Txetxènia tanca en un camp els homosexuals

BarcelonaTxetxènia és camp de batalla per als activistes dels drets humans. Els homosexuals s’han convertit en l’últim objectiu del president Ramzan Kadírov, el màxim responsable d’un govern que, tal com recull Amnistia Internacional, “controla gairebé tots els àmbits de la vida de la població de la república caucàsica”. La detenció, en els últims dies, de més d’un centenar d’homes considerats gais i l’assassinat de tres d’ells, segons va publicar el diari rus independent Nóvaia Gazeta l’1 d’abril, confirmen que la persecució dels homosexuals és en el punt de mira de les autoritats txetxenes.

La mateixa publicació va referir-se a les detencions com a “segrestos” perquè aquestes persones haurien sigut recloses en un camp de concentració, on haurien rebut maltractaments i haurien sigut torturades i humiliades. A part dels tres assassinats confirmats, el diari independent va explicar que “haurien desaparegut molts altres homes i que alguns haurien sigut retornats en vida a les seves famílies”. Després de fer-se públiques aquestes dades, Tanya Lokxina, investigadora de Human Rights Watch, va denunciar la campanya “brutal” contra el col·lectiu LGTB [lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals] arreu de Txetxènia.

De fet, el detonant podria haver sigut la presentació d’una denúncia davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg, per la discriminació que pateixen els homosexuals a Rússia. El cas hauria sigut portat a la justícia pel grup activista GayRussia després que el Kremlin li hagués denegat la sol·licitud dels permisos necessaris per desfilar el Dia de l’Orgull Gai en diverses capitals de província.

Sota la mirada internacional

Les denúncies fetes públiques pel diari independent estan sent investigades pel govern rus i la Unió Europea. Dmitri Peskov, el portaveu del president Vladímir Putin, va anunciar que el ministeri de l’Interior desconeixia la situació, però que “estava comprovant la informació sobre la presumpta persecució d’homes amb una orientació sexual no tradicional”. L’alta representant de la política exterior de la UE, Federica Mogherini, va subratllar que “era indispensable realitzar investigacions eficaces i exhaustives sobre aquests segrestos”. Tot i el reconeixement internacional, les autoritats txetxenes van respondre a les acusacions negant la informació publicada. El portaveu del president de Txetxènia, Alvi Karimov, en declaracions a l’agència de notícies Interfax, va assegurar que l’article de Nóvaia Gazeta estava “ple de mentides i desinformació” i va traslladar la indignació del govern dient que “no és possible arrestar o reprimir gent que no existeix a la república”, en referència a la idea infundada que no hi ha homosexuals a la regió del nord del Caucas.

Txetxènia és de les repúbliques autònomes russes amb menys respecte per les minories sexuals. Segons Tanya Lokxina, el col·lectiu LGTB a la república caucàsica “està en perill no només de ser perseguit per les autoritats, sinó també de convertir-se en víctima dels homicidis per honor”, que és una pràctica habitual al territori. Amnistia Internacional insisteix en aquesta mateixa idea i explica que “els homes que són gais o sospitosos de ser-ho taquen l’honor de la família i corren el perill de ser assassinats pels seus propis familiars, que sovint queden impunes”.