La invasió russa d’Ucraïna, en directe (11 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 47è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 48a jornada aquí.

Una diputada ucraïnesa denuncia un atac amb "substàncies desconegudes" a Mariúpol

La diputada al Parlament ucraïnès Kira Rudik acaba de denunciar des del seu compte de Twitter el possible ús de "substàncies desconegudes" que les forces russes haurien escampat a Mariúpol. "S'informa que la gent s'està sufocant". La seva piulada coincideix amb d'altres que indiquen el mateix. Alguns comentaris a Twitter apunten: "Informes no verificats de Rússia utilitzant armes químiques contra els defensors de l'assetjat Mariúpol. Víctimes suposadament patint insuficiència respiratòria. És impossible investigar la reclamació, ja que la zona està tallada pels russos. Aquest fet també fa que siguin més propensos a utilitzar-les". Durant la primera setmana de la guerra, l'ARA va entrevistar la diputada Kira Rudik, que va assegurar: "Putin arribarà a utilitzar les armes més mortíferes i així és com crec que moriré", en referència al potencial ús d'armes químiques o biològiques.

Aquests comentaris, a més, coincideixen amb un expressat pel portaveu de defensa de la República Popular de Donetsk, Eduard Basurin, que defensa les armes químiques contra els últims defensors de Mariúpol. "[Els russos] trobaran una manera de fumigar aquests talps fora dels seus forats", assegurava en una entrevista a la televisió russa.

Desplaçament de material militar pesant rus cap al golf de Finlàndia i la frontera finesa

D'acord amb algunes imatges que circulen per les xarxes socials, les forces russes de la regió de Leningrad, prop de la ciutat de Viborg, comencen a moure equipament militar pesant, inclosos els sistemes de míssils de defensa costanera K-300P Bastion, cap al golf de Finlàndia i la frontera finesa. Justament avui, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha llançat un advertiment contra la possible integració de Finlàndia i Suècia a l'OTAN: "Certament, aquest fet no portaria més seguretat al continent europeu".

Mariúpol, una tragèdia al "cor de la guerra", com diu el president Zelenski

Mikhaïlo Podoliak, un dels assessors del president Volodímir Zelenski, present en totes les rondes de negociacions amb Rússia, acaba de publicar un impressionant clip a Twitter, a partir del material gràfic enregistrat per periodistes d'Associated Press a la martiritzada ciutat de Mariúpol. Podoliak es pregunta per què els aliats occidentals no han proveït Ucraïna de més armament, avions i tancs, per exemple. Però la resposta ha sigut ignorar la demanda. El contingut del vídeo és extremadament colpidor. Fa unes hores, el president Zelenski deia que Mariúpol és el "cor de la guerra". "Està bategant, estem lluitant, som forts, i si deixa de bategar, estarem en una posició més feble".

Mig miler d'ucraïneses presoneres s'enfronten a abusos i humiliacions, denuncia la vice primera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk

Més de mil civils i més de 700 soldats estan retinguts en presons a Rússia o per separatistes prorussos, a la regió del Donbass, ha dit la vice primera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk. En una entrevista a Reuters, Veresxuk també ha assegurat que estava "especialment preocupada" per les més de 500 dones presoneres, que s'enfrontaven regularment a la humiliació i els abusos, com ara que els afaitessin el cap o se'ls obligués a posar-se dempeus i desvestir-se. Va dir que també estava al corrent de casos de violació.

En aquest sentit, aquesta tarda, la BBC n'ha documentat un especialment repulsiu, en una ciutat a l'oest de Kíiv. Una dona, de la qual han preservat la identitat per motius de seguretat, ha explicat davant les càmeres què li va passar: "Els soldats van entrar a casa. El meu marit i jo estàvem aquí. Un soldat rus, borratxo, em va portar a una casa del costat. Em va ordenar a punta de fusell: «Treu-te la roba o et mato». Aleshores va començar a violar-me. Mentre ho estava fent, van entrar quatre soldats més. Pensava que ja estava acabada, però se'l van endur". Quan va poder tornar a casa, la dona es va trobar el marit, ferit a l'abdomen. Va morir dos dies després. El va enterrar al jardí.

1,6 milions de nens ucraïnesos, en risc de patir gana

Gairebé dos terços dels nens d'Ucraïna han estat desplaçats en només sis setmanes i gairebé la meitat que romanen a Ucraïna poden patir inseguretat alimentària, ha dit aquest dilluns Manuel Fontaine, director d'emergències d'Unicef. "Dels 3,2 milions de nens que es calcula que s'han quedat a casa, gairebé la meitat poden estar en risc de no tenir prou menjar. Els atacs a la infraestructura del sistema d'aigua i els talls d'electricitat han deixat aproximadament 1,4 milions de persones sense accés a l'aigua corrent al país. I 4,6 milions de persones més només hi tenen accés limitat", ha afegit en declaracions al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. "En només sis setmanes, gairebé dos terços de tots els nens ucraïnesos han estat desplaçats. S'han vist obligats a deixar-ho tot: casa seva, l'escola i, sovint, membres de la família". Fontaine ha afegit que la situació dels nens a Ucraïna encara és pitjor a Mariúpol i Kherson, "on els nens i les seves famílies fa setmanes que no tenen aigua corrent ni serveis de sanejament, subministrament regular d'aliments i atenció mèdica. Es refugien a casa seva i sota terra, esperant que s'aturin les bombes i la violència". El director d'emergències d'Unicef també ha expressat preocupació per la presència de "restes explosives de guerra" que poden exposar els nens a la mort i a lesions, així com la interrupció de l'educació a tot el país. "El tancament d'escoles està afectant l'aprenentatge i el futur de 5,7 milions de nens en edat escolar i 1,5 milions d'estudiants d'educació superior. A la regió del Donbass, tota una generació de nens ja ha vist com la seva vida i educació han canviat els últims vuit anys de conflicte".

Els Estats Units no tenen proves que hagi començat l'ofensiva del Donbass

Rússia està començant a reavituallar i reforçar les tropes a la regió oriental del Donbass, però encara no ha començat una nova ofensiva, ha assegurat aquest dilluns un alt funcionari de defensa dels EUA. "No creiem que hagi començat una nova ofensiva. Mentre hi ha lluites, treballen per reforçar les capacitats i sumar forces". Gran part dels esforços de Rússia els últims dies s'han concentrat a la regió del Donbass. Els EUA tenen proves que algunes de les forces que van sortir de Kíiv i van anar a Bielorússia per recompondre's comencen a traslladar-se cap a l'est. Rússia també està intentant traslladar algunes forces cap al sud des de Valuiki, on les tropes també han anat a proveir-se. Els EUA han confirmat un atac aeri a l'aeròdrom de Dnipró, però a diferència del que ha dit el ministeri de Defensa rus, no tenen proves per concloure que l'atac hagi malmès el sistema S-300 proporcionat per Eslovàquia.

Moscou diu ara que la guerra té com a objectiu acabar amb el domini i l'expansió internacional dels Estats Units

El ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha assegurat avui que el nou objectiu de l'operació militar a Ucraïna, que ha traslladat l'ofensiva al Donbass, és posar fi al domini dels EUA. Segons la seva opinió, "aquest domini" s'afegeix a "una violació flagrant del dret internacional". En declaracions al canal Rossiya 24, considera que "la nostra operació militar especial està dissenyada per posar fi a l'expansió temerària i el curs imprudent cap al domini complet dels Estats Units i altres països occidentals en l'àmbit internacional".

Lavrov també creu que aquesta situació té l'arrel en una "violació greu del dret internacional". El ministre ha posat com a exemple el fet que els Estats Units van reconèixer la independència de Kosovo sense referèndum, i també van obrir hostilitats a l'Iran per una amenaça a la seguretat, i després d'això "ni tan sols es van disculpar". "Quan creixen els neonazis i ultraradicals al nostre país, just a les nostres fronteres, quan es creen desenes de laboratoris biològics en col·laboració amb el Pentàgon, realitzant alguns experiments que tenen com a objectiu principal produir armes biològiques –els documents que s'han trobat no en deixen cap dubte–, llavors no se'ns permet respondre a aquesta amenaça a les nostres fronteres…?"

L'afirmació de Lavrov sobre armes químiques i biològiques no se sustenta en cap prova concreta que hagin presentat a la comunitat internacional. Amb tot, el departament d'Exteriors rus ha afirmat reiteradament que s'havien trobat en alguns laboratoris patògens especialment perillosos: els agents causants de la pesta, l'àntrax, la tularèmia i el còlera.

En la mateixa entrevista, Lavrov ha dit que no cal esperar cap alto el foc abans de les pròximes converses de pau.

Els EUA creuen que Moscou planeja una campanya de terra cremada al Donbass

La intel·ligència dels EUA ha assegurat avui que la informació segons la qual Moscou ha nomenat per dirigir la nova etapa de la guerra a Ucraïna un general rus conegut amb el sobrenom del carnisser de Síria és "coherent" amb la seva política militar. El general Aleksandr Dvornikov, de 60 anys, ha dirigit anteriorment les operacions militars russes a Síria, on les seves forces han estat acusades d'haver atacat intencionadament civils. En aquest sentit, el conseller de Seguretat Nacional dels EUA, Jake Sullivan, va dir que creia que el nomenament indicava que Rússia tenia previst continuar amb un enfocament polític de "terra cremada". "Hem vist atrocitats i crims de guerra i assassinats massius i imatges horroroses i impactants de ciutats com Butxa i atacs amb míssils a Kramatorsk. Crec que és una indicació que en veurem més". I el general David Petraeus, exdirector de la CIA, ha comentat: "Els russos eren coneguts a Síria bàsicament per despoblar zones. Això és el que van fer a Alep. Això és el que van fer en altres zones. Podem esperar això a Ucraïna".

El diari alemany 'Die Welt' contracta la periodista russa que va interrompre l'emissió del Canal 1 rus

El diari alemany Die Welt ha contractat com a corresponsal a Moscou la periodista russa que va interrompre una emissió del Canal 1 de la televisió estatal amb un cartell que protestava contra la invasió d'Ucraïna. Marina Ovsiannikova va ser multada amb 30.000 rubles (uns 250 euros) després d'entrar al plató i, des del darrere d'una presentadora de l'informatiu del vespre, va denunciar amb una pancarta la invasió d'Ucraïna per part del país. Avui el propietari del diari, Axel Springer, ha anunciat en un comunicat: "Marina Ovsiannikova representa allò que està defensant amb tanta vehemència la valenta població local d'Ucraïna: la llibertat. Entenc que el meu deure com a periodista és defensar aquesta llibertat".

Abans d'interrompre la programació de l'informatiu de les 21.00, hora local, del 14 de març, Marina Ovsiannikova va enregistrar un missatge explicant per què ho feia. Ovsiannikova hi deia: "El que està passant actualment a Ucraïna és un crim. Rússia és un país agressor. La responsabilitat d'aquesta agressió recau en la consciència d'una persona: Vladímir Putin. El meu pare és ucraïnès, la meva mare és russa. Mai van ser enemics. Aquest collaret que duc al coll [amb els colors de les banderes russa i ucraïnesa] significa que Rússia hauria d'aturar immediatament aquesta guerra fratricida i que les nostres nacions germanes puguin fer la pau. Malauradament, durant els últims anys he treballat al Canal 1 promovent la propaganda del Kremlin, i per això ara mateix me n'avergonyeixo. Em fa vergonya haver permès que es diguessin mentides des de les pantalles de televisió, que permetés que els russos es convertissin en zombis. Ens vam quedar quiets quan tot això començava el 2014. No vam sortir a protestar quan el Kremlin va enverinar Navalni. Vam continuar observant en silenci aquest règim inhumà. Ara el món sencer s'ha allunyat de nosaltres. Deu generacions dels nostres descendents no podran esborrar la vergonya d'aquesta guerra fratricida".

El Parlament ucraïnès exigeix justícia pels crims de guerra

La Rada, el Parlament ucraïnès, ha publicat un vídeo avui a través del seu canal de Telegram per demanar justícia pels crims de guerra comesos a Butxa per les tropes russes, i que la seva retirada, a partir del 30 de març, va deixar al descobert. La Rada s'amara de la indignació que causen les imatges de cadàvers executats impunement als carrers d'aquesta població a 45 quilòmetres de Kíiv, i que divendres van visitar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l'alt representant de la diplomàcia i seguretat comunitàries, Josep Borrell. Fruit de la visita, aquest matí, abans que comencés la reunió de ministres d'Exteriors dels Vint-i-set, Borrell ha fet un prec perquè els aliats occidentals ofereixen més i millors armes a Ucraïna en el mínim de temps possible. "En qüestió de dies, no de setmanes", ha dit.

Moscou no aturarà l'ofensiva abans de la pròxima ronda de converses, diu Lavrov

Moscou no té intenció d'aturar els atacs a Ucraïna abans de la pròxima ronda de converses de pau, ha assegurat avui el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, en una entrevista a la televisió estatal. Segons Lavrov, el president Vladímir Putin va ordenar que se suspenguessin les accions militars durant la primera ronda de converses entre els negociadors russos i ucraïnesos, que va tenir lloc el 28 de febrer, quatre dies després que comencés la invasió. Però la posició de Moscou ha canviat des d'aleshores. Malgrat tot, Lavrov no veu cap raó per no continuar les converses amb Ucraïna, després que "ens vam convèncer que els ucraïnesos no pensaven correspondre-hi". Quant a les converses, el cap de la diplomàcia russa va assegurar la setmana passada que Kíiv va presentar a Moscou un esborrany d'acord de pau "inacceptable" que es desviava dels suposats pactes que les parts havien establert anteriorment en la reunió de Turquia. Kíiv va rebutjar els comentaris de Lavrov com una tàctica per soscavar Ucraïna o desviar l'atenció de les acusacions de crims de guerra contra les tropes russes.

Lavrov també ha dit que les crides del màxim diplomàtic de la UE, Josep Borrell, perquè el bloc continuï armant Kíiv marquen un "gir de 180 graus molt greu" de la política de la Unió.

L'estació de tren de Kramatorsk continua fora de servei

Oleksandr Hontxarenko, l'alcalde de Kramatorsk, ha assegurat avui que l'estació de tren on divendres un atac rus amb míssils va matar 57 persones i en va ferir més de cent romandrà encara tancada uns dies. Les evacuacions de civils, doncs, continuen des de la veïna Sloviansk. A l'estació es fan encara treballs de neteja i reparacions. "En comparació amb divendres, la ciutat avui està força tranquil·la", ha afirmat en una conferència de premsa virtual emesa a través de l'Ukraine Media Center. Sloviansk es convertirà ara en un centre ferroviari per a l'evacuació de la regió del nord de Donetsk. Al sud, el centre d'evacuació serà Pokrovsk.

Croàcia expulsa 24 membres del personal de l'ambaixada russa

Croàcia ha ordenat l'expulsió de 24 membres del personal de l'ambaixada russa a Zagreb en resposta a la invasió d'Ucraïna i l'"agressió brutal" de Moscou contra Kíiv, ha informat el ministeri d'Afers Estrangers en un comunicat.

El ministeri de Defensa britànic torna a actualitzar els mapes de la invasió

En una nova actualització de mapes de la guerra a Ucraïna, el ministeri de Defensa britànic assegura que és probable que les tropes del Kremlin avancin cap a l'est d'Ucraïna des de la frontera amb Rússia. Londres també preveu moviments des de Crimea al sud, cap a Melitópol, Berdiansk i Kherson. A més, aquest matí, en una nova avaluació de la situació, la intel·ligència militar britànica ha apuntat que el fet que les forces russes ja utilitzessin municions de fòsfor a la regió de Donetsk planteja la possibilitat que es puguin tornar a utilitzar a Mariúpol, a mesura que s'intensifiquen els combats. El ministeri britànic també ha dit que els bombardejos russos han continuat a les regions orientals de Donetsk i Lugansk.

Gairebé 45.000 persones van sortir ahir d'Ucraïna

Gairebé 45.000 persones més han sortit d'Ucraïna en les últimes 24 hores, segons ha anunciat avui l'Alt Comissariat per als Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR). Fins ara, han abandonat el país 4.547.735 ucraïnesos.

Dramàtic comunicat dels defensors de Mariúpol davant de "la darrera batalla" pel control de la ciutat

En un dramàtic comunicat a través de la pàgina de Facebook, la 36a Brigada de la Marina ucraïnesa, que porta el nom del contraalmirall Mikhaïl Bilinski, un dels defensors d’Odessa del 2014, ha assegurat avui que s’enfronten en les pròximes hores a la que apunten que serà “la darrera batalla” pel control de l’assetjada ciutat de Mariúpol. Hi diuen: “Des de l'inici de l'atac portem 47 dies defensant Mariúpol. Ens van bombardejar des d'avions, ens van disparar amb artilleria, tancs i altres armes. Hem mantingut la defensa digna fent l'impossible. Però qualsevol recurs té el potencial d'esgotar-se”. I el que indiquen és que el material militar se’ls acaba. Els soldats es mostren, en el comunicat, molt crítics davant la manca d’armament. “Durant més d'un mes, els marines hem lluitat sense reabastir-nos de munició, sense menjar, sense aigua. Avui probablement serà una lluita extrema… Més enllà de la mort per a alguns, hi ha la captivitat per a alguns altres. No sabem què serà el següent, però realment us demano que recordeu els marines amb una paraula amable i no parleu malament dels marines. Van fer tot el possible i l'impossible”. Els soldats del règim de Kíiv asseguren que els russos els han “encerclat” i “fet recular”.

Rússia prendrà mesures en tribunals internacionals si s'ha de declarar en fallida

El govern rus prendrà les mesures legals necessàries davant dels tribunals internacionals si ha de declarar la fallida del seu deute sobirà, ja que considera que ha pres "de bona fe" totes les mesures necessàries per pagar i que, per tant, hauria sigut obligada a declarar l'impagament.

El ministre de Finances, Anton Siluanov, ha assegurat en una entrevista al diari moscovita Izvestia que Rússia ha intentat transferir als seus creditors estrangers totes les quantitats corresponents als venciments de deute des de la invasió d'Ucraïna i la imposició de sancions per part dels països de l'OTAN i altres aliats. "Rússia, com a prestatari fiable, ha fet tot el possible per pagar els bons en les monedes en què agafem prestat, és a dir, principalment dòlars", ha assegurat.

"La política conscient dels països occidentals és crear artificialment un incompliment per tots els mitjans", ha afegit. "Presentarem davant del tribunal les factures que confirmin els nostres esforços per pagar tant en moneda estrangera com en rubles", ha indicat Siluanov, que ha admès que "no serà un procés fàcil" perquè Rússia haurà de "demostrar activament" que en efecte té prou solvència per pagar i que ha posat tots els mitjans per fer-ho.

França envia tècnics policials a Ucraïna per documentar els presumptes crims de guerra russos

Agents de la policia francesa han arribat a Ucraïna per ajudar en la investigació de presumptes crims de guerra russos, arran de la descoberta de centenars de cossos descoberts a les ciutats dels voltants de Kíiv, ha anunciat l'ambaixador francès al país. "Orgullós de donar la benvinguda a Lviv al destacament de gendarmes tècnics i científics que ajudaran els seus companys en les investigacions dels crims de guerra comesos prop de Kíev", ha escrit Etienne de Poncins a Twitter. "França és la primera que ofereix aquesta ajuda. Demà començaran a treballar". Els francesos hi ha desplaçat un laboratori mòbil a la ciutat, un dels punts d'entrada a l'oest del país de tot el suport que els diferents aliats occidentals aporten a Ucraïna.