Turquia prohibeix als refugiats sirians i iraquians volar a Bielorússia

La Comissió Europea assegura que la pressió sobre les companyies aèries als països d'origen "comença a donar fruits"

Un nombrós grup de migrants es reuneixen en un campament improvisat prop de la frontera entre Bielorússia i Polònia mentre intenten creuar-lo a la regió bielorussa de Grodno
i Júlia Manresa Nogueras / Cristina Mas
12/11/2021
4 min

Brussel·les / BarcelonaEls refugiats sirians, iraquians i iemenites que són a Turquia ja no podran continuar comprant vols per viatjar fins a Minsk (Bielorússia). Ho ha anunciat aquest divendres l'autoritat d'aviació civil turca en ple pols amb la UE del règim de Bielorússia, que ha portat milers de refugiats a la frontera amb Polònia. Fa dies que les autoritats comunitàries amenacen amb sancionar les companyies aèries que cedeixen avions a l'aerolínia estatal bielorussa, Belavia, per noliejar tots aquests vols i la Comissió Europea s'ha bolcat en els contactes amb els països i les aerolínies implicades per aturar-los. També l'aerolínia insígnia de l'Iraq, una altra de les principals rutes, s'hi ha compromès.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Brussel·les havia acusat Turquia i la seva principal aerolínia, Turkish Airlines, de contribuir al flux d'arribades, cosa que Ankara nega. "En relació amb les arribades il·legals a la frontera entre la UE i Bielorússia, s'ha decidit que els ciutadans de l'Iraq, Síria i el Iemen que vulguin viatjar a Bielorússia des dels aeroports del nostre país no puguin comprar bitllets i no se'ls deixi embarcar als avions", ha dit en un tuit l'autoritat del transport aeri turca. Es tanca així una de les principals portes d'entrada dels refugiats a Bielorússia.

De fet, en els últims dies els preus dels vols entre Istanbul i Minsk ja s'havien disparat fins a superar els 1.000 euros, un trajecte que habitualment en pot costar menys de 200. En un comunicat a la seva pàgina web, la companyia estatal Belavia s'ha fet ressò de la mesura i diu que retornarà l'import dels bitllets sense penalització.

A la Unió Europea, aquest pas s'interpreta com una prova que la seva tasca diplomàtica comença a "donar fruits". Segons ha explicat la portaveu de l'executiu comunitari, Dana Spinant, l'aerolínia insígnia de l'Iraq s'ha compromès a suspendre els vols a Minsk, mentre que de Turkish Airlines, l'aerolínia principal de Turquia, Brussel·les ha obtingut la garantia que no vendrà més vols de Turquia a Minsk i que no es permetrà a les aerolínies de Bielorússia utilitzar la xarxa del país.

"Continuem treballant amb el sector aeri per prevenir el tràfic de persones a la frontera", ha reiterat Spinant, que també ha explicat que sobre la taula hi ha l'opció de crear una "llista negra" d'aerolínies que no acceptin cooperar. Però no es dona el conflicte per resolt. Des de Brussel·les s’estan "monitoritzant" més d'una trentena de països per mirar de tallar aquestes rutes i frenar l'arribada de persones a les fronteres europees amb Bielorússia.

En tota aquesta tasca, la cara visible de Brussel·les és el vicepresident per a la Promoció de l'Estil de Vida Europeu, Margaritis Schinas, que ha viatjat aquest divendres a Beirut, des d'on ha assegurat que s'ha d'aturar "la instrumentalització sense escrúpols de la gent per part del règim de Lukaixenko". Schinas s'ha mostrat optimista: "S'estan produint canvis", ha dit abans de celebrar les decisions de Turquia i l'Iraq, a més de la cooperació dels Emirats Àrabs Units que va obtenir dijous. "Hem de construir una coalició internacional en contra de l'ús de les persones com a eines polítiques", ha sentenciat.  

Més diners per a les fronteres

Des del punt de vista humanitari, Brussel·les –que es refereix constantment a aquesta crisi amb un llenguatge bèl·lic amb qualificatius com "atac híbrid"– ha celebrat que s'hagi donat accés a la frontera bielorussa a personal de les Nacions Unides. "Estem en contacte amb la Creu Roja per buscar maneres de donar-los suport a l'hora d'ajudar les persones atrapades a la frontera", ha explicat la portaveu de l'executiu. Segons l'Organització Mundial de la Salut, un 60% de les persones que estan atrapades a la frontera necessiten atenció mèdica.

Centenars de persones malviuen ara mateix en tendes sota baixes temperatures als boscos que separen Bielorússia i Polònia, que ha establert una zona militaritzada de tres quilòmetres a la frontera per barrar el pas als refugiats i tampoc hi permet l'accés de la premsa. De fet, la crisi a les fronteres europees amb Bielorússia ha fet revifar el debat sobre l'Europa fortalesa. Els tres països implicats lideren la petició de fins a una dotzena de socis europeus que volen que la UE destini fons comunitaris per finançar la construcció de nous murs i filats a les fronteres externes, un extrem que la Comissió Europea i diversos països rebutgen de ple.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, s'hi va obrir aquesta setmana des de Varsòvia i va accedir a posar-ho sobre la taula dels líders, però una font diplomàtica criticava aquest divendres que alguns països vulguin aprofitar el moment per revifar aquest "debat polític" i es mostraven clarament escèptiques al fet que aquest debat arribi a algun lloc. De moment, però, Brussel·les ha posat les xifres sobre la taula. Entre el 2021 i el 2027 destinarà 12.800 milions d'euros per finançar "infraestructura" a les fronteres exteriors. D'aquests, 6.400 milions es destinaran a la gestió de fronteres i de visats i uns 6.400 més es destinen a l'expansió de Frontex, que ha d'arribar a tenir 10.000 guàrdies fronterers. Per a les mateixes tasques, entre el 2014 i el 2020 (l'actual període pressupostari) s'hi havien destinat 2.800 milions d'euros, una xifra molt menor a la projectada per als pròxims anys.

Un nou marc sancionador

En el que sí que treballen més consensuadament els Vint-i-set és en l'ampliació de l'actual marc de sancions europeu per poder incloure les aerolínies o altres entitats o persones relacionades amb el trasllat de persones a la frontera. Això és el que aprovaran dilluns els ministres d'Exteriors de la UE en una reunió que mantindran a Brussel·les. Es dotaran, doncs, del "marc legal" adequat per poder ampliar el focus de les represàlies. Després, en les "pròximes setmanes", segons una segona font diplomàtica, s'aprovarà la nova llista d'entitats i persones sancionades, que suposarà la cinquena ronda de sancions. "Som conscients que hi ha urgència, però és una qüestió que necessita temps", ha dit la mateixa font citada anteriorment.

stats