Un altre tsunami colpeja Indonèsia

JakartaEl grup de rock Seventeen estava tocant la seva segona cançó dalt de l’escenari a la platja de Tanjung Lesung, a l’illa indonèsia de Java, quan una onada gegant va arribar per darrere i s’ho va endur tot, i va llançar els músics i els seus instruments contra el públic. El baixista i el mànager del grup van morir i el cantant, Riefan Fajarsyah, intentava reprimir les llàgrimes ahir mentre difonia un missatge a Instagram en què explicava que la seva dona i tres membres de la banda havien desaparegut. Alguns assistents del concert van filmar l’instant del desastre: les imatges es van convertir ahir en unes de les més difoses del tsunami que va assolar dissabte la costa de l’estret de la Sonda, entre les illes indonèsies de Sumatra i Java. Mostren clarament la magnitud de la catàstrofe.

El grup de rock actuava per als familiars dels treballadors de l’empresa d’electricitat estatal, la Perusahaan Listrik Negara. Entre els assistents, almenys 14 persones van morir i 89 més han desaparegut. La regència de Pandeglang, que és on precisament hi ha la platja de Tanjung Lesung, va ser una de les zones més afectades pel tsunami, la causa del qual encara no se sap del cert, però les autoritats indonèsies l’atribueixen a un possible lliscament de terra submarí produït per l’erupció del volcà Anak Krakatoa. Es calcula que les onades van arribar fins als tres metres d’altura.

Balanç esfereïdor

Almenys 373 persones van morir i 1.459 van resultar ferides, però es preveu que la xifra de víctimes augmenti. Es calcula que almenys 128 persones continuen desaparegudes. Ahir a la nit continuaven les feines de rescat a contrarellotge per intentar trobar possibles supervivents i restablir el subministrament elèctric. La zona afectada va quedar completament a les fosques: la força del mar va escombrar pals d’electricitat, arbres i cotxes, arrossegats a una distància de fins a deu metres. Moltes carreteres també estan tallades i això dificulta les feines de salvament. El balanç provisional és esfereïdor: almenys 556 cases han quedat destruïdes o malmeses, a més de nou hotels, 60 botigues i 350 barques, segons va detallar ahir el portaveu de l’Agència de Mitigació de Desastres, Sutopo Purwo Nugroho.

El tsunami va passar a una hora fatídica: a dos quarts de deu de la nit, hora local (sis hores menys a Catalunya), quan la majoria d’indonesis eren a la platja disfrutant d’un cap de setmana especialment llarg, amb el pont de Nadal. A més, la zona afectada és molt turística: hi van molts estrangers i locals que viuen a la capital, Jakarta. I les autoritats no van alertar en cap moment del risc de tsunami: les sirenes d’alarma no van sonar.

“No tenim un sistema d’alerta de tsunami quan es desencadena a causa d’una esllavissada submarina o erupcions volcàniques”, va argumentar Nugroho. “El que tenim només ens avisa quan el tsunami és provocat per un terratrèmol”, va afegir el responsable governamental. El 28 de setembre un altre tsunami va sacsejar Indonèsia, en aquell cas l’illa de Cèlebes, a causa d’un sisme de magnitud 7,5, i les sirenes d’alerta tampoc van sonar.

Ahir, després del desastre, l’Agència de Mitigació de Desastres sí que va advertir la població perquè es mantingués allunyada de la costa pel risc de noves onades gegants, i fins i tot les sirenes d’alerta es van activar al matí per error. “Ha sigut a causa d’un problema tècnic”, es va justificar Nugroho, que també va informar que la situació d’emergència es mantindria com a mínim fins demà.

“Les persones evacuades que no tornin encara”, va insistir Rahmat Triyono, un oficial de l’Agència de Meteorologia, Climatologia i Geofísica. Per la seva banda, el president indonesi, Joko Widodo, que es presenta a la reelecció a l’abril, va ordenar mobilitzar totes les agències del govern per trobar supervivents i ajudar els ferits. El Programa Mundial d’Aliments (PMA) de les Nacions Unides va oferir ajuda ahir a l’executiu d’Indonèsia. “Si rebem una petició en aquest sentit, els nostres experts donaran suport al govern indonesi”, va declarar el seu portaveu, Herve Verhoosel. L’alta representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Federica Mogherini, també va assegurar que experts comunitaris “estan preparats per desplegar-se [a la zona afectada] si són sol·licitats”. Després del tsunami del setembre, que va provocar almenys 2.081 morts, les autoritats indonèsies van rebutjar l’ajuda estrangera.

Un volcà molt mortífer des del segle XIX

El volcà Anak Krakatoa es troba en una petita illa, situada prop de l’estret de la Sonda, entre Java i Sumatra. Es creu que el volcà, que estava en erupció, va expulsar lava, roques i sediments, que van lliscar cap al fons del mar i van generar les grans onades que van avançar fins a arribar al litoral de Java i Sumatra, tot i ser a desenes de quilòmetres de distància.

L’Anak Krakatoa és un volcà amb pocs anys de vida. El seu nom significa “fill del Krakatoa” en indonesi. El 1883 l’erupció del volcà Krakatoa va provocar un tsunami amb onades de 22 metres d’altura que van causar la mort de més de 36.000 persones. El volcà va desaparèixer sota el mar, però el 1927 les erupcions van començar altre cop i dos anys després va aparèixer l’illa de l’Anak Krakatoa, que cada any creix uns cinc metres. Alguns geòlegs opinen que un dia aquest volcà també esclatarà com ho va fer l’anterior.