La invasió russa d’Ucraïna, en directe (12 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 48è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 49a jornada aquí.

Els EUA no poden confirmar l'ús d'armes químiques a Mariúpol

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha dit aquest dimarts en una entrevista a la CBS que els seus serveis d'intel·ligència no han pogut confirmar les denúncies que acusen l'exèrcit rus de fer servir armes químiques a Ucraïna, en concret a la ciutat portuària de Mariúpol. Però sí que ha dit que aquest és un motiu de "preocupació real". "Jo mateix vaig apuntar la possibilitat que aquest tipus d'armament sigui utilitzat" per part de Rússia, ha afegit.

Ucraïna diu que ha detingut un líder opositor pro-rus aliat de Putin

Els serveis de seguretat d'Ucraïna han dit aquest dimarts que han detingut el polític ucraïnès pro-rus Viktor Medvedxuk, considerat un aliat més proper i influent del president Vladímir Putin, de qui es diu que és padrí de la seva filla. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha publicat també una fotografia d'un Medvedxuk d'aspecte cansat i emmanillat.

Al febrer, Kíiv va dir que Medvedxuk, líder del partit Plataforma d'Oposició - Per a la Vida, havia fugit de l'arrest domiciliari, tot i estar acusat de traïció. Una publicació a Telegram aquest dimarts citava Ivan Bakanov, cap dels serveis secrets ucraïnesos, dient que els seus agents havien "dut a terme una operació especial a diversos nivells ràpida i perillosa" per arrestar Medvedxuk, però sense donar més detalls.

El mes passat, Zelenski va anunciar que s'havia suspès la Plataforma d'Oposició - Per a la Vida, que és el moviment d'oposició més gran d'Ucraïna, i diversos partits polítics més petits amb vincles amb Rússia.

TV3 entra a Mariúpol: "Mai havia vist tanta destrucció en una ciutat"

Un equip de TV3, amb Manel Alias al capdavant, ha pogut entrar a la ciutat de Mariúpol. L'espectacle, assegura l'excorresponsal de la cadena pública catalana a Moscou, és devastador.

Putin diu que les converses de pau estan en un "carreró sense sortida"

El president rus, Vladímir Putin, ha dit que les converses de pau amb Ucraïna estan en un "carreró sense sortida" perquè Kíiv s'ha desviat dels acords assolits a Istanbul el 14 de març. Fa dos dies, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va dir exactament el mateix, cosa que confirma la intenció de Moscou de llançar una gran ofensiva sobre el Donbass en les pròximes hores o dies.

"Vam arribar a un cert nivell d'acords a Istanbul, i es deia que les garanties de seguretat per a Ucraïna no s'estendrien a Crimea, Sebastòpol i el Donbass", ha afirmat el president rus aquest dimarts: “Hem intentat crear les condicions per continuar les converses. En canvi, ens hem trobat amb la provocació de Butxa [en referència als crims de guerra descoberts després de la sortida de les tropes russes] i, encara més important, la part ucraïnesa s'ha desviat dels acords d'Istanbul".

"Com que les exigències de seguretat són una cosa i les qüestions per regular les relacions a Crimea, Sebastòpol i el Donbass queden fora d'aquests acords, tornem a un carreró sense sortida”. Per això, segons Putin, la "incoherència" d'Ucraïna en temes clau crea dificultats per assolir acords finals: "I fins que no ho veiem, l'operació continuarà fins al final".

Putin ha parlat públicament dimarts sobre la invasió després d'un silenci prolongat sobre el tema i ha qualificat la matança de civils a la ciutat ucraïnesa de Butxa denunciada per Kíiv de "provocació" contra Moscou. Així, malgrat totes les proves en contra, ha afirmat que les afirmacions que asseguren que els residents van morir a mans de soldats russos eren "notícies falses" dels EUA.

"Sovint em pregunten sobre si és possible moure's més de pressa. És possible. Depèn de la intensitat de l'acció militar i, malauradament, la intensitat de l'acció militar està relacionada d'una manera o una altra amb les pèrdues", ha dit Putin en una conferència de premsa amb el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko, segons Interfax. “La nostra tasca és assolir els objectius marcats i minimitzar les pèrdues. I ens mourem rítmicament, amb calma, segons el pla proposat inicialment per l'estat major”, ha dit el president rus. L'activitat a Ucraïna "només tenia per objectiu immobilitzar forces, atacar i destruir infraestructures militars", ha afegit. Però ahir el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar també que la invasió tenia com a finalitat “posar fi a l’expansió i el domini internacional dels Estats Units”. Els arguments de Putin varien dia a dia.

Les últimes xifres de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU indiquen que més de 1.800 civils han mort i prop de 2.500 han resultat ferits des que va començar la guerra al febrer.

Tensió entre Berlín i Kíiv: Zelenski veta la visita a Ucraïna del president alemany, segons el 'Bild'

Volodímir Zelenski hauria vetat els plans del president alemany, Frank-Walter Steinmeier, de viatjar a Kíiv, segons el diari alemany Bild. El canceller Olaf Scholz ha rebut dures crítiques de la classe política local pel fet de no visitar Ucraïna, com sí que han fet uns quants primers ministres europeus, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen i l'alt representant de política exterior i seguretat de la UE, Josep Borrell. El diari esmenta una font del govern de Kíiv, sense identificar-la: "Tots coneixem els vincles estrets de Steinmeier amb Rússia, i també va modelar l'anomenada fórmula de Steinmeier. Ara mateix no és benvingut a Kíiv. Ja veurem si canvia”.

La fórmula de Steinmeier fa referència a la proposta de pau que el 2016 el llavors ministre d'Exteriors alemany i ara president va mirar d'establir a la zona. Ucraïna i Rússia, supervisats per França, Alemanya i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), havien signat dos acords a la capital de Bielorússia, Minsk –el setembre del 2014 i el febrer del 2015–, per establir un alto el foc i un full de ruta per a una pau duradora a l'est d'Ucraïna, on les forces de Kíiv lluiten contra els rebels pro russos a les dues províncies del Donbass. Els anomenats acords de Minsk incloïen mesures com la retirada de forces i d'equipament militar de les dues parts i la concessió de l'amnistia per part de Kíiv als combatents que no hagin comès crims greus. Ucraïna, a més, es comprometia a celebrar eleccions locals i a concedir un estatus especial a les zones ara controlades pels separatistes. Els acords, tanmateix, esmentaven la retirada de "totes les formacions armades estrangeres, equipament militar, així com mercenaris" del territori ucraïnès i el restabliment del control de Kíiv sobre la seva frontera amb Rússia en aquesta zona, a través de la qual moltes proves demostren que Moscou ha enviat tropes i armes durant tot el conflicte.

El 2016, buscant una manera de sortir de la paràlisi, Steinmeier va proposar una versió més simplificada dels acords de Minsk. Bàsicament, va ser una manera d'aconseguir que Ucraïna i Rússia es posessin d'acord sobre la seqüència d'esdeveniments esbossats als acords. En concret, la fórmula de Steinmeier demanava que se celebressin eleccions a Donetsk i Lugansk sota la legislació ucraïnesa i la supervisió de l'OSCE. Si l'OSCE considerava que la votació era lliure i justa, s'iniciaria un estatus especial d'autogovern per als dos territoris i Ucraïna tornaria a controlar la seva frontera més oriental amb Rússia. La fórmula, signada l'1 d'octubre del 2015, mai es va posar en marxa. I Zelenski, adonant-se de les dificultats que tenia per vendre-la a la població del país, va voler posteriorment aclarir què implicaria. Mai es va concretar ni materialitzar.

Ucraïna diu que ha pogut evitar un ciberatac rus sobre la xarxa elèctrica del país

El govern d'Ucraïna ha explicat aquest dimarts que la setmana passada va poder aturar un intent de pirateig informàtic de Rússia que pretenia inutilitzar la xarxa elèctrica del país. El portaveu del govern, Víktor Zhora, ha parlat d'un "equip de pirateria militar" i ha afegit que l'objectiu de l'atac era "desactivar diverses instal·lacions, incloses les subestacions elèctriques". "No van tenir èxit i estem investigant els fets".

Kíiv ha culpat de l'atac un grup anomenat Sandworm, vinculat a altres ciberatacs perpetrats a Ucraïna i atribuïts a Rússia. L'equip de resposta d'emergències informàtiques d'Ucraïna (CERT-UA) ha dit en un comunicat que els pirates informàtics havien apuntat contra ordinadors que controlaven subestacions d'alta tensió a Ucraïna, segons Reuters.

Continuen apareixent proves de crims de guerra: torturats i cremats

El gabinet de comunicacions de la policia de la regió de Khàrkiv ha informat de l'aparició de més proves de tortures i crims de guerra. El 4 d'abril, l'exèrcit ucraïnès va alliberar el poble de Husarivka dels ocupants russos. Mentre documentaven el que hi havia passat, els investigadors van trobar "tres cossos mutilats i torturats al soterrani d'una casa particular". Fins ara no se sabia la identitat dels morts. Segons la investigació, l'examen dels cossos ha revelat rastres de maltractaments prolongats i tortures. Les tres persones van ser cremades vives. També hi havia un nen entre els torturats.

Detingut un ciutadà colombià a Moscou acusat de difondre informació falsa sobre l'exèrcit rus

Un ciutadà colombià resident a Moscou ha estat detingut acusat de "difondre informació falsa" sobre les forces armades de Rússia a les xarxes socials. Es tracta d’un dels primers casos coneguts d'un estranger que s'enfronta a un possible processament en virtut de la nova llei de "notícies falses" de Rússia. Giraldo Saray Alberto Enrique, de 40 anys, està acusat de "difondre públicament informacions falses sobre les forces armades russes". Si és declarat culpable, s'enfronta a una multa de fins a cinc milions de rubles (51.000 euros) i fins a 10 anys de presó, ha informat l'agència de notícies estatal russa Tass. Se l'acusa de difondre informació falsa amb l'ajuda de còmplices que estan sent identificats.

El Parlament rus va aprovar el mes passat una llei que imposava una pena de presó de fins a 15 anys si es difonien intencionadament notícies "falses" sobre l'exèrcit. Segons la nova llei, les notícies "falses" poden incloure qualsevol esment de les forces russes que fan mal a civils o que pateixen pèrdues al camp de batalla.

Destruïts més de 300 ponts a Ucraïna

L'Agència Estatal de Carreteres d'Ucraïna ha informat aquest matí que des de l'inici de la invasió s'han destruït més de 300 ponts a tot el territori del país. Actualment, s'estan duent a terme treballs de restauració a les regions de Kíiv, Txerníhiv i Sumi. S'han refet, de forma provisional, 6 passos, i n'hi ha desenes més en construcció.

Cau la previsió de creixement del comerç mundial a causa de la guerra

L'Organització Mundial del Comerç ha reduït la previsió de creixement del comerç de mercaderies aquest any en un terç, del 4,7% al 3%, a causa de la guerra d’Ucraïna. L'organisme amb seu a Ginebra ha advertit que les estimacions per al 2022 i el 2023 –el 3,4%– "són menys certes del que és habitual a causa de la naturalesa fluida del conflicte". L’OMC també ha reduït les previsions de creixement econòmic del 4,1% al 2,8%, i al 3,2% el 2023. S'espera que la producció a la regió de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), que inclou Rússia i els seus veïns, però no Ucraïna, disminueixi el 7,9%, amb una caiguda del 12% de les importacions. En consonància amb altres previsions de la FAO, de Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç indica que, en tant que Rússia i Ucraïna són grans exportadors de gra i fertilitzants, el conflicte també pot provocar fam generalitzada, segons ha dit la directora de l’entitat, Ngozi Okonjo-Iweala. "Els subministraments més petits i els preus més elevats dels aliments fan que els pobres del món es puguin veure obligats a prescindir-ne. En una crisi, cal més comerç per garantir un accés estable i equitatiu a les necessitats. Restringir el comerç amenaçarà el benestar de les famílies i les empreses, i farà més difícil la tasca de construir una recuperació econòmica duradora després del covid-19".

Purga dins del servei d'intel·ligència rus

El Kremlin ha iniciat una purga massiva del servei d'Intel·ligència rus (FSB). D'acord amb informacions de la web d'investigació Bellingcat que recull el diari anglès The Times, més de cent agents han sigut destituïts i el cap del departament responsable d'Ucraïna ha sigut empresonat. Tots els destituïts eren empleats del Cinquè Servei, una divisió creada el 1998, quan Putin era director del servei, per dur a terme operacions als països de l'antiga Unió Soviètica amb l'objectiu de mantenir-los dins l'òrbita de Rússia. L'antic cap del servei, Serguei Beseda, de 68 anys, continua a la presó de Lefortovo, a Moscou. El mes passat ja va patir arrest domiciliari. Bellingcat, dirigida per Christo Grozev, és la web que va desemmascarar els dos agents que van perpetrar l'enverinament de l'exespia rus Serguei Skripal a Salisbury (Regne Unit) el febrer del 2018.

Un nou cas Pablo González a Polònia?

Un ciutadà rus resident a Polònia ha estat arrestat i acusat d'espionatge, segons ha anunciat avui un portaveu del ministre coordinador de serveis especials polonès. L'individu, la identitat del qual no ha estat facilitada, feia 18 anys que vivia a Polònia i desenvolupava activitat empresarial, d'acord amb informacions de l'agència Reuters. El presumpte espia va ser detingut el 6 d'abril i hi estarà almenys durant tres mesos. Les proves recollides pel Servei Militar de Contraintel·ligència indiquen que l'arrestat, instruït pels serveis especials russos, ha recopilat informació sobre la preparació militar de les forces armades poloneses i de les tropes de l'OTAN.

La informació torna a posar en relleu el cas del periodista espanyol Pablo González, que va ser detingut per forces de l'Agència de Seguretat Interior de Polònia la nit del 27 al 28 de febrer sota sospita de participar en activitats d'intel·ligència estrangera. De moment, estarà empresonat fins al 29 de maig, encara que les autoritats de Varsòvia no han aclarit si podrien prorrogar aquesta situació.

Les reserves actuals de gas d'Alemanya poden durar fins a finals de l'estiu

Les reserves de gas d'Alemanya durarien almenys fins a finals de l'estiu si Rússia decideix aturar el subministrament ara, ha anunciat el cap del regulador de la xarxa del país. En una entrevista amb Die Zeit, Klaus Mueller, que dirigeix el Bundesnetzagentur d'Alemanya, ha assegurat que les reserves actuals estan en un nivell més alt que fa tres o quatre setmanes, i que podrien durar fins a principis de tardor en cas d'aturada immediata del subministrament.

Els Ferrocarrils Russos, en fallida per impagament d'un crèdit en francs suïssos

Un comitè de crèdit ha votat a favor de classificar un bo emès pels Ferrocarrils Russos com a impagat, fet que suposa la primera vegada que un instrument de deute d'origen rus es qualifica oficialment com a default des de la invasió d'Ucraïna. El Comitè de Determinació de Derivats de Crèdit (CDDC), entre els membres del qual hi ha alguns dels bancs d'inversió més grans del món, ha decidit que hi ha hagut un "impagament" de crèdit dels bons en francs suïssos vinculats als Ferrocarrils Russos, de propietat estatal. Les notes de participació en préstecs amb venciment el 2026 van ser emeses per RZD Capital per finançar un préstec de 250 milions de francs suïssos (268 milions de dòlars) a Ferrocarrils Russos. Les sancions occidentals contra Rússia després de la invasió d'Ucraïna han tensat l'economia russa i han suscitat dubtes sobre el possible impagament de molts bons emesos per empreses russes. Això, alhora, ha plantejat la possibilitat que els prestadors occidentals assumeixin importants pèrdues. Bank of America, Goldman Sachs International i JPMorgan Chase Bank són alguns dels membres del comitè que van votar “sí” a la pregunta sobre si hi va haver un esdeveniment d'impagament en aquests actius. El comitè es va reunir divendres. Alguns analistes veuen això com un precedent sobre si un emissor solvent que no va poder fer físicament el pagament a causa de les sancions es considera en incompliment.

Ferrocarrils Russos, que opera trens de càrrega i de passatgers al llarg de milers de quilòmetres de vies fèrries, va dir que havia intentat fer el pagament dels interessos que vencien el 14 de març, però que no ho va poder fer a causa de “mandats de compliment legal i reglamentari dins de la xarxa de bancs corresponsals”, segons un avís publicat per Swiss Exchange. El ministre de Finances de Rússia, Anton Siluanov, va afirmar que el país emprendrà accions legals si Occident intenta obligar-lo a incomplir el seu deute sobirà.

Rússia podria enfrontar-se al seu primer impagament sobirà en més d'un segle, després que a principis d'aquesta setmana va fer els arranjaments necessaris per fer el reemborsament d'un bo internacional en rubles, malgrat que el pagament s'havia de fer en dòlars nord-americans. Podeu ampliar la informació aquí.

Zelenski demana al Parlament de Lituània l'embargament energètic a Rússia

El president d'Ucraïna ha dit que crims de guerra tan greus com els revelats després de la retirada de les forces russes dels voltants de Kíiv eren generalitzats. I, com a conseqüència, ha demanat una altra vegada a la Unió Europea que imposi l’embargament energètic a Moscou com a resposta. Volodímir Zelenski ha fet aquestes declaracions aquest dimarts en un discurs al Parlament de Lituània. "Podeu agafar qualsevol altra ciutat d'aquelles on van poder establir-se durant un temps, qualsevol poble", ha dit el president. "Els ocupants van fer el mateix allà que a Butxa”. Si bé resulta impossible confirmar totes aquestes informacions, el cert és que cada dia apareixen noves dades i testimonis sobre potencials crims de guerra, assassinats sumaríssims contra civils o violacions, entre altres. Zelenski ha assegurat que apareixen fosses comunes "gairebé cada dia". "S'estan recollint proves: milers i milers de víctimes. Centenars de casos de tortura brutal", ha recordat el president, que tracta de pressionar els socis occidentals perquè s’hi impliquin encara més. El president ucraïnès ha instat els països europeus a reforçar les sancions contra Rússia imposant noves restriccions a les exportacions d'energia del país. "El futur d'Europa depèn d'això", ha reblat.

El Regne Unit entrenarà soldats ucraïnesos al seu territori

El Regne Unit ha anunciat aquest matí que soldats ucraïnesos rebran entrenament en territori britànic. El secretari d'Estat de les Forces Armades, James Heappey, ho ha afirmat en declaracions a la cadena de ràdio LBC aquest matí. Els nous lliuraments de material i armament, com els 120 blindats que Londres envia a Kíiv, requereixen unes pràctiques que, si es fessin a Ucraïna amb militars britànics, podrien ser interpretades per Rússia com una intervenció directa en la guerra per part d'un país occidental, amb el risc d'escalada que això suposaria. Heappey també ha assegurat que "hi ha més sistemes d'armes antitanc i antiaèries que hi estem enviant i armes guiades de precisió".

Putin assegura que Rússia aconseguirà a Ucraïna els "nobles" objectius que s'havia fixat

El president rus, Vladímir Putin, ha assegurat aquest dimarts que l'anomenada “operació especial militar” de Moscou a Ucraïna aconseguiria, sens dubte, el que ha qualificat de "nobles" objectius. Segons l’agència russa Ria Novosti, ho ha dit en declaracions durant una cerimònia de lliurament de premis al cosmòdrom de Vostotxni, a l'Extrem Orient rus. Putin ha insistit que Moscou no havia tingut més remei que llançar una operació militar per protegir Rússia i que un enfrontament amb les forces antirusses d'Ucraïna havia estat inevitable.

Putin ha viatjat a Vostotxni en companyia del president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, on tots dos han anunciat cooperació en projectes espacials. D’acord amb l’agència Tass, la valoració de Putin és que les forces russes que duen a terme la campanya militar de Moscou a Ucraïna estan actuant de manera valenta i eficient i utilitzant les armes més modernes.