Per què Turquia vol mediar entre Rússia i Ucraïna?

AntalyaDes que el conflicte va començar, Turquia ha estat en permanent contacte amb Moscou i Kíiv per intentar apagar un foc que ja crema a tot Ucraïna. El resultat més notori de les desenes de trucades telefòniques ha sigut la trobada que ha tingut lloc aquest dijous entre el ministre d'Afers Estrangers ucraïnès, Dmitró Kuleba, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, a la ciutat turca d'Anatòlia, la primera de més alt nivell entre els dos governs. Ningú ha pronunciat la paraula fracàs, però la reunió no ha donat cap resultat per al futur immediat. Turquia ja preparava aquesta trobada i insistia en fer-la fa molt temps, fins i tot abans que la guerra esclatés. La disputa entre tots dos països és una prioritat per al president turc, Recep Tayyip Erdogan, que veu com dos aliats es barallen i ell mateix pot sortir-ne escaldat. De fet, poc abans de començar el conflicte, el màxim mandatari turc estava de gira per diversos països africans i va haver de tornar a correcuita en vista del que podia passar.

Però quin és el motiu pel qual Ankara vol ser el mediador d'un conflicte que ja ha generat més de dos milions de refugiats? Turquia sap que té els dits enganxats a una guerra que no li va bé: tant Kíiv com Moscou són socis indispensables. D'una banda, Ucraïna és un client armamentístic i, de l'altra, Rússia és fonamental per a la salut de l'economia turca per dues raons: milions de turistes russos visiten Turquia cada any. A més, Ankara depèn del gas rus. Amb el país eurasiàtic en època de vaques magres i unes eleccions a tocar on Erdogan corre el perill de perdre segons les enquestes, Rússia pot ser un aliat. Turquia és un soci militar important per al Kremlin gràcies a la compra dels míssils S-400, una transacció que va fer molt mal als interessos de l'OTAN i els Estats Units, i que no només va generar tensions diplomàtiques, sinó que també va provocar l'expulsió dels turcs del programa d'avió de combat F-35, liderat pel Pentàgon. La compra es va veure com un acostament molt notori entre Ankara i Moscou, i un allunyament de Turquia d'Occident i de l'OTAN. Però compte: tot i la proximitat amb el Kremlin, Turquia és una peça fonamental a l'OTAN, per la qual cosa una forta escalada bèl·lica que provoqués l'entrada de l'Aliança Atlàntica al conflicte deixaria Ankara en una posició força incòmoda: hauria d'escollir entre l'OTAN o Rússia. Amb tot, Erdogan i Putin lliuren guerres on són contrincants, com Líbia, el sud del Caucas o Síria.

Neutralitat

Per tant, Ankara és diplomàtica a l'hora de tractar la guerra a Ucraïna: mentre que molts països opten per aplicar sancions a Moscou, Turquia no en vol sentir a parlar. Ja ho va dir el mateix portaveu del govern turc, Ibrahim Kalin, que va justificar: “Alguns de nosaltres haurem d'estar en contacte amb Rússia i animar-los a tornar a la taula de negociacions”. És a dir, Turquia, a més de voler alçar-se com a mediador entre Ucraïna i Rússia, també pretén ser la celestina d'Occident amb el Kremlin quan el diàleg passi –potser– pels pitjors moments.

Pel que fa a l'aplicació de la Convenció de Montreux per tancar el Bòsfor i els Dardanels a les fragates russes, Turquia va ser neutral: no només va tancar el pas als russos, tal com va demanar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el va tancar per a tots els vaixells del món per no tenir un problema amb Putin. Per tant, mentre la diplomàcia turca continua esquivant bales, el país eurasiàtic es troba –mai millor dit– entre dues aigües: entre l'amistat ucraïnesa i la por al soci rus.