La decisió de Trump posa més llenya al foc. I ara què?

BarcelonaLa decisió de Donald Trump de retirar-se de l’acord nuclear amb l’Iran era esperada, però amenaça de generar una nova espiral de violència al Pròxim Orient i d’incrementar la tensió entre Washington i les potències europees, així com amb Rússia i la Xina. El president iranià, Hassan Rouhani, ha reaccionat a la decisió de Trump assegurant que el pacte pot sobreviure amb el suport dels socis europeus, la Xina i Rússia. Però també ha ordenat a la seva agència d’energia atòmica que es prepari per reprendre el programa d’enriquiment d’urani a nivell industrial per si la diplomàcia acaba fracassant. “És una guerra psicològica i no permetrem que Trump guanyi. Estic content que l’ésser molest hagi deixat l’acord”, ha dit.

Quin impacte tindrà sobre l’Iran?

La decisió de Trump posa en una posició difícil el president de l’Iran Hassan Rouhani, que havia venut internament l’acord nuclear com un èxit que permetia posar fi a les sancions internacionals, recuperar l’economia i trencar amb l’aïllament de Teheran. “La inflació havia arribat al 42% i els ultraconservadors [encapçalats pel líder suprem Ali Khamenei] van acceptar negociar amb els Estats Units, que consideren el diable, però alertant que al final no sortiria bé. Si l’acord falla queda com un error de Rouhani, no del règim”, explica Massoud Sharifi Dryaz, professor de la UAB. “Fa setmanes que els ultraconservadors tenen una postura molt bel·ligerant, i parlen fins i tot de sortir del Tractat de No Proliferació Nuclear i d’incrementar el programa de míssils. Fa un mes que l’economia està paralitzada a l’espera de la decisió de Trump.

Rouhani confia que les empreses europees no marxin, i que els altres actors clau, com Rússia, la Xina i l’Índia, li evitin tornar a caure en el desastre econòmic. Però si torna la inflació es preparen les condicions per a l’esclat de protestes com les del desembre-gener passats. “El resultat dependrà de la política que apliquin el govern i els Guardians de la Revolució per controlar la gent i l’economia, però el que queda clar és que Rouhani tindrà menys marge de maniobra”, apunta. Sharifi recorda que, tot i que amb l’acord nuclear i l’aixecament de les sancions l’economia de l’Iran va millorar, la llibertat d’expressió i els drets humans no es respecten i la censura la repressió contra la dissidència (empresonaments massius i execucions) s'agreugen.

Com afectarà la relació dels Estats Units amb Europa?

Durant mesos la diplomàcia de la UE i els aliats europeus més pròxims als Estats Units, la Gran Bretanya, França i Alemanya, han intentat convèncer Trump de quedar-se a l’acord o complementar-lo. Defensen que és la millor manera d’evitar que l’Iran desenvolupi armament nuclear. Moltes empreses europees, com Airbus, Peugeot i Renault, ja han començat a invertir a l’Iran. “La sortida de Trump és una opció que la UE té prevista des de fa temps. Els països europeus intentaran protegir els interessos de les seves empreses a l’Iran i aquí és on la burocràcia europea està treballant per evitar que les sancions nord-americanes les afectin”, destaca Irene Martínez, investigadora del CIDOB. “I per convèncer Teheran que es mantingui en l’acord hauran de donar alguns incentius que li garanteixin el desenvolupament econòmic”.

Quines conseqüències tindrà al Pròxim Orient?

Poc després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, principal veu contra el pacte nuclear, mostrés un suport “total” a Trump per haver rebutjat “el desastrós acord amb el règim terrorista de l’Iran”, l’exèrcit israelià ha decidit obrir els refugis antiaeris al nord del país, a tocar de la frontera amb Síria. “S’han desplegat sistemes de defensa i les tropes estan en estat de màxima alerta, preparades per a qualsevol escenari”, van dir els militars en un comunicat. Per la seva banda, el règim sirià de Baixar al-Assad ha informat que ha abatut dos míssils israelians abans que impactessin contra la base de Kisweh. En diverses ocasions forces israelianes han dut a terme atacs militars a Síria sobre posicions de les tropes iranianes, desplegades per donar suport al règim d’Al-Assad.

En el fons de la decisió de Trump hi ha la voluntat de retallar la creixent influència de l’Iran, que s’ha convertit en un actor clau en les guerres de l’Iraq, Síria i el Iemen, i en la victòria electoral del seu aliat libanès Hezbol·lah. En part aquesta influència creixent es deu als efectes de la invasió nord-americana de l’Iraq, i a la posterior retirada ordenada per Barack Obama. Trump vol recomposar les tradicionals aliances amb Israel i l’Aràbia Saudita, encemics de l’Iran. “Teheran pot respondre atacant les forces nord-americanes a l’Iraq o a Síria, on comparteix posicions, o pressionar els seus aliats perquè ho facin”, adverteix Ali Vaez, director del Projecte Iran a International Crisis Group. “Això pot donar peu a una escalada que acabi fora de control”.