El TTIP, ferit de mort als dos costats de l’Atlàntic

Brussel·lesLa Unió Europea s’ha rendit davant l’evidència: l’acord comercial amb els Estats Units (TTIP, per les sigles anglès) ara mateix està ferit de mort. Després de la inesperada victòria de Donald Trump, defensor del proteccionisme, els ministres de Comerç dels Vint-i-vuit reunits a Brussel·les han admès la congelació de les negociacions i, de moment, no hi ha data perquè es puguin tornar a reprendre.

“Després de les eleccions als Estats Units ha arribat l’hora que la UE comenci a definir la seva política comercial”, va admetre ahir el ministre d’Afers Exteriors belga, Didier Reynders. La incògnita del que voldrà fer Trump amb el TTIP va planar ahir durant tota la reunió. “Ara són els Estats Units els que han de moure peça”, va admetre la comissària Cecilia Malmström. “Amb el nou president, realment, no sabem què passarà. És cert que la política comercial no és una de les grans prioritats de la nova administració -va admetre Malmström-. Sóc positiva, però també haig de ser realista: no es reprendran les negociacions fins d’aquí força temps”.

Brussel·les intenta mantenir l’esperança perquè Trump no s’ha pronunciat sobre les negociacions amb la UE, tot i que sí que ho ha fet contra l’Acord de Comerç Transpacífic (TTP, en anglès) i el NAFTA (amb Mèxic). Aquests dos tractats provoquen un important rebuig dins dels Estats Units, a diferència del TTIP, molt menys conegut allà que a Europa. Amb tot, el ministre belga creu que la UE ha d’esperar “una tendència més proteccionista” de Washington.

L’esperança que encara té Malsmtröm xoca amb el pessimisme del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que creu que “els vincles que uneixen els Estats Units i Europa es poden veure perjudicats”.

Berlín i París no volen ni sentir a parlar de reprendre les negociacions. Les eleccions del 2017 espanten els dos governs, sobretot perquè les forces populistes, que beuen de la mateixa ideologia de Trump, trepitgen els talons als seus partits tradicionals, que temen que el Front Nacional de Marine Le Pen i Alternativa per a Alemanya siguin capaços d’aglutinar la frustració i capitalitzar l’oposició que provoquen els tractats de lliure comerç entre l’electorat, que els veu com una amenaça per als seus llocs i condicions de treball. “Demanem la fi de les negociacions”, reclamava el ministre de Comerç Exterior francès, Matthias Fekl. Aquest pensament és compartit en moltes capitals europees. “No hi ha voluntat política, especialment ni d’Alemanya ni de França. És difícil que ara es pugui reprendre una negociació, perquè l’ambient no és favorable per firmar cap acord internacional”, expliquen fonts diplomàtiques.

L’acord comercial amb els Estats Units ja va començar amb mal peu. Després de tres anys de negociacions s’han celebrat quinze rondes en què s’ha avançat poc. Brussel·les sempre ha insistit que l’acord portarà creixement i inversió i mobilitzarà 2.000 milions d’euros anuals. Però les ombres no l’han parat de perseguir: la falta de transparència, l’aplicació de l’arbitratge internacional i la por que es redueixin els estrictes estàndards europeus de consum han provocat un rebuig molt ampli entre la ciutadania.