Zelenski, d’actor còmic a president d’Ucraïna
El comediant i empresari desbanca Petró Poroixenko amb el 73% dels vots
BarcelonaLa ficció es converteix en realitat a Ucraïna: el president d’aquesta República exsoviètica serà Volodímir Zelenski, l’actor còmic que ha protagonitzat una sèrie en què un professor de secundària amb zero experiència en política arriba a ser president després de fer un discurs contra la corrupció.
Zelenski, de 41 anys, xòuman i empresari de l’espectacle i de la televisió, que s’ha estrenat en política en aquesta campanya, aconseguiria una victòria aclaparadora en el duel de la segona volta de les eleccions presidencials que el va enfrontar ahir amb el president sortint, Petró Poroixenko, si el recompte final confirma els primers resultats. Segons la Comissió Electoral, Zelenski s'ha imposat amb el 73,13% dels vots, mentre que el 24,53%ha donat suport a Poroixenko. La participació va ser del 62%, vuit punts menys que a la primera volta de fa dues setmanes.
De seguida que es van conèixer els resultats dels sondejos a peu d’urna, que donaven més d’un 70% dels vots per a Zelenski, l’actor celebrava la victòria i prometia “no fallar” a tots els que li havien donat suport. El futur president anunciava que la “feina número 1” és aconseguir el retorn de tots els presoners i dels mariners detinguts a Rússia. Poroixenko va admetre la derrota i en una sèrie de tuits en anglès demanava a la comunitat internacional que no abandonés Ucraïna.
Els electors han castigat la política de Poroixenko, el Rei de la Xocolata elegit a les eleccions del 2014 després que la revolució popular de Maidan enderroqués el president prorús, Víktor Ianukòvitx. Des d’aleshores, Ucraïna ha perdut l’estratègica península de Crimea, annexionada a Rússia, i ha viscut un sagnant conflicte secessionista a l’est del país amb més de 13.000 morts, un conflicte que encara no està resolt. Poroixenko es presentava com l’únic que pot frenar l’agressió de Rússia i prometia que el 2023 el país estaria preparat per al seu ingrés a la UE i l’OTAN.
El programa de Zelenski és poc concret, però també es presentava com a prooccidental i com el candidat del canvi que lluitarà contra la corrupció, millorarà l’economia i sotmetrà a un referèndum el possible ingrés del país a l’OTAN. Zelenski haurà d’aprofundir en les reformes per poder continuar comptant amb les ajudes del Fons Monetari Internacional, que han evitat que el país fes fallida durant aquests anys.
Un repte important del pròxim president ha de ser pacificar definitivament l’est del país. Zelenski s’ha mostrat partidari de dialogar amb Rússia i de retornar el Donbass -la zona secessionista- a Ucraïna no per la força sinó per la via de la guerra informativa, però ha dit que no concediria un estatus especial a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i de Lugansk ni amnistiaria els milicians rebels.
Els detractors de Zelenski veuen l’actor com un titella d’Ihor Kolomeiski, l’oligarca enfrontat a Poroixenko i que actualment resideix a Israel després que li expropiessin Privatbank per un presumpte desfalc, propietari del canal 1+1, on s’emet la sèrie El servidor del poble. Ficció i realitat s’han barrejat durant la campanya de Zelenski, que ha creat un partit que també es diu Servidor del Poble i ha utilitzat la sèrie amb finalitats electorals. A l’últim capítol, emès just abans de la primera volta, el professor convertit en president que habitualment parla en rus i no en ucraïnès es fa el propòsit d’unir les peces del puzle d’un país que han anat caient a trossets. Els nacionalistes ucraïnesos han condemnat la sèrie per repetir la tesi de la propaganda russa que Ucraïna és un estat fallit per culpa de la revolta de la Maidan.
Les eleccions d’ahir són el tret de sortida de les legislatives de la tardor i, mentrestant, el marge de maniobra de Zelenski serà molt petit, ja que no té cap diputat del seu partit a la Rada Suprema.