Trump s’alinea amb Putin i qüestiona els seus serveis secrets
Els dos líders escenifiquen un acostament i neguen una “col·lusió” entre ells en l’elecció del 2016
Nova YorkNomés van caldre quatre hores per anunciar una nova era en les relacions entre els Estats Units i Rússia. El president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, van escenificar ahir a Hèlsinki un acostament dels seus països i van establir una treva en l’augment de la tensió dels últims anys, sobretot des de l’agressió russa a Ucraïna del 2014 i l'annexió de Crimea.
Trump va evitar la confrontació amb Putin sobre aquest tema i qualsevol altre. De fet, unes hores abans de la primera cimera entre els dos líders va tuitejar que “la insensatesa i l’estupidesa dels EUA” i la investigació de la ingerència russa en les presidencials del 2016 –que va tornar a qualificar de “caça de bruixes”– han causat les males relacions entre Washington i Moscou.
“Avenir-se amb Rússia és bo, no dolent”, va dir Trump abans d’estrènyer la mà a Putin i de la seva reunió de dues hores tots dos sols a porta tancada –només amb la presència dels dos traductors–. Més tard, en una roda de premsa conjunta, els dos mandataris van subratllar que l’inici del seu diàleg era el primer pas per millorar la relació de les dues potències i recuperar, en paraules de Putin, “un nivell acceptable de confiança”.
En la seva introducció abans del torn de preguntes, Trump va afirmar –utilitzant les seves habituals hipèrboles– que la relació entre els dos països “mai havia sigut pitjor, però que la situació ha canviat respecte a feia quatre hores”. Així, al seu parer, les dues hores de conversa privada amb Putin i dues més de debat amb els seus respectius equips van posar els fonaments d’una nova cooperació per fer front a desafiaments globals com ara la lluita contra el terrorisme i la reducció de les armes nuclears.
Putin volia un triomf de Trump
Tant Trump com Putin es van esforçar per mostrar al món l’inici d’una nova cooperació entre els dos països –tot i que no van anunciar cap gran acord més enllà de mantenir la seva aliança contra l’Estat Islàmic–. Però la suposada ingerència de Moscou en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016 va planar durant la reunió. I, fins i tot, els dies abans. La justícia nord-americana va imputar divendres 12 agents dels serveis secrets russos acusats de piratejar documents electrònics del Partit Demòcrata i de votants nord-americans.
Putin va admetre que volia que Trump guanyés els comicis perquè durant la campanya electoral va dir que volia normalitzar les relacions dels Estats Units amb el seu país. Però va negar rotundament que el seu govern interferís en el procés electoral nord-americà. “Mai ho hem fet i no tenim cap intenció de fer-ho”, va assegurar el líder rus. Trump va explicar que van parlar “molta estona” sobre aquesta qüestió i va deixar entendre que es creia les paraules de Putin. De fet, fins i tot va qüestionar a les seves agències d’intel·ligència que afirmen tenir proves de la ingerència electoral russa. “Diuen que Rússia va interferir; Putin diu que no. I no veig per què ho hauria d’haver fet”, va afirmar.
Els dos mandataris també van negar que hi hagués “col·lusió” entre ells en els comicis del 2016. De moment, la investigació del Russiagate només ha imputat russos o entitats russes que van intervenir en les eleccions nord-americanes per “afavorir Trump” i “perjudicar” la seva rival, Hillary Clinton. I, per tant, encara no s’ha demostrat una cooperació entre l’equip electoral de Trump amb el Kremlin.
El president nord-americà va insistir un cop més que la seva victòria va ser clara, va assegurar que la investigació Russiagate dirigida pel fiscal especial Robert Mueller era un “desastre per al país” i va tornar a demanar el perquè de la desaparició de 33.000 correus electrònics de Clinton. En les seves paraules, doncs, no hi va haver cap condemna a Putin per la interferència russa en el procés electoral del seu país, que, segons els seus serveis secrets, és provada. Ni tan sols li va fer una petita reprensió com la que li va fer el president francès, Emmanuel Macron, a l’Elisi. Llavors, el líder francès va acusar els mitjans estatals russos de difondre “propaganda i mentides”. La garrotada de Trump als seus serveis d’intel·ligència –no és la primera– va provocar una tempesta política a Washington. Les crítiques li van caure per tots els costats. “La conferència de premsa d’avui a Hèlsinki ha sigut una de les actuacions més vergonyoses d’un president nord-americà en tota la història”, va dir el senador republicà John McCain.
Diferències sobre Ucraïna
Amb relació a Crimea, Putin va afirmar que els dos països mantenen diferències, perquè “els EUA consideren il·legal l’annexió i Rússia la defensa perquè hi va haver un referèndum”. Però en el que sí que van estar d’acord va ser a continuar la seva “cooperació” a Síria per trobar una sortida humanitària a la crisi de refugiats. També es van mostrar oberts a cooperar en temes com la regulació dels mercats energètics i a continuar pactant una reducció de les seves armes nuclears. Els dos països, com va dir Trump, tenen el 90% d’aquest arsenal. Tanmateix, no es va anunciar cap gran acord ni es va fer una declaració conjunta sobre les qüestions que van discutir. Això sí, van prometre que continuarien parlant.