Turíngia protesta al carrer contra el pacte amb la ultradreta

BarcelonaMilers de persones han sortit aquest dissabte als carrers d’Erfurt, la capital del land de Turíngia, per manifestar-se contra els acords polítics al govern local amb el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). “No amb nosaltres, no als pactes amb els feixistes: mai i enlloc!”, deien les pancartes dels concentrats, convocats per ONGs, sindicats i responsables polítics aplegats en l’anomenada aliança #Unteilbar (indivisible, en català), que també han rebut el suport de moviments com l’ecologista Fridays for Future de Greta Thunberg.

La manifestació és una mostra més del rebuig popular i polític del pacte amb els ultres de l’AfD, que ha ocasionat un autèntic terratrèmol polític i s’ha cobrat la carrera d’Annegret Kramp-Karrenbauer, la successora d’Angela Merkel al capdavant de la CDU.

El terrabastall ha provocat també la dimissió del president de Turíngia, el liberal Thomas Kemmerich, i que les institucions en aquest land de l’antiga República Democràtica d’Alemanya (RDA) estiguin paralitzades des de fa tres setmanes, a l’espera que es desencalli la crisi. Dilluns totes les formacions amb representació al Parlament del land, tret de l’AfD, s’han convocat per trobar una sortida i, sobre la taula, tindran l’opció de tornar a convocar eleccions o que un govern en minoria intenti tirar endavant la legislatura.

“L’AfD és part del problema i mai no forma part de la solució”, ha proclamat Anna Spangenberg, la portaveu del moviment #Unteilbar. “Ens oposem a la normalització de les accions nacionalistes i racistes i apostem fermament per una societat oberta i solidària. Aquesta actitud ens uneix malgrat totes les diferències”.

També a l’antiga part oriental alemanya ha sigut un dia de manifestacions de signe contrari. Centenars d'antifeixistes han contraprogramat amb tambors, música i càntics la presència de grups neonazis que commemoraven el 75è aniversari del bombardeig de la ciutat de Dresden. Cada any els ultres convoquen l’anomenada Marxa Fúnebre, en què recorden la destrucció de la ciutat a la Segona Guerra Mundial en bombardejos de les forces aliades.