Trump també qüestiona Netanyahu: "No estic segur que m'agradi com ho estan fent"

WashingtonFa setmanes que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, viu impassible sota la tromba de crítiques que li cauen per part del president Joe Biden i els demòcrates, encara que no sembla que això li farà perdre el son mentre els Estats Units continuïn enviant armes a Israel, com les 2.000 bombes i 25 caces que va aprovar en secret Washington fa uns dies. Que Biden elevés el to contra Israel per la mort dels set cooperants de World Central Kitchen era esperable per a Netanyahu. El que potser no havia vist venir eren les crítiques de l'expresident Donald Trump, cosa que ha fet aixecar les orelles a alguns sectors del govern israelià.

"Heu de posar fi a la guerra i tornar a ser el gran país que éreu". La frase pertany a Trump. Malgrat que durant la seva administració sempre va tenir molt bona sintonia amb Netanyahu, el nord-americà no va tenir manies a l'hora d'expressar-se així amb dos periodistes israelians que van viatjar a Palm Beach (Florida) per entrevistar-lo. Poc després que es publiqués l'entrevista a finals de març, els ajudants de Trump van córrer a intentar apagar l'incendi dient que s'havia malinterpretat el missatge de l'expresident i van insistir que Trump dona total suport al dret d'Israel a defensar-se.

Però Trump ha tornat a mostrar-se igual de crític aquest dijous en una entrevista amb el presentador de ràdio Hugh Hewitt: "Han de superar-ho, i ho han de fer ràpidament, perquè hem de tornar a la normalitat i a la pau". L'expresident ha advertit a Israel que "està perdent la guerra de les relacions públiques". "No estic segur que m'agradi la manera com ho estan fent", ha afegit. Durant aquesta mateixa entrevista, quan el locutor li ha preguntat dues vegades si "està 100% amb Israel", Trump no ha donat una resposta explícita, sinó que ha fugit d'estudi.

Entrevistador: Però encara està al 100% amb Israel? Van aconseguir els acords d'Abraham, que van ser el primer acord de pau des de Sadat [Anwar el-Sadat].

Trump: Correcte.

Entrevistador: Llavors, doncs, encara està al 100% amb Israel? I quin és el seu consell a Netanyahu més enllà de posar fi [a la guerra] de pressa?

Trump: Bé, aquest és tot el consell que puc donar. Vull dir, aquest és el consell. Ha d'acabar-ho i ha de tornar a la normalitat.

Com bé cita Hewitt, durant la seva presidència Trump va impulsar els acords d'Abraham el 2020 per aconseguir la normalització de les relacions entre Israel i alguns països àrabs com els Emirats Àrabs, Bahrain i el Marroc. L'últim cop que els Estats Units havien mediat en un acord similar a l'Orient Mitjà havia estat el 1994 entre Israel i Jordània. Aquests acords formarien part d'un pla a llarg termini per aconseguir la pacificació de la zona i arribar a la solució dels dos estats. L'entesa entre Israel i els Estats Units durant l'administració Trump va ser tan gran que Netanyahu va arribar a afirmar que el vincle entre els dos socis era "més fort que mai". Amb tot, al final del mandat Trump sembla que les relacions entre els dos líders van començar a deteriorar-se.

Igual que Europa escolta atentament les declaracions de Trump sobre l'OTAN i Ucraïna per la possibilitat que torni a ocupar el despatx Oval, Israel també pren nota de les seves paraules. Alguns sectors de la dreta israeliana estan preocupats perquè si Trump torna a ser president els Estats Units deixin de ser un aliat tan fiable com va ser durant la seva primera presidència, segons exposa el New York Times. Més enllà de signar els acords d'Abraham, Trump va permetre a Netanyahu fer quasi tot el que volia, com ara traslladar l'ambaixada nord-americana a Jerusalem.

Pressió retòrica, de moment

El canvi de postura de Trump se suma a les crítiques de Biden (de fet, les supera) i fa una pinça sobre Netanyahu. Si les relacions amb els Estats Units ja no estaven passant pel seu millor moment i cada cop es fa més palès el desig de Washington de canviar d'interlocutor, les paraules de Trump arriben en un moment en què sembla que el primer ministre israelià cada vegada està més sol.

Amb tot, també es tracta d'una pressió retòrica que cal posar en quarantena: Trump fa aquestes declaracions des de l'oposició, mentre que les files internes del Partit Republicà segueixen insistint que s'ha d'ajudar Israel a posar fi a Hamàs, i Biden es mostra "indignat" i amb "el cor trencat" de cara a la galeria mentre segueix enviant armes. A part de les 2.000 bombes i els 25 caces que es van enviar en secret, aquest dijous també s'ha conegut que el mateix dilluns que Israel va matar els set cooperants de WCK el govern nord-americà havia autoritzat l'enviament de més bombes a l'estat hebreu.

La gran pregunta que ara plana sobre el Capitoli és si realment la mort dels set cooperants de WCK (i no la de més de 32.000 palestins) serà el punt d'inflexió per restringir l'enviament de més armes a Israel. Al Congrés, alguns dels membres del Partit Demòcrata estan sospesant si utilitzar la seva força per augmentar la pressió sobre Biden a l'hora d'enviar armes a Israel i posar-li més condicions.