L’ocupació russa d’Ucraïna, en directe (11 de març de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 16 dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 17 jornada aquí.

La ministra d'Exteriors britànica i l'assessor de Seguretat dels Estats Units aborden la situació a Ucraïna

La ministra d'Exteriors del Regne Unit, Elizabeth Truss, i l'assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, han mantingut aquest divendres una reunió en la qual han abordat la situació a Ucraïna.

Els dos representants s'han referit a la "guerra no provocada i injustificada de Rússia a Ucraïna" i també han parlat de la coordinació de les nacions aliades del Regne Unit i els Estats Units per imposar sancions a Moscou per la seva "agressió".

Truss i Sullivan han incidit també en les mesures acordades per "brindar seguretat i assistència econòmica i humanitària" a Ucraïna davant l'ofensiva llançada per Moscou ja fa més de dues setmanes.

Finalment, tal com ha destacat la Casa Blanca en un comunicat, han conversat sobre les "prioritats compartides" a l'Àsia i el Pròxim Orient i han donat la benvinguda al diàleg iniciat per Londres i Washington sobre la seva posició a la regió del Indo-Pacífic.

Zelenski xifra en una vuitantena els nens ucraïnesos morts des del començament de l'ofensiva russa

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha xifrat aquest divendres en 78 els nens ucraïnesos que han mort des del començament de l'ofensiva russa, fa més de dues setmanes.

En una intervenció davant el Sejm -la cambra baixa del Parlament polonès-, Zelenski ha destacat que "el número set porta felicitat" i "aquesta és la quantitat de veïns" que té Ucraïna. "Ens porta felicitat? La resposta ja es coneix avui. I millor que altres, la coneixen els 78 nens ucraïnesos que han mort per míssils i bombardejos de Rússia", ha afegit.

Zelenski, ovacionat pel Sejm abans de la seva intervenció, ha culpat Moscou de portar "problemes i guerres" a Ucraïna i ha lamentat que es tracta d'un país veí que "òbviament actua allunyat de Déu", ha recollit l'agència Ukrinform.

Metges Sense Fronteres alerta que la situació a Mariúpol és "desesperada" i s'encamina cap a una "tragèdia inimaginable"

L'aviació russa ha atacat avui tres ciutats que fins ara no havien estat bombardejades a l'oest i l'est d'Ucraïna, en un enduriment de l'ofensiva. Els míssils han afectat Lutsk i Ivano-Frankivsk, totes dues a l'oest, i Dnipró, a l'est.

Mentrestant continua el setge a Mariúpol. Metges Sense Fronteres alerta que la situació per als civils que hi estan atrapats és "desesperada" i que la ciutat s'encamina cap a una "tragèdia inimaginable".

França expressa la seva "enorme preocupació" per la seguretat nuclear a Ucraïna

El govern francès ha expressat avui davant l'agència nuclear de l'ONU (OIEA) la seva "enorme preocupació" per la seguretat nuclear a Ucraïna a causa del risc de fuga radioactiva en dues instal·lacions ucraïneses controlades per Rússia.

En un comunicat, el ministeri d'Exteriors de França ha explicat que el titular del departament, Jean-Yves Le Drian, i el director de l'OIEA, Rafael Grossi, han parlat avui per telèfon sobre els riscos de les instal·lacions nuclears en una Ucraïna en guerra.

"El ministre ha manifestat que França continua molt preocupada pels riscos que comporta la situació a Ucraïna sobre la seguretat nuclear", ha indicat el Quai d'Orsay.

Espanyols, veneçolans i nord-americans: travessar mig món per defensar Ucraïna

Els afores de Kíiv són una "ratera". "Ens llancen quatre míssils per minut", explica Wahari Urbina, veneçolà que lluita amb Ucraïna. En Wahari sol estar dins una trinxera, al costat d'en Carlos (nom fictici), un marine nord-americà. 

L'ARA conversa amb voluntaris estrangers que lluiten contra Rússia a primera línia del front. El reportatge complet, aquí.

El cap de la instal·lació nuclear de Khàrkiv adverteix del risc de la guerra

El cap de la instal·lació nuclear de la ciutat de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna, ha dit que els terrenys de l'Institut de Física i Tecnologia de Khàrkiv hi han caigut obusos russos durant els darrers combats i algunes de les parets exteriors de l'edifici han quedat danyades per la metralla. El nucli que alberga l'energia nuclear continua intacte, però ha advertit que qualsevol dany futur als equips del nucli pot suposar un perill. "Si hi ha danys físics, és possible una fuita de combustible nuclear, els elements radioactius podrien sortir", ha dit Mikola Shulga, director general de l'Institut, adscrit al Centre Nacional de Ciències.

Biden adverteix Putin que si ataca territori de l'OTAN hi haurà una "Tercera Guerra Mundial"

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha advertit aquest divendres el líder rus, Vladímir Putin, que si ataca territori de l'OTAN hi haurà una "Tercera Guerra Mundial". "Defensarem cada centímetre de territori de l'OTAN, cada centímetre", ha avisat, incloent-hi els membres de l'OTAN fronterers amb Rússia: "D'acord, si hi responem, serà la Tercera Guerra Mundial, però tenim una obligació sagrada sobre el territori de l'OTAN".

Rússia diu que les seves forces han avançat 11 quilòmetres més a l'interior d'Ucraïna

El ministeri de Defensa rus ha dit que les forces que participen en l'ofensiva a Ucraïna han avançat 11 quilòmetres més a l'interior del país, en regions del sud-est. "Les forces armades de la Federació Russa han continuat l'ofensiva en un front ampli i han arribat fins a la línia Novodonetskoie-Novomaiorskoie-Iegorovka. L'avanç és d'11 quilòmetres", ha dit el portaveu del ministeri, Ígor Konaixenkov, en una roda de premsa, segons les agències russes.

Els ucraïnesos rebutgen majoritàriament fer concessions a Moscou

Entre el 3 i el 4 de març, una setmana després de la invasió russa i abans que es coneguessin les dramàtiques notícies del setge de Mariúpol, la majoria dels ucraïnesos s’oposaven a un acord de pau, d’acord amb l’enquesta elaborada per Opinion Research Business International. En una mostra telefònica, els enquestats van ser preguntats per diferents alternatives per resoldre el conflicte. Totes, a la pràctica, implicaven concessions del govern de Kíiv. I no més d'un terç dels ciutadans van donar suport a les alternatives plantejades. Abandonar la pretensió d'entrar a l'OTAN va rebre el màxim suport, amb només el 30%. El reconeixement de Crimea com a territori rus només va ser aprovat pel 17%; el de les dues repúbliques autoproclamades del Donbass, poc menys del 15%, i la implementació dels Acords de Minsk, el 23%.

Els Acords de Minsk –diferents tractats internacionals, de fet– pretenien posar fi a la guerra a la regió del Donbass. El primer, conegut com el Protocol de Minsk, va ser redactat el 2014 pel Grup de Contacte Trilateral sobre Ucraïna, format per Ucraïna, Rússia i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, amb la mediació dels líders de França i Alemanya. Després de llargues converses a Minsk, la capital de Bielorússia, el pacte va ser signat el 5 de setembre del 2014 per representants del Grup de Contacte Trilateral, però sense el reconeixement del seu estatus pels llavors líders de les autoproclamades República Popular de Donetsk i de Lugansk. El protocol tenia com a objectiu implementar un alto el foc a la regió immediatament.

L'acord no va impedir que hi continués la guerra. Per tant, es va revisar i actualitzar, amb el Minsk II, signat el 12 de febrer del 2015. Les mesures aprovades incloïen l’alto el foc, la retirada d'armes pesants de la primera línia, l'alliberament de presoners de guerra, la reforma constitucional a Ucraïna per concedir l'autogovern al Donbass i el restabliment del control de la frontera estatal al govern de Kíiv. Tot i que la guerra va perdre intensitat, la veritat és que mai hi va haver una pau real. Una de les conseqüències va ser que les disposicions sobre l’autonomia del Donbass mai es van implementar del tot. Però els actors implicats van considerar que Minsk II continuava sent la base per a qualsevol resolució futura del conflicte.

La invasió ha precipitat els esdeveniments. En el discurs amb què va reconèixer la independència de les dues repúbliques, i que va ser el preàmbul de la guerra, Vladímir Putin va declarar que els acords de Minsk "ja no existien" i que Ucraïna, no Rússia, era la responsable de la situació. Dos dies després, Moscou donava l’ordre d’atac.

L’enquesta esmentada sosté que dos terços de la població ucraïnesa està molt acord o prou d’acord amb agafar les armes per defensar el país. En el cas dels homes, el percentatge és més alt que en les dones.

Gairebé el 90% es mostra partidari, en diversos graus, de l’actuació i el lideratge del president Volodímir Zelenski.

Continua l'enviament de material militar cap a Ucraïna

Un enviament d'assistència de seguretat dels Estats Units per a Ucraïna arribarà a Europa en les pròximes 24 hores, ha assegurat aquest divendres un alt funcionari del departament de Defensa en una trobada informativa: "Continuarem enviant recursos a Ucraïna tan de pressa i tan nombrosos com puguem". Els EUA també treballen per "coordinar" els enviaments d'altres nacions que contribueixen a la defensa d'Ucraïna. "No som només nosaltres. Hi ha catorze països més que també hi proporcionen, de manera bilateral, recursos. Estem ajudant a coordinar-ho", ha dit el funcionari. "Estem treballant per aconseguir-los el tipus de coses que sabem que més necessiten, i això és sobretot defensa aèria i munició per a antiblindatges".

Segrestat l'alcalde de Melitópol

Fonts del ministeri de l'Interior ucraïnès asseguren que soldats russos haurien segrestat l'alcalde de Melitópol, Ivan Fedorov, per negar-se a cooperar amb els ocupants. Melitópol, al sud del país, fa dies que va caure en mans dels russos. Però fa dos dies, diferents canals de Telegram de fonts oficials ucraïneses van enviar vídeos de la població manifestant-se contra la presència de les tropes de Vladímir Putin.

L'ONU eleva la xifra de civils morts a Ucraïna a 564

Almenys 564 civils han mort i 982 han quedat ferits des que va començar l'atac rus a Ucraïna, segons l'últim balanç de les Nacions Unides, que admet que les xifres reals probablement són molt més elevades. Fa dos dies, l'ONU havia pogut verificar 516 morts i 908 ferits. "Escoles, hospitals i llars d'infants han sigut atacats amb conseqüències devastadores", ha lamentat Liz Throssell, portaveu de l'oficina de drets humans de l'ONU, en una roda de premsa aquest divendres. Ha afegit que les forces russes han utilitzat artilleria pesant, míssils i bombes de dispersió, que estan prohibides, en zones poblades.

En aquest article expliquem quines són les armes que estan devastant Ucraïna des de fa més de dues setmanes.

Turquia evacua parcialment l'ambaixada a Kíiv

Turquia està traslladant el personal de la seva ambaixada de Kíiv cap a una ciutat del sud-oest d'Ucraïna a mesura que les forces russes s'acosten a la capital. L'ambaixada operarà des de la ciutat de Txerníhiv, però "no es tracta de tancar l'ambaixada de Kíev", ha dit un portaveu del ministeri d'Afers Estrangers a l'agència de notícies estatal Anadolu. Txerníhiv és una ciutat del nord, prop de la frontera russa i, d'acord amb els mapes de situació ja està ocupada per les tropes invasores. Turquia, membre de l'OTAN, ha intentat mantenir bones relacions tant amb Ucraïna com amb Rússia, argumentant que pot facilitar una resolució diplomàtica del conflicte. Ahir, de fet, va ser l'amfitriona d'una trobada entre els ministres d'Exteriors rus i ucraïnès, que va acabar sense cap acord.

El personal diplomàtic turc ha ajudat gairebé 14.000 ciutadans del país a sortir d'Ucraïna des que Rússia va començar la guerra el 24 de febrer, segons el ministeri. Uns 25.000 ciutadans turcs, inclosos 5.000 estudiants universitaris, residien a Ucraïna abans de la guerra. Reuters va informar divendres que 86 ciutadans turcs, inclosos 34 nens, s'havien refugiat en una mesquita de la ciutat meridional de Mariúpol, que ha estat objecte de forts bombardejos els últims dies i que continua assetjada i quasi sense aliments, aigua ni energia per resistir les baixíssimes temperatures de l'hivern.

Els fans del Chelsea, en desacord amb les sancions que impacten al club

Una pintada apareguda aquesta tarda als afores de Stamford Bridge, el camp del Chelsea a l'oest de Londres, deixa ben clar quin és el sentiment d'alguns fans del club que fins ara era propietat de Roman Abramóvitx. S'hi llegeix: "Europa finança la guerra, no el Chelsea. Deixeu en pau el nostre club". La pintada fa referència, probablement, als 700 milions de dòlars al dia que s’envien des d’Occident a Moscou per pagar la factura energètica.

Les sancions que va imposar ahir el govern britànic contra l'amo del club des del 2003, l'oligarca rus Abramóvitx, i que a la pràctica han congelat tots els seus béns al Regne Unit, han paralitzat l'economia de la societat. Des d'ahir mateix, el Chelsea no pot vendre marxandatge, no pot fitxar ni traspassar jugadors ni pot vendre entrades per veure els partits. El Chelsea només pot continuar jugant i pagant nòmines en virtut d'una llicència especial del govern britànic. I només es podrà vendre a una altra entitat o persona física sempre que es garanteixi que Abramóvitx no se'n beneficiarà. Quan va esclatar la guerra, el magnat va anunciar que posava la gestió del club en mans de la fundació i dies després va dir que el vendria, que no demanaria els crèdits que hi havia posat i que els beneficis de la venda els destinaria a les víctimes de la invasió. Però en cap moment ni Abramóvitx ni el club han expressat públicament el rebuig a la invasió.

En trobareu més informació en aquest enllaç.

Europa aposta per les armes

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia ha empès Europa a fer un gir històric. Després d'una reunió de dos dies a Versalles, els Vint-i-set han segellat una declaració política en què es comprometen a augmentar "substancialment" la inversió en defensa tant a escala estatal com de manera coordinada. "Fa dues setmanes ens vam llevar amb una Europa diferent, un món diferent", constatava el president del Consell Europeu, Charles Michel. Per això, Brussel·les presentarà a mitjans de maig una anàlisi sobre els principals buits d'Europa en la inversió en Defensa i es començarà a dissenyar un pla per coordinar aquestes polítiques. Alguns països com Suècia ja han anunciat que augmentaran la despesa militar fins al 2% del PIB.

Els EUA i els aliats europeus culpen Borrell d'haver frustrat la transferència de caces de Polònia a Ucraïna amb un comentari indiscret, segons 'Politico'

Un reportatge del portal Politico assenyala que diplomàtics dels Estats Units i els aliats europeus atribueixen al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, el fracàs d'un pla per transferir 28 caçabombarders polonesos Mig-29 a Ucraïna per fer front a la invasió russa. Segons el mitjà, Borrell va fer pública l'operació davant els periodistes el 27 de febrer, avançant una decisió que encara no s'havia consensuat entre els aliats de l'OTAN. La indiscreció hauria contribuït a aturar finalment l'enviament.

Ucraïna adverteix que Bielorússia podria entrar en guerra després de la reunió de Putin i Lukashenko

El Centre estatal d'Ucraïna per a Comunicacions Estratègiques ha advertit que no pot descartar que Bielorússia llanci una invasió a Ucraïna aquest divendres, després d'una reunió a Moscou entre el president rus Vladímir Putin i el bielorús Alexander Lukashensko. "Segons dades preliminars, les tropes bielorusses es poden veure implicades en una invasió l'11 de març a les 21:00 (19:00 GMT)", ha dit el centre en un comunicat, informa Reuters.