Turquia, involució democràtica un any després del cop fallit

IstanbulLa tensió es respira a Turquia tot just el dia en què se celebra un any de l’intent de cop d’estat. La multitudinària marxa que va unir fa una setmana Istanbul i Ankara, encapçalada pel líder de l’oposició Kemal Kiliçdaroglu, denunciava precisament la involució democràtica que el país experimenta sota les ordres de Recep Tayyip Erdogan. La marxa estava organitzada pel partit de l’oposició, el CHP, amb l’objectiu de protestar contra la condemna a 25 anys de presó d’un dels seus diputats, acusat d’haver filtrat a la premsa un vídeo que demostraria que el govern turc va enviar armes a rebels sirians de forma il·legal.

Un any després, el govern turc segueix defensant que l’intent de cop d’estat -que va deixar més de 240 morts- va ser orquestrat i liderat pel clergue Fethullah Gülen i els seus seguidors islamistes. Gülen es troba des de fa anys exiliat voluntàriament als Estats Units.

L’estat d’emergència imposat per Erdogan segueix encara vigent i li proporciona arguments legals per seguir purgant tant les institucions públiques com les privades. Al voltant de 150.000 dissidents han sigut acomiadats o suspesos dels seus llocs de feina, acusats de conspiració, i s’han arrestat unes 50.000 persones amb la mateixa acusació. El cost social d’aquest procés ha sigut significatiu. S’han tancat escoles, hospitals i universitats. Els alumnes afectats normalment han sigut capaços de trobar lloc a les escoles públiques locals, però la purga ha deixat els seus pares fora del mercat laboral. S’han apartat aproximdament 40.000 professors del sistema educatiu i actualment segueixen sense poder reincorporar-s’hi.

Aykut Küçükkaya fa 25 anys que treballa a Cumhuriyet, el diari més antic de Turquia i referència de l’oposició al govern. Des del cop d’estat fallit d’avui fa un any, el govern turc ha empresonat 12 periodistes d’aquest diari. El seu periodisme combatiu, a la Turquia del 2017, no és benvingut pel govern d’Erdogan, enmig d’una situació alarmant en relació amb el retrocés en la llibertat d’expressió que pateix el país.

Repressió contra la premsa

Per Küçükkaya, està sent l’any més dur de tota la seva carrera com a periodista al diari. “Tots aquests intents de silenciar el nostre mitjà són una tragèdia per als nostres periodistes empresonats i les seves famílies”. Ho corrobora la dada que Turquia és actualment el país del món que té més periodistes a la presó, 167 segons la Plataforma Turca pel Periodisme Independent, coneguda com a P24.

Amb el pretext del cop d’estat fallit, la instauració de l’estat d’emergència ha servit per silenciar persones, institucions i mitjans de comunicació que es mostressin dissidents amb el govern. “Han fet servir l’estat d’emergència per destruir l’oposició”, afirma Küçükkaya amb rotunditat, i afegeix: “El cop d’estat va ser neutralitzat, però el cop d’estat real es va produir el 20 de juliol, quan es va instaurar l’estat d’emergència al país”, reafirmant les paraules que el líder del partit opositor CHP, Kemal Kiliçdaroglu, va pronunciar aquesta setmana durant la marxa per la justícia d’Ankara a Istanbul.

Els efectes de la deriva autoritària del govern turc segueixen ressonant amb força en aquest diari. “A Turquia encara notem les conseqüències del cop; estem vivint una situació que ens fa sentir com si el cop d’estat hagués triomfat”, afirma Küçükkaya. La dotzena de periodistes que es troben actualment entre reixes segueixen a l’espera que comenci el seu judici, programat per al 24 de juliol. Concretament, se’ls acusa de tenir vincles amb el gülenisme. Segons Küçükkaya, la realitat és totalment diferent, tan rocambolesca que s’atreveix a comparar-la amb una funció teatral: “És la comèdia de la llei”.

“ Cumhuriyet s’ha esforçat durant més de 20 anys a destapar les connexions entre l’AKP [el partit polític al govern] i els gülenistes”. De fet, per aquest veterà periodista “l’AKP i els gülenistes han compartit posicions de poder durant molt temps” en àmbits com l’exèrcit i la policia. Per llançar aquestes denúncies han pagat un preu molt alt.

Des del cop d’estat d’ara fa un any, i amb insistència, el govern d’Erdogan ha qualificat reiteradament el moviment liderat per Fethullah Gülen de ser una organització terrorista. És l’argumentari de la versió oficialista.

El gülenisme s’ha convertit en l’excusa per a tot i sota aquest pretext s’han empresonat milers de funcionaris i membres de la societat civil o se’ls ha apartat dels seus llocs de feina, en una purga massiva sense precedents.

Però Küçükkaya, especialista en temes de corrupció, no es deixa intimidar per les pressions. Des del seu escriptori a la seu del diari a Istanbul intenta mostrar l’absurditat de tot plegat defensant-se de l’acusació del govern turc que vincula el diari amb el moviment gülenista. “Fa 20 anys que estem en guerra contra els gülenistes. És impossible que ara els donem suport”, defensa el periodista.

Tirar endavant

Quan fa un any just del cop d’estat fallit, Küçükkaya manté l’esperit crític i no s’arronsa: “Actualment som una democràcia d’un sol home. Volem que la gent de Turquia sigui feliç, i no que una sola persona decideixi sobre la felicitat de tots”. Els fronts oberts entre la justícia i aquest diari de centreesquerra van més enllà de Turquia. L’editor en cap del Cumhuriyet, Can Dündar, sentenciat el maig del 2016 a 5 anys de presó per “revelar secrets d’estat”, es troba actualment exiliat a Berlín amb una ordre de detenció. “Tot i la repressió i les dificultats, nosaltres mai hem parat ni pararem de fer periodisme”, conclou Küçükkaya.