Un alt diplomàtic nord-americà acusa Trump de retenir l'ajuda a Ucraïna a canvi d'investigar Biden
És el testimoni més perjudicial per al president dins del procediment d''impeachment'
WashingtonMentre als mitjans i les xarxes socials es discutia sobre l'última sortida de to de Donald Trump, el diplomàtic nord-americà de més rang a Ucraïna, William Taylor, oferia davant dels congressistes el testimoni més nociu fins ara per a la sort del president i el seu possible impeachment.
Al mateix temps que es debatia la queixa de Trump d'estar patint un "linxament", en un país on els afroamericans hi van ser sotmesos, Taylor oferia a porta tancada un detallat relat de com el president havia ordenat retenir l'ajuda militar a Ucraïna a canvi que el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, es comprometés públicament a obrir diverses investigacions de les quals podria obtenir rèdit electoral. Entre les quals, una a l'exvicepresident Joe Biden, actual precandidat demòcrata a les eleccions presidencials de l'any que ve.
El testimoni és demolidor per a Trump perquè Taylor va oferir detalls concrets sobre el principal motiu de sospita pel qual els demòcrates van obrir la investigació de cara a un possible impeachment: que el president va posar en risc la seguretat nacional al congelar l'ajuda militar a Ucraïna per fer enfront de la invasió russa de l'est del país -391 milions de dòlars aprovats pels dos partits al Congrés- amb un objectiu electoralista.
El currículum del diplomàtic, funcionari des de temps de Ronald Reagan, nomenat ambaixador a Kíev per George W. Bush, posa difícil als republicans adjudicar una motivació partidista, tal com es va afanyar a fer la Casa Blanca amb un comunicat en què va insistir en denunciar "una campanya de difamació coordinada per congressistes d'extrema esquerra i buròcrates radicals que no han estat elegits i que estan duent a terme una guerra contra la Constitució". Buròcrates com Taylor, reclutat al maig pel mateix secretari d'Estat de Trump, Mike Pompeo, després que el president ordenés la sortida de Kíev de l'ambaixadora Casa Yovanovitch, vista aparentment com un obstacle per als plans del president.
Malgrat que va comparèixer a porta tancada, el testimoni inicial de William Taylor es va filtrar als mitjans. Hi va assegurar que Gordon Sondland, actual ambaixador dels EUA davant la Unió Europea i generós donant de la campanya de Donald Trump sense experiència diplomàtica, "em va dir que el president Trump li havia comunicat que vol que el president Zelenski declari públicament que investigarà Burisma", l'empresa en la qual va treballar el fill de Joe Biden. "De fet", va explicar Taylor, "l'ambaixador Sondland va dir que tot depenia d'aquest anunci, inclosa l'[entrega de] l'ajuda de seguretat". És a dir, els diners retinguts per Trump.
On Taylor va interpretar un quid pro quo que jugava amb elements clau de la política de seguretat nacional, Sondland va justificar el president. Segons Taylor, l'ambaixador ho va comparar amb un "empresari" que abans de "signar un xec a algú que li deu alguna cosa", s'assegura que aquest li "saldi el deute". Costa de creure que Zelenski, que porta tot just mesos a la presidència, tingués algun deute amb Trump.
Durant el seu testimoni, el diplomàtic va explicar que Sondland formava part d'un "canal informal" de comunicació del govern nord-americà amb Ucraïna en què també participaven l'advocat de Trump, Rudy Giuliani; l'enviat especial a Ucraïna, Kurt Volker -que va dimitir fa unes setmanes-, i el secretari d'Energia, Rick Perry. Canal "altament irregular" que tenia com a únic objectiu pressionar Ucraïna perquè posés en marxa les investigacions que exigia Donald Trump.
En un altra patacada a la defensa de la Casa Blanca, el New York Times publica aquest dimecres que funcionaris d'Ucraïna van conèixer a principis d'agost que l'ajuda militar havia estat congelada, cosa que debilita l'argument republicà que no hi va poder haver quid pro quo si Ucraïna no sabia que els diners estaven retinguts.