Iúlia Timoixenko, de líder revolucionària a votar entre reixes
Després de ser condemnada pel govern a set anys de presó per abús de poder i malversació de fons, l'ex primera ministra es declara innocent i denuncia que només l'han empresonat per tenir-la lluny de les eleccions
BarcelonaL'ex primera ministra d'Ucraïna, Iúlia Timoixenko, és a la presó des de fa aproximadament un any acusada d'abús de poder i malversació de fons en les negociacions d'importació de gas amb Rússia durant l'any 2009, quan encara era al poder. Des del govern actual se l'acusa d'anar contra els interessos d'Ucraïna perquè el preu acordat amb Moscou era molt elevat.
Des d'Occident s'ha condemnat que la pena de presó de Timoixenko té una motivació política i la Unió Europea ha aturat els acords amb Kíev fins que no es resolgui el cas. A l'inici del procés judicial, l'ex primera ministra va acusar el tribunal de ser una mera "marioneta" del president del país, Víktor Ianukóvitx. De fet, la detenció de Timoixenko va causar un gran rebuig en la població i centenars de seguidors i partidaris de la líder ucraïnesa van sortir al carrer i es van concentrar davant la seu del tribunal i al centre de Kíev. La UE i els Estats Units s'hi van oposar des del primer moment i van demanar a Ianukóvitx que la posés en llibertat.
Timoixenko rep tractament mèdic en un hospital per problemes a la columna vertebral després que accedissin a treure-la de la presó pel seu mal estat de salut. Tot i això, res no la frena per fer campanya contra l'actual president, que segons ella afirma està en procés d'instaurar un règim dictatorial. Timoixenko ha negat tots els càrrecs dels quals se l'acusa i ha exposat obertament que Ianukóvitx l'ha empresonada per tenir-la lluny durant les properes eleccions, que se celebraran aquest diumenge. L'ex primera ministra ucraïnesa, que des de fa dies demana que la tornin a la presó de nou, ja ha fet saber que votarà, ja sigui a la presó o des del mateix hospital.
La líder de la Revolució Taronja
L'any 2004 i després de les eleccions presidencials hi va haver per tot el país campanyes de protesta, vagues, mítings i altres accions similars. El motiu és que els líders de l'oposició i els votants denunciaven frau electoral a favor de Víktor Ianukóvitx i van sortir al carrer amb banderes de color taronja, el distintiu del prooccidental Víktor Iúsxenko, i van aconseguir que es repetissin els comicis. Líders de l'oposició com Iúlia Timoixenko donaven suport a Iúsxenko.
Iúsxenko va guanyar les eleccions i va designar com a primera ministra Timoixenko. La Revolució Taronja va ser un moviment de protesta contra les condicions de vida al país i un poder corrupte i impopular per escàndols. Un fenomen que va tenir fets positius com l'adhesió de Kíev a la UE, tot i que l'harmonia de la coalició Iúsxenko i Timoixenko no va durar ni un any i la líder ucraïnesa va dimitir per desacords interns.
Actualment els ucraïnesos també recorden aquesta revolució per les esperances que va generar entre la població, per una pila de promeses no complertes i el llarg període de paràlisi política i institucional que va provocar.
Timoixenko o la princesa del gas
La relació de l'ex primera ministra ucraïnesa amb el gas va començar abans de ser acusada d'establir preus abusius pel contracte energètic amb Rússia. Molt abans de ser una de les figures polítiques més importants de la història del seu país, ja era coneguda sota el sobrenom de "princesa del gas". L'origen, però, es troba a la dècada dels anys noranta. El 1991 va engegar la Corporació Ucraïnesa de Combustible, que Timoixenko va dirigir fins al 1995. Després va passar a ser la presidenta dels Sistemes Energètics Ucraïnesos, una companyia privada que importava gas de Rússia a Ucraïna. Precisament durant aquest temps va ser quan la van batejar amb aquest sobrenom de "princesa del gas", ja que sent presidenta d'aquesta empresa va rebre moltes crítiques que l'acusaven de revendre grans quantitats de gas robat i d'esquivar els impostos d'aquests moviments.
També va ser acusada d'haver subornat Pavlo Lazarenko –aleshores primer ministre del país– per tal que li garantís hegemonia absoluta per al control del gas. Durant aquest període, Timoixenko va estar immersa en relacions i negocis amb figures importants del país. Timoixenko també ha sigut una figura propera als alts directius de la corporació russa Gazprom. Entre el 1995 i el 1997, Timoixenko va ser considerada una de les persones més riques del país. Malgrat tot, Timoixenko va deixar el negoci l'any 98 per entrar en política.