baixa fins al 3,6 %, tant el 2022 com el 2023. La raó: la guerra d'Ucraïna. En relació amb el creixement mundial del 2021, es preveu que s'alenteixi del 6,1% estimat per al 2021 al 3,6% el 2022 i el 2023. Això suposa 0,8 i 0,2 punts percentuals menys per al 2022 i 2023 del que s'havia previst el gener passat. Més enllà del 2023, es preveu que el creixement mundial es redueixi fins al 3,3% a mitjà termini. Els augments dels preus de les primeres matèries induïts per la guerra i l'ampliació de la pressió sobre els preus han fet que les projeccions d'inflació per al 2022 siguin del 5,7% per a les economies avançades i del 8,7% per a les economies emergents i en desenvolupament, és a dir, 1,8 i 2,8 punts percentuals més del que s'havia també previst el gener passat.

Pots llegir-ne més informació en aquest enllaç.

Londres revoca el reconeixement de la Borsa de Moscou a efectes de bonificacions fiscals

El Regne Unit ha anunciat aquest dimarts la intenció de revocar l'estatus de la Borsa de Valors de Moscou com a borsa reconeguda, segons un comunicat emès per l'autoritat fiscal britànica, HM Revenue and Customs (HMRC). L'eliminació de l'estatus significa que els inversors ja no podran accedir a determinats beneficis fiscals del Regne Unit en el futur si cotitzen a la Borsa de Moscou. Tanmateix, es protegiran les inversions ja existents. La mesura és l'última d'una sèrie de sancions que el govern de Boris Johnson han imposat a Rússia a conseqüència de la invasió d'Ucraïna. "En tant que continuem aïllant Rússia com a resposta a la seva guerra il·legal contra Ucraïna, la revocació de l'estatus reconegut de la Borsa de Moscou envia un missatge clar: no hi ha cap justificació per dur a terme noves inversions a Rússia", ha comentat la secretària financera del Tresor, Lucy Frazer. L'estatus de borsa reconegut és una classificació que atorga l'HMRC a efectes fiscals, i que permet que els valors negociats en una borsa siguin elegibles per a determinats tractaments i bonificacions fiscals.

Moscou vol conquerir el màxim de terreny al Donbass, denuncia Kíiv

L'objectiu de la nova ofensiva militar de Rússia a l'est d'Ucraïna és conquerir noves franges de territori, establir un passadís entre l'est –on hi ha les repúbliques de Donetsk i Lugansk– i Crimea, i esclafar les forces armades d'Ucraïna, ha informat avui el ministeri de Defensa ucraïnès. El portaveu del departament, Oleksandr Motuzniak, ha assegurat també que les forces russes estan atacant al llarg de tota la línia del front de l'est, pressionen encara més el setge de Mariúpol al sud i intenten encerclar ciutats de Donetsk i Lugansk. Els separatistes amb suport de Rússia, que van iniciar un conflicte armat l'any 2014, han declarat independents les anomenades repúbliques populars que ocupen, actualment, un terç del territori oficial de cadascuna, i que només Rússia, Bielorússia, Síria, Nicaragua, Veneçuela, el Sudan i la República Centreafricana han reconegut fins ara.

Dinamarca augmentarà la producció de gas al mar del Nord per reduir la dependència de Rússia

Dinamarca augmentarà la producció de gas natural al mar del Nord, "per un període de temps limitat", per reduir la dependència de l'energia russa, ha anunciat aquest dimarts la primera ministra, Mette Frederiksen. En última instància, Dinamarca té com a objectiu eliminar gradualment l'ús d’aquest combustible i també del petroli. Malgrat l'"augment temporal" de l’explotació de combustibles fòssils, Frederiksen ha assegurat que Dinamarca continua compromesa amb els plans per posar fi a la seva producció de petroli i gas al mar del Nord el 2050.

Una cadena de televisió pro-Kremlin difon informació falsa sobre la sogra de Zelenski

La cadena de televisió pro-Kremlin Tsargrad ha emès una suposada investigació periodística que afirmava que la sogra de Volodímir Zelenski viu en un apartament de luxe a Moscou. Però els periodistes han ignorat el fet que la dona del reportatge que han emès és dotze anys més jove que la sogra real de Zelenski. La dona al centre de la informació falsa només comparteix el mateix nom que la familiar del president ucraïnès, Olha Kiaixko. Arran de la confusió, la protagonista del reportatge ha comentat en alguns mitjans que ara tem per la seva seguretat a Moscou.

Putin condecora els soldats russos que presumptament van cometre crims de guerra a Butxa

El president rus, Vladímir Putin, ha atorgat un títol honorífic a la unitat de l'exèrcit rus acusada d'assassinats i crims de guerra a la ciutat ucraïnesa de Butxa, informa l'agència France-Presse. El líder del Kremlin ha concedit el guardó a la 64a brigada de rifles motoritzats del 35è exèrcit rus, que ha sigut identificada per la direcció d'intel·ligència (SBU) del ministeri de Defensa d'Ucraïna com la principal unitat responsable dels presumptes crims de guerra comesos en aquesta ciutat al nord de Kíiv. El decret presidencial signat per Putin reconeix tots els membres de la brigada pel seu "heroisme massiu, valor, tenacitat i coratge". Des que les tropes russes van abandonar la rodalia de la capital ucraïnesa i es va descobrir l'assassinat d'unes quatre-centes persones, Moscou ha negat qualsevol acte d'aquestes característiques de les seves forces. De fet, el portaveu del Kremlin ha arribat a parlar d'"escenificació".

La UE "treballa definitivament" en sancions contra el petroli rus però encara sense un calendari concret

La Comissió Europea ha assegurat que "treballa definitivament" en possibles noves sancions contra Rússia "en el camp del petroli". Amb tot, el portaveu en cap, Eric Mamer, ha assegurat aquest migdia que, de moment, no pot donar més detalls. La UE ha aprovat fins ara cinc paquets de sancions, però encara no hi ha cap indicació concreta sobre quan pot aprovar-ne una altra. En una direcció semblant, el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, ha fet aquestes declaracions a primera hora del matí, durant una entrevista a l'emissora de ràdio francesa Europe 1: "Espero en les pròximes setmanes convèncer els nostres socis europeus perquè deixin d'importar petroli rus. Quina ha estat la principal font de finançament per a Vladímir Putin durant anys? No és el gas. És el petroli". La pressió de països com França i la fràgil unitat que podria suposar un seguit de sancions contra les fonts d'energia fan que la UE vagi amb molt de compte abans de tibar massa la corda.

El Banc Central Rus litigarà contra la congelació dels seus actius a l'estranger

El Banc Central de Rússia litigarà contra el bloqueig imposat a les seves reserves d'or i divises a l'estranger. Segons ha informat aquest dimarts la governadora de l’entitat, Elvira Nabiullina, els seus serveis jurídics han començat a treballar en la imposició de demandes legals. "Aquesta congelació de les reserves d'or i divises no té precedents, així que treballarem en reclamacions legals i ens preparem per presentar-les. La congelació de les reserves d'or i divises d'un país tan gran no té precedents a escala global". Nabiullina ha assenyalat que a causa d’aquesta congelació el regulador ha d'introduir noves mesures monetàries addicionals.

Londres creu que la guerra d'Ucraïna ha entrat en una fase de "desgast" i que s'allargarà mesos

Downing Street creu que la guerra d'Ucraïna està entrant en una fase de "desgast" que pot durar mesos, ha informat aquest migdia el portaveu del govern, segons el que ha dit en la reunió del govern el primer ministre, Boris Johnson, als seus ministres. La posició d'Ucraïna continuava sent "perillosa", amb el president rus Vladímir Putin "molt enfadat per les derrotes però decidit a exhibir algun tipus de victòria independentment del cost humà". El portaveu ha assegurat que els membres del govern han sigut informats de la situació per un alt funcionari de seguretat nacional, que l'ha definit com a "molt complexa". La intel·ligència britànica creu que Rússia intentarà aprofitar l'avantatge en nombre de tropes, però "Ucraïna ja ha demostrat que és poc probable que això per si sol sigui decisiu". El funcionari ha afegit que hi ha informes de la intel·ligència que destaquen una moral de les tropes russes molt baixa, "amb informacions que apunten que algunes unitats fins i tot es neguen a lluitar".

 

Grècia immobilitza un petrolier de bandera russa

Les autoritats gregues han confiscat un vaixell cisterna rus a la costa sud de l'illa grega d'Evia, a tocar de la Grècia continental, ha assegurat un portaveu del ministeri d'Afers Marítims i Política Insular del país. El Pegas, que navegava sota bandera russa amb 19 tripulants russos a bord, va ser interceptat i decomissat prop de la ciutat de Karystos el 15 d'abril com a part de les últimes sancions de la Unió Europea. Les autoritats han confiscat el vaixell però no la seva càrrega de petroli. L'últim paquet de sancions de la Unió, anunciat a principis d'aquest mes, inclou el tancament dels ports de la Unió Europea als vaixells russos.