Turquia, un país no tan segur per als sol·licitants d’asil

IstanbulDes de dilluns les ONG se’n fan creus. La UE i Turquia ultimen un controvertit acord que permetrà als europeus, a canvi de 6.000 milions d’euros per assistència humanitària als sirians i altres prebendes llargament esperades, retornar a territori turc totes les persones, inclosos sirians, que entrin al seu territori de manera irregular. En aquesta equació la cooperació d’Ankara és imprescindible, i això equival a silenciar nombroses denúncies de violacions de drets humans i a considerar Turquia un “país segur”.

S’estima que Turquia acull vora 2,7 milions de refugiats sirians, que sumen uns 3 milions si hi afegim els sol·licitants d’asil d’altres nacionalitats. El govern del primer ministre Ahmet Davutoglu ha invertit prop de 9.000 milions d’euros en l’acollida dels sirians, dels quals només 270.000 viuen en campaments acceptables. La resta, però, pateixen per poder menjar -fins al gener no existia el permís de treball per als sirians- i dormir sota un sostre digne. Milers viuen al carrer.

“La UE vol sostenir que els únics refugiats que hi ha a Turquia fugen de Síria. Però sabem que hi ha una gran quantitat de persones de l’Iraq o de l’Afganistan. Aquestes [un cop retornades a Turquia] quedaran en uns llimbs legals”, recorda l’investigador d’Amnistia Internacional Andrew Gardner, perquè Ankara només concedeix estatus de refugiat a ciutadans europeus. “Es quedaran sense dret a demanar asil i vivint en pèssimes condicions”, critica.

Segons l’acord que estan a punt de tancar Turquia i els Vint-i-vuit, la Unió Europea admetrà un refugiat sirià des de Turquia per cada refugiat sirià que aconsegueixi arribar a Europa de manera irregular. Les ONG dubten que aquest sistema, que Davutoglu va vendre ahir als seus com un “no tindrem cap refugiat de més”, funcioni. “Dels 22.500 refugiats que la UE va anunciar que admetria fins al 2017, a mitjans de gener del 2016 només se n’havien reassentat menys de 800”, va indicar abans d’ahir Human Rights Watch.

“Seria bo que la Unió Europea ens expliqués amb quin criteri qualifica Turquia com a «país segur», ja que nosaltres som testimonis d’atacs sobre nombroses poblacions de la regió kurda amb foc d’artilleria i tancs”, denuncia, des de la localitat de Cizre, el diputat del prokurd HDP Faysal Sariyildiz. “Jo no trobo cap diferència entre el que passa aquí i a Síria”, afegeix. “No recordo cap moment en què ens hàgim sentit menys segurs a Turquia”.

Cizre és des de l’estiu passat, com altres poblacions regionals, zona de guerra. La ruptura del procés de pau entre la guerrilla kurdoturca PKK -“terrorista”, segons Turquia, la UE i els EUA- i el govern turc, entre acusacions mútues de cercar avantatge polític, ha entrat en una fase de combats urbans que han provocat gairebé 200 civils morts i milers de desplaçats. “La UE no pot mantenir-se aliena, ha de pressionar per tornar al diàleg”, lamenta el copresident de l’HDP Selahattin Demirtas.

Violacions dels drets humans

Davant les demandes dels polítics prokurds, ara amenaçats per una ofensiva d’Erdogan -a qui qualifiquen d’“autoritari”- per expulsar-los del Parlament sota acusació de vincles amb el PKK, Brussel·les calla. Amb prou feines va alçar la veu divendres passat, quan la justícia turca va ordenar intervenir el diari amb més circulació de Turquia, el Zaman -vinculat a un exaliat del president Erdogan- i els antidisturbis van desallotjar la redacció amb una notable violència.

En els últims mesos 1.845 persones han sigut processades per insultar Erdogan, centenars d’acadèmics han sigut acomiadats o s’enfronten a càrrecs penals per haver firmat un comunicat en contra de la guerra a la regió kurda i l’Estat Islàmic ha atemptat més de quatre cops contra kurds, turcs i turistes.

La investigadora en drets humans Nese Özgen reconeix que té por: “Si la UE segueix amb aquesta hipocresia, tard o d’hora serem els turcs els que intentarem refugiar-nos a Europa”.