Turquia engega la maquinària per il·legalitzar el partit prokurd

BarcelonaDesprés de gairebé cinc anys d'una repressió implacable, el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), la coalició d'esquerres prokurda de Turquia que és el tercer partit del país, s'enfronta ara a la il·legalització. La Fiscalia va demanar dimecres al Tribunal Constitucional la il·legalització del partit per "activitat terrorista", una decisió que ha desencadenat un cor de condemnes internacionals, des de la UE fins a Washington.

La decisió és l'última d'una seqüència que el govern de Recep Tayyip Erdogan va engegar el 2016 –després del cop d'estat fallit d'un sector de l'exèrcit– i que ha portat els seus dirigents a la presó i a la dissolució del tercer grup del Parlament turc. En el seu escrit d'acusació, el fiscal considera que l'HDP "actua com una extensió" del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que tant Ankara com els seus aliats de l'OTAN consideren una organització terrorista. Una etiqueta que no ha impedit que tant els Estats Units com les potències europees comptessin amb les organitzacions germanes del PKK a Síria i l'Iraq per combatre en el cos a cos contra l'Estat Islàmic. El fiscal afegeix que la militància de l'HDP "s'esforça, per les seves declaracions i pels seus actes, a destruir la unió indivisible entre l'estat i la nació". El fiscal també demana la inhabilitació de 600 membres de l'HDP, una mesura que busca impedir la formació d'un nou partit. El Tribunal Constitucional encara ha d'acceptar l'acusació perquè es fixi una data per al procés.

"Demanem a totes les forces democràtiques i a totes les forces d'oposició socials i polítiques del nostre poble lluitar junts contra aquest cop d'estat polític", ha sigut la resposta de Pervin Buldan i Mithat Sancar, els copresidents de l'HDP, que té una estructura bicèfala amb un home i una dona al capdavant de cadascun dels esglaons de tota la jerarquia de direcció.

Pressió de la ultradreta

L'anunci de la Fiscalia arriba després d'una escalada verbal contra l'HDP per part d'Erdogan i els partits d'extrema dreta, com el Partit del Moviment Nacionalista (MHP), que li dona suport. Sovint Erdogan s'ha referit a la formació prokurda com "un aparador polític" del PKK. Les acusacions han pujat de to després de la crisi oberta per la mort de 13 soldats segrestats pel PKK, que van acabar morts a mans dels guerrillers després d'una operació de rescat fallida. Fa setmanes que el president dels ultranacionalistes, Devlet Bahçeli, demanava la il·legalització de l'HDP. Aquest dijous mateix un diputat de l'HDP, Faruk Gergerlioglu, ha estat condemnat a dos anys i mig de presó per "propaganda terrorista". Ja és el catorzè del grup que perd l'escó i ha anunciat que només marxarà de l'hemicicle si el treuen per la força.

Els dirigents prokurds rebutgen haver participat en cap activitat terrorista i asseguren que són perseguits per oposar-se a Erdogan i acusen el president "d'utilitzar la justícia com un bastó per refer el paisatge polític" a dos anys de les eleccions legislatives i presidencials que suposen tot un repte per al partit islamista del president, enmig d'una economia en crisi i amb la moneda en caiguda lliure.