Trump rectifica i amplia un mes la directiva de la Casa Blanca per frenar el covid-19

WashingtonNova York concentra pràcticament la meitat de les morts registrades fins ara als Estats Units pel covid-19. Més de 1.200 en aquest estat fins a mitja tarda d'aquest dilluns. Al rescat de la ciutat que li dona nom, va arribar el USNS Comfort, un vaixell hospital de l'exèrcit que va salpar dissabte de Virgínia i que quedarà ancorat a Manhattan per oferir alleujament als hospitals de la ciutat. És el seu retorn a Nova York després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

Amb capacitat per a 1.000 pacients, atendrà malalts que no estiguin afectats pel coronavirus. "És un gran suport veure que l'exèrcit arriba per ajudar-nos", celebrava l'alcalde, Bill de Blasio, que ha afegit que es necessitarà l'equivalent a quaranta vaixells com aquest per poder fer front a la demanda de llits que preveu la ciutat. "Aquesta és la magnitud de què estem parlant", ha assegurat.

La capacitat del vaixell per oferir un flotador als hospitals dependrà de la seva habilitat per evitar que hi sorgeixi un brot de coronavirus, cosa que podria fer fracassar la seva missió. El capità, Joseph O'Brien, va declarar: "Farem el possible per assegurar-nos que [el virus] es quedi fora". Per això la tripulació no podrà abandonar la nau i als pacients se'ls practicaran revisions abans d'atendre'ls a bord.

Mentrestant, els hospitals segueixen ampliant a contrarellotge el nombre de llits, fins i tot en llocs tan icònics de Nova York com Central Park. L'hospital Mont Sinaí hi prepara una carpa amb capacitat per a 68 pacients i aquest dilluns estava previst que entrés en funcionament l'hospital de campanya construït en setmanes per la Guàrdia Nacional al Javits Center, el centre de convencions de Manhattan reconvertit ara en hospital amb capacitat per a 1.000 llits. Dels 66.500 positius detectats a l'estat de Nova York, 36.221 estan localitzats a la ciutat.

Trump, de la negació a l'acceptació i tornar

Quan se superi l'emergència, serà digne d'estudiar amb deteniment el comportament de Donald Trump en aquesta crisi. El president va passar en poques setmanes de la negació a l'acceptació, abans de tornar a la negació i ara, una altra vegada, al terreny de l'acceptació. En el seu últim retorn a la realitat, la perspectiva que es puguin produir entre 100.000 i 200.000 morts al seu país és per a Trump una prova de la "bona feina" de la seva administració. Des d'assegurar a finals de febrer que les infeccions als Estats Units es reduirien "a pràcticament zero" en només "un parell de dies", a un escenari de catàstrofe que ven com a motiu de celebració.

La muntanya russa del mandatari i la seva ascendència sobre milions de ciutadans –possibles víctimes col·laterals dels seus contradictoris missatges sobre la pandèmia– han portat al fet que els mitjans portin dies debatent si emetre o no en directe les seves rodes de premsa diàries. La ràdio pública ofereix a les seves emissores afiliades l'opció de continuar amb la programació normal, però Trump ha trobat en aquesta finestra diària un espai de pràcticament dues hores amb què tractar de dominar el relat informatiu i entrar a les cases dels nord-americans en horari de màxima audiència. A falta de mítings, el president ha traslladat la seva retòrica divisiva i insolent a un format en què, lluny d'oferir dades concretes i informació de servei, divaga i es regala les orelles amb la mateixa facilitat que en els seus actes amb seguidors.

En la seva compareixença dilluns a la matinada, hora catalana, va anticipar que les directrius de la Casa Blanca per tallar la propagació del coronavirus es prolongaran fins al 30 d'abril. Adeu a la reactivació immediata de l'economia. Adeu al mantra que "aquest país no està fet per estar tancat". Adeu a les "esglésies plenes" el 12 d'abril, dia de Pasqua, la data que Trump va somiar la setmana passada com a jornada de celebració a tot el país.

La realitat li reservava un malson de proporcions bíbliques i el president no ha tingut més remei que recular i mantenir vigents unes recomanacions (no són d'obligat compliment) que amb prou feines promouen la higiene, la distància entre individus i evitar reunions de més de deu persones. Segons la doctora Deborah Birx, coordinadora de la resposta de la Casa Blanca al coronavirus, les estimacions d'entre 100.000 i 200.000 morts procedeixen de models de predicció que presumeixen que els ciutadans seguiran aquestes directrius d'una manera "gairebé perfecta".

Amb prop de 145.000 positius als Estats Units i més de 2.500 morts, els models que li van posar els experts sobre la taula van ser claus perquè Donald Trump fes marxa enrere en el seu propòsit que l'economia es posés de nou en marxa aviat. El doctor Anthony Fauci, director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, explicava dilluns a la CNN que "li vam deixar molt clar" al president que "si paràvem de fer el que estàvem fent i no esteníem [les directrius], hi hauria més patiment i més morts evitables".

Per la seva banda, Donald Trump va explicar a la Casa Blanca que "per primera vegada" havia conegut l'existència de models de predicció que advertien de més de 2 milions de morts en territori nord-americà. Sense citar-lo, el president es referia a les prediccions de l'Imperial College de Londres, que es coneixen des de mitjans de març i a les quals ara sembla aferrar-se per tractar de fer digeribles els centenars de milers de decessos que preveu la seva administració.