Trump retalla 8.100 quilòmetres quadrats de territori protegit a Utah

'The New York Times'Donald Trump ha retallat dràsticament la mida de dues àrees naturals de l'estat de Utah, en el que és el cop més gran en la protecció de la terra de propietat federal en la història del país. L'administració nord-americana ha tret del catàleg de territori protegit dos milions d'acres, l'equivalent a 8.100 quilòmetres quadrats, una quarta part de la superfície de Catalunya.

El govern nord-americà ha empetitit en un 85% la reserva del Monument Nacional del Bears Ears, una regió extensa de canons de roca vermella, i ha deixat a la meitat el de la Grand Staircase-Escalante. La mesura és una reversió de les proteccions establertes pels presidents demòcrates, i s'ajusta amb la voluntat de la nova administració republicana d'evitar restriccions d'activitats a les terres públiques.

Amb la decisió de reduir Bears Ears s'espera que iniciï una batalla legal que podria alterar la conservació d'altres territoris, posar en risc fins i tot una dotzena més de reserves i obrir la porta a l'extracció de petroli, gas o activitats mineres o a la tal·la massiva d'arbres a milions d'hectàrees de propietat pública fins ara preservades per llei.

"Alguns pensen que els recursos naturals de Utah han de ser controlats per un petit grapat de buròcrates que viuen molt lluny, a Washington", ha afirmat Trump a l'hora de justificar la seva decisió en un acte al Capitoli de l'estat, sota una pintura dels pioners mormons que van colonitzar aquest territori del sud del país. "I sabeu què? Estan equivocats", ha conclòs. "Junts farem un nou i brillant futur ple de meravelles i riqueses", ha afegit.

Barack Obama va designar Bears Ears com a monument l'any 2016, i Bill Clinton va preservar Grand Staircase-Escalante dues dècades abans. Tots dos van utilitzar una llei del segle XIX que atorga els presidents l'autoritat de conservació de terres i "altres objectes històrics o científics interès".

La llei apunta que els presidents haurien de limitar la protecció a l'"àrea més petita compatible amb la cura i la gestió adequades". En tots dos casos, els polítics d'Utah han argumentat que les accions dels presidents anteriors van abusar del text i van superar aquest límit, i, per tant, són il·legals.

Així, els diputats conservadors sostenen que el moviment és la resposta adequada a dècades d'excedència federal que, de vegades, han ofegat els ingressos i l'autonomia a les comunitats del territori. Quan Clinton va formar Grand Staircase es van suspendre els plans d'un projecte de mineria del carbó que havia de comportar la creació de llocs de treball en un comtat empobrit. Per contra, els ecologistes i algunes nacions indígenes diuen que la decisió de Trump destruirà el patrimoni nacional i que amenaça uns 100.000 punts d'importància arqueològica en els paisatges desèrtics dels monuments.

Economia extractiva

Mineria i republicans, els guanyadors

El moviment de Trump es considera una victòria per als diputats republicans, les companyies de combustibles fòssils i altres. El govern federal controla uns dos terços de la terra a Utah, i els polítics més destacats de l'estat han empès durant molt de temps per traslladar als municipis el control. "Ha cregut que hem estat maltractats", ha valorat el senador Mike Lee, de Utah, sobre el president.

L'anunci de la retallada dels territoris de protecció ha provocat una protesta immediata dels crítics de Trump. "Què serà el pròxim, president Trump, el Gran Canyó del Colorado?", s'ha preguntat Rhea Suh, presidenta del Consell de Defensa de Recursos Naturals.

A l'abril Trump va ordenar al secretari de l'Interior, Ryan Zinke, que revisés 27 monuments nacionals creats des del 1996, un procés que va dir que "acabaria amb un altre abús flagrant del poder del govern". A l'agost Zinke va fer un informe favorable per al canvi de límits dels parcs, que han servit per avalar la decisió del president.

La lluita contra les terres públiques és una batalla feroç i la decisió de Trump ja feia temps que es temia entre els conservacionistes. Dilluns, centenars de persones es van reunir fora del Capitoli de l'estat, alguns amb barrets de vaquer, per protestar contra l'anunci. Helaman Thor Hale i Andrea Hale, tots dos indis americans, van portar els seus tres fills a la concentració. "És un trauma històric que la nostra gent ha experimentat una vegada i una altra", van criticar.

Més al sud, a la vora del monument, un altre grup es va reunir per aplaudir la decisió presidencial sota un estendard on es llegia "Gràcies per escoltar veus locals".

La Nació Navajo, juntament amb altres tribus i grups de conservació, ha promès desafiar la decisió de reduir els dos monuments davant de la justícia, i es preveuen diverses demandes judicials. "Ens mantindrem i lluitarem en tot el camí", ha avançat Russell Begaye, president dels navajos, i ha apuntat que el govern dels Estats Units ja havia pres "milions d'hectàrees" de la comunitat dels indis.