Ucraïna des de dins: “A Kíev ningú acumula menjar, no hi haurà guerra”

Enviada especial a Kíev“No crec que hi hagi guerra, aquí tot està tranquil: la gent ni tan sols està acumulant menjar. Però si Putin decideix envair-nos, els ucraïnesos resistirem: no estem disposats a rendir-nos”, diu Natàlia Volova, una jubilada de 69 anys que té una parada de conserves al mercat del barri de Livoberezhnyi, a l’oest de Kíev. Explica que amb la seva pensió de 5.000 hrívnies (156 euros), amb prou feines en té prou per comprar menjar i que ella mateixa conrea els carabassons, albergínies i cols amb què farceix les conserves i les ven en pots de vidre posats acuradament sobre un tauló de fusta. De jove, quan Ucraïna pertanyia la Unió Soviètica, ella treballava en una fàbrica de components electrònics, un temps que no recorda amb cap nostàlgia: “Era una cadena de muntatge i no ens podíem aixecar ni per anar al lavabo. No vivia bé en l’època soviètica ni ara tampoc: si no treballo no sobrevisc i sembla que a ningú li importa”.  És partidària que el seu país s’integri a l’OTAN: “Si no, ¿qui ens protegirà? No tenim armes nuclears, nosaltres”.

A les parades es nota com s’han disparat els preus dels aliments, un 12% en l’últim any: una ampolla de llet costa 0,90 euros, i el sou mitjà d’un mestre a Kíev amb prou feines arriba als 360 euros. A la capital ucraïnesa, de gairebé 3 milions d’habitants, el dia a dia continua aliè als tambors de guerra: els metros i els restaurants plens, els prestatges dels supermercats ben assortits, grups d’avis fent exercicis matinals als parcs nevats i l’ambient a la nit, al centre, força animat, per molt que el termòmetre marqui dos o tres graus negatius. Molts creuen que acabarà imposant-se la via diplomàtica o que, si finalment hi hagués guerra, Putin no gosaria atacar la capital.

Les xarxes socials actuen com a amplificadores de l’alarma: la gent comparteix consells sobre kits d’emergència, com parlar de la guerra amb els fills o trucs d’autoajuda per combatre l’estrès.

Hi ha uns 100.000 soldats russos desplegats prop de les fronteres d’Ucraïna, però després de setmanes de ball diplomàtic amb declaracions i contradeclaracions del Kremlin, la Casa Blanca i Brussel·les, molts ucraïnesos no s’acaben de creure que la guerra sigui imminent. Sota les lones que protegeixen les parades de la neu, Dima Hadzhkiev diu que se n’està fent un gra massa. Nascut a Taixkent, la capital de l’Uzbekistan, assegura que té molts amics a Rússia que li diuen que Moscou no té gens d'interès en envair Ucraïna: “Putin només està mostrant múscul. I Ucraïna no hi fa res a l’OTAN, Rússia no ho permetrà i seria una font constant de problemes”. Diu que li preocupa molt més la corrupció al seu país: “Si el govern no robés, seríem tan rics que l’OTAN trucaria a la nostra porta i no al revés”. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, un actor que es dedicava a l’humor polític i que va ser elegit el maig del 2019 amb el 73% dels vots, ha decebut molta gent des que va aparèixer als papers de Pandora. 

Front obert des de fa vuit anys

I és que per als ucraïnesos i les ucraïneses, l’amenaça russa no és nova. Des de la revolta de l’Euromaidan del 2014 que va tombar el govern prorús de Víktor Ianukóvitx, el Kremlin es va annexionar la península de Crimea i va promoure l’aixecament a la regió oriental del Donbass, on forces locals van acabar prenent el poder gràcies al suport militar i econòmic del Kremlin, que s’ha mantingut fins avui. Des de la Segona Guerra Mundial, Ucraïna és l’únic lloc d’Europa amb un territori annexionat il·legalment per un altre país i un front obert des de fa gairebé vuit anys, en un conflicte considerat de baixa intensitat, però que ja ha deixat 14.000 morts i 1,5 milions de refugiats. Un 67% de la població està a favor d’entrar a la UE, i un 59% d’incorporar-se a l’OTAN, segons els últims sondejos. 

També hi ha qui s’ha deixat arrossegar pel fatalisme, com Svitlana, de 45 anys, propietària d’un hostal que està buit de clients. “Molta gent està angoixada, però ¿què podem fer nosaltres? El cas és que al món hi ha muntanyes de dòlars i els han de gastar donant crèdits als països pobres o venent-los armes. Jo ja ni miro la televisió, perquè no em vull deixar endur per la histèria. A mi el que em preocupa ara mateix és que no ve ningú a l’hostal: els estrangers per por a la guerra i els ucraïnesos no sé si per això o perquè es van gastar els diners que els quedaven comprant alcohol per a les festes de Cap d'Any”, diu encongint les espatlles.

Segons una enquesta de fa sis setmanes de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíev, el 33,3% dels ucraïnesos es mostren disposats a agafar les armes en cas que finalment es produeixi la invasió russa; un 21,7% ho resistirien amb mitjans no violents com protestes, vagues, boicots o accions de desobediència, mentre que un 14,8% marxarien a una zona segura dins d’Ucraïna i un 9,3% fugirien del país. Dos de cada deu ucraïnesos diuen que no farien res.

Olena Halushka, una activista que treballa en una de les moltes ONG dedicades a la lluita contra la corrupció sorgides després de l’Euromaidan, espera que tot vagi bé, però admet que s’està preparant per al pitjor, pensant sobretot en el seu fill de 2 anys. “El procés de democratització que hem posat en marxa a Ucraïna és una amenaça per a la cleptocràcia de Putin. El Kremlin ha ofegat en sang les protestes a Bielorússia i més recentment al Kazakhstan. Malgrat tots els problemes i febleses que afrontem, estem aconseguint avenços, com el Tribunal Anticorrupció, que aviat publicarà les primeres sentències contra alts càrrecs. Ucraïna és un país molt gran i té un fort pes històric, un canvi aquí pot desencadenar un efecte dòmino a tota la regió”.