Ucraïna alerta del risc d’una “guerra total amb Rússia”

MoscouEl president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, ha demanat a l'OTAN que enviï tropes al seu país per defensar-lo de Rússia, tot i que Kíev no és estat membre de l'Aliança. Ho ha dit en una entrevista al diari alemanya 'Bild', on demanava vaixells de l'OTAN al mar d'Azov per "assistir Ucraïna i proveir seguretat". Poroixenko havia alertat ja el dia anterior del risc d'una "guerra total" amb Rússia, davant la creixent tensió militar al mar d'Azov.

Tres dies després del conflicte a l’estret de Kertx, Vladímir Putin es va esplaiar ahir posant més llenya al foc contra el seu homòleg ucraïnès, Petró Poroixenko, a qui va acusar d’haver organitzat l’entrada il·legal en aigües territorials russes dels tres vaixells militars amb l’objectiu d’augmentar la seva popularitat de cara a les eleccions del març del 2019.

“L’incident al mar Negre va ser una provocació organitzada, sense cap mena de dubte, per les autoritats, inclòs l’actual president de cara a les eleccions presidencials d’Ucraïna del març de l’any que ve”, va dir Putin ahir durant un fòrum econòmic. El cap del Kremlin creu que Poroixenko potser no passarà ni a la segona volta dels comicis i que per això “havia de fer alguna cosa per caldejar la situació i crear obstacles insuperables per als seus rivals”. Putin considera que el desafiament de la flotilla militar ucraïnesa entrant en aigües territorials russes, que ja ho eren abans de l’adhesió de Crimea a Rússia -la versió del Kremlin-, estava premeditat per poder declarar “l’estat de guerra”. El president rus va defensar que els guardacostes russos “van complir amb el seu deure” quan van disparar i detenir la flotilla. També va ironitzar que justament ara, per “un incident fronterer”, Ucraïna apliqui la llei marcial i no quan Crimea es va adherir a Rússia o durant la guerra civil a l’est del país.

Des de Kíev, Poroixenko va assegurar que “el país està sota l’amenaça d’una guerra total amb Rússia” i que per això es va veure obligat a declarar “l’estat de guerra”. Poroixenko va mostrar als periodistes material que provaria que Moscou ha augmentat el desplegament militar prop de les fronteres ucraïneses i al mar d’Azov. Durant el primer dia d’aplicació de la llei marcial a les regions frontereres amb Rússia i limítrofes amb els mars, el president ucraïnès va insistir que només es tractava d’una mesura defensiva.

Més míssils a Crimea

Ahir un portaveu militar rus, el coronel Vadím Astafíev, en declaracions a l’agència Interfax, va anunciar que Moscou emplaçarà una nova divisió de míssils antiaeris S-400 a Crimea. Aquests equips, que poden abatre diversos objectius a una distància de fins a 400 quilòmetres i a una altura de 30 quilòmetres, se sumaran a les tres divisions de S-400 que ja hi ha a Crimea.

Mentrestant, a Crimea es van acabar les audiències preliminars dels 24 tripulants ucraïnesos arrestats. A tots ells se’ls ha imposat la mesura cautelar de dos mesos de presó preventiva perquè se’ls considera sospitosos de creuar de manera il·legal la frontera de Rússia. El Servei Federal de Seguretat de Rússia (FSB) ha informat que als vaixells ha trobat material que demostra que la tripulació sabia quin era el procediment per passar l’estret de Kertx, així com armes i municions. En declaracions al canal de televisió Dozhd, Aider Azamatov, l’advocat d’un dels detinguts, assegura que la flotilla no tenia cap intenció de violar les fronteres russes i que havia informat del seu pas. La representant de drets humans a Crimea, Liudmila Lubina, lamenta que des d’Ucraïna no col·laborin per ajudar els detinguts per por que se’ls acusi de “traïció a la pàtria”. Les autoritats ucraïneses no reconeixen els tribunals “dels ocupants” i ja s’han adreçat al Tribunal Europeu de Drets Humans per demanar l’alliberament dels mariners. Ucraïna ha denunciat l’agressió de Rússia i el fet que Moscou intenti bloquejar l’accés al mar d’Azov al Tribunal Internacional de Dret Martítim de les Nacions Unides.

Ahir a Moscou es van desallotjar milers de persones d’una desena de centres comercials per amenaces de bomba, un “terrorisme telefònic” que l’FSB relaciona amb la crisi a l’estret de Kertx.