Tsipras manté el referèndum i demana el no per afegir "pressió" a la negociació

BarcelonaEl primer ministre grec, Alexis Tsipras, manté el referèndum convocat per a aquest diumenge i ha demanat als grecs que votin 'no', en una compareixença en directe a la televisió. Això sí, ha deixat clar que el 'no' no significa sortir d'Europa, com han apuntat alguns líders comunitaris, sinó que "un 'no' vol dir més pressió sobre Europa" per negociar un millor acord. "El 'no' no suposa una ruptura amb Europa sinó un retorn a l'Europa dels valors", ha dit.

Tsipras ha dit que està decidit a mantenir-se "assegut a la taula de negociacions fins dilluns, després del referèndum", i ha afegit que si la reunió de l'Eurogrup d'aquesta tarda dóna passes endavant Grècia també es mourà. "Si la reunió de l'Eurogrup dóna un missatge positiu, nosaltres donarem un pas endavant immediatament", ha afirmat.

El primer ministre grec ha acusat les institucions internacionals de voler "asfixiar" econòmicament la població grega i ha apostat per "donar la veu al poble" grec en la consulta d'aquest diumenge. "Volen asfixiar la nostra gent i això és inacceptable per a una Europa de la solidaritat i de l'autorespecte", ha dit. "Mai hauria esperat que una Europa democràtica no entengués la democràcia", ha afegit.

Tsipras ha volgut tranquil·litzar el poble grec assegurant que "les dificultats seran temporals" i que les informacions que apunten que la proposta d'acord "és un ultimàtum per mantenir-se o no dins d'Europa" són "mentida".

El líder de Syriza s'ha mostrat dur amb els creditors, per forçar el 'corralito' aquest dilluns. “Mai m'hauria pensat que una Europa democràtica no donés temps ni espai [per celebrar el referèndum ]. És una desgràcia que vegem aquestes escenes vergonyoses perquè han tancat els bancs justament quan hem donat la veu al poble".

En el seu discurs d'aquesta tarda de dimecres, Tsipras no ha aclarit, però, quins canvis o concessions estaria disposat a fer. El primer ministre grec ha parlat després d'haver enviat una última proposta als responsables de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE) en què accepta gairebé totes les exigències plantejades pels creditors en la seva última oferta de divendres.