Turquia entra en la campanya electoral holandesa
Erdogan avisa que els Països Baixos “pagaran car” la seva decisió de prohibir els mítings dels seus ministres
BarcelonaEl calendari està sent l’aliat perquè la crisi diplomàtica entre Turquia i els Països Baixos s’allargui en el temps. Els dos estats tenen a la vista una cita amb les urnes i la polèmica del veto als mítings dels ministres turcs s’ha guanyat el protagonisme en les respectives campanyes. Tot això, a l’espera que la Unió Europea es pronunciï o no sobre una disputa que enfronta un soci amb un aliat de l’OTAN, fonamental per a la restrictiva política migratòria de Brussel·les.
La metxa de la crisi té camp per córrer perquè el referèndum sobre el canvi de Constitució turca no se celebra fins al 16 d’abril, així que encara pot donar joc a Erdogan. Dimecres són els holandesos els primers a anar a unes eleccions en què el liberal Mark Rutte es juga la continuïtat i es mesurarà el suport al populisme de Geert Wilders. Pressionat per un contrincant que ha fet de la islamofòbia la seva única bandera, Rutte ha sorprès amb la contundència que està tenint amb els turcs. El gest potser l’ajuda en la recta final, ja que els sondejos li són favorables i el situen com a virtual guanyador, encara que es veuria obligat a fer aliances per formar govern. En canvi, el xenòfob Wilders, partidari que els turcs amb doble nacionalitat demostrin lleialtat al seu país d’acollida, estaria perdent suports.
Rutte va tornar a demanar calma per “desaccelerar” la tensió creada i va responsabilitzar de la crisi els “comentaris incendiaris” d’Erdogan. Sense arribar a apuntar cap mesura, el conservador va afirmar que si els turcs continuen pujant el to, el seu govern haurà de respondre en conseqüència.
A Erdogan fins ara tampoc no li sortien el números, tot i que la polèmica pot ser el desllorigador que necessitava per capgirar unes enquestes que no li asseguraven una victòria en el referèndum de canvi de Constitució. Si s’aprovés l’opció que defensa Erdogan, es coronaria com un president amb un poder només equiparable al dels sultans otomans. I els vetos als seus ministres perquè facin campanya electoral en territori europeu estan sent com un regal caigut del cel. Un obsequi amb el qual no comptava i que ha resultat ser una màquina de subratllar l’orgull nacional turc que planta cara a un país europeu. Erdogan va acusar els Països Baixos de ser una “república bananera” i va avisar que farà “pagar car” les prohibicions als seus ministres.
És la mateixa línia que ja va apuntar el dia anterior el seu ministre d’Exteriors, Mevlüt Çavusoglu, a qui dissabte no se’l va permetre aterrar per fer un míting a la ciutat de Rotterdam. La titular d’Afers Socials, Fatma Betül Sayan Kaya, va intentar arribar per carretera des de la veïna Alemanya, però va ser retornada a la frontera amb un fort dispositiu policial, amb helicòpter inclòs. A la ministra li havien cancel·lat prèviament l’acte electoral i la seva temptativa va donar una altra foto electoral a Erdogan i va obligar l’alcalde de Rotterdam, el musulmà Ahmed Aboutaleb, a decretar l’estat d’emergència. Malgrat tot, la ciutat portuària va viure hores tenses quan la policia va utilitzar canons d’aigua, gossos i porres per dispersar el miler de ciutadans d’origen turc que es van concentrar davant del consolat turc amb banderes nacionals i fotografies d’Erdogan.
La nit va acabar amb una dotzena d’arrestats i amb una estampa que a Turquia Erdogan va utilitzar per forjar un missatge electoral contra els Països Baixos. “Ho pagaran car i també aprendran què és la diplomàcia. Els ensenyarem què és la diplomàcia internacional”, va dir el president. El dia anterior es va despatxar acusant els holandesos de ser “feixistes i restes del nazisme”. Són termes similars als que va fer servir per atacar les autoritats alemanyes, que també han negat l’autorització a organitzar actes electorals turcs. Erdogan va demanar als organismes internacionals que se sumin a la seva iniciativa d’aplicar sancions als holandesos pel que qualifica d’humiliació.
De moment i en plena campanya, a Erdogan li ha sortit un aliat també inesperat i valuós per als seus càlculs electorals. Es tracta de l’opositor Kemal Kiliçdaroglu, que fa campanya pel no però que arran dels actes de Rotterdam s’ha posat al costat del president i ha criticat “l’agressió contra Turquia”, segons informa l’agència Efe. Fins i tot el líder socialdemòcrata s’ha apuntat a castigar als Països Baixos i ha instat els seus diputats a cancel·lar els seus actes electorals en territori europeu, on resideixen dos milions de turcs amb dret a vot al referèndum.
En clau europea, diversitat de criteris. A França, on hi haurà eleccions generals per Sant Jordi, el govern socialista va defensar la presència del turc Çavusoglu, el mateix a qui se li va denegar aterrar en sòl holandès. En canvi, el primer ministre danès, el conservador Lars Lokke Rasmussen, es va estimar més ajornar una trobada prevista amb el primer ministre turc argumentant que a Turquia “els principis democràtics estan sota una gran pressió”.