Tsipras suma suports a un nou rescat que apuja impostos i redueix pensions

AtenesEl primer ministre grec, Alexis Tsipras, es va trobar ahir entre l’espasa i la paret en un dels moments més transcendents de la seva carrera política. “Entre una mala elecció i una de desastrosa, hem d’escollir la primera”, va dir per donar el tret de sortida a la reunió del seu grup parlamentari per tractar la proposta que va presentar Grècia a última hora de dijous a les institucions. La llista de reformes està molt a prop de la que van rebutjar diumenge els ciutadans en referèndum per àmplia majoria (61% a favor del no, 39% a favor del sí).

Les diferències les va defensar al Parlament el nou ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, que va destacar dos pilars fonamentals que fins ara no s’havien tingut en compte, i que ara seran condició necessària per tornar a negociar: un paquet destinat al creixement i el compromís de la reestructuració del deute. Això i la consciència que el país ha de trobar com sigui la manera de finançar-se han portat l’executiu a sol·licitar definitivament el tercer programa de rescat.

Cessions en punts clau

Per valor de 53.500 milions d’euros, que serviran només per retornar préstecs, el govern es compromet a augmentar impostos i reduir pensions. Cedeix en punts clau, com la reforma de l’IVA, acceptant un augment en els restaurants de fins al 23%, però manté hotels i menjar bàsic al 13%, que els socis demanaven apujar fins a la taxa màxima. També en les pensions pren decisions difícils i accepta eliminar progressivament les ajudes a les més baixes. A més, desincentiva la prejubilació, fins i tot a través de multes, amb l’objectiu d’endarrerir l’edat real de retirar-se fins als 67 anys. Tsakalotos no es va desentendre de les contradiccions. Si ningú ha exaltat el resultat del referèndum, va dir, és perquè es tracta d’un “acord molt difícil” i no és “moment per a celebracions i triomfalismes”.

A diferència d’ocasions anteriors, ahir quedava poc espai per a l’optimisme. “Fins on hem arribat, hi hem arribat junts. Ara o continuem plegats, o també marxem tots a la vegada”, va concloure Tsipras. El primer ministre desafiava així els seus servint-los el govern en safata. La trobada amb el partit havia de servir per fer pinya abans que a la mitjanit comencés el debat sobre el projecte de llei que, després de la votació, ha de donar al primer ministre el mandat de negociar el document a Brussel·les. Dels 162 diputats que formen la coalició, en necessita 151 per mantenir la majoria i durant les últimes 42 hores l’equip de govern no ha deixat d’esquerdar-se.

El soci de coalició, el partit nacionalista de dretes Grecs Independents, va aturar ahir la seva reunió per demanar explicacions a Tsipras. El descompte de l’IVA a les illes i el pressupost de Defensa eren les seves úniques línies vermelles, i la proposta les infringeix totes dues. A més, detalla que inclourà reducció de plantilla en les forces armades. Recentment, Tsipras havia comparegut davant de l’exèrcit per comprometre’s a no fer-ho.

Veus crítiques a Syriza

Des dels antípodes ideològics, el ministre d’Energia i representant de la Plataforma d’Esquerres de Syriza, Panaiotis Lafazanis, va arribar tard al grup parlamentari i s’hi va estar més aviat poca estona. Tot just entrar, els comentaris eren de clara insatisfacció. “El no del referèndum no pot convertir-se en un sí d’humiliació”, va etzibar als periodistes. Poc després, titllava la proposta d’incompatible amb el programa i de no oferir perspectives per a l’economia. Lafazanis s’ha manifestat reiterades vegades contra les privatitzacions. El text, però, parla de la venda immediata de ferrocarrils, ports, una autopista i els aeroports regionals, que vol adquirir una empresa alemanya.

Ahir a la tarda als carrers d’Atenes diversos grups d’esquerres donaven la raó al ministre. En tres manifestacions diferents es van poder veure el mateix tipus de pancartes: “Vam votar no. Ens portes un sí? Sembla que no vas escoltar-nos”. L’última enquesta, però, diu que aquesta no és l’opció majoritària. La va publicar ahir el mitjà Parapolitika i recull que un 71% dels grecs creuen que cal un acord ja, mentre que només el 21% volen que Tsipras es mantingui ferm.