Trump té un compte bancari a la Xina, on ha pagat més impostos que als EUA en els últims anys

BarcelonaLa Xina va tornar a ser aquest dimecres camp de batalla de la campanya electoral a la presidència dels Estats Units. Mentre Donald Trump insistia en denunciar des del seu Twitter els suposats negocis “corruptes” del fill del seu oponent, Hunter Biden, a la Xina, el New York Times revelava en una nova peça d’investigació els lligams econòmics del president amb el gegant asiàtic, on fins i tot manté obert un compte bancari. Segons documents financers del president als quals ha tingut accés el rotatiu, Trump va passar una dècada sencera intentant impulsar projectes empresarials a la Xina i va obrir un compte en aquell país a través de l’empresa Trump International Hotels Management LLC. És més, entre el 2013 i el 2015, aquesta empresa de Trump va pagar fins a 188.561 dòlars en taxes (gairebé 160.000 euros), mentre que als Estats Units -segons el mateix diari- el president no ha pagat impostos en 10 dels 15 anys i només va pagar 750 dòlars de les seves declaracions de la renda dels anys 2016 i 2017. La documentació fiscal també prova, segons el rotatiu, que Trump va invertir almenys 192.000 dòlars en cinc empreses encarregades de signar acords al mercat xinès. Per aquestes companyies va declarar a la Hisenda nord-americana 97.400 dòlars en despeses de negoci, les quals inclouen pagaments fets el 2018, quan Trump ja era president dels Estats Units.

L’advocat de la Trump Organization, Alan Garten, va confirmar al mateix diari que la firma “va obrir un compte en un banc xinès amb oficines als EUA per tal de pagar impostos locals”, però assegurava que “no es va arribar a materialitzar mai cap acord” de negoci i que “des del 2015 l’oficina ha estat inactiva”, tot i que el compte es manté obert.

Una nova bomba mediàtica que feia esclatar un dels pilars de la campanya del president: la seva retòrica agressiva contra la Xina, amb la qual manté oberta una guerra comercial i a la qual responsabilitza de la pandèmia de covid-19 per haver ocultat informació sobre el que ell anomena el “virus xinès”, i l’intent de presentar Joe Biden com algú que vendrà el país als xinesos. Els seus mitjans afins, com la web d’ultradreta Breitbar, insisteixen aquesta mateixa setmana en denunciar suposats negocis del fill de Biden, Hunter Biden, en països com la Xina o Ucraïna en el temps que l’avui candidat demòcrata era vicepresident. Amb tot, la informació fiscal de Biden, aquesta sí que presentada per ell mateix a l’opinió pública, no mostra cap negoci a la Xina ni cap relació econòmica amb aquell país.

Nou cara a cara

Amb aquesta nova revelació sobre la taula pot ser que Trump sí que agraeixi que la política exterior no sigui un dels temes a tractar en l’últim debat presidencial que aquesta nit l’enfrontarà amb Joe Biden. El president havia posat el crit al cel per la selecció de temes que va fer la moderadora del debat, la presentadora d’NBC News Kristen Welker, que inclouen el covid-19, el racisme, la seguretat nacional, el canvi climàtic, el lideratge i les famílies nord-americanes. Trump ja va titllar dilluns aquests temes d’“esbiaixats” en favor de Biden i al·legava que permetien al demòcrata defugir preguntes sobre la Xina.

Però a la llarga llista de periodistes -i sobretot periodistes dones- atacats públicament pel president des del seu compte de Twitter s’hi va sumar ahir un altre nom, el de la presentadora del programa 60 minutes de la CBS, Lesley Stahl. El president Trump, de fet, va donar per acabada de mala manera l’entrevista que Stahl li feia ahir a la Casa Blanca. Trump va marxar de l’entrevista abans d’hora i després no es va presentar a la gravació pactada amb el seu vicepresident Mike Pence, també per a 60 minutes. Poc després, Trump tuitejava imatges de la presentadora “sense mascareta a la Casa Blanca” després d’entrevistar-lo i amenaçava amb penjar tota la gravació abans de l’emissió del programa per demostrar com havia sigut de “falsa i esbiaixada” l’entrevista. El cap de gabinet del president, Mark Meadows, negava que Trump hagués marxat a mitja entrevista, però s’afegia a les acusacions contra la tendenciositat de Stahl. Segons altres mitjans, com la CNN, Trump havia donat per acabada la conversa perquè no li agradaven les preguntes que li feien: la majoria sobre el covid.

Obama, l’as a la màniga de Biden

La campanya de Joe Biden va fer mà dimecres de l’artilleria pesada en un dels estats clau d’aquestes eleccions, com és Pennsilvània, i va enviar l’expresident Barack Obama a fer un míting a Filadèlfia. L’endemà del míting de Donald Trump a Erie, a l’altre extrem del mateix estat, Obama hi anava a parlar directament als votants negres i a apel·lar la gent a votar per avançat, segons van dir des de la campanya de Biden. La carta d’Obama mostra com és de decisiu per al recompte final de la nit electoral aquest estat, que el 2016 se’n va anar a Donald Trump per només 44.000 vots. Obama, que va guanyar en aquest estat les dues vegades, està donant tot el seu suport a la campanya de Biden, amb diversos anuncis televisius, amb la seva dona Michelle Obama, i amb diverses recaptacions de fons per a qui va ser el seu vicepresident.