Rússia prepara el pretext per a la invasió: defensar "les repúbliques" davant Ucraïna

BarcelonaQuan el Pentàgon i les cancilleries europees porten setmanes alertant que Rússia podria intervenir a Ucraïna amb el pretext d’una operació de falsa bandera, el Kremlin ha optat per fer-ho tot a la llum del dia. Després de reconèixer la independència de les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk, va aprovar l’enviament de tropes de pau, va fer passar al Senat l’autorització d’enviar tropes a l’estranger i, la nit d'aquest dimecres, ha fet saber que aquestes repúbliques li havien demanat ajuda per defenser-se d’una suposat atac d’Ucraïna, que Kíev desmenteix categòricament i sobre el qual no se n’ha presentat cap prova. Tot a punt doncs per legalitzar segons els paràmetres de la Constitució Russa i justificar davant l’opinió pública el llançament d’una operació militar en territori ucraïnès. Ara la pregunta és si les tropes russes es quedaran en el territori de les repúbliques autoproclamades, cosa que suposaria legalitzar la situacio´de facto des de fa anys, si buscaran conquerir més territori ucraïnès dins les regions del Donbass o si el Kremlin optarà per una operació a gran escala. 

 Al matí, el president rus, Vladímir Putin, es va adreçar a la poblaicó en motiu del Dia del Defensor de la Patria, per obrir la porta a la dilpomàcia: “El nostre país està sempre obert a un diàleg directe i honest i disposat a buscar solucions diplomàtiques als problemes més complicats –va dir–. Però vull repetir que els interessos de Rússia i la seguretat del nostre poble són innegociables”. 

En aquest missatge, mentre l’exèrcit ucraïnès denunciava que s’estan intensificant els bombardejos al Donbass, que ja han causat un mort i sis ferits en les últimes hores, Putin va elogiar la preparació de l’exèrcit rus per a la batalla, la seva “professionalitat” i va dir que està segur que defensaran els interessos nacionals del país. D’altra banda, el ministeri d’Afers Estrangers rus assegurava, , que respondrà amb fermesa però “de manera prudent” a les sancions adoptades per Occident, especialment pels Estats Units, que, segons Moscou, acabaran anant en contra dels interessos deWashington i els aliats. 

Encara que el llenguatge de Putin faci referència a la via diplomàtica, o que asseguri que les tropes que ha enviat a l’est d’Ucraïna tenen la missió de “mantenir la pau”, tant el ministre d’Exteriors francès com el secretari d’Estat nord-americà han cancel·lat les trobades que tenien previstes amb el ministre d’exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, avui.

Europa, en joc

Mentrestant, el reconeixement per part de Rússia de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna, així com el desplegament de tropes russes al costat de les seves fronteres, no només és una amenaça per a aquest país, sinó que suposa també “el moment més perillós per a la seguretat europea en una generació”, va voler deixar clar, ahir, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, durant la trobada Stronger Together (Units som més forts) organitzada per l’Aliança Atlàntica a la Haia. 

Stoltenberg va assegurar que les últimes accions de Moscou constitueixen “una greu escalada” del conflicte bèl·lic que té com a escenari la regió oriental ucraïnesa del Donbass i una “clara violació de la integritat territorial” d’aquesta exrepública soviètica.

Des de Kíev, i en una reunió mantinguda amb els seus homòlegs polonès, Andrzej Duda, i lituà, Gitanas Nauseda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’expressava en la mateixa línia i deia que “el futur de la seguretat a Europa es decidirà a Ucraïna”.