La invasió russa d’Ucraïna, en directe (1 d'abril de 2022)
Des de l'ARA us oferim en obert tota la informació en directe de l'atac rus a Ucraïna
Donem per acabat el seguiment del 37è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 38a jornada aquí
El Kremlin diu que reforçarà la seva frontera occidental per evitar atacs
Moscou ha acusat aquest divendres Ucraïna d'un atac aeri contra la ciutat russade Bélgorod, cosa que Kíiv ha negat. Hores després, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha informat que el president Vladímir Putin ha ordenat a l'exèrcit enfortir la frontera occidental del país per evitar atacs, informa Reuters. "Esclar, això es farà d'una manera que ens permeti estar segurs i assegurar que assolim el nivell de paritat requerit de manera que no li passi a ningú pel cap... atacar-nos", ha dit.
Metsola es reuneix amb Zelenski i insta a "anar més enllà" en les sancions contra Rússia
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha estat aquest divendres a Kíiv, de manera que s'ha convertit en la primera autoritat europea a visitar Ucraïna des de l'inici de la guerra. S'ha reunit amb el president, Volodímir Zelenski, i el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, i ha expressat la necessitat d'"anar més enllà" en les sancions contra Rússia per intentar aturar la guerra. Aquesta nit ha compartit una fotografia a Twitter en què es dona la mà amb Zelenski. Tots dos vesteixen roba esportiva de tons verds que recorda l'uniforme militar.
Víctimes a la ciutat d'Odessa, a l'impactar-hi tres míssils Iskander aquest vespre
Tres míssils Iskander llançats des de la península de Crimea, que Rússia es va annexionar il·legalment el 2014, han impactat contra la ciutat d'Odessa, ha anunciat Maksim Martxenko, el cap de l'administració militar de la regió. "Hi ha víctimes", ha afegit.
El Kazakhstan no ajudarà Rússia a esquivar les sancions de la UE i els EUA
El Kazakhstan no servirà com a eina per esquivar les sancions dels EUA i la UE a Rússia, ha dit Timur Suleimenov, primer vicecap de l'oficina presidencial en una entrevista a Euractiv, que cita l'agència russa Interfax. Suleimenov ha assegurat que un dels objectius de la seva visita a la Unió Europea és "demostrar que complirem les sancions". "Tot i que formem part de la Unió Econòmica amb Rússia, Bielorússia i altres països, també formem part de la comunitat internacional. Per tant, l'última cosa que volem és que sancions secundàries dels EUA i la UE s'apliquin també al Kazakhstan". "Continuarem invertint a Rússia i atraient-hi inversions: no hi ha alternativa en la nostra economia. Però farem tot el possible per controlar els béns sancionats".
Ucraïna nega la implicació del seu exèrcit en l'atac als dipòsits de combustible de Belgorod
Les fonts oficials ucraïneses han aprofundit en els comentaris sobre l'incendi que, a partir de les 05.00, hora local, s'ha registrat a la ciutat russa de Belgorod, a uns trenta quilòmetres de la frontera d'Ucraïna. Si aquest migdia, el ministre d'Exteriors, Dmitro Kuleva, deia que "no podia ni negar ni confirmar" que l'autoria de l'atac contra uns dipòsits de combustible correspongués al seu país, i minuts més tard un comunicat del ministeri de Defensa insistia en la mateixa informació, aquest vespre, el secretari del Consell de Seguretat d'Ucraïna, Oleksi Danílov, ha assegurat a la televisió nacional: "Per alguna raó [els russos] diuen que ho hem fet, però segons la nostra informació això no es correspon amb la realitat".
En una guerra la veritat és una de les primeres víctimes, sens dubte. En la conferència de premsa posterior a la trobada del 10 de març a Antalya (Turquia) entre els màxims representants de la diplomàcia russa i ucraïnesa, el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, va afirmar, amb totes les lletres, que Rússia "no ha atacat Ucraïna", malgrat l'evidència incontestable des de la matinada del 24 de febrer. Si Lavrov es va permetre la frivolitat de mentir davant de tota la premsa internacional, que Oleksi Danílov ho faci a l'hora de comentar l'incendi dels dipòsits de Belgorod a la televisió del seu país encaixa dins d’aquests paràmetres. El clima de la relació entre els dos països dista, de moment, de ser el millor per trobar una sortida diplomàtica i establir un alto el foc que dugui a la signatura d’un acord del pau
Les forces ucraïneses continuen recuperant ciutats al voltant de Kíiv
Les tropes ucraïneses han recuperat la ciutat de Butxa, prop de la capital del país Kíiv, segons l'alcalde. Anatolii Fedoruk ha assegurat que la zona va ser recuperada dijous, i ha afegit que el 31 de març "passarà a la història de la nostra ciutat... com el dia de l'alliberament respecte de Rússia". En aquest sentit, el periodista ucraïnès Oleksi Sorokin, del The Kyiv Independent, ha comentat a les xarxes socials que els russos es retiren "en massa" de la regió. Ha assegurat que Butxa i Hostomel es troben entre "desenes d'altres pobles" que han tornat a estar sota bandera d'Ucraïna. Tot i això, aquest migdia l'alcalde de Kíiv ha advertit que no s'hi tornés pels forts combats que encara hi ha als voltants de la capital.
Tanca la branca russa de l'empresa fundada pel sogre del ministre del Tresor britànic
El gegant tecnològic indi Infosys, del qual la dona del ministre del Tresor britànic Rishi Sunak té accions que es creu que valen més de 400 milions de lliures esterlines, ha decidit tancar la seva oficina a Rússia. La BBC informa que l'empresa està intentant trobar llocs de treball a l'estranger per al personal de Moscou. Infosys ha estat sota pressió per aturar les operacions russes després de la invasió d'Ucraïna. I Sunak s'ha enfrontat a preguntes de la premsa britànica sobre les accions de la seva dona, Akshata Murty, a la companyia, fundada pel seu pare.
Sunak ha revelat avui al Newscast de la corporació pública britànica que havia trobat "molt molestes" les crítiques a la seva dona, afegint fins i tot que entenia com s'havia sentit l'estrella de cinema Will Smith quan l'humorista Chris Rock es va burlar de la seva dona a la gala dels Oscars.
Infosys, una de les empreses més grans de l'Índia amb presència en cinquanta països, va instal·lar un centre d'enginyeria a Moscou el 2016. Hi treballen unes cent persones. Des que Rússia va envair Ucraïna, moltes empreses d'informàtica mundials van suspendre les operacions al país.
Rússia no compleix amb el corredor humanitari des de Mariúpol
El governador de la regió de Donetsk ha afirmat que Rússia no ha complert avui tampoc la promesa de permetre un corredor humanitari des de Mariúpol fins al sud-est del país.
Mentrestant, la Creu Roja ha assegurat que encara s'està considerant quina hauria de ser la logística per fer arribar l'ajuda d'emergència a la ciutat i als civils. Mariúpol ha patit setmanes de forts combats fins a la pràctica destrucció total del teixit urbà i amb una constant privació d'aigua, aliments, calefacció i subministraments mèdics. "Ens estem quedant sense adjectius per descriure els horrors que han patit els residents", ha assegurat el portaveu del Comitè Internacional de la Creu Roja, en una conferència de premsa a Ginebra. "La situació és horrible i s'està deteriorant, i ara és un imperatiu humanitari que se'ns permeti treure'n la gent i que hi entrin els subministraments d'ajuda". La Creu Roja havia enviat avui tres vehicles cap a Mariúpol, però han hagut de tornar, ateses les escasses condicions de seguretat. Desenes d'autobusos organitzats per les autoritats ucraïneses per rescatar-ne la gent tampoc no s'havien començat a acostar a la línia divisòria, ha dit Watson.
Nou intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna
Un alt funcionari de l'administració del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha informat divendres a través de l'agència Reuters que les forces armades d'Ucraïna i de Rússia s'havien intercanviat 89 presoners de guerra. És el segon que té lloc des de l'inici de la invasió. "Bones notícies. Acaba de tenir lloc un intercanvi de 86 militars ucraïnesos, incloses 15 dones", ha dit Kirilo Timosenko, cap adjunt de l'oficina de Zelenski, al seu canal de Telegram. L'intercanvi ha tingut lloc a la regió del sud de Zaporíjia. No ha revelat quants soldats russos estaven implicats.
Almenys 10.000 milions de dòlars per reconstruir les infraestructures de Mariúpol
This browser does not support the video element.
L'Ajuntament de Mariúpol ha fet una primera avaluació de quant costarà la reconstrucció de les infraestructures de la ciutat, almenys 10.000 milions de dòlars. Les fotografies i filmacions de la ciutat després de setmanes de ser martiritzada per l'artilleria russa han captat el grau de devastació, amb edificis d'apartaments, escoles i hospitals del tot destruïts pels atacs russos. Mentrestant, milers de persones continuen sense llum ni aigua corrent ni calefacció, i continua sent massa perillós per als combois humanitaris d'arribar-hi. "Cada crim, cada assassinat i acte de destrucció comesos per l'agressor s'han de registrar i passar al Tribunal Internacional [de Justícia]", ha dit l'alcalde, Vadim Boixenko.
Agricultors amb kalàixnikovs defensen la collita a Ucraïna
Mònica BernabéBiden anuncia que trenta països més s'uniran als EUA per vendre petroli de les seves reserves estratègiques
El president nord-americà, Joe Biden, ha anunciat aquest divendres que trenta països s'uniran als Estats Units (EUA) per posar "desenes de milions" de barrils de petroli de les seves reserves estratègiques al mercat. L'objectiu és que en incrementar l'oferta es pugui frenar la pujada de preus per la guerra a Ucraïna. "Les nacions s'estan unint per impedir que [el president rus, Vladímir] Putin faci servir com a arma els seus recursos energètics", ha dit Biden en declaracions als mitjans des de la Casa Blanca.
Amb tot, no ha dit quins són els països que han arribat a aquest acord d'alliberar petroli. El que sí que va dir aquest dijous és els EUA estaven en converses amb la trentena de països que formen part de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), entre ells Espanya, i que aquest divendres han mantingut una reunió extraordinària.
Més de 4,1 milions de refugiats han sortit d'Ucraïna després de cinc setmanes de guerra
Més de 4,1 milions de civils ja han fugit d'una Ucraïna devastada per la guerra, ha informat avui l'Agència per als Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR). Les últimes dades diuen ara que 4.102.876 ucraïnesos han fugit del país des del 24 de febrer. Les dones i els nens són el 90%. Els homes de 18 a 60 anys, llevat d'excepcions –com malalties o si són pares de tres fills–, estan obligats a quedar-se a Ucraïna per defensar el país. "Obligats a córrer per salvar la vida. Obligats a abandonar casa seva. Obligats a estar separats de la família. Aquesta tragèdia s'ha d'aturar", ha exigit l'ACNUR. Les autoritats de Kíiv, a més, han elevat avui a almenys 148 els nens morts en atacs aeris russos des de l'inici de la invasió. El ministeri de Defensa ucraïnès ha afegit que s'havien disparat 1.370 míssils i 15 aeroports han quedat destruïts des del 24 de febrer.
Impossible determinar el grau de radiació que van rebre les tropes russes que van travessar el Bosc Roig de Txernòbil
El director de la central nuclear de Txernòbil ha assegurat avui que era impossible determinar el grau de radiació a què havien estat exposades les tropes russes mentre ocupaven el territori. En una declaració al canal Telegram d'Energoatom, l'operador estatal de les centrals nuclears d'Ucraïna, el director de Txernòbil, Valeri Seida, ha afirmat: "Al territori de la mateixa estació, els ocupants no van cavar res, però probablement la pols espessa que van aixecar passant-hi els va afectar. Els vehicles i les partícules de radiació que contenen poden haver entrat al cos dels rasistes [barreja de racistes i feixistes, un insult ucraïnès per referir-se a les tropes russes] a través dels pulmons".
Es desconeix què feien les tropes russes a l'anomenat Bosc Roig, una zona altament contaminada. Resulta possible que poguessin haver rebut una exposició significativa a la radiació excavant-hi o atrinxerant-s'hi, segons el comunicat. "Alhora, tot el personal que va estar a l'estació durant aquest període no va rebre radiació, perquè la gent treballava, encara que amb molta pressió, de manera regular", ha dit Seida. Txernòbil, el lloc del pitjor desastre nuclear del món (1986), va caure en mans de les tropes russes la primera setmana de la guerra. Ahir, les forces russes s'havien retirat de la planta i el seu territori. Alguns testimonis que es van difondre a les xarxes socials comentaven la possibilitat que tropes russes haguessin tornat a Bielorússia.
Zelenski demana a Macron que intercedeixi amb Moscou per aconseguir un alto al foc a Mariúpol "prou llarg" per poder evacuar la ciutat
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat aquest divendres al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, que intercedeixi amb Moscou per aconseguir un alto el foc a Mariúpol "prou llarg" per poder aconseguir una evacuació de la ciutat i les operacions humanitàries pertinents. "La iniciativa francesa sobre corredors humanitaris a Mariúpol s'ha d'implementar", ha dit en una piulada.
Zelenski ha mantingut aquest divendres una conversa telefònica amb Macron especialment centrada en la "urgència humanitària" que es viu a Mariúpol, que pateix un setge intens de l'exèrcit rus.
Erdogan parla amb Putin i li demana sentit comú
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha demanat que Rússia i Ucraïna actuïn amb sentit comú i mantinguin el diàleg en el transcurs d'una trucada amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, segons ha anunciat la seva oficina. Erdogan i Putin també han discutit l'evolució de les converses de pau entre les delegacions dels països a Istanbul dimarts passat. La insistència del president turc en aparèixer com un actiu fonamental per aconseguir un alto el foc xoca amb la distància que, de moment, continua imposant Moscou. Avui, des de Nova Delhi, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha dit que el seu país està elaborant una resposta per escrit als punts que Ucraïna va presentar a la reunió d'Istanbul.
La UE demana a la Xina que no miri "cap a una altra banda" i "ajudi a aturar" la guerra a Ucraïna
La Unió Europea continua pressionant la Xina i l'ha instat aquest divendres a "no mirar cap a una altra banda" i "ajudar a aturar" la guerra a Ucraïna en una cimera celebrada per videoconferència. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha assegurat, després de la trobada amb el primer ministre xinès, Li Kegiang, i el president Xi Jinping, que la UE "vigilarà" davant "qualsevol intent d'ajudar Rússia financerament o militarment". Michel ha assegurat que durant la reunió les dues parts estaven d'acord que la guerra "amenaça la seguretat global i l'economia mundial".
La presidenta del Parlament Europeu arriba a Kíiv: "Estem amb vosaltres"
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha anunciat que ja ha arribat a Kíiv, la capital d'Ucraïna. "La resistència i el coratge dels ucraïnesos han inspirat el món", ha dit en una piulada, en què ha assegurat que és a Kíiv per "donar un missatge d'esperança": "Estem amb vosaltres".
És la primera màxima representant d'una institució europea que viatja a Ucraïna des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer. El 15 de març els primers ministres de Polònia –Mateusz Morawiecki–, la República Txeca –Petr Fiala– i Eslovènia –Janez Jansa– també van ser a la capital ucraïnesa.
Quin és el veritable estat de salut de Vladímir Putin?
A pocs mesos que faci el setantè aniversari –el proper octubre–, la web d'investigació russa Project Media ha publicat avui, en rus i en anglès, una extensa informació sobre un dels dos temes que, d'acord amb els periodistes, més preocupa Putin. "S'assumeix comunament –escriuen– que al seu 23è any al càrrec, el president rus només està interessat en la geopolítica. De fet, hi ha almenys un altre tema que el preocupa tant o més: la seva pròpia salut. Sembla que el president té molt de què preocupar-se. L'any de l'aniversari del cap de l'estat rus, The Project respon a les preguntes més secretes del Kremlin: qui tracta Putin i de què".
L'informe recull els seus antics problemes d'esquena, presumiblement relacionats amb una caiguda d'un cavall. "The Project pot afirmar amb certesa que en almenys dues ocasions, Putin s'ha sotmès a una intervenció quirúrgica o a un procediment molt greu, molt probablement a la zona de l'esquena", s'hi llegeix. A més, detalla registres oficials que certifiquen que Putin ha estat cada cop més envoltat d'un gran nombre de metges: fins a 13 a la seva residència de Sotxi en determinats moments, també a finals del 2019. La investigació sosté igualment que aleshores va rebre la visita d'un equip de neurocirurgians. I també la de l'oncòleg especialitzat en càncer de tiroide, Ievgeni Selivanov, que va quedar-se amb Putin 35 vegades, durant un total de 166 dies.
Un altre dels detalls que aborda la informació són les desaparicions més llargues de Putin de l'escena pública: Novembre de 2012, del 5 al 15 de març del 2015; del 9 al 16 d'Agost de 2017, febrer del 2018 i del 13 al 29 de setembre de l'any passat. En tots aquests períodes, totes les imatges del president que s'han difós seves han estat pre-enregistrades.
La web Project Media, dirigida per Roman Badanin i establerta als Estats Units, atesa la impossibilitat d’actuar amb llibertat i sense risc a Rússia, va ser declarada l'any passat una organització "indesitjable" per l'oficina del fiscal general de Rússia, que la va prohibir. Badanin és per a Moscou un “agent estranger”. Amb anterioritat, Project Media havia publicat una sèrie d'informes sobre presumptes casos de corrupcions i abusos per part de funcionaris propers al president. Per a Moscou, però, la web és una "una amenaça per a la fundació de l'ordre constitucional i la seguretat de la Federació Russa".
Des del 2015, i fins a la invasió, el govern rus havia prohibit l'activitat de més de trenta grups de comunicació. En el darrer mes, una desena més, entre web, diaris i cadenes de televisió i ràdio, han sofert el pes de la censura russa.