Turquia paga cara l’aposta a Síria

Coordinador de recerca del CIDOBA diferència dels amics, els veïns no els pots triar. Aquest és un dels principals drames de Turquia. No només perquè està rodejada de veïns incòmodes, sinó perquè en aquest moment comparteix prop de 900 quilòmetres de frontera amb un dels escenaris de conflicte més letals i més complexos del planeta: Síria. És inevitable que d’una forma o altra li arribin les conseqüències. Durant mesos els refugiats han estat la cara més visible d’aquest drama, i ara també s’hi afegeixen les víctimes de l’atemptat a Sultanahmet.

Repassem què ha passat en els darrers cinc anys. Des de mitjans del 2011 Turquia va posicionar-se clarament en contra de Baixar al-Assad. Erdogan ha estat un dels líders més vehements a exigir-li que plegui i el govern turc ha jugat un paper actiu des del principi en el suport a l'oposició. En canvi, va trigar més a posicionar-se en contra de Daeix, l’autoproclamat Estat Islàmic. En part, per evitar atemptats com el d’Istanbul, i en part, per desconfiança sobre qui ompliria el buit que deixés aquesta organització.

Però al final no va tenir altre remei que passar a l’acció, això sí, quan l’amenaça ja era massa gran. Des de mitjans del 2015 s’han desarticulant cèl·lules jihadistes en territori turc i s’ha intensificat la col·laboració amb els Estats Units en la lluita contra Daeix. I tota acció va acompanyada d’una resposta. Des de fa mesos, Daeix ha inclòs Turquia entre els seus objectius. Va intentar desestabilitzar el país atacant una manifestació pacifista a Ankara a poques setmanes de les eleccions, i ara ha decidit donar un cop dur al sector turisme. No és casual que els dos atemptats succeïssin en dos dels indrets més cèntrics de les dues principals ciutats del país. Es buscava un gran impacte, però també humiliar els serveis de seguretat turcs.

Síria també ha trastocat les relacions amb Rússia, ja que Ankara i Moscou donen suport a bàndols oposats i a l’hora d’imaginar-se el futur del país discrepen gairebé en tot. I per a Turquia, Rússia no és un país qualsevol. És un dels principals socis comercials, un proveïdor essencial d’energia, un dels principals mercats turístics, i fins fa poc les relacions entre Erdogan y Putin eren més que cordials. No obstant això, el dia 24 de novembre Turquia va abatre un caça bombarder rus que havia entrat al seu espai aeri durant 17 segons. Tot i que l’incident no va degenerar en una escalada militar, sí que s’ha traduït en sancions econòmiques.

Ara bé, Erdogan és un animal polític, i per tant intenta, amb més o menys èxit, transformar les crisis en oportunitats. La crisi de refugiats l’ha utilitzat per intentar normalitzar les relacions amb la Unió Europa. La crisis amb Rússia, per reforçar els lligams amb l’Aliança Atlàntica. I aquest últim atemptat servirà per exigir més solidaritat en la lluita contra el terrorisme. Per cert, una lluita en la qual posarà al mateix sac Daeix i el moviment nacionalista kurd.