Trump podria trencar l'acord nuclear amb l'Iran: les claus de la decisió
Si les intencions dels EUA es confirmen, augmentaria l'amenaça nuclear al Pròxim Orient
BarcelonaDonald Trump torna a tenir el món en suspens. Aquest dimarts a les vuit del vespre –hora catalana– s'espera que anunciï si es manté o no dins l'acord nuclear amb l'Iran. Així ho va comunicar, com ja és costum, a través d'un tuit. "Demà a les dues de la tarda [hora nord-americana] anunciaré la meva decisió sobre l'acord amb l'Iran des de la Casa Blanca", deia el missatge.
La majoria d'experts, també diplomàtics de diversos països, creuen que el president nord-americà optarà per trencar el pacte i, probablement, reiniciar les sancions econòmiques a l'Iran. En cas que aquesta possibilitat es confirmi d'aquí unes hores, la decisió de Donald Trump es convertirà en la maniobra més important, i amb més conseqüències, que el líder nord-americà ha protagonitzat en els seus 15 mesos al capdavant del país. Primer, perquè arruïnarà l'èxit internacional més gran del mandat de Barack Obama i, segon –i principalment–, perquè podria complicar encara més la situació al Pròxim Orient i atiar la situació d'amenaça nuclear.
L'acord de Barack Obama
L'objectiu de l'acord nuclear amb l'Iran era clar: evitar l'accés de Teheran a la bomba atòmica i, per tant, reduir les possibilitats que el govern de Hassan Rouhani utilitzés el seu polèmic programa d'energia nuclear amb finalitats bèl·liques. Després de més de dos anys de negociacions, el 14 de juliol de 2015, l'Iran i cinc potències mundials –els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i Alemanya– van signar, finalment, el tracte. A canvi que Teheran limités el seu programa nuclear, Occident es comprometia a aixecar les sancions econòmiques que, fins llavors, pretenien frenar el creixement del país iranià.
Del pacte se'n desprenia també una lectura simbòlica: significava un acostament entre els Estats Units i l'Iran després d'anys d'hostilitat i cert enfrontament a partir de la Revolució Islàmica del 1979.
Si l'acord s'ha complert o no també ha generat polèmica els darrers anys. Tot i que l'Iran ha afirmat en tot moment que han estat fidels al tracte i que no l'han vulnerat, algunes veus crítiques, sobretot Israel –gran rival i enemic de Teheran–, han assenyalat que Rouhani segueix potenciant el seu programa nuclear clandestinament. En diverses ocasions, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha apuntat que la signatura de 2015 no va posar fi al programa nuclear, sinó que únicament l'ha posposat gràcies a la recuperació econòmica que el pacte significa per a l'Iran.
Malgrat això, Els Estats Units, durant el mandat d'Obama, asseguraven que l'Iran estava complint amb els requisits del tracte. Però tot va canviar quan Donald Trump va arribar al poder fa poc més d'un any. L'actual president nord-americà va mostrar, ja d'entrada, la seva disconformitat, i fins i tot el va qualificar com el "pitjor acord" que s'ha signat mai. Per tant, que Trump pogués tenir la intenció d'abandonar-lo no era, ni molt menys, una idea escabellada.
El gegant iranià
I és que la creixent influència de l'Iran al Pròxim Orient dota de certa desconfiança les intencions de Rouhani. Els últims anys la presència de Teheran en els punts més calents de la regió s'ha multiplicat. Una mostra han estat les recents eleccions al Líban, on la victòria de Hezbol·lah ha evidenciat la presència iraniana fora de les seves fronteres. I això afegeix tensió a l'enfrontament entre l'Iran i Israel, aliat dels Estats Units, que els últims mesos han intercanviat fins i tot foc militar en territori sirià.
A la Casa Blanca, i atiada per Donald Trump, l'hostilitat envers l'Iran és palpable. També la desconfiança que al·lega Trump. El govern nord-americà, que tem una traïció de Teheran, exigeix un acord més dur, amb més restriccions i d'una durada més llarga, o fins i tot permanent. Si no es revisa i s'actualitza l'acord, els Estats Units l'abandonaran: o tot o res.
De fet, el president nord-americà ha expressat moltes vegades aquesta intenció, que respon a la voluntat de reduir el poder de l'Iran i la seva creixent influència a la regió.
La resposta de les altres potències
Tot i que encapçalat pel paper dels Estats Units, l'acord del 2015 també el van signar Rússia, la Xina, el Regne Unit i Alemanya. Durant les últimes setmanes, i conscients de la més que possible decisió de Trump, alguns d'aquests països han intentat convèncer el líder nord-americà perquè no abandoni el pacte. Un dels presidents que s'ha pronunciat amb més insistència ha estat el francès, Emmanuel Macron.
Aprofitant la recent trobada amb Donald Trump, Macron ha reiterat que "els Estats Units consideren que és un mal acord", però que "quedar-se sense res no seria [una opció] millor". "Jo tampoc estic satisfet amb l'Iran i vull reduir la seva influència a la regió i lluitar contra els míssils balístics. La meva idea és continuar amb el pacte mentre no tinguem una opció millor, i complementar-lo amb mesures de contenció regional i balística", va explicar el president francès, que no s'ha mostrat gens optimista amb la intenció de Trump i ha insinuat que creu que els Estats Units acabaran abandonant el tracte.
Des de Washington, el ministre d'Afers Estrangers britànic, Boris Johnson, també feia l'últim intent de convèncer Trump. "El pla B no em sembla particularment ben desenvolupat", va dir Johnson a la Fox, alertant que l'alternativa per contenir Teheran de desenvolupar l'arma atòmica és una via "militar" que "de moment no sembla viable". Abans, el Regne Unit, amb Theresa May, i Alemanya, amb Angela Merkel, també havien fet pressió per mantenir els EUA dins l'acord.
La posició iraniana
A l'altra banda del tauler de joc, la resposta de l'Iran també ha sigut l'amenaça. Hassan Rouhani ha advertit que els Estats Units "se'n penediran" si trenquen l'acord, i no ha amagat que el seu país "es resistirà ferotgement" als intents dels EUA de limitar la seva "influència a la regió o globalment".
El líder iranià va assegurar que l'acord nuclear podria seguir vigent tot i la fugida dels nord-americans, sempre que –això sí– els seus interessos estiguin garantits per la resta de membres del pacte. "Si això no es pot garantir, tindrem els nostres plans", va apuntar Rouhani, que ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat a la població afirmant que el seu govern té "les decisions necessàries per als diferents escenaris".
Un dels altres punts clau de l'entramat és el paper d'Israel. El govern iranià sosté el discurs que el govern de Netanyahu fa temps que pretén perjudicar els interessos de l'Iran. Expliquen que Israel ha iniciat una campanya d'acusacions falses contra Rouhani, i que ha intentat convèncer els Estats Units perquè abandonin l'acord nuclear.
Una nova crisi nuclear?
Les conseqüències de la més que probable sortida dels Estats Units del pacte podrien intensificar les tensions entre aquests dos països, l'Iran i Israel i, de retruc, la situació de la regió. Diversos escenaris del Pròxim Orient, com el Líban, Síria o el Iemen, podrien presenciar en primera persona el camí cap a una realitat més hostil.
Però la conseqüència que més preocupa és que, a partir d'aquest suposat gest de Trump, l'Iran es converteixi en una nova amenaça nuclear. Amb els intents de desnuclearització de Corea del Nord a l'horitzó, l'Iran podria protagonitzar una nova crisi nuclear que faria ressorgir la possibilitat d'una cursa nuclear al Pròxim Orient. I qui sap si al món.