L’ocupació russa d’Ucraïna, en directe (17 de març de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 22è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 23a jornada aquí.

22a jornada: crims de guerra, converses, combats que no s'aturen i una pau que encara trigarà setmanes

Tres setmanes després de l'inici de la invasió, és possible establir alguns patrons d'actuació tant per part de la comunitat internacional com per part de les forces que lluiten en el camp de batalla.

– El primer que cal destacar és que els plans d'una invasió ràpida, acompanyats d'un cop de gràcia al govern de Kíiv en 48 o 72 hores, no s'han fet realitat. El Kremlin continua insistint que els esdeveniments sobre el terreny s'ajusten al pla establert, però, llevat que el pla fos la destrucció massiva de ciutats, com el cas de Mariúpol o Khàrkiv, la correlació de forces en el camp de batalla i l'estancament a la pràctica d'uns i altres no indica que Moscou se'n surti. Khàrkiv, per exemple, és un bastió que els russos, malgrat tot, no han aconseguit prendre. I Mariúpol, la ciutat que impedeix encara la unió entre la península de Crimea i el Donbass, també.

– Després de moltes proves, els Estats Units i la Unió Europea, a més del govern de Zelenski pràcticament des del primer dia, acusen Moscou de "crims de guerra". Les imatges que arriben del nord-est, a l'esmentada Khàrkiv, on els edificis residencials han sigut arrasats, o les tasques de recerca entre les runes del teatre de Mariúpol, al sud, en són la prova.

– Es continua negociant entre les delegacions de Rússia i Ucraïna, però, malgrat les esperances que ahir es van aixecar, des d'Occident i Kíiv s'han apaivagat prou les expectatives. Moscou continua exigint pràcticament els mateixos punts que el primer dia –desnazificació, desmilitarització, reconeixement de Crimea com a territori de Rússia i reconeixement de la independència de les dues repúbliques del Donbass– i el govern de Volodímir Zelenski demana un alto el foc. Turquia, que avui ha irromput en el tauler com a negociador privilegiat, parla de pau o, si més no, d’alto el foc en setmanes. El patiment no ha acabat, ni de molt.

– Les sirenes han sonat aquesta nit a Odessa. No és la primera vegada, però la portuària ciutat del sud se sap amenaçada i cada hora i cada dia que passa la possibilitat que comenci l'assalt es veu més pròxima.

– Avui han sortit de ciutats sota setge 3.800 persones, segons les autoritats ucraïneses. Ahir en van ser 60.000, prova evident que la pressió del càstig rus continua i s'accentua.

– Fins ara, els EUA han estimat que han mort uns 6.000 soldats russos. Ucraïna diu que 14.000. El Kremlin, però, només n'ha reconegut 496, una xifra que no s'ha mogut des del 2 de març.

– Imatges que circulen per les xarxes socials de tropes russes sortint de Geòrgia, a Ossètia del Sud, cap al front d'Ucraïna aixequen dubtes entre els especialistes militars d'Occident sobre si les converses de pau són poc més que un estratagema per permetre a Rússia reagrupar-se i guanyar temps mentre els arriben reforços.

– Fins ara, més de tres milions de persones han hagut de fugir del país. I la destrucció ocasionada pot superar, fàcilment, els 500.000 milions de dòlars. La guerra a Ucraïna és un desastre de proporcions inimaginables. Almenys, a l'Europa del segle XXI.

– Pel que fa a la comunitat occidental, de moment, i malgrat totes les crides que ha fet el president Volodímir Zelenski, es limita a l'enviament d'armes, no pas a cap intervenció ni tampoc a la imposició d'una zona d'exclusió aèria. En el discurs que Zelenski va fer al Congrés dels Estats Units, va dir que tota l’ajuda militar que el seu país rep en una setmana (i aquesta els Estats Units han enviat mil milions de dòlars en armament) el seu exèrcit la utilitza en 20 hores.

L'ambaixador rus a l'ONU nega el bombardeig del teatre de Mariúpol

L'ambaixador rus a les Nacions Unides, Vasili Nebenzia, ha continuat negant aquesta tarda les acusacions llançades pel govern ucraïnès segons les quals Moscou és el responsable del bombardeig del teatre de Mariúpol, on es creu que es refugiaven un miler de nens. A hores d'ara no hi ha informacions concretes sobre el nombre de víctimes. Nebenzia ha insistit que occident du a terme una campanya de desinformació i notícies falses i ha tornat a evocar els arguments que Vladímir Putin va posar damunt la taula el 24 de febrer per justificar la invasió: la desnazificació i la desmilitarització d'Ucraïna són fonamentals per al règim de Putin. Mentre no s'aconsegueixen els objectius, ha vingut a dir l'ambaixador, continuarà la campanya militar encara que es negociï o que es pretengui que es negocia, com temen algunes cancelleries occidentals.

Les campanes toquen per Ucraïna

Lyse Doucet és la corresponsal en cap d'internacional de la BBC, una periodista d'una llarguíssima experiència en els pitjors inferns del món. Des d'abans de la invasió d'Ucraïna és a Kíiv intentant explicar als espectadors de mig planeta què passa a la capital assetjada. Aquesta nit, amb la seva tranquil·litat sorprenent i el seu engrescador accent canadenc, Doucet ha evocat, ben segur que amb tota mena de coneixement, Ernest Hemingway i una de les novel·les sobre la Guerra Civil Espanyola: Per qui toquen les campanes. El seu company a l'estudi, Ros Atkinsm, li ha preguntat quin era l'edifici tan bonic que es veia al seu darrere. I en un final de crònica d'una delicadesa d'agrair enmig de tant d'horror, Doucet ha dit: "Oi que és bonic? És Santa Sofia. Quan teníem una altra posició, era la catedral de Sant Miquel, absolutament bonica. Abans de la invasió aquestes cúpules brillants solien ser daurades i il·luminaven la nit de la ciutat. Però us haig de dir que les campanes de Sant Miquel continuen repicant cada hora. Les campanes, amb el missatge del rellotge que escampen per la ciutat, és tranquil·litzador, i asseguren que no tot està perdut i que potser algun dia aquest país reprendrà els seus ritmes i rituals. Cada cop que sento les campanes de Sant Miquel em recorden un altre temps i envien un missatge a tot aquest país, perquè arreu d'aquest país els monestirs encara estan drets… Les campanes, les campanes toquen per Ucraïna".

La UE també condemna els "crims de guerra" de Rússia

En poc menys de 24 hores, tant els Estats Units com la Unió Europea han coincidit en qualificar les accions de Rússia contra la població civil ucraïnesa de "crims de guerra". Si ahir Joe Biden no va dubtar en dir que sí, que Putin és un "criminal de guerra", i aquesta tarda el seu secretari d'Estat s'hi ha refermat, també ho ha fet el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. En un comunicat, ha dit: "La Unió Europea condemna en els termes més enèrgics possibles que les forces armades russes i els seus representants continuïn tenint com a objectiu la població i les infraestructures civils d'Ucraïna, així com el setge de la ciutat de Mariúpol".

La UE també ha expressat la seva incredulitat davant de l'atac indiscriminat contra "el Teatre Dramàtic de Mariúpol, molt durament bombardejat dimecres, tot i haver servit com a refugi conegut i clarament senyalitzat per a civils, inclosos nens". Però des de Moscou no només es neguen les evidències, sinó que s'assegura que és “una mentida" i que "Rússia no bombardeja ciutats", com ha fet aquest matí, des de Moscou, la portaveu del ministeri d’Exteriors, Maria Zakharova. En 21 dies de guerra, de fet, el Kremlin ha arribat a ajuntar una mentida rere l'altra: des de la negació continuada de la invasió abans que es produís fins a la sorprenent i cínica declaració que va fer el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, en la conferència de premsa posterior a la trobada que va mantenir a Turquia amb l'homòleg ucraïnès la setmana passada. En aquella ocasió, Lavrov va arribar a firmar que "Rússia no ha atacat Ucraïna".

Anthony Blinken també refreda les esperances d'una pau imminent

Antony Blinken, secretari d'Estat nord-americà, ha assegurat aquesta tarda que no veu "cap senyal" que Vladímir Putin estigui "preparat per aturar" la guerra a Ucraïna. El cap de la diplomàcia nord-americana ha etzibat així una galleda d’aigua freda a les tímides esperances que ahir es van enlairar arran d’una informació del Financial Times, sobre un suposat pla de quinze punts per aconseguir la pau. De fet, Blinken ha coincidit amb els judicis que han fet hores abans diferents representats ucraïnesos, en el sentit que l’article del diari londinenc només recollia “la posició de Moscou”.

"La diplomàcia, òbviament, requereix que les dues parts es comprometin de bona fe per desescalar. I ara mateix no veig senyals que Putin estigui preparat per aturar-se", ha dit Blinken en una compareixença des del departament d'Estat, a Washington. "Les accions que Rússia fa cada dia, pràcticament cada minut de cada dia, estan en total contrast amb qualsevol esforç diplomàtic seriós per aturar la guerra", ha continuat. En les seves declaracions, Blinken ha exposat quins pensa que podrien ser els pròxims moviments de Putin, inclòs l'ús d'armes químiques, el desplegament de mercenaris pro-russos i el segrest de funcionaris locals per ser substituïts per líders titella al servei de Moscou.

Un dia després que el president dels Estats Units, Joe Biden, digués que pensava que Putin era un "criminal de guerra", Blinken també s’hi ha referit i ha atacat Moscou per les seves agressions. "Apuntar intencionadament els civils és un crim de guerra. Després de tota la destrucció de les últimes setmanes, em resulta difícil concloure que els russos estan fent el contrari", ha dit. I ha afegit: "Els nostres experts estan en procés de documentar i avaluar els possibles crims de guerra que es cometen a Ucraïna. Ens assegurarem que les nostres troballes ajudin els esforços internacionals per investigar-los i que els responsables facin front a les conseqüències".

Caldrà arbitrar noves mesures econòmiques per atendre els refugiats, diu el primer ministre txec

La República Txeca està al límit del nombre de refugiats que és capaç d'absorbir sense greus problemes. Durant les tres setmanes de la invasió russa, 270.000 persones han arribat des d'Ucraïna. Així ho ha afirmat el primer ministre, Petr Fiala, en una conferència de premsa. "En l'actualitat, a la República Txeca hi ha 270.000 persones que han fugit de la guerra. Hem d'admetre que estem a les portes del que podem absorbir sense grans problemes", ha dit. "L'onada de refugiats és incomparable per la seva velocitat i mida. La República Txeca la gestionarà. I gestionarem un nombre més gran, hem de fer alguns ajustos al sistema i també hem de tenir els fons. No volem que la UE introdueixi quotes, sinó que hem de garantir una solidaritat econòmica amb els més afectats per l'onada de refugiats". Dimarts el primer ministre txec va viatjar a Kíiv en companyia de l’eslovè i el polonès com a mostra de solidaritat amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Segons Fiala, els Vint-i-set tenen la voluntat de participar en el finançament. “Alguns programes de subvencions ja funcionen, alguns caldrà modificar-los i d'altres s'hauran de configurar de nou”.

Blinken coincideix amb Biden i també parla de crims de guerra

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha coincidit amb el president Joe Biden en què s'han comès crims de guerra a Ucraïna. En un discurs televisat, en què ha assegurat que Rússia continua atacant població civil, Blinken ha dit: "Ahir el president Biden va dir que, segons la seva opinió, s'han comès crims de guerra a Ucraïna. Personalment, hi estic d'acord".

Aquest matí, el Kremlin ha titllat d'"inacceptables" les paraules de Biden, però moltes evidències que s'estan recollint a les xarxes socials suggereixen tot el contrari.

Mario Draghi diu que Putin no vol la pau

El primer ministre italià, Mario Draghi, ha advertit aquesta tarda que potser caldrà prendre més mesures sancionadores contra la Rússia de Putin perquè, diu, "no hi ha voluntat de pau, hi ha voluntat de guerra".

Joe Biden: "Putin és un dictador assassí, un autèntic pinxo"

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha titllat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, d’"autèntic pinxo". Si ahir no va dubtar en dir que era un “criminal de guerra”, avui ha tornat a aprofundir en l’atac personal mentre parlava en un acte de celebració del dia de Sant Patrici. En concret, en el dinar anual d'Amics d'Irlanda al Capitol Hill, Biden ha dit que Putin és un "dictador assassí, un autèntic pinxo que està fent una guerra immoral contra el poble d'Ucraïna". "Putin –ha afegit Biden– està pagant un gran preu per la seva agressió”. El president dels Estats Units també s’ha referit a la trucada que mantindrà demà amb el president xinès, Xi Jinping. En un to una mica més distès, i referint-se als qualificatius que havia dedicat a Putin, ha assegurat també que Xi recorda tot el que ha dit.

Borrell reitera el no a la zona d'exclusió aèria: "No volem donar cap excusa a Putin perquè comenci la Tercera Guerra Mundial"

L'Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, ha reiterat aquesta tarda la negativa a establir una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna, tal com reclama el seu president, Volodímir Zelenski. "No volem provocar, ni participar, ni donar cap excusa a Putin perquè comenci la Tercera Guerra Mundial", ha afirmat en una intervenció gravada i emesa en un acte del PSC. "Ens demanen una zona d'exclusió aèria, però la gent ha de saber que vol dir que hauríem de ser capaços de d'abatre els avions russos que la violessin. És a dir, entrar en guerra amb Rússia", ha afegit.

El cap de la diplomàcia europea ha volgut deixar molt clar que Europa no ha entrat en el conflicte amb Moscou, sinó que ha decidit ajudar Ucraïna per defensar "un ordre internacional basat en el respecte a la integritat territorial dels territoris, les fronteres, els drets humans i el dret internacional". Afirmant, en aquest sentit, que els ucraïnesos "també ens estan defensant a nosaltres", ha admès que "no ens vam creure les advertències dels EUA sobre que la guerra era imminent". "Vam pensar que Putin havia desplegat les seves tropes però que era una manera de fer pressió", ha dit, per sentenciar que "l'exèrcit rus vol convertir Ucraïna en la Síria d'Europa".

Borrell ha reivindicat la necessitat que Europa "desperti d'un cert somni còmode en què s'ha instal·lat des del de final de la Guerra Freda": "Havíem allunyat tant la guerra del nostre cap que vam pensar que no passaria mes. I torna a passar", ha argumentat. I ha avisat que això "tindrà un preu". "A nosaltres també ens tocarà, amb una pujada de preus de l'energia i l'alimentació", ha afirmat, motiu pel qual ha reclamat "més compromís i esforç". A nivell dels estats europeus, actuant de pressa per "reduir l'enorme dependència del gas i del petroli rus", mentre que a nivell individual ha reiterat la seva polèmica proposta de reduir el consum energètic amb accions com abaixar la calefacció. "Els que passen fred de veritat son els refugiats que estan a deu graus sota zero", ha reblat en relació a les crítiques.

Eslovàquia, disposada a lliurar el seu sistema antiaeri a Ucraïna

El ministre de Defensa d'Eslovàquia, Jaroslav Nad, ha assegurat avui que el seu país està disposat a proporcionar sistemes de defensa aèria S-300 a Ucraïna i que estan conversant amb els EUA i altres aliats per obtenir un "reemplaçament adequat". "Estem disposats a fer-ho immediatament, quan tinguem un substitut adequat", ha dir Nad en una conferència de premsa conjunta amb el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin. "L'únic sistema estratègic de defensa aèria que tenim a Eslovàquia és el sistema S-300. Per tant, el que passaria immediatament quan decidim donar-lo als ucraïnesos seria que en realitat crearíem una bretxa, una bretxa de seguretat a l'OTAN".

Escepticisme i cautela davant les converses de pau, tant a Ucraïna com a Occident

Un dels màxims negociadors de l'equip del president Volodímir Zelenski, el cap de la seva oficina, Mikhailo Podoliak, ha fet un advertiment públic sobre les moltes expectatives aixecades al voltant de les converses entre Kíiv i Moscou. En una piulada molt recent, Podoliak ha dit: "M'agradaria recomanar suaument als comentadors actius del procés de negociació que NO són a dins que no difonguin les seves mentides en un país en guerra. Les negociacions són complicades. Les posicions de les parts són diferents. Per a nosaltres, els problemes fonamentals són inviolables".

Podoliak es refereix a les garanties de seguretat que necessita Kíiv i que xoquen, fonamentalment, amb les exigències russes d'una desmilitarització del país, més el reconeixement de Crimea com a regió russa i també el reconeixement de les dues repúbliques del Donbass com a independents, encara que satèl·lits i assistides per Moscou.

En les hores passades, mentre els esforços diplomàtics continuen tant des d'Israel com des de Turquia, el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksi Reznikov, ha indicat que s'avança en treballs tècnics però que Rússia ha d'establir un alto el foc per fer viable qualsevol compromís.

A més, i aprofundint en les paraules de Podoliak, el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ha tret rellevància a les informacions publicades ahir pel Financial Times i els 15 suposats punts d'un pla de pau. Des de Lviv, a l’oest d’Ucraïna,  Kuleba ha dit als periodistes que la informació "era la posició russa". Aquest pla suposaria la retirada de les forces russes si Ucraïna renuncia a qualsevol ambició d'unir-se a l'OTAN i declina acollir qualsevol base militar estrangera, sempre a canvi de protecció dels seus aliats, inclosa Turquia. “Les garanties de seguretat són la qüestió clau, sobre això estem portant a terme negociacions ara”, ha dit el ministre. Però, mentrestant, les posicions d'uns i altres es mantenen fermes, també especialment en el camp de batalla.

Per aquesta raó, encara que a les cancelleries occidentals s'han aplaudit les converses, creixen els dubtes que les negociacions arribin a bon port, almenys en els pròxims dies, ateses les diferències entre les posicions dels dos països. "La nostra valoració és que les dues parts s'ho estan prenent seriosament. Però hi ha una gran distància en les seves posicions. Així doncs, quant trigaran [les converses] a donar fruits i fins i tot si en donaran és una qüestió oberta. També depèn dels desenvolupaments sobre el terreny", ha dit a l'agència Reuters un alt diplomàtic occidental.

Es continuen buscant supervivents al teatre de Mariúpol

Unes 30.000 persones han aconseguit sortir de la martiritzada ciutat de Mariúpol, segons ha informat avui l'ajuntament. Malgrat això, es calcula que n'hi queden 350.000 més, en unes condicions cada cop més dramàtiques. D'altra banda, els funcionaris municipals continuen intentant saber si hi ha víctimes entre les runes del teatre bombardejat i que servia de refugi a gairebé un miler de nens. Al llarg del matí, alguns supervivents n'han sortit.

D'acord amb informacions dels mateixos funcionaris municipals, el 90% de la ciutat ha quedat destruïda. Lesia Vasylenko, diputada ucraïnesa, ha escrit a Twitter que la Mariúpol està sent "destruïda des del cel" i ha tornat a demanar la crida del president Volodímir Zelenski perquè l'OTAN imposi una zona d'exclusió aèria sobre el país.

Nou atac indiscriminat contra la població civil a menys de trenta quilòmetres de Khàrkiv

Més de 20 persones han mort i 25 han resultat ferides després que un atac aeri rus destruís una escola i un centre comunitari a Merefa, a prop de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, segons han informat les autoritats locals. L'atac ha tingut lloc cap a dos quarts de quatre, hora local. Dels ferits, 10 estan en estat crític. A través dels canals de Telegram del municipi, a 27 quilòmetres del centre de Khàrkiv, els ucraïnesos asseguren que les bombes han impactat en una escola, en un centre comunitari i en una institució científica. Les forces russes estan estancades a la regió, en el seu intent de continuar avançant cap a l'oest i arribar al riu Dniéper, i el càstig indiscriminat sobre la població civil és una de les tàctiques de desgast amb què els invasors intenten soscavar la moral de resistència dels ucraïnesos.

L'Agència Espacial Europea suspèn la missió a Mart amb Rússia

L'Agència Espacial Europea (ESA, en les sigles en anglès) ha anunciat aquest dijous que ha suspès la missió russo-europea a Mart a causa de la invasió russa d'Ucraïna. "Deplorem profundament les víctimes humanes i les tràgiques conseqüències de l'agressió a Ucraïna. Tot i que reconeix l'impacte en l'exploració científica de l'espai, l'ESA està totalment alineada amb les sancions imposades a Rússia pels seus estats membres", diu, en un comunicat.

Durant una reunió a París, el consell de govern de l'ESA ha reconegut "la impossibilitat actual de dur a terme la cooperació en curs amb [l'agència espacial de Rússia] Roscosmos a la missió del ròver ExoMars amb un llançament el 2022, i ha ordenat al director general de l'ESA que prengués les mesures oportunes per suspendre'l i les activitats de cooperació". Tot i suspendre la missió a Mart, l'ESA indica que el programa de l'Estació Espacial Internacional (ISS, en les sigles en anglès) "continua funcionant normalment. L'objectiu principal és continuar les operacions segures de l'ISS, inclòs el manteniment de la seguretat de la tripulació".

Detingut el número 2 de la Guàrdia Nacional russa

El general Roman Gavrilov, el cap adjunt de la Rosgvardia, la Guàrdia Nacional de Rússia, ha estat detingut pel Servei Federal de Seguretat de la Federació Russa, segons informa la pàgina web d'informació i investigació Bellingcat. La Rosgvardia és una de les unitats de l'exèrcit rus que ha patit algunes de les més importants pèrdues a Ucraïna. Una de les fonts que esmenta Bellingcat assegura que Gavrilov ha sigut detingut per "filtracions d'informació militar que han provocat la pèrdua de vides", mentre que unes altres dues fonts indiquen que la raó ha sigut el "malbaratament de combustible". Però el mateix director de Bellingcat assegura en el seu compte de Twitter que Aleksandr Khinshtein, un diputat de la Duma i membre del partit de Putin, Rússia Unida, informa que les notícies de la detenció "són falses". Amb tot, altres mitjans russos també apunten a aquesta hora la detenció del general.

Joe Biden i Xi Jinping parlaran demà sobre la guerra d'Ucraïna

Joe Biden mantindrà una conversa telefònica demà amb el president de la Xina, Xi Jinping, en què abordarà la guerra d’Ucraïna. La trucada entre els dos mandataris forma part dels "esforços per mantenir línies de comunicació obertes" entre els dos països, ha assegurat aquest dijous la Casa Blanca en un comunicat. "Els dos líders discutiran els problemes de la competència, així com la guerra de Rússia contra Ucraïna i altres qüestions d'interès mutu", s’hi afegeix.

La posició de la Xina sobre Ucraïna ha estat objecte d'escrutini en els últims dies. A principis d'aquesta setmana, el Financial Times va revelar que els Estats Units havien advertit als seus aliats que la Xina s’inclinava per proporcionar assistència militar a Moscou en resposta a una sol·licitud russa d'equips per donar suport a la seva invasió d'Ucraïna. La invasió va començar pocs dies després que acabessin els Jocs Olímpics d’Hivern i va tenir com a preàmbul una visita de Putin a Pequín en la qual els dos països van assegurar que “l’amistat entre Rússia i la Xina no té límits.”

Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional de Biden, va mantenir una reunió dilluns a Roma amb Yang Jiechi, el màxim funcionari de política exterior de la Xina. Els relats de la conversa Sullivan-Yang, la reunió cara a cara de més alt nivell entre els dos països des que Rússia va envair Ucraïna a mitjans de febrer, van ser diferents per a cada una de les dues parts.

Un funcionari nord-americà la va descriure com una "conversa extensa" sobre Rússia i Ucraïna, mentre que l'agència de notícies oficial de la Xina, Xinhua, va informar que Ucraïna només es va esmentar com una més d'una sèrie de "qüestions internacionals i regionals", un fet més aviat improbable.

53 morts a Txerníhiv, al nord-est d'Ucraïna

Tot i que de moment no s'han comptat víctimes mortals a la ciutat de Mariúpol (el refugi antiaeri que va ser bombardejat ahir ha resistit), sí que hi ha hagut morts a Txerníhiv, localitat al nord d'Ucraïna, a causa d'un bombardeig rus en què van morir almenys 53 persones.

El director general de Gazprom crida a tancar files al voltant de Putin

Aleksei Miller, director general de Gazprom, ha demanat al mig milió de treballadors del gegant rus de l'energia que tanquin files al voltant del president rus, Vladímir Putin, perquè Rússia continuï sent una gran potència davant els intents estrangers de trencar-la, segons una carta que ha publicat avui. Després que Occident hagi aplicat les sancions per la invasió d'Ucraïna, Putin considera que els Estats Units han declarat una guerra econòmica contra Rússia i planeja destrossar-la per aconseguir l'hegemonia global. Miller comenta als empleats que hi ha molts exemples d'intents fallits de derrotar Rússia i, en conseqüència, la població ha d'estar amatent als intents de sembrar la discòrdia que podrien dividir el poble rus. "Avui, com mai, és important seguir compromesos amb la causa comuna, reunir-nos al voltant del nostre president", escriu Miller, aliat proper de Putin des que van treballar junts a principis dels anys 90 a l'oficina de l'alcalde de Sant Petersburg. Putin "preservarà Rússia tal com la coneixem i l'estimem" i mantindrà la pàtria com una "gran potència", rebla un dels homes forts de Gazprom.