Tunísia estrena primera ministra, una fita amb gust agredolç

BarcelonaDos mesos i mig després que el president de Tunísia, Kaïs Saïed, s'atorgués poders absoluts fent una lectura molt dubtosa de la Constitució, aquest dilluns s'ha presentat per fi un nou executiu amb el seu segell exclusiu. La primera ministra serà Najla Bouden Romdhane, una geòloga que havia exercit com a alt càrrec al ministeri d'Universitats. El seu nomenament és tota una fita històrica, ja que no només és la primera dona a ocupar aquest càrrec a Tunísia, sinó a tot el món àrab. Bouden presidirà un gabinet format per 24 ministres (16 homes i 8 dones) amb un perfil marcadament tecnocràtic.

Tanmateix, la condició històrica del nomenament s'ha vist deslluïda per la greu crisi política que travessa el país arran del cop de força del president, que la majoria de forces polítiques denuncia ja com un "cop d'estat". Tot i que semblava que les "mesures excepcionals" del president havien de ser per un temps reduït, tal com estableix l'article 80 de la carta magna per a les situacions de "perill imminent", Saïd les va convertir en indefinides a finals del mes de setembre.

A través d'un decret presidencial, Saïd va ordenar la suspensió de diversos capítols de la Constitució, a més de tots aquells que es contradiguessin amb els seus decrets. A més, va estendre de manera indefinida la congelació del Parlament i es va atribuir la capacitat d'aprovar normes amb rang de llei. Tunísia, l'únic país de les anomenades Primaveres Àrabs que havia escapat a cops d'estat i guerres civils, veu com la seva transició democràtica es troba davant un greu risc d'involució.

Manifestacions a favor i en contra

Per bé que en un primer moment la seves mesures van comptar amb el suport de la majoria de la població, amb el pas de les setmanes i la presa de noves mesures de caràcter autoritari la popularitat del president s'ha anat erosionant. Durant les últimes setmanes, s'han celebrat diverses manifestacions a favor i en contra de Kaïs Saïd al centre de la capital que han reunit diversos milers de persones, tota una expressió de la divisió que regna a la societat tunisiana. No obstant això, Saïd es nega a obrir cap canal de diàleg amb l'oposició, a la qual prefereix ignorar. De fet, va arribar a assegurar que les mobilitzacions a favor seu havien reunit 1,8 milions de persones, una xifra del tot inversemblant.

Davant un clima de tensió creixent, al nou executiu no li serà gens fàcil complir els seus objectius principals. En el seu discurs després de jurar el càrrec, Bouden en va citar tres: lluitar contra la corrupció, recuperar la confiança de la població en el govern i millorar el nivell de vida dels tunisians. Entre els ministres, moltes cares noves, la majoria alts càrrecs de l'estat, per bé que alguns ministres es mantenen en el càrrec, com Othman Jerandi al capdavant d'Afers Estrangers, o recuperen una cartera de la qual havien sigut cessats per l'anterior premier, com Taufik Charfeddine, un dels homes de màxima confiança del president.

El pròxim objectiu de Saïd serà esmenar o reescriure unilateralment la Constitució. El president detesta els partits polítics i aspira a implantar un nou sistema polític de democràcia directa de base local, però difícilment podrà aconseguir-ho sense el suport de la classe política, la societat civil i les cancelleries occidentals. Si persisteix en els seus plans, Tunísia s'encamina cap a un xoc de trens.