Internacional30/05/2016

Cadena perpètua per al Pinochet del Txad

Un tribunal africà considera Hissène Habré responsable de les atrocitats de les forces txadianes als anys 80

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaTres dècades han trigat les víctimes de l'exdictador del TxadHissène Habré a trobar justícia però finalment avui han pogut plorar i cridar d'alegria quan el president del tribunal especial que l'ha jutjat, Gber­dao Gustave Kam, ha anunciat la condemna a cadena perpètua. La llista de les atrocitats és llarga: crims contra la humanitat, sistemàtiques execucions sumàries, tortures, assassinats, violacions, esclavatge sexual.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La importància del cas d'Habré, conegut com el Pinochet del Txad, és doble. Per una banda, que s'hagi portat al sanguinari txadià davant dels jutges i se l'hagi castigat amb la màxima pena prevista i per altra, que el judici s'hagi fet en territori africà i per jutges africans emparant-se en la justícia universalen un moment en què molts líders del continent qüestionen la legalitat i competència del Tribunal Penal Internacional.

Cargando
No hay anuncios

El Txad d'Habré va ser un camp de tortura i mort entre el 1982 i 1990 El llavors dictador, expulsat del poder per un cop d'estat, va ordenar una guerra ètnica i amb assassinats, tortures i execucions va aconseguir que les seves forces lleials acabessin amb la vida de 40.000 persones, la majoria de cultura àrab. Altres 200.000 van ser torturades amb les més brutals tècniques, que inclouen la violència sexual.

El judici a Habré ha estat un triomf de les pròpies víctimes txadianes que no van parar fins que l'exdictador va anar a parar a una presó del Senegal, on creia haver trobat un exili daurat, com tants d'altres sanguinaris. Reedy Brody, l'advocat de Human Rights Watch, que ha treballat des de fa anys a veure el txadià entre reixes, expressava la "tenacitat" d'aquestes víctimes que es van atrevir a denunciar-lo. El lletrat afirma que amb la sentència "s'envia un missatge poderós" que la impunitat s'ha acabat, com els dies que "els tirans ataquen salvatgement i roben la seva gent i després fugen cap a l'estranger per viure una vida de luxe".