Turquia s'oposa a l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN

BarcelonaEl president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, amenaça amb fer servir el dret de veto per impedir l'entrada a l'OTAN de Suècia i Finlàndia. Aquest divendres ha dit que no pot permetre'n l'adhesió perquè són "la llar de moltes organitzacions terroristes". "Estem seguint l'evolució dels esdeveniments pel que fa a Suècia i Finlàndia, però no ho veiem de manera positiva", ha assegurat als periodistes a Istanbul, i ha afegit que ja va ser un error que l'OTAN acceptés Grècia com a membre el 1952.

Finlàndia va anunciar aquest dijous els plans per sol·licitar l'adhesió a l'OTAN i s'espera que Suècia li segueixi els passos. AIxò obriria la porta a una expansió de l'aliança militar, justament allò que el president rus, Vladímir Putin, volia evitar amb la invasió d'Ucraïna. Erdogan ha mirat de mantenir la seva relativa bona relació amb Putin per actuar de mediador en el conflicte.

Qualsevol decisió sobre l'ampliació s'ha de prendre per acord unànime de tots els membres. Turquia ha donat suport oficialment a totes les ampliacions des que es va unir a l'OTAN ara fa setanta anys, però sembla que aquesta vegada no hi està disposada. "Turquia no vol repetir errors semblants. A més, els països escandinaus són refugi d'organitzacions terroristes. Fins i tot [alguns membres d'aquestes] són diputats en uns quants països. No és possible que hi estiguem a favor", ha afegit.

Erdogan assenyala directament Suècia, on ara mateix hi ha sis diputats kurds, representants de quatre partits diferents, des de l'ultradretà Demòcrates de Suècia fins al d'extrema esquerra, passant pels socialdemòcrates i els liberals. Les relacions entre Turquia i Suècia s'han vist afectades sovint pel suport d'Estocolm al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), classificat com a organització terrorista a Turquia.

Sorpresa de Suècia

La ministra d'Exteriors sueca, Ann Linde, ha explicat que es va trobar amb el seu homòleg turc dimecres a Marràqueix i que no li va fer cap referència a un possible rebuig d'Ankara a la seva sol·licitud d'entrar a l'OTAN. "Tenim una relació molt bona i constructiva i no ens havien exposat res de tot això. Tampoc l'ambaixador de l'OTAN ni cap dels trenta països [membres de l'Aliança]", ha dit Linde a la televisió pública SVT. I ha concretat que fa dues setmanes també es va reunir amb el president turc i que van parlar específicament de la possible petició de Suècia "en una trobada bilateral llarga".

Linde ha afirmat que aquest dissabte tindrà l'oportunitat de parlar amb el seu homòleg a la reunió de ministres d'Exteriors organitzada per l'OTAN a Berlín, a la qual estan convidats els representants de Suècia i Finlàndia. "Confio que serem capaços de parlar-ne si finalment decidim sol·licitar l'entrada a l'OTAN, i que rebrem una resposta positiva de tots els països", ha conclòs.

També s'hi ha referit el ministre d'Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, que ha tret ferro a les declaracions d'Erdogan i ha demanat prudència. "En processos com aquest, cal paciència. Les coses no passen d'un dia per l'altre", ha dit en una roda de premsa des de Portugal. "He tingut bones discussions amb el meu homòleg i Turquia ha expressat que veia amb bons ulls el debat de Finlàndia. Esperem a veure com progressa", ha afegit.

Informe favorable

A diferència de Finlàndia, Suècia encara no ha confirmat si demanarà l'adhesió a l'Aliança, tot i que tot apunta que serà així. La clau la té el Partit Socialdemòcrata, que diumenge anunciarà la seva decisió. Si confirma que hi està a favor, el govern podria fer la sol·licitud formal dilluns mateix.

Des de mitjans de març, un grup de treball format per la ministra d'Exteriors i el de Defensa, Peter Hultqvist, i representants dels vuit partits polítics amb representació al Parlament, ha avaluat els pros i contres d'una hipotètica entrada a l'Aliança Atlàntica. Aquest divendres ha presentat les conclusions, que adoben el camí al govern. La conclusió a què han arribat és que l'ingrés a l'OTAN milloraria la seguretat de Suècia i del seu entorn i que tindria un efecte dissuasiu de possibles conflictes a la zona.

L'informe argumenta que l'agressió militar de Rússia no és un problema a curt termini, sinó que significa un "deteriorament estructural i a llarg termini de la situació de seguretat a Europa". El ministre de Defensa ha subratllat que el principal benefici seria la protecció de l'article 5: "Amb una futura pertinença sueca a l'OTAN es reduiria la incertesa que hi ha actualment sobre quin comportament hi hauria [dels altres aliats] en cas d'una crisi de seguretat o d'un atac armat". Les conclusions de l'informe tenen el suport de tots els partits excepte els Verds i el Partit d'Esquerra, que es mantenen contraris a l'adhesió de Suècia.