El Txad celebra el funeral del president amb presència destacada de Macron

SabadellAquest divendres N'Djamena, la capital del Txad, ha sigut escenari del funeral del president Idriss Déby, mort en combat aquest dilluns mentre encapçalava tropes del seu exèrcit en una ofensiva contra grups rebels del nord del país. La cerimònia s'ha celebrat a la plaça de la Nació, centre neuràlgic de la ciutat, que estava protegida per fortes mesures de seguretat. El fèretre del president hi ha arribat a bord d'un vehicle militar i cobert amb la bandera nacional, mentre es disparaven 21 salves. Diversos soldats l'han col·locat després sobre una taula i hi han dipositat al damunt una gorra militar i un sabre. Referències a tota una vida vinculada a l'exèrcit, fins i tot sent president i que li va valer el sobrenom d'el guerrer.

Entre el públic hi havia la família del difunt i una desena de presidents de països africans. Però, des de més lluny, hi han anat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i especialment el president francès, Emmanuel Macron, gran aliat del país fruit d'una herència colonial encara visible. La seva presència a l'acte, i els elogis que li ha dedicat al controvertit mandatari, que ha governat el país amb mà de ferro durant tres dècades, són un bon indicador de la rellevància que té el Txad per a l'estabilitat de la regió –amb especials interessos per a París– i per a la lluita contra el jihadisme. "Idriss, vas ser un líder exemplar i un guerrer coratjós, però també coneixies el valor de la diplomàcia i de la cooperació entre els pobles", ha dit Macron, i ha remarcat que França, l'antiga potència colonial, "no permetrà que ningú qüestioni o amenaci, avui o demà, l'estabilitat i la integritat del Txad". Dimarts, just després que es donés a conèixer la mort del líder txadià, el govern francès va lamentar la pèrdua d'un "amic coratjós".

Déby va arribar al poder el desembre del 1990 mitjançant un cop d'estat contra el dictador Hissène Habré, i precisament aquest dilluns s'havia confirmat la seva victòria a les eleccions de l'11 d'abril, que li obria la porta a un sisè mandat. Tres candidats rivals, però, s'havien retirat per denunciar irregularitats en els comicis. De fet, ja fa temps que grups opositors i organitzacions de defensa dels drets humans acusaven Déby d'haver imposat un règim autoritari i de reprimir durament la dissidència, però des d'Occident se li manté el suport pel seu paper estabilitzador a la regió. De fet, la principal base de la lluita antiterrorista francesa al Sahel és a N'Djamena, on França té presència militar des del 1986, i els Estats Units també hi tenen personal militar.

Tal com va dir aquesta setmana el ministre d'Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, en declaracions a la cadena France 2, de l'estabilitat del Txad en depèn la seguretat d'Europa. Borrell, per la seva banda, ha fet referència, durant el funeral, a "l'important paper" de Déby "en la lluita contra el terrorisme i a favor de l'estabilitat del Txad i del Sahel".

Això ajuda a explicar també per què França ha avalat la decisió de l'exèrcit de nomenar president un dels fills del difunt mandatari, Mahamat Idriss Déby, que ha dissolt el Parlament i ha promès eleccions d'aquí un any i mig. La Constitució txadiana preveu que en cas que mori el president, el càrrec ha de passar interinament a mans del president de l'Assemblea Nacional, i per això l'oposició creu que s'ha produït un cop d'estat, però Le Drian argumenta que les "circumstàncies excepcionals" justifiquen que s'hagi actuat d'aquesta manera. Els Estats Units, en canvi, han demanat que es respecti la Constitució. Abans del funeral, el nou mandatari ha rebut Macron al palau presidencial, i durant el funeral el líder francès s'ha assegut al seu costat.