Tsipras, policia fronterer de la UE

BarcelonaMés de 42.000 refugiats estan registrats a Grècia, on han quedat atrapats pel tancament de fronteres que s’ha produït en cadena a la ruta dels Balcans les últimes setmanes. Les imatges del camp de refugiats d’Idomeni, on 15.000 persones esperen en va que s’obri el pas per la frontera amb Macedònia, són la cara més visible d’aquesta Grècia reconvertida en pati del darrere de la UE i condemnada a estar en la primera línia de les dues crisis que colpegen Europa: l’austeritat i els refugiats. El país més afectat per la crisi del deute, que ha pagat la seva pertinença a l’eurozona amb el desmantellament dels serveis públics i una dràstica caiguda de les condicions de vida dels treballadors i les classes mitjanes, té la mala sort de trobar-se geogràficament en l’encaix entre Europa i el Pròxim Orient, avui la zona més violenta del planeta.

Si fa uns mesos Berlín i altres capitals europees amenaçaven el govern d’Atenes de deixar el país fora de la zona Schengen (la nova versió del Grexit, després de les advertències d’expulsió de la zona euro) per no haver vigilat les seves fronteres, ara han canviat el to. La setmana passada la Comissió Europea va concedir a Grècia 700 milions d’euros per afrontar l’emergència humanitària, una decisió sense precedents dins les fronteres de la UE. Dilluns, a la cimera de la UE amb Turquia, els caps d’estat i de govern acordaven “donar suport a Grècia en aquest difícil moment”. I afegien: “Farem tot el que sigui a les nostres mans per ajudar a gestionar aquesta situació”.

De l’amenaça a l’ajuda

El gir s’explica perquè els socis europeus esperen d’Atenes un paper de vigilant de les fronteres exteriors. “Hem passat del llenguatge de l’amenaça a oferir ajuts i ara es tracta de convertir Grècia en el braç executor dels retorns”, apunten fonts comunitàries. L’acord preveu que tots els refugiats i immigrants que arribin a Grècia siguin retornats a Turquia. I això es farà en virtut de l’acord bilateral entre Atenes i Ankara. Des d’un punt de vista legal i també polític, qui executarà la decisió de retornar al punt de sortida les famílies que s’han jugat la vida a les pasteres de l’Egeu serà el govern grec. Paradoxes de la història: el govern d’Alexis Tsipras, el primer de l’esquerra alternativa catapultat al poder amb la seva promesa d’acabar amb l’austeritat i plantar cara a la UE dels bancs, s’ha convertit, poc més d’un any després, en l’executor de les dràstiques retallades que va acceptar amb el tercer rescat del país. I ara, a més, en el guardià de les fronteres europees.

Algunes veus alerten del preu de renunciar als principis. “Grècia afronta avui un profund dilema moral: o accepta els refugiats respectant la Convenció de Ginebra i s’arrisca a acumular aquesta gent durant un temps indefinit o simplement aplica les polítiques excloents de la UE per continuar a la zona Schengen a qualsevol preu”, explica des d’Atenes Dimitris Christopoulos, vicepresident de la Federació Internacional de Drets Humans.

Tsipras encara no ha jugat la carta dels refugiats per reclamar l’alleugeriment de les condicions del rescat i ha preferit demostrar que fa els deures. Ahir mateix la cancellera Angela Merkel demanava no deixar caure els grecs en el caos. “Ens hem de preguntar a què respon aquesta preocupació d’alguns socis -escriu al portal grec Macropolis el periodista Nick Malkoutzis-. ¿Al fet que la imatge de la UE com un bloc progressiu de països il·lustrats quedi tacada per una crisi humanitària en un estat membre? ¿O el que realment els alarma és que el govern grec, sotmès a una altra ronda de tenses negociacions pel rescat no pugui fer de guardià de la porta d’entrada d’Europa, que és el paper que li han assignat?”