L’ocupació russa d’Ucraïna, en directe (14 de març de 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Donem per acabat el seguiment del 19è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 20a jornada aquí.
Les Bahames se sumen a les sancions contra Rússia per la invasió d'Ucraïna
Les Bahames s'han sumat a la llista de països occidentals que han imposat sancions, en forma d'intervenció de transaccions financeres, a oligarques russos, molts dels quals tenen embarcacions i altres propietats a l'arxipèlag atlàntic.
Mitjans de les Bahames han publicat, per exemple, llistes de milionaris russos propietaris de grans iots i propietats immobiliàries, assenyalats per les autoritats dels Estats Units pels seus possibles lligams amb el president rus, Vladímir Putin.
La iniciativa de les autoritats de les Bahames significa que per primera vegada el territori atlàntic imposa sancions en absència d'una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Guterres adverteix que la guerra podria provocar un "huracà de fam" a tot el món
El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha advertit que la guerra a Ucraïna podria afectar dramàticament el sistema alimentari mundial i provocar un "huracà de fam".
En concret, Guterres ha destacat que 45 països africans i menys desenvolupats importen almenys un terç del seu blat d'Ucraïna o Rússia i que 18 d'ells n'importen almenys el 50%. Entre aquests hi ha Burkina Faso, Egipte, República Democràtica del Congo, el Líban, Líbia, Somàlia, el Sudan o el Iemen.
A més, Ucraïna proporciona més de la meitat del subministrament de blat al Programa Mundial d'Aliments (PMA), l'agència humanitària més gran del planeta.
"Hem de fer tot el possible per evitar un huracà de fam i el col·lapse del sistema alimentari mundial", ha apuntat el màxim responsable de l'ONU en roda de premsa.
El Banc Mundial aportarà 200 milions de dòlars més a Ucraïna per fer front a la guerra
El Banc Mundial aportarà 200 milions de dòlars més a Ucraïna per fer front a la guerra. El finançament s'afegeix als 723 milions de dòlars aprovats la setmana passada, i forma part d'un paquet de suport de 3.000 milions que l'organisme vol fer arribar al país. El president del Banc Mundial, David Malpass, ha dit que la magnitud de la necessitat d'Ucraïna és "astronòmica".
Zelenski presenta un projecte de llei que amplia la llei marcial fins a finals d'abril
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha presentat un projecte de llei al Parlament per prorrogar la llei marcial durant 30 dies més a partir del 24 de març, informa Reuters.
El govern espanyol anuncia la immobilització del iot de Serguei Txemezov, conseller delegat de Rostec
El president del govern espanyol Pedro Sánchez ha revelat a La Sexta que s'ha immobilitzat un iot d'un oligarca rus al port de Barcelona, una nau de 85 metres d'eslora valorada en 140 milions d'euros. L'ARA ha pogut comprovar que es tracta del vaixell Valerie, propietat de Serguei Txemezov, antic agent del KGB i actual conseller delegat de Rostec.
D'altra banda, el magnat rus Roman Abramóvitx va moure el seu superiot My Solaris, valorat en 500 milions d'euros, dimarts passat. Fins llavors havia estat a Barcelona. D'altra banda, l'oligarca Vagit Alekperov també va treure el seu iot palatí del Port Vell de Barcelona en direcció a Montenegro a l'inici de la guerra.
Pedro Sánchez anuncia que Espanya augmentarà la despesa militar
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat en una entrevista a La Sexta que Espanya haurà d'augmentar la despesa militar davant l'escenari provocat per la invasió russa d'Ucraïna, de la mateixa manera que la pandèmia va obligar a replantejar-se quines eren les indústries estratègiques que calia tenir dins de la UE. L'objectiu, segons ha detallat, serà passar de l'1,4% del PIB actual al 2% que reclama l'OTAN. Tot i això, Sánchez ha matisat que sobretot caldrà una major coordinació entre els diferents exèrcits europeus.
El president espanyol també ha defensat l'enviament d'armes a Ucraïna perquè "frenar la guerra ara significa parar els peus a Putin". El president espanyol ha insistit en la importància de "parar els peus a Putin a Ucraïna" perquè "no sabem quin país serà el següent". Tot i això, Sánchez ha volgut remarcar que l'OTAN no enviarà tropes a Ucraïna i s'enfrontarà directament a Rússia, però sí que ha avisat que si Putin ataca un país de l'Aliança Atlàntica tots els socis estan obligats a respondre en virtut de l'article 5.
Sánchez revela que avui s'ha immobilitzat el iot d'un oligarca rus a Barcelona
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha revelat durant una entrevista a La Sexta que aquest dilluns s'ha immobilitzat un iot d'un oligarca rus al port de Barcelona. Segons ha explicat Sánchez, es tracta d'una nau de 85 metres d'eslora i valorada en 140 milions d'euros. El president espanyol ha avisat que hi haurà més casos com aquest a Espanya de congelació d'actius d'oligarques russos sancionats per la UE.
Pfizer destinarà els beneficis que obtingui a Rússia a ajuda humanitària a Ucraïna
Pfizer i Bayer mantindran el subministrament mèdic a Rússia, però retiraran altres elements no essencials al país. En un comunicat, Pfizer defensa que "acabar amb el lliurament de medicaments" causaria un "patiment important dels pacients i una possible pèrdua de vides, especialment entre els nens i les persones grans". En canvi, el fabricant no iniciarà nous assaigs clínics ni reclutarà pacients per a estudis en curs al país, ni efectuarà les inversions previstes per a la fabricació a Rússia. A més, ha dit que destinarà els beneficis que obtingui en aquest territori a ajuda humanitària a Ucraïna.
D'altra banda, l'alemanya Bayer ha dit que aturarà tota la despesa no relacionada amb productes essencials en salut i agricultura a Rússia i al seu aliat Bielorússia. Tot i que ja ha proporcionat materials als agricultors russos per al 2022, "per alleujar la pressió addicional sobre el sistema alimentari mundial", ha advertit que decidirà sobre els subministraments per al 2023 en funció de si Rússia atura o no els seus atacs a Ucraïna.
Marina Ovsiannikova, la dona que ha interromput la propaganda a la televisió estatal russa, denuncia la "vergonya d'una guerra fratricida"
Abans d'interrompre la programació de l'informatiu de les 21.00, hora local, del Canal 1 rus, de propietat estatal, la dona que ha denunciat la guerra de Putin, Marina Ovsiannikova, ha enregistrat un missatge explicant per què ho feia. La traducció del rus l'ha fet Julia Davis, una periodista nord-americana especialitzada en la monitorització dels mitjans de comunicació russos.
En el clip, Ovsiannikova diu el següent: "El que està passant actualment a Ucraïna és un crim. Rússia és un país agressor. La responsabilitat d'aquesta agressió recau en la consciència d'una persona: Vladímir Putin. El meu pare és ucraïnès, la meva mare és russa. Mai van ser enemics. Aquest collaret que duc al coll [amb els colors de les banderes russa i ucraïnesa] significa que Rússia hauria d'aturar immediatament aquesta guerra fratricida i que les nostres nacions germanes puguin fer la pau entre elles. Desafortunadament, durant els darrers anys he treballat a Channel One, promovent la propaganda del Kremlin, i per això ara mateix me n'avergonyeixo. Em fa vergonya haver permès que es diguessin mentides des de les pantalles de televisió, que permetés que els russos fossin zombificats. Ens vam quedar quiets quan tot això començava el 2014. No vam sortir a protestar quan el Kremlin va enverinar Navalni. Vam continuar observant en silenci aquest règim inhumà. Ara el món sencer s'ha allunyat de nosaltres. Deu generacions dels nostres descendents no podran netejar la vergonya d'aquesta guerra fratricida".
L'agència TASS ha informat fa uns minuts que Marina Ovsiannikova ha estat detinguda per la policia i que en aquests moments l'estan interrogant. Els mitjans estatals russos diuen que s'enfronta a càrrecs administratius. Però el seu futur en la Rússia de Putin pot suposar un mínim de quinze anys de presó perquè la protesta contra l’operació especial llançada pel Kremlin es considera poc menys que un acte de traïció.
La invasió d'Ucraïna divideix l'església ortodoxa i aïlla el patriarca rus Ciril I
La guerra a Ucraïna ha dividit internament l'església ortodoxa amb una fractura, segons experts consultats per Reuters, que no té precedents. El desencadenant ha estat la benedicció total per part del patriarca rus Ciril I (de 75 anys i aliat del president rus, Vladímir Putin) de la invasió russa. El seu posicionament ha provocat una reacció tant a Moscou com en altres esglésies vinculades a l'estranger. Per exemple, a Rússia, prop de 300 membres ortodoxos d'un grup anomenat Sacerdots Russos per la Pau han signat una carta condemnant les "ordres assassines" realitzades a Ucraïna. Dels 260 milions de cristians ortodoxos al món, uns 100 milions són a la mateixa Rússia i alguns dels que són a l'estranger estan units a Moscou.
Un periodista de Fox News ha estat ferit als afores de Kíiv
El periodista de Fox News Benjamin Hall ha estat ferit aquest dilluns mentre treballava fora de Kíiv, i l'han portat a un hospital, com ha informat la mateixa cadena en un comunicat. La presidenta de la cadena, Suzanne Scott, ha dit que tenien un "nivell mínim de detalls" sobre el seu estat.
Denúncia de la propaganda de Putin al Canal 1 de la televisió estatal russa
This browser does not support the video element.
Els russos que segueixen les notícies per la televisió –el 70% de la població, es calcula– s'han trobat aquesta nit un missatge no esperat al noticiari de les 21.00, hora local. Una activista contra la guerra de Vladímir Putin s'ha situat durant uns segons rere la presentadora que intervenia en aquells moments i ha denunciat la invasió d'Ucraïna amb paraules que el Kremlin ha prohibit als mitjans de comunicació. "Stop the war", deia en anglès la pancarta que duia, i ha afegit en rus: "No us cregueu la propaganda. Us estan enganyant aquí". La imatge de l'activista, que al final se l'escolta cridar, "no a la guerra", s'ha mantingut poc més de dos segons en antena abans que el control de realització punxés un vídeo i la transmissió en directe des del plató desaparegués de les pantalles. El mur anti-Putin comença a presentar esquerdes. Segur que l'activista pagarà un preu ben alt per la denúncia. El Canal 1 de la televisió, controlada per l'Estat, és el segon més popular de Rússia.
"Les imatges de la veritat de la guerra de Putin", diu l'alcalde de Kíiv
L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitstxko, ha publicat al llarg del dia d'avui uns quants vídeos al seu compte de Twitter per mostrar al món l'efecte de les bombes caigudes sobre la ciutat. En aquest clip, diu: "Així és la guerra de Rússia contra els civils. Destrucció d'edificis, d’infraestructures, l'autobús urbà ha rebut l'impacte d'un coet. Es perden vides… Aquesta és la guerra que Rússia va començar. La ciutat de Kíiv, i moltes ciutats d'Ucraïna, estan sent destruïdes, les vides són arrabassades. Aquesta és la veritat, les imatges són la veritat de la guerra de Rússia contra Ucraïna; de la guerra de Putin contra Ucraïna. Així és…"
A la zona, on han impactat les restes d'un míssil interceptat per les defenses antiaèries, hi ha mort una persona.
Putin i el primer ministre israelià aborden la guerra a Ucraïna
El president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre israelià, Naftali Bennett, han mantingut una trucada telefònica per iniciativa d'aquest últim, informa l'agència russa Interfax. "Les parts han continuat intercanviant opinions sobre la situació que envolta l'operació especial per protegir les repúbliques del Donbass. En aquest context, Vladímir Putin ha cridat l'atenció sobre l'últim acte bàrbar comès per les tropes ucraïneses, l'atac amb míssils d'avui a un bloc central de Donetsk amb una bomba de fragmentació, que ha causat nombroses baixes entre la població civil de la ciutat", ha assegurat el servei de premsa del Kremlin. "Bennett ha informat el president rus dels seus contactes recents sobre Ucraïna amb líders de diversos països", d'acord amb la versió d'Interfax. "Vladímir Putin, per la seva banda, ha compartit la seva avaluació del procés de negociació entre els representants russos i ucraïnesos" d'aquest dilluns per videoconferència, i que es reprendrà demà.
D'acord amb les informacions russes, la ciutat de Donetsk hauria sigut acatada pels ucraïnesos i hi hauria hagut 35 morts.
Dos detinguts a Biarritz per haver 'okupat' el xalet de l'exgendre de Putin
La policia francesa ha detingut dos activistes que havien ocupat un xalet a Biarritz, a Euskadi Nord, que segons denunciaven estava vinculat a l'antic gendre del president rus, Vladímir Putin. Pierre Haffner i Serguei Saveliev, un refugiat polític bielorús, van entrar diumenge a la casa amb la intenció d'oferir la residència, de vuit dormitoris, als refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra, ha assegurat a Reuters un altre activista pels drets humans, rus en aquest cas.
"Mentre les autoritats dels Estats Units, el Regne Unit i França busquen maneres d'actuar econòmicament contra Rússia, nosaltres duem a terme les nostres pròpies accions", diu Saveliev en un vídeo enregistrat als terrenys plens de palmeres de la vil·la.
Vladímir Osetxkin, l'esmentat activista rus dels drets humans resident a Biarritz, ha declarat a la mateixa agència informativa que els dos activistes havien okupat la mansió pels lligams amb Kirill Xamalov, l'antic gendre de Putin i vicepresident de l'empresa petroquímica Sibur.
Aquest matí, a Londres, hi ha hagut una acció semblant al barri de Belgravia, a la residència de l'oligarca rus sancionat Oleg Deripaska. Els ocupants han dit que en marxarien si no eren arrestats.
El Kremlin nega haver rebut cap sol·licitud d'Ucraïna per parlar amb Putin
El Kremlin assegura que durant la setmana passada no va rebre cap sol·licitud de l'oficina del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per organitzar una conversa telefònica amb Vladímir Putin, segons l'agència de notícies RIA. Malgrat que Ucraïna ha demanat reiteradament converses directes entre els líders i Zelenski va dir diumenge que els negociadors d'Ucraïna estaven intentant organitzar una trobada, el govern de Putin nega la petició i assegura que no rebutjarà cap reunió entre els dos presidents per debatre la manera de posar fi a les hostilitats.
Ucraïna acusa Rússia d'haver bloquejat un comboi d'ajuda humanitària dirigit a Mariúpol
L'alt funcionari presidencial ucraïnès, Kirilo Timoixenko, ha acusat Rússia d'haver bloquejat un comboi d'ajuda humanitària dirigit a Mariúpol, informa Reuters. Els civils pateixen bombardejos russos des de fa més de dues setmanes i durant la major part del temps no han tingut calefacció, electricitat ni aigua corrent, asseguren les autoritats. Tot i això, almenys 160 han aconseguit sortir avui de la ciutat en un passadís humanitari després d'una setmana d'intents.
El govern alemany confirma un pla per substituir Tornados per caces F-35
El govern alemany ha confirmat aquest dilluns que modernitzarà la força aèria amb 35 caces nord-americans F-35 fabricats per Lockheed Martin i substituir la flota de Tornados. Segons la ministra de Defensa, Christine Lambrecht, la guerra a Ucraïna ha accelerat aquests plans. Els caces F-35 estan capacitats per complir les prerrogatives del "repartiment nuclear" entre els aliats, referint-se al fet que són susceptibles de portar armes atòmiques. L'inspector general de les forces aèries alemanyes, Ingo Gerhatz, ha assegurat que "l'agressivitat demostrada per Rússia amb la invasió d'Ucraïna només podia tenir una resposta, i és la cohesió de l'OTAN amb l'objectiu de la dissuasió militar".
La UE aprova un nou paquet de sancions contra Rússia i inclou el magnat Roman Abramóvitx a la llista negra
Quarta ronda de sancions contra Rússia i Bielorússia en el si de la Unió Europea. Els ambaixadors de la UE han aprovat aquest dilluns un nou paquet que amplia la llista d'oligarques castigats. A la llista hi ha un nom especialment sonat: Roman Abramóvitx, propietari del club de futbol Chelsea, que també ha sigut sancionat recentment pel Regne Unit i Austràlia. De fet, els països occidentals coordinen al màxim totes aquestes mesures. Les noves sancions també inclouen una desena d'oligarques més i ratifiquen la decisió d'excloure Rússia dels privilegis comercials de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), a més de noves sancions en l'àmbit econòmic com ara la prohibició d'importar-ne ferro i acer o d'invertir en el sector energètic rus.