Ucraïna declara "dia de la unitat" el 16 de febrer, data de la suposada invasió russa

BarcelonaDesprés de dies criticant els Estats Units pel seu "alarmisme", el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha volgut respondre a les informacions que asseguren que l'atac de les tropes russes al seu país és imminent i ho ha fet amb un moviment del tot inesperat: ha declarat el 16 de febrer, la data del suposat atac rus, com "el dia de la unitat dels ucraïnesos". És la data amb què presumptament treballen els serveis d'intel·ligència dels Estats Units, aquest dimecres, el mateix dia que hi ha convocada una cimera de l'OTAN. Zelenski, que sempre ha posat en dubte la imminència de la invasió, ha aprovat aquest dilluns un decret per batejar oficialment aquest dia com el de la unitat i ordenar que onegi la bandera del país a tots els edificis oficials i que s'interpreti l'himne nacional a les 10 del matí.

"Ens diuen que el 16 de febrer serà el dia de l'atac. El convertirem en el dia de la unitat –ha dit en un discurs televisat–. Ens intenten espantar amb una nova data de l'inici d'una acció militar". El seu govern fa temps que critica la histèria i l'alarmisme que arriba des d'Occident. Només unes hores abans, aquest dilluns, el secretari del Consell Nacional de Seguretat i Defensa del país, Oleksiy Danilov, havia reiterat que no veuen senyals d'una imminent invasió russa aquesta setmana: "Actualment no veiem que pugui tenir lloc una invasió a gran escala de la Federació Russa els dies 16 o 17. No ho veiem", havia dit als mitjans de comunicació.

Molts mitjans han interpretat després les paraules de Zelenski com un canvi d'opinió, però un portaveu ha sortit de seguida a aclarir que el president estava sent "irònic". “Volem la pau i volem resoldre totes les qüestions a través de la negociació", afegia el president ucraïnès, que al matí s'havia reunit amb el canceller alemany, Olaf Scholz.

Tot i això, d'altres parlaven encara d'un atac rus imminent, com el primer ministre britànic, Boris Johnson, que deia que la situació és "al caire del precipici", o el ministeri d'Afers Exteriors de França, que ha dit que "tots els elements estan preparats per a una gran ofensiva russa contra Ucraïna". Unes declaracions que contrasten amb la confiança que va exhibir el president francès, Emmanuel Macron, aquest mateix dissabte després de parlar per telèfon amb Putin, quan va dir que el líder rus li havia assegurat que no tenia intenció d'atacar.

En una conversa telefònica aquest mateix dilluns al vespre, però, tant Johnson com Joe Biden han volgut insistir que "encara hi ha marge per al diàleg" i no ho donen tot per perdut.

Al mateix temps, però, els Estats Units anunciaven també aquest dilluns que traslladen totalment la seva ambaixada de Kíev a la ciutat de Lviv, prop de la frontera amb Polònia. Washington ja havia traslladat la major part del seu personal encara operatiu fins a aquesta localitat, però ara tanca totalment la legació de Kíev. El moviment respon a "una acceleració dramàtica" en l'acumulació de tropes russes a la frontera d'Ucraïna, segons deia el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, que va tornar a urgir tots els ciutadans nord-americans a sortir d'Ucraïna com més aviat millor.

Putin aposta per la negociació, davant les càmeres

En l'altra cara de la moneda, Moscou escenificava una voluntat de diàleg que no sembla convèncer ningú. Amb una posada en escena singular, asseguts a tres metres de distància en una llarga taula de treball rectangular, el president rus, Vladímir Putin, i el seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, han interpretat aquest dilluns davant dels mitjans una conversa que dona a entendre que aposten pel diàleg i la diplomàcia. "¿Hi ha opcions per arribar a un acord que doni resposta a les preocupacions de seguretat de Rússia o només ens estan arrossegant cap a un procés de negociació tortuós?", ha preguntat Putin al seu cap de la diplomàcia. I aquest ha contestat: "Ja hem advertit més d'una vegada que no permetrem unes negociacions interminables sobre temes que requereixen una solució avui. Però crec que les nostres possibilitats encara no s'han exhaurit".

El ministre ha recomanat continuar la via de les converses diplomàtiques, i el seu superior li ha ordenat que així ho faci, en una conversa que semblava totalment coreografiada per a les càmeres de televisió. Després de diversos dies d'intensa alarma generada per les advertències dels Estats Units, el cap del Kremlin ha escenificat així la seva suposada voluntat de seguir negociant i, per tant, de no atacar ara per ara. De fet, el cap de la diplomàcia russa ha explicat també que té redactada ja una carta de deu pàgines a la resposta escrita que els Estats Units van donar a les seves demandes, entre les quals destacava la prohibició de l'ingrés d'Ucraïna a l'OTAN. Tant Washington com la mateixa OTAN van rebutjar per escrit i de manera taxativa aquesta demanda, i ara Rússia els enviarà també per escrit la seva contestació. "La primera part de la resposta nord-americana no ens satisfà. La segona part en certa manera té caràcter constructiu, conté mesures força concretes", ha explicat Lavrov.

Putin es va reunir també, i també de manera televisada, amb el seu ministre de Defensa, Serguei Xoigú, que el va informar sobre com avancen els entrenaments militars que el seu exèrcit està duent a terme tant al mar Negre, al sud d'Ucraïna, com a Bielorússia, però també al mar Bàltic, al mar de Barents i al Pacífic.

Votació a la Duma dimarts

Les converses han eclipsat, de fet, el debat que ha tingut lloc tot just després al Parlament estatal rus, la Duma, en què es debatia el projecte de llei presentat pel Partit Comunista rus que demana reconèixer com a estats independents Donetsk i Lugansk, les autoproclamades repúbliques populars de l'est d'Ucraïna, majoritàriament prorusses. El partit de Putin, però, Rússia Unida, ha presentat un esborrany de proposta alternativa. Els dos textos es votaran demà dimarts.

La primera proposta demana directament a Putin que reconegui aquestes dues regions com a estats independents, mentre que la segona –promocionada pel partit de Putin– demana que abans de fer aquest pas ho revisin bé el ministeri de Lavrov i altres agències governamentals. De fet, un reconeixement de la independència d'aquestes dues regions contradiria el que Moscou va signar dins dels acords de Minsk, en què va acceptar que Donetsk i Lugansk rebin una major autonomia dins del marc de l'estat ucraïnès.