L’ocupació russa d’Ucraïna, en directe (18 de març del 2022)

Donem per acabat el seguiment de la jornada 23 de guerra a Ucraïna. Podeu continuar seguint tota la informació sobre el conflicte aquí.

Wall Street deixa enrere les pèrdues provocades per la invasió d'Ucraïna

Wall Street ha deixat enrere aquesta setmana les importants pèrdues patides després de la invasió d'Ucraïna, i ha acabat amb importants avenços en els seus tres indicadors de referència, entre els quals destaca els de l'S&P 500, que ha marcat la millor setmana des del novembre del 2020.

L'avió d'Abramovich, a la llista negra d'aeronaus a les quals els EUA impedeixen volar

Un avió privat del multimilionari rus Roman Abramovich es troba a la llista negra elaborada pels EUA d'un centenar d'aeronaus que haurien incomplert les restriccions de vol imposades contra Rússia per la invasió d'Ucraïna.

A més d'un jet privat Gulfstream G650 d'Abramovich, la llista inclou un centenar d'avions comercials Boeing de les aerolínies russes Aeroflot, AirBridgeCargo, Aviastar, Nordwind i Utair, i de la romanesa Blue Air, ha informat aquest divendres el Departament de Comerç nord-americà.

En un comunicat, aquest departament ha indicat que aquests avions "han volat a Rússia en aparent violació" de les sancions, i ha amenaçat amb multes i penes de presó els que volin amb aquestes aeronaus sense autorització a qualsevol part del món.

Un de cada cinc ucraïnesos han de fugir

Almenys un de cada cinc ucraïnesos han hagut d’abandonar casa seva per la guerra. L’ONU ha elevat la xifra de desplaçats dins del país per la invasió russa d'1,9 a 6,5 milions de persones –fins ara havia tingut dificultats per obtenir les dades d’algunes de les zones en conflicte–. També ha actualitzat la dada de refugiats: de moment han sortit d’Ucraïna 3,2 milions de persones. Per tant, uns 9,7 milions d’ucraïnesos –el país té 44 milions d’habitants– han hagut de fugir de casa.

Els mitjans xinesos continuen fidels a la línia oficial de Moscou

Més enllà de la conversa entre Joe Biden i Xi Jinping, i les versions que tant des de la Casa Blanca com des de Pequín s'han fet per a la premsa internacional, el que resulta interessant, i prou significatiu, és la lectura que continuen fent els mitjans xinesos de la guerra a Ucraïna. I potser així s'entén que els dos mandataris s'han creuat poc més que bones paraules.

Del comunicat de Pequín i Washington es desprèn que, sobretot, no han esmentat realment què faran a la pràctica per acabar amb les hostilitats. I els mitjans estatals xinesos no estan culpant Rússia de la crisi, més aviat al contrari.

Durant la conversa, segons els mateixos mitjans, Xi Jinping ha dit a Biden que "no pots aplaudir amb una mà", és a dir, que algú altre ha de ser el responsable, en aquest cas, els Estats Units, per ignorar el que Putin anomena "legítims interessos de seguretat de Rússia". I és el que la maquinària de propaganda xinesa ha fet en les últimes tres setmanes, culpar els Estats Units del conflicte. Fins i tot, els mitjans xinesos han assegurat que existia una conspiració dels Estats Units per provocar que Moscou ataqués Ucraïna.

Així, el diari Global Times, un altre dels mitjans de la propaganda xinesa, ha publicat recentment un article al·legant que els Estats Units està atiant el foc, llançant-hi llenya. I, encara que la trucada d'avui podria semblar una rebaixa de la tensió entre Washington i Pequín, els mitjans estatals xinesos continuen comprant fil per randa la versió russa. Fins ara, tres setmanes després, cap parla d'invasió. Anomenen l'acció militar russa com a "conflicte defensiu", "crisi", "situació", però en cap cas parlen d'"invasió”. 

Els russos han llançat quasi 1.100 míssils des de l'inici de la guerra

Les forces russes han llançat "més de 1.080 míssils" des de l'inici de la invasió d'Ucraïna, ha dit avui un alt funcionari de defensa dels Estats Units. D’altra banda, els informes sobre atacs de míssils a la part occidental d'Ucraïna, "a les proximitats de l'aeroport internacional de Lviv, semblen ser precisos", ha dit el funcionari. A primera hora del matí, informacions de l’alcaldia de Lviv indicaven que els míssils que havien caigut sobre la ciutat havien estat llançats des de vaixells a les aigües del mar Negre.

La UE considera la creació d'un fons d'emergència per ajudar Ucraïna

La Unió Europea està considerant la creació d'un fons de solidaritat per a Ucraïna per ajudar a oferir serveis bàsics al país i cobrir les necessitats immediates dels ciutadans que estan atrapats al país i dels que han hagut de fugir, ha dit avui el president del Consell Europeu, Charles Michel. "El fons donaria liquiditat per mantenir el suport a les autoritats i, a llarg termini, serviria com a eix vertebrador per a la reconstrucció d'una Ucraïna lliure i democràtica, un cop s'acabin les hostilitats", ha piulat Michel. Els 27 podrien contribuir al fons mitjançant una conferència internacional de donants.

Un funcionari de la UE ha dit que el tema es tractarà en la cimera del Consell Europeu de la setmana vinent, i ha afegit que els presidents han discutit la necessitat que Ucraïna mantingui l'accés al suport financer internacional per finançar les importacions de productes de primera necessitat i equipament militar. La invasió russa ha tallat l'accés d'Ucraïna als mercats financers internacionals i el fons podria proporcionar la liquiditat necessària per mantenir els serveis governamentals en funcionament, continuar amb els esforços de defensa i oferir serveis bàsics.

Macron demana a Putin mesures "concretes i verificables" del setge a Mariúpol

El president de França, Emmanuel Macron, ha demanat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, mesures "concretes i verificables" del setge a Mariúpol, així com un alto el foc immediat i que garanteixi l’accés de l’ajuda humanitària a Ucraïna. En una nova conversa telefònica entre els dos mandataris, que ha durat una hora i deu minuts, segons l’Elisi, Macron li ha reiterat la seva "extrema preocupació" sobre la situació a Mariúpol. Pel que fa a Putin, ha tornat a atribuir a Ucraïna la responsabilitat de la guerra i ha argumentat que les forces armades russes organitzen corredors humanitaris per salvar la vida dels civils.

Vladímir Putin, rere un mampara antibales gegant?

El bany de masses que s'ha donat Vladímir Putin a l'estadi Luzhniki de Moscou aquest migdia per celebrar els vuit anys de l'annexió il·legal de la península de Crimea ha sigut sobtadament tallat en la retransmissió de televisió que se n'ha fet. Testimonis presencials han assegurat que no hi havia hagut cap problema i que el president rus havia acabat sense inconvenients el seu discurs. El Kremlin, posteriorment, ha parlat de problemes tècnics en la retransmissió, que després s'ha emès sencera. La raó dels problemes tècnics, però, ha emergit a través de les xarxes socials. De fet, n'ha sortit dues teories. Perquè en algunes de les imatges captades amb els telèfons mòbils es desprèn que Putin hauria pronunciat la seva exaltació patriòtica en un estadi entregat, ple de gom a gom, sí, però rere una enorme mampara antibales, l'estructura hexagonal que es veu a les imatges. En la retransmissió oficial de la televisió russa, però, la mampara no es podia apreciar. En altres imatges, que tampoc ha projectat la televisió, sembla que Putin es veia aqueixat d'una lleugera molèstia quan caminava.

D'altra banda, el productor de la BBC Will Vernon, que ha acudit a l'estadi, ha afirmat el següent en un fil de Twitter: "Aquesta imatge [la d'un estadi ple de gent i amb tothom onejant banderes russes] és la que el Kremlin vol que vegis: milers de persones que donen suport al president Putin i a l'«operació militar especial a Ucraïna», amuntegades a l'estadi Luzhniki de Moscou. Avui hi hem anat i hem parlat amb desenes de persones que hi han assistit. Molts han dit que treballaven al sector públic (per exemple, professors d'escola) i que els seus caps els havien pressionat perquè hi assistissin. A un grup de professors, d'una ciutat pròxima a Moscou, una dona que semblava de la localitat ens deia què ens havia de dir. Un home que treballa al metro de Moscou ens ha dit que ell i altres empleats s'havien vist obligats a assistir a la concentració. «Seré aquí una estona i després me'n vaig... Crec que la majoria de la gent aquí no dona suport a la guerra. Jo no»", ha dit. En comparació amb els mítings de l'oposició, la majoria de la gent no volia parlar, ni ser filmada o respondre cap pregunta. Alguns es tapaven la cara o es tapaven amb la caputxa quan dèiem que érem periodistes. Molts semblaven avergonyits o avergonyits de ser-hi. Els estudiants ens han dit que havien tingut l'opció d'un dia lliure de les classes si assistien a «un concert». Alguns d'ells ni tan sols sabien que l'acte es dedicava, en part, a donar suport a les forces russes a Ucraïna. Sens dubte, hi han assistit algunes persones que donen suport genuïnament al president Putin i a l'«operació militar especial a Ucraïna», com prefereix el Kremlin anomena-ho".

L'alcalde de Mariúpol diu que els combats han arribat al centre de la ciutat

Al llarg de la jornada d'avui, els combats han arribat a l'assetjada ciutat de Mariúpol, ha dit l'alcalde de la ciutat, Vadim Boixenko, a la BBC: "Avui estan molt actius. Continuen les batalles de tancs i metralladores. Tothom s'amaga als búnquers". Més del 80% dels edificis residencials de la ciutat estan malmesos o destruïts, ha afegit, i el 30% no es poden restaurar. No queda cap centre de la ciutat. No hi ha ni un petit tros de terra a la ciutat que no tingui signes de la guerra", ha dit.

Les negociacions continuen sense avançar: Ucraïna diu que no canvia res però Rússia veu a "mig camí" la desmilitarització

Ja fa dos dies que el Financial Times va publicar un esborrany de pau provisional de 15 punts que estarien debatent Rússia i Ucraïna, després que els països haguessin coincidit a dir que les converses anaven en la bona direcció, però no s’ha avançat més. Les paraules de les últimes hores dels negociadors tampoc fan pensar que s’estigui posant fil a l’agulla perquè des d’Ucraïna diuen que no ha canviat res, malgrat que Rússia veu el pacte per la desmilitarització "a la meitat del camí".

El negociador ucraïnès i assessor presidencial Mykhailo Podolyak ha assegurat a Twitter que "les declaracions de la part russa són només les seves posicions", amb les quals "tenen la intenció de provocar tensió als mitjans". Per això Podolyak ha insistit: "Les nostres posicions no canvien. Alto el foc, retirada de tropes i fortes garanties de seguretat amb fórmules concretes". Mentrestant, el negociador rus Vladímir Medinski ha considerat que Rússia i Ucraïna estan a mig camí de posar-se d’acord per la desmilitarització ucraïnesa. A més, segons Medinski, citat per l’agència Interfax, les posicions encara estan més alineades amb la neutralitat d’Ucraïna i la renúncia d’entrar a l’OTAN.

Cap víctima mortal al teatre de Mariúpol, diuen funcionaris de l'Ajuntament

D'acord amb les últimes informacions de l'Ajuntament de Mariúpol, no s'han registrat víctimes mortals arran del bombardeig contra el teatre de la ciutat. Els equips de rescat no han trobat cap cos, i només una persona hauria resultat greument ferida, indiquen les mateixes fonts. Fins ara 130 persones n'han sortit indemnes, i a hores d'ara es continuen buscant més possibles supervivents.

Unes 300 persones esperen a l’estació de la ciutat polonesa de Przemysl per tornar a Ucraïna

Unes 300 persones esperen a l’estació de la ciutat polonesa de Przemysl, a només 12 quilòmetres de la frontera ucraïnesa, per agafar un tren per tornar a Ucraïna malgrat la guerra. Entre els que esperen hi ha moltes dones amb criatures. Dos voluntaris que van vestits amb armilles de color groc expliquen que estan intentant convèncer les famílies perquè no hi tornin. “Diuen que aquí a Polònia no han aconseguit ajuda, però no és cert. Nosaltres els podem trobar un lloc on dormir o traslladar-los a una altra ciutat en autocar”, explica un d’ells, que se’l veu atrafegat intentant parlar amb el màxim nombre de persones i evitar que agafin el tren.

L'Inna, una noia de 32 anys, confessa que ella vol tornar a Ucraïna perquè hi ha deixat el nòvio. “El meu nòvio no pot sortir del país. Està a Lviv, encara no l’han cridat a combatre, però torno per si és l’última vegada que el veig”, diu. La ciutat ucraïnesa és a uns 80 quilòmetres de la frontera amb Polònia. Els homes d’entre 18 i 60 anys tenen prohibit sortir d’Ucraïna perquè s’ha activat la llei marcial i han estat cridats a files. Els trens que enllacen la ciutat polonesa de Przemysl amb la ciutat ucraïnesa de Lviv continuen funcionant, però hi ha pocs combois al dia i ningú sap l’hora de sortida ni la d’arribada.

Zelenski demana a Occident armament adequat per "defensar Europa, ara i aquí, a la nostra terra"

En un nou missatge de vídeo a través del seu canal de Telegram, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha promès que els russos pagaran un preu molt alt pels "milers de cors aturats per aquesta guerra" a Ucraïna. Zelenski ha acusat l'exèrcit rus de "fer tot el possible per evitar" que el comboi humanitari amb aliments, medicines i aigua entrés a l'assetjada ciutat de Mariúpol. Zelenski ha revelat que en les darreres hores ha parlat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que li hauria "promès fer tot el possible per accelerar l'adhesió d'Ucraïna a la Unió".

Zelenski també ha augurat un futur molt dur per a la societat russa que ha permés, amb la seva complicitat i connivència, l'atac a Ucraïna: "Després de vuit anys de guerra a l'Est, els ocupants no deixaran de cremar la seva riquesa nacional en la guerra contra Ucraïna. Confio en què atacant-nos destruiran tot el que la societat russa ha aconseguit en 25 anys i tornaran al lloc d'on van començar a créixer, com en diuen, els malvats anys 90. Però senes llibertat [...] Aquest serà el preu a pagar per la guerra contra Ucraïna. Una caiguda, una dura caiguda. Les guerres injustes sempre passen factura a l'agressor. Però els passi el que els passi, això no ens pot reconfortar. No resuscitarà els nostres morts, no refarà les nostres ciutats, no guarirà les nostres ferides, que durem amb nosaltres per sempre. Ho reconstruirem tot, no en tinc dubtes, esdevindrem membres de ple dret de la Unió Europea [Zelenski no s'ha referit a l'OTAN]… Però la vida serà molt diferent sense els milers de cors que aquesta guerra ha aturat, tot i que la memòria de tots aquells que han donat la vida per Ucraïna viurà sempre".

El president ha denunciat, un cop més, el continuat bombardeig de les ciutats ucraïneses. "Abatem tants míssils russos com podem, tot i que no tenim l'armament adeqüat", s'ha queixat també Zelenski. I ha assegurat que "els líders occidentals veuran el seu prestigi destruït si Ucraïna no rep l'armament adqüat que realment salvará les nostres vides". S'ha referit així als sistemes de defensa antiaeris més moderns que "defensaran Europa, ara i aquí. A la nostra terra".

S'enfonsa la cadena d'aliments d'Ucraïna

Les cadenes de subministrament d'aliments a Ucraïna s'estan trencant, entre altres raons per l'afectació d'infraestructures clau del transport, com ponts i trens, destruïdes per les bombes. La manca d'aliments comença a ser generalitzada, segons els responsables del Programa Mundial d'Aliments (PMA). Jakob Kern, coordinador d'emergències del PMA per a la crisi d'Ucraïna, ha assegurat que en "ciutats encerclades" com Mariúpol els subministraments d'aigua i aliments s'estan esgotant i que els combois humanitaris no hi han pogut entrar.

"La cadena de subministrament d'aliments del país s'està enfonsant. Els moviments de mercaderies s'han alentit a causa de la inseguretat i la reticència dels conductors a dur-los enlloc", ha afirmat Kern en una conferència de premsa des de Cracòvia, Polònia. "Dins d'Ucraïna, la nostra feina està, en efecte, en substituir les cadenes comercials de subministrament d'aliments", que han deixat de funcionar. Una tasca que ha qualificat de "gegantina". L'agència de les Nacions Unides ha reubicat aliments a granel, farina de blat i racions d'aliments fora de les ciutats sota el foc. Fins ara n’ha aconseguit lliurar 12.000 tones al país, totes procedents de l'interior de la mateixa Ucraïna.

L'ambaixador rus a Bòsnia i Hercegovina adverteix contra qualsevol moviment que tendeixi a un ingrés a l'OTAN

En una extraordinària entrevista amb la televisió de Bòsnia, emesa aquesta nit passada, l'ambaixador rus a Bòsnia i Hercegovina ha advertit el país sobre qualsevol temptació de demanar l'ingrés a l'OTAN. Igor Kalbukhov ha dit: "Si Bòsnia i Hercegovina decideix ser membre d'alguna cosa, és una qüestió interna. Però l'altra cosa és la nostra reacció. Sobre l'exemple d'Ucraïna, hem mostrat el que esperem. Si hi ha una amenaça, reaccionarem. No tenim plans. Reaccionarem analitzant la situació estratègica i geopolítica".

La diplomàcia que en altres temps cobria el dia a dia de les relacions internacionals sembla totalment esquerdada. Kalbukhov no ha tingut problema en assegurar que "no hi ha cap guerra" a Ucraïna, sinó que es tracta, només, "d'una operació militar especial" que es va posar en marxa el 24 de febrer perquè, presumptament, Moscou tenia informacions d'una actuació nazi des del govern de Kíiv el 25 de febrer contra les dues repúbliques separatistes del Donbass. "Ucraïna estava planejant un atac feixista contra la gent de Donetsk i Lugansk i per això no en vam poder quedar al marge".

Xi Jinping urgeix Joe Biden a treballar junts per la pau mundial

El president xinès, Xi Jinping, ha urgit aquest divendres el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, a treballar de manera conjunta per la pau mundial, i ha dit que la crisi a Ucraïna és quelcom que "no hauria volgut veure". Ho ha dit en una reunió telemàtica amb el president dels Estats Units (EUA): es tracta de la primera trobada entre els dos líders des del novembre passat. "La Xina i EUA no només han d'encaminar les seves relacions en el bon sentit, sinó també compartir les seves responsabilitats internacionals i treballar per la tranquil·litat i l'estabilitat mundial", ha dit el mandatari.

Almenys 816 civils morts i 1.333 ferits a Ucraïna, segons l’ONU

El nou balanç de l’ONU del nombre de civils morts i ferits durant la invasió russa a Ucraïna torna a sumar noves víctimes. Ja són 816 els civils que han mort i 1.333 els que han quedat ferits. La majoria de les víctimes ho són per armes explosives, com ara bombardejos, atacs aeris i de míssils. Tot i això, aquest balanç de l’ONU és incomplet perquè encara no ha pogut verificar els informes de les ciutats més afectades, entre les quals hi ha Mariúpol.

Quatre països de la UE i l'OTAN expulsen 20 diplomàtics russos

Quatre estats membres de la Unió Europea i de l'OTAN han expulsat avui un total de 20 diplomàtics russos per accions que han sigut considerades "contràries al seu estatus diplomàtic". Bulgària ha informat que ha donat 72 dies a 10 diplomàtics de la delegació russa per abandonar el país. També avui Lituània ha anunciat l'expulsió de quatre diplomàtics russos i Estònia i Letònia han assegurat que n'han expulsat tres més cadascun.

Els estats bàltics els han expulsat en una acció coordinada "tenint en compte l'agressió russa en curs a Ucraïna", ha afirmat el ministre d'Afers Exteriors de Letònia, Edgars Rinkevics. Les expulsions búlgares es produeixen després que Sofia ja sancionés de la mateixa manera dos representants més de Moscou el 2 de març, relacionats amb denúncies d'espionatge. Dilluns un altre estat de la Unió Europea i de l'OTAN, Eslovàquia, va expulsar tres membres del personal de l'ambaixada russa a causa de la informació proporcionada pel servei secret del país en relació amb les seves activitats.

Ucraïna rescata 130 persones del teatre bombardejat dimecres a Mariúpol però diu que moltes més estan atrapades

La defensora del poble ucraïnès, Lyudmyla Denisova, ha dit que Ucraïna ha rescatat fins ara 130 persones del teatre bombardejat dimecres a Mariúpol però ha avisat que no tenen informació del més de miler de civils que es pensen que s’hi refugiaven quan hi va haver l’atac. Segons Denisova, encara s’estan fent tasques de rescat al teatre, on sospiten que moltes més persones continuen atrapades als refugis subterranis i estarien "esperant ajuda".

Aquesta és el primer cop des de dimecres que les autoritats d'Ucraïna han donat un balanç de les persones afectades pel bombardeig al teatre de Mariúpol. El president ucraïnès, Volodomír Zelenski, ha afegit que els atacs de les forces russes estan impedint que s’estableixin corredors humanitaris cap a aquesta ciutat portuària del país, una de les més assetjades per la guerra.