Trump trenca el somni de milers d’americans

Nova YorkDesprés de dies d’esperar una decisió sobre el futur de 800.000 joves que formen part de l’anomenat programa DACA, l’administració del president Donald Trump va informar ahir que rescindeix aquest programa aprovat per Barack Obama. El fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, va ser l’encarregat de fer l’anunci: “El programa va ser creat de manera unilateral i va generar una gran controvèrsia i preocupació per la seva legalitat”, va argumentar. Trump es va limitar a escriure a Twitter: “Congrés, prepara’t per fer la feina - DACA”.

El programa DACA, aprovat el 2012, protegeix de la deportació -i els dona permís de treball- joves que van arribar quan eren petits als Estats Units amb els seus pares. Uns 800.000 joves es beneficien del programa i són popularment coneguts també com a dreamers (“somiadors”, en anglès). Aquests joves estan completament integrats a l’estil de vida nord-americà i tenen pocs vincles amb els seus països d’origen.

Després de l’anunci d’ahir, no s’acceptaran més sol·licituds per a aquest programa i els que ara en són beneficiaris perdran el seu estatus legal el març del 2020 si el Congrés no fa cap llei que els garanteixi protecció legal. El programa morirà oficialment el 5 de març del 2018 i els que poden renovar-lo tenen de límit només fins al 5 d’octubre.

Acabar amb el DACA va ser una de les promeses més fermes de Trump durant la seva campanya electoral, però un cop a la Casa Blanca no ho va fer tot i tenir el poder de cancel·lar-lo a l’instant. Davant la incapacitat d’avançar en la reforma migratòria, Obama va optar, via executiva, per crear aquest programa, que protegia alguns joves. Per a molts republicans aquesta ordre va ser inconstitucional i violava les lleis d’immigració.

El president canvia d’opinió

Al febrer Trump va confessar que era una decisió “molt dura” suspendre el programa DACA i que sentia simpatia pels dreamers. A l’abril, en una entrevista a Associated Press, va assegurar: “No perseguim els dreamers, perseguim els criminals”. Però la facció més conservadora del seu partit, que està dividit en aquest tema, ha pressionat fort. Deu fiscals generals, liderats pel fiscal de Texas, Ken Paxton, van llançar un ultimàtum amenaçant d’impugnar el DACA si el president no rescindia el programa. A més, Sessions va comunicar en privat a Trump que seria molt difícil poder defensar el DACA als tribunals.

Algunes veus del Partit Republicà com el portaveu de la Cambra de Representants, Paul Ryan, han demanat a Trump que no cancel·li el programa i que ho deixi en mans del Congrés. Els senadors republicans per Utah i Arizona, Orrin G. Hatch i Jeff Flake, també s’hi han mostrat a favor. Gegants tecnològics, liderats per Mark Zuckerberg, també han fet arribar una carta a Trump demanant que no suspengui el programa. La carta estava firmada per 400 líders d’empreses, entre els quals Meg Whitman de Hewlett-Packard, Jack Dorsey de Twitter i Tim Cook d’Apple. A l’escrit explicaven que els dreamers són imprescindibles per al futur i la competitivitat de les empreses nord-americanes.

Segons dades del Pew Research Center, Texas és el segon estat amb més dreamers després de Califòrnia. Davant de la tragèdia de l’huracà Harvey, activistes a favor dels immigrants consideren que és molt greu que Trump deixi sense estatus tants joves que formen part de moltes famílies afectades per la tragèdia.

Per poder formar part del DACA els joves han de demostrar que van arribar als Estats Units amb els seus pares quan eren menors de 16 anys, que tenien menys de 31 anys el 2012 i que complien certs requisits, com no tenir antecedents criminals i estar estudiant. El programa es renova cada dos anys. Gràcies al DACA, molts joves han pogut anar a la universitat sense haver de pagar les matrícules d’estudiant internacional -que són molt més cares-, han pogut sol·licitar beques i han aconseguit feines més ben pagades.

La veu dels beneficiaris

“La feina que fem moltes persones dins el marc del DACA té conseqüències per a tota la comunitat perquè sovint són feines que ajuden altres immigrants a integrar-se”, explica la Karla, una beneficiària del DACA resident a Nova York. “Per exemple, jo ensenyo anglès en una escola”, explica. El Diego, el germà de la Karla, que va arribar als EUA quan només tenia 5 anys, explica: “Aquest país és casa meva, mai més he tornat a Mèxic des que en vaig marxar quan era petit”. Ara té por d’haver de treballar a l’ombra i tenir problemes per guanyar-se la vida.

En una carta publicada al New York Times, Ricardo Aca, un altre dreamer a punt de graduar-se, escrivia: “Abans de l’ordre executiva DACA no podia trobar feina legalment, no podia tenir la identificació de l’estat, no podia sol·licitar cap beca, i viatjar era un risc”.

Organitzacions civils i les persones afectades han protestat durant les últimes setmanes perquè no es deixi a l’ombra joves que tenen carreres i vides formades als Estats Units. Ahir desenes de persones també van protestar davant de la Torre Trump, a Nova York. La policia va detenir onze manifestants.

A més, el govern té ara una base de dades amb la informació personal de 800.000 joves, les seves empremtes digitals i les direccions d’on viuen. Associacions proimmigrants temen que aquest fet faci aquestes persones més vulnerables a les deportacions. “És una bufetada a la cara que ens diguessin que podíem donar la nostra adreça, informació personal i empremtes com a indocumentats i que mai ens passaria res, i que ara eliminin el programa sense garantir-nos protecció contra la deportació”, continua denunciant la Karla.

Victoria Matey, que viu a la ciutat de Bellingham, a l’estat de Washington, també és beneficiària del DACA i una de les activistes que s’han mobilitzat per defensar-lo: “Estem en pànic -declara-. Tinc por de perdre les dues feines que tinc i de no poder anar més a la universitat, però també tinc molt clar que les nostres famílies van arribar molt lluny sense el DACA i que no deixarem que ens prenguin les oportunitas”.