Turquia tanca la frontera al nou èxode d'Alep

L'ofensiva del règim sirià provoca la fugida de 55.000 persones

Un grup de refugiats fa cua per aconseguir uns llençols al camp instal·lat a Síria, a tocar de la frontera amb Turquia. REUTERS
Anne Barnard / The New York Times
06/02/2016
2 min

BeirutL’exèrcit sirià, amb el suport rus, accelera l’ofensiva sobre Alep i podria recuperar aviat el control sobre la que, abans de la guerra, era la ciutat més poblada de Síria. L’augment de la pressió sobre aquest indret emblemàtic ha provocat un nou èxode massiu cap a Turquia que manté tancada la frontera d’Oncupinar –a tocar de Kilis– tot i la nova onada de refugiats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Ankara calcula que fins a 55.000 persones es dirigeixen cap al seu país fugint de la nova ofensiva, de les quals unes 20.000 –segons l’ONU– ja es concentren a Bab al-Salama, la part siriana de la frontera amb Turquia. Tot i les crides que va fer la UE, que s’ha compromès a injectar 3.000 milions a Turquia per contenir el flux del refugiats, el govern turc assegura que, per ara, no pensen obrir la frontera perquè els refugiats estan sent atesos en un camp habilitat a la part siriana de la frontera. Però les versions sobre el que realment hi està passant són difícils de contrastar.

El suport rus, clau

Els guanys del règim a la província d’Alep, que arriben després d’altres avenços significatius a Daraa, al sud, i Latakia, al nord, també van dinamitar les converses de pau que aquesta setmana havien començat a Ginebra. Cap de les parts estava interessada a dialogar: el règim estava satisfet dels avenços aconseguits sobre el terreny mentre l’oposició siriana acusava el règim d’Al-Assad i Rússia de fer servir les converses per tapar l’ofensiva.

L’escalada militar russa, que fa quatre mesos que dura, ha donat ales a l’exèrcit del president Baixar al-Assad, que ha llançat diferents ofensives per primer cop en molt de temps. Encara està per veure si aquests avenços es consoliden però, passi el que passi, han estat un cop moral molt dur per a l’oposició armada. Especialment l’assalt per recuperar el control sobre Alep, on les forces governamentals i les milícies que li donen suport, entre les quals hi ha les del grup libanès Hezbol·lah, han tallat la principal ruta per fer arribar armes, municions i ajuda humanitària a la part nord de la ciutat, sota control rebel. Si les tropes del règim avancen cap al sud, envoltaran els rebels a Alep i assetjaran la ciutat fins a provocar una situació desesperada a les 350.000 persones que es calcula que encara hi viuen.

Alep, una nova Madaya?

El bloqueig d’aquesta carretera forçarà els carregaments a fer la volta a través de la província d’Idlib, on el territori fronterer amb Turquia està sota control del grup jihadista Front al-Nusra. Això “probablement donarà als jihadistes més força” per davant d’altres grups rebels, analitza Columb Strack, del 'think tank' IHS Country Risk. “Això donaria al govern un avantatge substancial a l’hora de negociar, ja que se situaria en una posició de força”, reflexiona aquest expert, que alerta: “Alep podria afrontar una crisi humanitària com les que hem vist en altres indrets, com ara Madaya, però en una escala molt més gran”.

stats