La Tunísia marginada es revolta contra l’austeritat

TunisEls vents de revolta tornen a bufar amb força a Tunísia, el país que fa exactament set anys va desencadenar l’anomenada Primavera Àrab en desfer-se del règim del dictador Ben Alí. Els últims dos dies, les manifestacions contra l’augment dels impostos recollit a la llei dels pressupostos per al 2018 han desembocat en violents enfrontaments amb la policia en almenys una desena de ciutats, totes pertanyents a regions marginades. De moment, el balanç és d’un manifestant mort, desenes de ferits i almenys 44 persones arrestades, segons el ministeri de l’Interior.

No és la primera onada de protestes socials que sacseja els fonaments del país magribí des de la revolució del 2011. Tot i haver superat amb èxit les principals fases de la transició democràtica -es va aprovar una Constitució per consens i s’hi han fet unes quantes eleccions lliures-, alguns dels problemes més greus que afectaven la Tunísia de Ben Alí continuen vigents. En tots aquests anys, cap dels governs electes ha estat capaç de reduir les escandaloses diferències de renda i d’infraestructures entre les regions més riques i les més pobres del país, de neutralitzar el mal de la corrupció i d’oferir perspectives de futur a una joventut alienada.

Precisament l’atur juvenil, que a les zones marginades s’enfila fins al 40%, és el problema de fons que esperona unes mobilitzacions que han esdevingut cícliques. En el cas actual, el desencadenant ha sigut l’aprovació d’un pressupost marcat per l’austeritat que provocarà un encariment de certs productes i serveis, com les trucades telefòniques i la benzina. La inflació ha anat escalant durant els últims anys, i ara ja se situa per damunt del 6%, mentre que els sous continuen estancats.

“A què esperem?”

“La llei dels pressupostos condensa els principals problemes del país: l’encariment dels preus, la falta de feina, el deteriorament dels serveis públics... Per això la nostra demanda central és que es retiri”, explica Wael Naur, un dels sis fundadors del moviment Fish Nastannau? (“A què esperem?”, en dialecte tunisià), que ha organitzat les manifestacions d’aquests dies. Ahir centenars de persones, la majoria joves, van respondre a la seva crida a Tunis i es van concentrar a la cèntrica avinguda Bourguiba.

“El poble vol la caiguda del pressupost!”, va ser el lema més popular entre els assistents, una lleugera variació del que va electrificar les masses àrabs fa set anys. En el discurs davant la multitud que va pronunciar Naur, un noi baix i prim que llueix una barba descuidada, també va ocupar un lloc important la denúncia de la repressió policial. Segons l’activista, des de la creació de Fish Nastannau? el 3 de gener, cinquanta dels seus membres han estat arrestats per la policia pel sol fet d’haver publicat manifestos i haver cridat a participar en les manifestacions pacífiques.

Els crits de “Ministeri de l’Interior, ministeri terrorista!” van ressonar amb força en el moment que va prendre la paraula Zeinab bin Ahmed, una activista de Tebourba, la localitat on va morir l’única víctima de la crisi actual. La noia va desmentir la versió difosa per les autoritats tunisianes, que asseguraven que la mort de Khomsi al-Ierfeni, un home sense feina, va ser a causa d’una malaltia crònica. “La manifestació era pacífica des de les tres de la tarda. Llavors la policia ens va començar a llançar gasos lacrimògens i ens van encerclar. En intentar dispersar-nos amb els cotxes, van atropellar el Khomsi”, va explicar ahir Zeinab bin Ahmed a l’ARA, un cop acabada la manifestació.

El govern tunisià va reaccionar com sol fer en aquests casos: demanant paciència a la població i deslegitimant els manifestants. Mentre el primer ministre, Yussuf Xahed, va afirmar que el 2018 seria “l’últim any difícil per als tunisians”, el portaveu d’Interior va qualificar de “vandalisme” les protestes, recordant que es van tallar carreteres i es van danyar alguns edificis públics. “Nosaltres diem als qui destrossen i als qui els inciten que per al govern l’única solució és l’aplicació de la llei. Estem disposats a escoltar, però tothom qui es vulgui manifestar ho ha de fer pacíficament”, va advertir Xahed en declaracions a una emissora de ràdio local.