Ucraïna denuncia ciberatacs contra webs del ministeri de Defensa i diversos bancs del país

MoscouEl centre de ciberseguretat d'Ucraïna ha denunciat aquest dimarts que s'han llançat diversos atacs informàtics contra les pàgines web del ministeri de Defensa i l'Exèrcit i, també, contra dos de les entitats financeres principals del país: els bancs estatals Privaban i Oschadbank. El govern no ha pogut detallar qui hi ha darrere del ciberatac, però ja ha deixat entreveure que les seves sospites apunten a Rússia. Kíev, de fet, ha culpat a Moscou d'atacs similars en el passat.

"No descartem que l'agressor estigui utilitzant tàctiques de joc brut perquè els seus plans agressius a gran escala no estan donant resultat", ha dit en un comunicat el centre de ciberseguretat, que depèn del centre de comunicacions estratègiques i seguretat del govern. Es desconeix, de moment, l'abast de l'atac però en el cas dels bancs ja s'ha constatat que han fet caure tant les webs de les entitats financeres i han bloquejat l'ús de les aplicacions i alguns caixers automàtics. També algunes targetes bancàries.

L'arribada de ciberatacs procedents de Moscou és una de les grans pors de Kíev en marc de la creixent tensió que es viu a la zona. Jake Sullivan, assessor del president nord-americà Joe Biden, ha reiterat als mitjans dels Estats Units que és una de les opcions d'atac que estudia Moscou. En la mateixa línea veu el conflicte el periodista ucraïnès Yehven Fedtxenk. “Potser (en els propers dies) veurem menys confrontació i amenaça militar, però veurem més confrontació política, diplomàtica i probablement ciberatacs”, explica a l'ARA. Des del govern ucraïnès es denuncia que l’anomenada “guerra híbrida” per desestabilitzar el país fa temps que està en marxa.

Aquesta mena de conflicte utilitza mètodes tradicionals militars, però també altres maneres d’influir en un altre país com els propis ciberatacs o l’influència externa durant eleccions. Oleksiy Danilov, secretari del Consell de Defensa i Seguretat Nacional, apuntava que “l’objectiu número 1 de Rússia és desestabilitzar-nos des de dins”. Suposadament l’objectiu seria alimentar el descontent intern per crear unes protestes similars a les del 2014, quan Rússia va ocupar la península de Crimea, que actualment encara controla.

En els darrers mesos altres pàgines ucraïneses han estat atacades per pirates informàtics. El 16 de gener l’objectiu va ser la pàgina del Ministeri d’Assumptes Exteriors, mentre que els serveis secrets ucraïnesos van acusar als seus homòlegs russos d’atacar-los al passat 2021 per suposadament robar informació confidencial. Altres eines assenyalades com a pròpies de la guerra híbrida contra Ucraïna serien les interferències econòmiques o les amenaces de bomba falses a llocs públics com escoles o centres comercials, recurrents en els darrers mesos a Ucraïna.