L’ocupació russa d’Ucraïna, en directe (10 de març de 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Donem per acabat el seguiment del quinzè dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la setzena jornada aquí.
Rússia permetrà combois humanitaris només si abans faciliten les seves dades
Rússia permetrà la sortida de combois humanitaris des de diverses ciutats ucraïneses aquest divendres només si es faciliten per endavant les matrícules dels vehicles i els noms dels funcionaris que els acompanyaran. Així ho ha dit el cap del Centre de Control de la Defensa Nacional, Mikhail Mizintsev, en un missatge recollit per l'agència Interfax.
A la nota es destaca que als funcionaris se'ls traurà el telèfon mòbil i es procedirà a la recerca de dispositius de comunicació "per excloure la recopilació d'intel·ligència sobre la ubicació de les unitats de les Forces Armades russes".
El fiscal del Tribunal Penal Internacional veu "patrons de conducta similars" entre la invasió russa a Ucraïna i la guerra de Rússia amb Geòrgia del 2008
El fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI), Karim Khan, veu "patrons de conducta similars" entre la invasió russa a Ucraïna que va començar fa 15 dies i la guerra de Rússia amb Geòrgia del 2008. Khan ha explicat que això s’ha detectat durant l’examen preliminar de la situació a Ucraïna: "Estic profundament preocupat per les denúncies en curs de crims internacionals", ha dit.
Les forces russes bombardegen un institut d'Ucraïna que té un reactor nuclear experimental, segons el Parlament ucraïnès
Les forces russes han bombardejat un institut de física i tecnologia de la ciutat de Khàrkiv, a Ucraïna, que té un reactor nuclear experimental. Ho ha denunciat el Parlament ucraïnès, que també ha explicat que l’atac ha provocat un incendi en un hostal del costat. La institució ha dit a Twitter que continuen els combats.
Ucraïna comunica a l’ONU que no té contacte amb Txernòbil després del tall elèctric
Ucraïna ha comunicat a l’organisme de control nuclear de les Nacions Unides (OIEA) que no té contacte amb la central nuclear de Txernòbil, que està ocupada per les forces russes, després del tall elèctric: "Ucraïna ha informat l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica que ha perdut totes les comunicacions amb Txernòbil", ha explicat l'OIEA en un comunicat.
Les tropes russes es dediquen a encerclar ciutats d’Ucraïna, segons la intel·ligència britànica
Rússia dedica moltes de les seves tropes a envoltar ciutats d’Ucraïna, fet que frena que l’exèrcit avanci en la invasió, segons el ministeri de Defensa britànic: "A causa de la forta resistència ucraïnesa, les forces russes estan comprometent un nombre més gran de les seves forces desplegades per encerclar ciutats clau". En aquesta actualització de la intel·ligència britànica publicada a Twitter, el ministeri també ha explicat que durant tota la setmana s'han produït protestes contra l'ocupació russa en ciutats ucraïneses controlades per Rússia, amb uns 400 manifestants detinguts a Kherson.
Els seguidors del Chelsea coregen el nom de Roman Abramóvitx
Els seguidors del Chelsea han corejat el nom de Roman Abramóvitx durant l'enfrontament amb el Norwich aquesta nit en un partit de la Premier League. Abramóvitx, que va comprar el club londinenc el 2003, ha estat sancionat pel govern del Regne Unit. Londres ha congelat tots els actius d'Abramóvitx, i com a resultat també l'economia del club, que no pot vendre entrades, ni marxandatge ni traspassar jugadors. El govern britànic ha emès una llicència especial perquè el club pugui continuar operant fins a la fi de la present temporada i pugui continuar pagant tots els seus compromisos.
El govern Johnson està considerant permetre que Abramóvitx sol·liciti una llicència especial per vendre el club, sempre que pugui demostrar que no es beneficiarà de la venda. De fet, quan va esclatar la guerra, el magnat rus va assegurar que vendria el club i que els guanys els oferiria a les víctimes de la invasió. Abramóvitx, de 55 anys, té forts vincles amb el president rus Vladímir Putin, cosa que ell sempre ha negat. El Tresor britànic calcula que Abramóvitx, que té uns actius nets estimats de 9.400 milions de lliures esterlines, és "un dels pocs oligarques de la dècada de 1990 que ha mantingut ascendent sobre Putin".
Abramóvitx té participacions en el gegant de l'acer Evraz i a Norilsk Nickel. El 2005 va vendre una participació del 73% de la petroliera russa Sibneft al tità estatal del gas Gazprom per 9.870 milions de lliures esterlines. Es creu també que té una sèrie de propietats al Regne Unit, inclosa una mansió de 15 dormitoris als jardins del palau de Kensington, a l'oest de la capital britànica, que està valorada en més de 150 milions de lliures.
L'FMI pronostica una profunda recessió per a Rússia a causa de les sancions
La guerra a Ucraïna i les sancions contra Rússia han forçat el Fons Monetari Internacional (FMI) a reduir les seves previsions de creixement mundial, segons ha dit avui la directora gerent de l’organisme, Kristalina Georgieva. La màxima responsable del grup ha assegurat també que les sancions sense precedents imposades a Rússia per la invasió del país veí han provocat una contracció brusca de l'economia del país, que s'enfronta a una "profunda recessió" aquest 2022. Georgieva també ha explicat que l'FMI no té cap programa ni relacions polítiques amb Rússia en aquest moment. Els països membres de l’FMI han condemnat la guerra, però actualment no s'ha valorat una possible fi de la pertinença de Rússia al prestador global.
Després de la intervenció de l’ONU, Rússia accepta que Ucraïna repari les línies elèctriques a Txernòbil
La reunió de l’organisme de control nuclear de les Nacions Unides amb Rússia i Ucraïna, per separat, avui a Turquia ha permès que el ministeri de Defensa rus es comprometi a acceptar que un equip ucraïnès accedeixi a les línies elèctriques al voltant de la central nuclear de Txernòbil per poder-les reparar. Ho ha anunciat l’agència de notícies de Rússia Interfax, que no ha donat més detalls. Tot i això, després de la intervenció de l’ONU, el país presidit per Vladímir Putin accepta treballar per la seguretat de les centrals de Txernòbil i Zaporíjia, que s’ha degradat per la guerra i és preocupant, segons l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica.
Disney atura tots els negocis a Rússia
Una altra companyia se suma a la llista d’empreses que deixen Rússia per la invasió a Ucraïna. És Walt Disney, que ha anunciat que atura tots els negocis a Rússia, incloent-hi les llicències de contingut i productes, activitats de Disney Cruise Line, revistes i visites de National Geographic, produccions de contingut local i canals lineals. La companyia ja va dir que no estrenarà noves pel·lícules a Rússia per la guerra amb Ucraïna.
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica treballarà amb Moscou i Kíiv per garantir la seguretat de les centrals
L'organisme de control nuclear de les Nacions Unides presentarà propostes a Ucraïna i Rússia en les pròximes hores per garantir la seguretat de les instal·lacions nuclears a la zona del conflicte, i és probable que hi hagi una reunió "molt aviat" amb les parts, ha dit el director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. "Estic molt animat en una cosa important: Ucraïna i la Federació Russa volen treballar amb nosaltres i han acordat treballar amb nosaltres", ha dit Grossi en una conferència de premsa després d'un viatge a Turquia, on s'ha reunit amb els ministres d'Afers Exteriors de Rússia i Ucraïna per separat. "Ens hem de moure ràpid", ha reblat. Però el resultat zero de la reunió entre els dos diplomàtics no fa albirar grans esperances ni tan sols en un tema fonamental com la seguretat de les centrals nuclears ucraïneses.
Putin afirma que Rússia sortirà més forta i independent de les sancions d'Occident
El president rus, Vladímir Putin, ha afirmat aquest dijous que Rússia en sortirà més forta i independent després de superar les dificultats causades per les sancions "il·legítimes" d'Occident, segons informa Reuters. En aquest sentit, ha assegurat en una reunió del govern rus que no hi ha cap alternativa a la invasió d'Ucraïna i que Rússia no pot comprometre la seva sobirania per obtenir un guany econòmic a curt termini. "Aquestes sancions s'haurien imposat igualment. Hi ha preguntes, problemes i dificultats, però en el passat els hem superat i els superarem".
400.000 evacuats de zones de combat, segons el ministeri de l'Interior ucraïnès
Fins ara, més de 400.000 civils han estat evacuats a Ucraïna, la majoria de zones de batalla actives, ha informat aquest dijous el ministre de l'Interior Denis Monastirski a la televisió nacional. "Han estat evacuats principalment de zones on hi ha combats oberts", ha dit en declaracions recollides per Reuters.
El corredor humanitari de Mariúpol continua bloquejat i 12.000 civils són evacuats de Sumi
En la quinzena jornada de la invasió russa a Ucraïna s’han tornat a intentar obrir els corredors humanitaris per evacuar civils, però un dia més alguns s'han mantingut bloquejats. Els ucraïnesos han continuat tancats a la ciutat de Mariúpol perquè les forces russes no han respectat l’alto el foc temporal per permetre'n la sortida, ha explicat la vice primera ministra d’Ucraïna, Irina Vereixtxuk. El cap de l’oficina de la Creu Roja a Mariúpol, Saixa Volkov, en una conversa amb el Comitè Internacional de l’organització (CICR), ha afegit que la població de la ciutat no tenia ni electricitat, ni aigua ni menjar, ni tan sols els nens. La gent també està emmalaltint pel fred.
Tampoc s’ha garantit el corredor humanitari a Izíum, segons el governador regional Oleh Sinegubov, que ha dit que només han pogut abandonar la ciutat 1.600 civils. En canvi, a Sumi s'han pogut evacuar més de 12.000 persones amb autobusos i cotxes, ha informat el servei d’emergències estatal.
És possible aturar la guerra fent la guerra?
This browser does not support the video element.
La invasió d'Ucraïna per part del règim de Vladímir Putin ha posat damunt la taula un debat ètic que bona part de la societat, almenys l'occidental, no pot defugir. ¿Com es pot ajudar Ucraïna més enllà d'acollir-ne refugiats, anar a recollir-los a les fronteres del país, comprar i enviar articles de primera necessitat o donar-hi diners? ¿És legítim subministrar armes als ucraïnesos, com ha fet per primera vegada la Unió Europea amb un fons especial per comprar-ne? ¿Introduir més armes al teatre d'operacions no contribuirà a allargar la guerra?
La qüestió és indefugible. En el cas de l'esquerra, si més no l'espanyola i també la catalana, l'ha partida en dos. Al Regne Unit, l'anterior líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, s'hi ha pronunciat en contra mentre que el seu substitut, Keir Starmer, hi està a favor. Països que fins ara mai enviaven armes a zones de conflicte, ara sí que n'envien.
La qüestió d’enviar més armament, o no, a Ucraïna és molt pertinent. I amb el vídeo que ha fet públic l'aparell de propaganda del govern legítim d'Ucraïna es fan palesos tant els límits de les respostes pacifistes com les possibles contradiccions de la resposta militarista. ¿I si els ucraïnesos haguessin estat les víctimes propiciatòries d'un tràgic joc geopolític mundial entre les aspiracions neotsaristes del sanguinari Vladímir Putin –a Síria i en altres guerres locals ja ha demostrat àmpliament la seva crueltat– i els interessos occidentals, que pretenen erosionar la influència de Moscou a l'antiga àrea soviètica?
En tot cas, "series capaç de pactar amb el diable?", pregunta el vídeo a l'espectador després d’haver-li mostrat algunes de les barbaritats més grans comeses pels russos, mentre sona de fons la cançó pacifista per excel·lència, l'Imagine de John Lennon.
El diable ha demostrat que no només pot ser molt despietat, sinó que també les exigències per aturar l'agressió són inacceptables, almenys de moment, per a Ucraïna. Quin acabarà sent el cost en vides humanes i béns materials de la guerra?
El vídeo es tanca amb un prec ja habitual del president Volodímir Zelenski: la imposició d'una zona d’exclusió aèria, una mesura que no només alguns especialistes consideren que no és útil, sinó que també podria desencadenar una escalada del conflicte amb l'enfrontament directe entre l'OTAN i Rússia.
És legítim, doncs, enviar-hi armes? Occident les hi envia, Rússia ataca sense quarter i Ucraïna entoma els morts i la màxima destrucció. És legítima aquesta equació? Com es torna a la taula de la diplomàcia? Lamentablement, sembla que ara per ara els contactes entre Moscou i Kíiv no condueixen a una solució pactada. ¿Com es pot ajudar Ucraïna els pròxims dies i setmanes, doncs? Els ucraïnesos han decidit lluitar i demanen ajuda amb música de pau i plantejant una contradicció irresoluble i dramàtica. Guerra contra la guerra.
Les forces russes han perdut més de 1.000 equips durant la invasió, i les ucraïneses menys de 300
Els analistes han pogut documentar fins ara que les forces russes han perdut més de 1.000 equips materials i les ucraïneses menys de 300 des que va començar fa dues setmanes la invasió a Ucraïna. Segons Oryx, que basa els càlculs en les dades d’intel·ligència de fonts obertes, Rússia n'ha perdut 1.003 –401 de destruïts, 13 de malmesos, 160 d'abandonats i 429 de capturats– i Ucraïna 277 –97 de destruïts, cinc de danyats, 43 d'abandonats i 132 de capturats.
El recompte inclou les baixes dels vehicles de cada exèrcit, entre blindats, camions, tancs, llançamíssils, peces d’artilleria, vehicles de comunicacions, radars i recepció, antiaeris i avions, que s’han pogut documentar amb fotografies o vídeos. Per això Oryx adverteix que la quantitat d’equipaments perduts pot ser significament superior.
Twitter esborra una piulada de l'ambaixada russa a Londres en què titllava de "notícia falsa" el bombardeig de la maternitat de Mariúpol
Twitter ha eliminat una piulada de l'ambaixada russa al Regne Unit en què el secretari de Cultura titllava de "notícies falses" l'atac, presumiblement amb artilleria, de la maternitat de Mariúpol. L'ambaixada atribuïa la declaració al ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, que aquest migdia, durant la conferència de premsa a Turquia arran d'una reunió amb el seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleva, ha suggerit que l'hospital feia temps que no era utilitzat per a intervencions i que el feien servir forces armades ucraïneses i "radicals". La piulada afegia que Moscou va advertir el Consell de Seguretat de l'ONU sobre la qüestió fa tres dies. Les imatges de l'atac no deixen lloc a dubtes i posen en evidència el cinisme de Lavrov.
Johnson té por que els russos facin servir armes químiques
No només Emmanuel Macron tem el pitjor. També Boris Johnson. En una entrevista amb Sky News, el primer ministre britànic ha apuntat al risc que l'exèrcit de Vladímir Putin faci ús d'armes químiques. "Les coses que esteu sentint sobre les armes químiques, això surt directament del llibre d'estil. Comencen a dir que hi ha armes químiques emmagatzemades pels seus enemics o pels nord-americans i, per tant, quan ells mateixos les despleguin, com em temo que poden fer, tenen una mena de falsa excusa a punt".
Johnson es referia als comentaris que, des de fa dos dies, surten de fonts del Kremlin en el sentit que els nord-americans n'han estat fent en un laboratori d'Ucraïna. Aquest migdia, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ja s'hi ha referit en la conferència de premsa posterior a la trobada amb el seu homòleg ucraïnès, Dmitró Kuleva.
Macron, després d’haver parlat amb Putin i Zelenski: "Estic preocupat i pessimista"
El dia que ha començat amb la primera reunió d’alt nivell entre els governs rus i ucraïnès, que ha durat menys de dues hores i ha acabat sense cap avenç, ha continuat amb converses dels dirigents europeus amb el president de Rússia, Vladímir Putin, i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. Qui ha parlat tant amb Putin com amb Zelenski és el president de França, Emmanuel Macron, que després de les trucades veu complicat que ara hi hagi una solució diplomàtica a la guerra de Rússia a Ucraïna: "Estic preocupat i pessimista. Per això crec també que Europa ha d'estar a l'altura".
Macron ha afegit que "Europa està unida davant d'aquesta guerra i això és molt important" i que "s'ha de preparar per a totes les possibilitats". Tot i que el president francès ha anunciat que mantindrà el diàleg amb Putin, descarta que sigui "un escenari realista" acordar un alto el foc en les pròximes hores.
Les sancions impacten l’economia russa, però Putin respon que ho superaran
Les mesures acordades pels països occidentals contra Rússia arran de la invasió d'Ucraïna impacten l’economia russa. Les sancions han fet caure el comerç marítim i moltes companyies estrangeres han suspès les operacions de mercaderies, entre les quals les línies de contenidors més grans del món. Els altres mitjans de transport, l’aeri i el terrestre, també han disminuït, informa Reuters. A més, moltes empreses multinacionals estan tancant les botigues que tenen a Rússia. I fins i tot empreses alimentàries han aturat la inversió al país, tot i aclarir que continuaran proporcionant-hi productes essencials. La caiguda es nota en totes les indústries.
Però el president, Vladímir Putin, ha respost avui, segons les agències russes, que superaran les sancions: "Nosaltres no ens tancarem a ningú. Estem oberts a treballar amb tots els socis estrangers que vulguin".